Iniciem un nou programa més de...
Habaneras, des del Balcó Abui, número 3605,
des de Tarragona Radio.
Amb l'esclop d'un pescador m'he fet una barca xica,
d'un llapís al Palmajor i la vela més bonica,
d'un retall de mocador petit,
amb l'esclop d'un pescador.
M'he fet una barca xica,
d'un llapís al Palmajor i la vela més bonica,
i un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar,
els buixets d'una puntaire,
i per poder-la encorar amb un am que no fessi gaire,
i que t'ha fil de pescada,
amb l'ala d'un papalló,
i una fulla de pinassa,
faig de la canya i el timó,
que si que si a Maragassa no es posi gens el gaire.
M'he fet una barca xica,
la xarxa la fa un follet,
amb tela de cosquitena,
que jo m'ho negre indre,
per quan sorti de pesquera,
on només hi ha xerrer.
La meva barca és així,
adivota com una ongruna,
i quan sorti el blau marí,
tindrà la llum de la lluna,
il·luminant-li el camí,
i el dia que arribi a por,
carregat de prova,
ve la inflada i de màu,
tot el poble farà trope,
pregonant la meva sort.
Tothom dirà Déu-n'hi-do,
tanta pesca no s'explica,
tres dulces del pes millor,
amb una barca tan xica,
com l'esclop d'un pescador.
La barca xica,
interpretada pel grup Habana,
la barca xica,
escrita per Rafael Llob de la lletra
i la música de José María Roglán.
I ara passem a la expresión polifónica de la habanera
a través del coro errante,
i una habanera que ignoro el autor,
marinero, marinero.
Sobre las olas del mar,
del mar,
del sol,
de las olas del mar,
del viento agita la espuma,
y se arde entre la bruma,
a un marinero cantar.
Y el eco de sus canciones,
sus canciones,
a esa nitre y la salvia,
perdidas en la distancia,
que no arroba las pasiones,
marinero, marinero, marinero.
¿Dónde has dejado tu barca?
Tu barca, tu barca,
atracada en algo fuerte,
o en una cara olvidada.
Marinero, marinero,
recobra tus ilusiones,
surca los mares de nuevo,
y recorre el mundo entero,
en busca de otros amores.
Sobre las olas del mar,
sobre las olas del mar,
sobre las olas del mar,
del viento tensa las velas,
y al lado de las estrellas,
el marinero se va.
Marineros y solitario en la playa,
en la plaza,
que ha un corazón herido,
pensando en el que se ha ido,
que se pierde lo cananza.
Marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en el que se ha ido.
Marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa,
внут disciplines y solitario en la playa.
Marineros y solitario en la playa,
agricultores y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa de estos años,
ahora un buen día se va.
Marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa.
labour final 톱in d'av спthis.
Marineros y solitario en la playa
Marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa,
marineros y solitario en la playa,
y solitario en la playa para el cuento,
y solitario en la playa,
En busca d'altres amores, marinero, marinero.
Cèlie de Lisanne va viure entre 1861 i 1949.
D'ella, escoltarem la versió que va gravar en un LP de 78, Revolucions per minut, l'any 1903.
No m'he equivocat, 1903.
Registre que, lògicament, té un gran valor històric musical en el món de l'Havanera.
Hi ha algun soroll, però és normal perquè torno a dir-vos, 1903, la gravació en un LP.
I el títol, l'Havanera de Sebastián Yadier, La Paloma.
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Poc després, 1914, l'autor de la mateixa cançó aquesta que sonarà ara, William Christopher Handy, que va viure entre 1873 i 1958.
Doncs va estar una temporada molt curteta a la ciutat de l'Havana i allà va conèixer el ritme de l'Havanera.
Doncs molt bé. L'any 1914 va escriure i va gravar aquesta cançó molt coneguda en el món del jazz. Molt, molt. Moltíssimes versions de les cançons de jazz que més poden escoltar.
Curiosament, el seu dia portava el ritme de l'Havanera i podeu escoltar-lo així de fons, però potser una mica més ràpid o més acelerat que el ritme al que estem acostumats.
Don's Bullens Christopher Handy, 1914, Saint-Louis, Bluès.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb les flames d'enceses que m'ho fan, la pago jo.
Amb les flames d'enceses que m'ho fan, la pago jo.
Que tingui un rit de canyea, perquè faci bona olor.
I amb mitja pell de llibona, l'aroma és millor.
I una miqueta de sucre, amb cafè del clat urrat.
I cantarem la vera, del croat al contramar.
Fins demà!
Posa'm un bon cremat, calent per treure el fred.
Perquè torno't a la mar, i porto el millor peix fresc.
Posa'm un bon cremat, que tingui força rond.
amb les flames d'enceses que m'ho fan, la pago jo.
Amb les flames d'enceses que m'ho fan, la pago jo.
I ara Riqui Kink i la seva versió instrumental de la habanera de Niceto de Samacois y Narcís Serradell, La Golondrina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amorri!
Som demà!
Momente!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
«Que meia거든요à!»
Of Says Noi!
doncs bé, aquesta cançó
que s'interpreta a l'Empordanet
es diu Ventanita
Florida
Era una noche de mayo
alumbraba tan solo
tan solo un lucero
junto a tu humilde ventana
te juro decía
mi amor será eterno
yo le di mi vida
y entre dulces palabras
se fue
sola y conmovida
a la reina
mi amor la entregué
Ventanita Florida
de mi vieja tapera
en tu reja prendida
está la flor
de mi ilusión
al cerrarse la noche
un jardín de esperanza
Ventanita te cierro
así cantando
cantando
con mi amor
que la amanecó
me ascía
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb els compassos musicals del gènere habanera
arribem al final del número 365 d'Havaneras, des del Balcó.
Fins demà!
Amb Núria Cartanyà i Javier Pardina, des de Tarragona Ràdio.
Fins la propera setmana, fins el proper diumenge, que vagi bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!