Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Nuestra amor!
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança a la 96.7 de la FM a Tarragona Ràdio.
Primer, per començar, podríem fer una explicació als nostres oients de per què es celebra el Dia de la Reforma el 31 d'octubre de cada any.
Doncs, com molt bé dius, avui i tots els 31 d'octubre de cada any, celebrem el Dia de la Reforma, concretament perquè el dia 31 d'octubre de 1517, el reformador Martí Luter va clavar a la porta de l'Església de Wittenberg, una ciutat que està a l'est d'Alemanya, un document on va escriure les seves 95 tesis,
en les quals atacava la venda d'indulgències i on afirmava, en conseqüència, que la salvació no es compra, sinó que és solament per la fe.
Amb aquest fet d'aclavar el document de les 95 tesis a la porta de l'Església de Wittenberg, es considera llavors l'inici més oficial, podríem dir, una mica més contundent, del que s'ha anomenat la Reforma Protestant.
Per això, el 31 d'octubre celebrem, o tenim aquest dia, commemoratiu de la Reforma Protestant.
Ara que sabem el que va passar el 31 d'octubre, Samuel, ens agradaria que ens expliquessis qui era Martí Luter.
Doncs Martí Luter va néixer, en principi, val la pena dir que va néixer el 1483, a Isleven, també és una ciutat, un poble, més que ciutat, era un poble d'Alemanya.
Era fill de Camperols, però molt poc després de néixer, la seva família es va traslladar a una altra ciutat, que es deia Mansfield,
perquè son pare va voler una miqueta millorar la seva situació econòmica i va anar a treballar a les mines.
Però no només va treballar a les mines, sinó que va aconseguir al final ser l'amo d'una d'elles
i després va fer tanta fortuna que va poder comprar també altres mines que hi havia a la zona.
Aquesta nova posició social que va tenir els pares, sobretot el pare de Martí Luter, que es deia Hans,
i la seva mare, que es deia Margaret, els va permetre poder pagar-li els estudis, a Martí Luter,
els estudis universitaris a la facultat d'Erfurt.
Quina mena d'estudis va poder fer?
Primer va fer Filosofia, després va començar a estudiar Dret, quan es va llicenciar en Filosofia va començar a estudiar Dret,
però resulta que quan estava allà a punt d'acabar la carrera, un d'aquells dies que es dirigia havia anat a fer una visita amb uns coneguts
i quan tornava cap a casa seva va haver una tempesta brutal, tan gran que queien rajos,
fins i tot la història ha recollit que els arbres incendiaven, o sigui que va ser molt forta.
Un d'aquells rajos que van caure el va agafar amb ell i el va tombar a terra.
Llavors ell va prometre que si la verja en aquell moment, la verja Santana, el lliurava,
ell es comprometia a fer-se monjo.
I efectivament va sobreviure i llavors va deixar tots els seus estudis de Dret
i es va dedicar a la vida monàstica, va entrar concretament a l'ordre dels Agustins
i va deixar-ho tot, va vendre els seus llibres de la facultat i és un pare, ja us podeu imaginar,
amb la il·lusió que tenia d'haver-li pagat els estudis al seu fill amb l'esperança que el fill després mantingués a tota la família
perquè Martí Luter va tenir molts més germans.
Clar, quan va veure que es ficava en un monestiu, es va emprenyar de tal manera que li va retirar la seva paraula.
Però llavors després veiem com Martí Luter, una mica animat pel seu superior del monestir,
que es deia Laut Staupitz, va iniciar els seus estudis de teologia,
on finalment va ser doctor també en teologia, va començar a fer classes i a impartir classes.
També aquest superior que es deia Staupitz li va regalar una Bíblia
i va ser a conseqüència d'allò que va començar a llegir la paraula de Déu
i que va poder una mica entendre que era el que estava fent Roma
i ell no estava d'acord, com suposo que ara tindrem l'oportunitat de desenvolupar una mica.
I com va arribar a la conclusió per veure la necessitat de reformar l'església cristiana?
Doncs una mica amb el que t'estava dient ara.
Staupitz, el superior, el monjo encarregat de l'ordre, li va regalar una Bíblia.
Es veu que Luter insistia molt en tenir una, perquè ell tenia moltes ganes.
Li van regalar justament una Bíblia en llatí i ell va començar a estudiar-la,
va començar a estudiar en profunditat les Sagrades Escriptures
i clar, el que li succeia una mica a Martí Luter és que no entenia com la justícia de Déu
es podia basar en les obres dels homes.
És a dir, jo, com a ésser humà, intento sempre fer el bé,
però mai ho aconsegueixo d'una manera plena.
No puc entendre com Déu es pot agradar de mi perquè em considero pecador.
O sigui, és que no puc fer-ho millor, no?
Fins que va llegir la carta de l'apòstol Pau als Romans,
concretament aquell verset que diu que som justos per la fe,
o el just per la fe viurà.
És a dir, per la gràcia de Déu és que som salvats,
per la fe en Jesucrist.
Llavors Martí Luter va entendre que només Déu en Crist
és l'únic que ens pot fer justos.
És l'únic que podia satisfer la ira de Déu per la maltat humana
i que, per tant, Déu, a través de Crist, ens pot veure justos.
Llavors va entendre que no era una qüestió d'obres,
no era una qüestió ni de donar diners,
ni de comprar, com després va passar amb el tema de les indulgències,
de comprar la salvació i el perdó dels familiars,
d'aquells que havien mort,
que si vaig al purgatori, etcètera, etcètera.
sinó que era una qüestió que venia directament de Déu,
que era Déu qui ens regalava tot sense cap tipus de cos.
Simplement nosaltres el que havíem de fer era creure.
I, evidentment, això va ser un revulsiu, no?
Per què?
Perquè va venir després tot el tema de l'oposició frontal
amb moltes doctrines i moltes ensenyances de l'Església romana.
i jo diria que aquesta va ser una mica el per què.
Va voler reformar, i aquesta és una qüestió molt important,
perquè la pregunta és molt adient.
Moltes vegades es pensa que Martí Luter va voler fundar
una Església a banda de l'Església catòlica romana,
i no, ell va voler reformar la que existia.
Ell no volia ni sortir-se, ni crear cap tipus de moviment paral·lel,
ni absolutament res, sinó que ell volia que la mateixa Església romana
es reformés, entengués que no anava per la línia que havia d'anar, no?
Així que, per la lectura de la paraula de Déu,
va descobrir el que Déu realment deia al respecte
i com l'Església institucional,
les pràctiques eren totament contràries
al que Déu estava dient en la seva paraula.
Jo crec que això va ser una mica la conclusió
a la que va poder arribar el reformador, no?
El pagament d'indulgències que has comentat ara,
a quins fets vas respondre?
I com creus que van poder fer creure al poble,
a la gent, que els seus pecats només serien perdonats
pagant un tribut?
Doncs la veritat és que
podríem resumir-ho tot una mica
dient que el pagament d'indulgències...
Una indulgència era un document,
era un document com un contracte,
que el que deia, i s'establia allà,
era que perquè tu havies pagat una quantitat monetària,
doncs ja no calia que passessis pel purgatori.
o el teu familiar que ja havia mort,
doncs l'acabaves de treure,
l'acabaves de salvar d'aquella situació, no?
Era un document,
un document però tu pagaves aquest tribut,
aquesta moneda o aquesta quantitat,
i jo et donava un paper
dient que tenies aquesta absolució,
que tenies aquest benefici, no?
o per tu o, com dic, per un familiar.
Clar, el problema quin era?
Que l'Església, sobretot, romana,
va haver de tirar d'indulgències
perquè va malbaratar els seus recursos econòmics,
va llançar els diners.
Llavors, clar, es va trobar en un moment
en què necessitava diners,
i va dir, bueno, com ho fem això, no?
I llavors la via,
una de les vies va ser la via tributària
a través d'aquestes indulgències.
Especialment,
Lleó de Zé,
o Lleó Déu,
es va trobar que, entre d'altres coses,
volia fer allò de la Basílica de Sant Pere,
que tots coneixem avui,
que està al Vaticà,
si heu visitat el Vaticà,
és impressionant,
és una obra grandíssima,
doncs tot allò s'havia de finançar.
I una manera de finançar-ho
era precisament a través dels tributs dels fidels.
Però és que, a més,
concretament a Alemanya,
hi havia un príncep o un arquebisbe
que es deia Albert de Brandenburg,
no sé massa alemany,
però va ser un príncep,
o com dic,
un príncep alemany i un bisbe,
que es va arruïnar precisament
per tal d'obtenir les dispenses papals necessàries
per acumular càrrecs, riqueses, etcètera, etcètera.
Es va arruïnar i va demanar un préstec
a uns banquers,
que es deien la família Fugger.
I així, què va passar?
Que tenia un deute amb el banc,
però també tenia un deute amb Roma,
que li estava demanant els diners
per poder finançar la Basílica de Sant Pere.
Per una altra banda,
hem de pensar també que el segle XV
va ser una època de decadència.
Hem de pensar que la població va créixer molt,
la població es va desplaçar del camp a la ciutat,
què va fer això?
Que a la ciutat s'acumulés l'atur,
no hi havia treball per tothom.
També hem de pensar que era un temps de guerres
on els turcs estaven avançant
i tots els països cristians intentaven fer retrocedir
el món musulmà.
També hem de pensar que la pesta negra,
la famosa pesta negra que va arrasar
i va aniquilar moltíssima gent,
aquesta malaltia també va ser molt present.
Per tant, la població estava molt desesperada.
La població ja estava desencantada, desencisada.
No tenia esperança.
I una mica l'esperança de la gent,
enmig de tanta malaltia, de tanta pobresa,
de tanta necessitat,
va ser el fet que a tu et prometessin
o et facilitessin tenir una vida eterna
lliure de tot tipus de patiment.
lliure del purgatori,
que el purgatori el que significava era això,
un lloc on anàvem a purificar els nostres pecats,
perquè, clar, eren pecadors i morien pecadors.
O sigui, l'única manera de purificar-nos
era passar pel purgatori abans d'anar al cel.
Doncs que algú t'oferís una esperança
que no calgués anar al purgatori
i anar directament al cel
era molt per tota aquella gent.
I tot això es va utilitzar
per manipular, senzilla,
i per demanar atributs.
Llavors va haver un monjo,
que era de l'ordre dels dominics,
que es deia Johann Tetzel,
qui va ser l'encarregat
i va ser la persona escollida
per aquest príncep alemany,
que estava arruïnat i havia demanat aquest crèdit,
per, precisament,
anar a recaptar tots els diners de les indulgències.
El problema ja sabem qui va ser,
que l'Uter el que va fer és establir aquelles 95 tesis
on deia que no,
que no s'havia de pagar cap indulgència,
que la qüestió de la salvació,
del perdó dels pecats, etc.
no era una qüestió que tenia a veure amb els diners,
ni amb les obres, ni res.
Això què va passar?
Què va produir?
Que la gent ja no pagava.
I si no paga, Roma s'emprenyava
perquè no rebia els diners.
Per això va...
El problema al final de la reforma protestant va ser aquesta,
un problema polític i econòmic.
Al final, la qüestió teològica
estava en un segon plànol.
I, clar, això és el que va realment molestar a Roma.
En contraposició a tota l'oposició
que va tenir Martí Lóter,
sobta la gran quantitat de gent que el veia
i encara el veu com un heroi.
Què en penses?
Doncs crec que Martí Lóter va ser un instrument
que Déu va utilitzar per reformar l'Església.
Però no crec pas que fos un heroi.
Això ja per començar.
Perquè també va ser un home com naltros
que es va equivocar.
I qui coneix la història
sap que la guerra dels campesins
o dels camperols
és un problema
que ell també va potenciar.
Perquè ell es va decantar per un costat
pels princes alemanys, pel poder polític,
però també li anava donant cova al poble
dient és una injustícia
el que està passant amb vosaltres.
Clar, tot això s'ha de saber.
Llavors, Martí Lóter va ser un instrument
per una persona com naltros
que s'equivocava també.
Per tant, no crec pas que sigui un heroi
o com alguns volen
exaltar-lo d'aquesta manera.
Per què també?
Perquè és important saber
que abans de Martí Lóter
van haver altres persones
i altres intents de reforma
de l'Església.
Un segle abans
John Haas
va ser un reformador
de la República Txèquia
de la República Txèca
avui dia, doncs Praga, no?
Tot allò que coneixem.
Que va intentar també
reformar l'Església romana existent.
Com Martí Lóter
però a diferència d'ell
el que li va passar
és que el van cremar en una foguera
és que no li va donar temps
a aconseguir res, no?
La gran diferència de Martí Lóter
és que ell va poder escapar
una mica del poder
en quant a la mort
i el càstig a morir en una foguera i tal
i llavors, clar,
la reforma es va poder
tirar endavant
sense cap problema, no?
O sense menys problemes
excepte a John Haas.
Però és que ja veiem
que van haver altres persones
abans
que vam intentar
dur a terme
una reforma de la pròpia església.
Per tant,
heroi
no el podem
no el podem considerar, no?
I m'agradaria també
fer un aclariment important
i crec que
l'he dit abans
però crec que és important, no?
Considero que
que Lóter
el que no va intentar mai
i això ha de quedar clar
és afegir ni noves doctrines
ni noves
noves ensenyances
sinó el que va
redescobrir ell
va ser la mateixa Bíblia
que estava amagada
que només
la tenien uns quants
que era el
clergat
el poble no tenia ni idea
i el que ell va fer
és dir
no, no, no
a veure
l'autoritat màxima
la té Déu
no la tenim els homes
l'autoritat màxima
o el que més ens importa
és el que Déu
ens ha dit
a través de la seva paraula
i el que va fer
és traduir
la Bíblia
que estava en llatí
que ningú l'entenia
la va traduir
a l'alemany
perquè tothom
pogués entendre
el que estava dient
i clar
allò va ser
el gran impulsiu
la gran novetat
hem de pensar també
que Gutenberg
també va ser
una persona
que va descobrir
la impremta
va ser l'inventor
de la impremta
llavors
era de la mateixa època
de Martí Lutera
això va permetre
que aquesta traducció
es pogués
bueno
es podés fer
una sèrie de còpies
i distribuir
d'una manera
molt ràpida
i va arribar a la gent
així que
tot això
fa que potser
Martí Lutera
sigui una persona
destacada
però jo no diria
que va ser un heroi
ni molt menys
bueno
la veritat és que
necessitaria molt més temps
per entrar en més detalls
però el temps s'ha esgotat
per això ens agradaria
Samuel
que ens expliquessin
ràpidament
què és el que ens aporta
avui la reforma protestant
jo diria que la reforma protestant
entre moltes altres coses
però
intentarem ser una mica
breus
en primer lloc
ens porta
o ens ha portat
la democràcia
actual que tenim avui
o sigui
la manera que tenim nosaltres
de regir-nos
que el poble
pugui escollir
els governants
que hi hagi un procés democràtic
d'eleccions
etcètera
etcètera
ve de la reforma protestant
perquè abans
eren tot
règims autoritaris
o ve per un monarca
o ve per
bueno
una oligarquia
etcètera
etcètera
tot el tema democràtic
va venir per la reforma
també
la reforma
va instaurar
el principi
de la llibertat
de pensament
el que tu puguis tenir
una manera de pensar
puguis expressar
lliurement
el que tu creus
sense que ningú
t'hagi de
ni de cremar
ni de ficar en una foguera
ni res de res
no?
la llibertat d'expressió
tot això que avui
és tan normal
per nosaltres
i que ja està
dintre dels drets humans
i la declaració
i la declaració universal
dels drets humans
a les nostres legislacions
venen dels reformadors
els reformadors
van dir
no, no
tothom pot llegir la Bíblia
tu
i tothom pot tenir
una manera de pensar
i s'ha de respectar
tot això
i això ve de la reforma
la reforma
també
ens recorda
ja parlant més
de la
vessant més
teològica
no?
ens recorda
que Déu ha parlat
i ho ha fet
a través de la Bíblia
la seva paraula
i per tant
perquè tothom
pogués tenir accés
és el que he dit abans
es va fer
la traducció
de la Bíblia
del llatí a l'alemany
i després avui
precisament
podem tenir la Bíblia
en tots els idiomes
del món
no?
encara queden
alguns idiomes
que no la tenen
però s'està treballant
perquè tothom
en la seva
llengua pròpia
pugui tenir
una versió
de la Bíblia
per què?
perquè a la Bíblia
trobem el sentit
i propòsit
que té Déu
per nosaltres
les seves criatures
que no és una altra cosa
que rescatar-nos
per a ell
i això
ho diu l'Evangeli de Joan
capítol 3
verset 16
que Déu ens estimant
tant
que va enviar
el seu fill únic
perquè tothom
qui conscient
i voluntàriament
cregui en ell
no es perdi
sinó que tingui vida eterna
per gràcia
som salvats
per la fe
i no per les obres
la gran llum
ja mireu-la
junts
que es
l'Evangeli de Joan
speakers
I el poc il·luminar.
És Jesús, la llum gloriosa,
que il·lumina el nostre cor.
Descobreix tota malesa.
Doncs fins aquí el programa d'avui.
Sí, moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquest matí d'octubre.
Esperem que aquest programa i les cançons hagin estat al vostre interès.
Si vols contactar amb el programa de Porta a l'Esperança per a cap qüestió,
pots deixar el teu missatge gravat al contestador de Porta a l'Esperança.
El telèfon és al 977 24 24 08.
I també ens pots fer arribar la teva opinió mitjançant un missatge de correu electrònic
a l'adreça de Porta a l'Esperança, que és iglesia arroba iglesiedetarragona.com.
També pots fer-nos una visita.
Tens dues maneres de fer-ho.
Una és de manera virtual a la pàgina web de l'església,
que és www.iglesiedetarragona.com.
O també pots visitar-nos de forma personal a l'Església Protestant de Tarragona.
Estem situats al carrer Monestir de Poblet, número 7.
L'horari de culta és el diumenge a dos quarts de 12 del matí.
Ja estàs convidat.
I res més per avui.
Si Déu vol, tornarem a ser aquí el proper diumenge,
als Estudis de Tarragona Ràdio.
A Porta a l'Esperança, un programa de ràdio
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu,
que és la Bíblia.
Que Déu es beneixi.
i a l'Esperança, un programa de ràdio que té per a l'Esperança.
i a l'Esperança, un programa de ràdio que té per a l'Esperança.
i a l'Esperança, un programa de ràdio radius.
La llum de la llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum.
La llum de la llum de la llum.
La llum de la llum.
Fins demà!
Fins demà!