Fins demà!
Les colles sardinistes són unes agrupacions de dansaires,
el principal objectiu de les quals és procurar ballar sardanes
de la manera més acurada i vistosa possible.
Aquesta definició, que pot semblar molt evident, és però massa simple.
El cas d'Esqueda Colles en podríem trobar de moltes menes i dimensions,
des de la més improvisada, que potser no participa a gaires concursos a l'any
i més aviat són un grup d'amics que ballen sardanes,
fins a la que s'ha vingut una entitat d'una envergadura considerable,
fins i tot transcendint en alguns casos el món de la sardana originari.
Sigui com sigui, des d'una perspectiva històrica,
les colles sardinistes han constituït una part més important
del moviment associatiu català del que molts es pensen,
del que mai s'ha reconegut i fins i tot del que els mateixos protagonistes sospiten.
L'estudió Jordi Porto va publicant a fa gaire una història de les colles
que ja ens dona una pista sobre això que diem,
però potser faltaria un estudi més centrat en l'impacte real
del conjunt de les colles en la vida cultural del país.
Una importància que, sens dubte, amb el temps ha minvat,
en part perquè el nombre de colles és molt més petit que el de fa uns anys,
però sobretot perquè altres àmbits han anat adquirint major relleu.
Tot això és comprensible que sigui així,
constitueix un signe d'apropament a la normalitat,
però allò que no ens sembla tan positiu
és que a vegades des de les colles es tingui la sensació
que es vulgui fer llenya de l'arbre que hi ha hagut.
El dit d'una manera més senzilla i clara,
que com que les colles ja no són el que eren,
no val la pena destinar-hi ajuts,
que en altres destinataris, creuen alguns, lluiran molt més.
De moment, sàpiguen que les colles, tot i el que han dit,
segueixen ben vives.
Encara hi ha un nombre considerable de jovent
qui destina part del seu temps
i el Campionat de Catalunya de Colles,
malgrat tot, ha tornat a posar-se en marxa.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Ah, tal i com vam prometre,
aquí està el David.
I tornem.
Ja era arriscat que ho prometéssim nosaltres.
Sí, sí, sí.
Era arriscat.
No l'estaríem totes, eh?
Gent de poca fe.
Perquè ell, molta sol·licitud i molta cosa,
però no ha fet res, eh?
Jo encara espero la vostra confirmació, eh?
Però bueno, espero que els oients
m'acullin amb els braços ben oberts.
Com que portes...
Mira, mira!
Com que portes tant de temps,
hi ha el període de prova.
Ai, que no ho sent, Paula.
Estan aplaudint, però.
Ah, sí?
Oh, gràcies, gràcies.
Només arribar ja no...
Ja has petllat tots els micros.
Ja no va els auriculars, no va el micro.
Escolta, amb què ve és això?
Per situar-nos, amics,
això que esteu escoltant
és l'un, dos i seguit.
Tempses radanes, es barça i música per a cop,
la torna a una ràdio.
Tot i que no ho sembli.
Sí.
Som un equip de gent que això senzillament intentem...
No intentem, vull dir,
ens agrada fer ràdio
i, esclar, procuram fer-la
amb allò que ens agrada també,
que és el món de la sardana
i, sobretot, passar-nos-ho bé.
Mentre procuram.
Això sí que vosaltres també us ho passeu bé.
Habitualment, som la Maria Rosa
i el servidor Àngel davant del micro.
De tant en tant ve la Maria.
Sí.
Ara també l'hem de recuperar.
I durant molt de temps va venir el David,
encarregant-se, sobretot, de les xafaderies.
I durant molt de temps vindrà, suposent.
I tant, i tant.
Ara això ja...
Sembla que l'hem recuperat.
Sí, sembla, sembla.
Una secció molt esperada,
la de les xafaderies David,
amb aquesta associació que s'havia trencat
i que havia perdut, havia perdut.
No patiu que això tornarà.
Se'm penedireu.
Doncs bé, anem a començar.
És l'edició 711,
l'1, 2 i seguit,
que, com és habitual,
a començar el programa,
a part d'aquestes bromes
que puguem fer començar,
doncs fem un sumari,
una mena d'índex de continguts.
I en el programa d'avui,
a part d'aquestes xafaderies repotenciades,
diguem, que tindrem avui,
doncs parlarem,
en la part, diguem-ne, més seriosa del programa,
en el tema d'avui,
donant-me importància,
doncs la que es mereix més destacada,
aquest festival internacional de música
Pau Casals del Vendrell,
que ja fa força anys,
que dedica una de les seves sessions
a la música paracobla,
i que no es limita a fer un concert més,
que ja estaria bé,
sinó, a més a més,
sempre cada any buscant alguna novetat,
alguna singularitat.
Com és habitual,
en parlarem amb el gerent de l'auditador Pau Casals,
del Vendrell,
el Juli Grandia,
en parlarà via telefònica,
d'aquí d'aquí una estoneta,
a la sintonia de Terrona Ràdio.
Més endavant,
tindrem, òbviament,
la nostra agenda d'activitats,
entre el munt d'activitats destacarem
els aplecs de l'Hospitalet Dream Fan
i Santa Coloma Caral avui,
i el del Forja demà.
Però, òbviament,
n'hi haurà molts més,
com ballades de sardanes
i concursos,
com el de Vilanovel és el truc,
avui encepta el Campeonat de Catalunya
de Colles Sardanistes
pel que fa a les veteranes.
Tindrem una estrena,
una estrena que es va fer al carrer
a la Mossada,
domenatge passat,
l'última sardana del Fret Abat,
que posi tot a reunir,
i nosaltres ja el podrem escoltar
aquí al programa.
Després, safraderies
i tot allò que ens doni
el temps en el programa
fins a arribar a dos quart de dues
de la tarda.
Què tal si comencem amb música?
Doncs sí,
amb una sòlida formació musical
iniciada a l'Escolonia de Montserrat,
en Conrat Saló va encaminar
la seva carrera musical
directament a la cobla
de la principal de l'Avisbal,
amb la qual restaria vinculat
la resta de la seva vida,
bona part de la qual
actuant com a director
d'aquella prestigiosa formació musical.
Tot plegat li va proporcionar
un profund coneixement
del conjunt cobla
i les seves possibilitats,
no només des del punt de vista tècnic,
sinó en el terreny
de l'eficàcia instrumental.
Dit d'una altra manera,
com a compositor
va saber crear un tipus
de sardana original
amb troballes melòdiques i rítmiques,
amb una instrumentació curada
i mai pesant,
sense especulacions de cap mena,
i alhora sempre procurant
treure el màxim profit
dels instruments
i dels instrumentistes
de què disposava a cada moment.
Escoltem un accident sardana
que va dedicar l'any 1978
a la celebració dels Mil anys
del monestir de Ripoll.
i li va posar el nom de,
senzillament,
Milenari.
La versió que escoltem
és de la cobla
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
com a país i com a persones.
De vegades potser diuen
que els catalans no sabem
valorar el que tenim,
llavors nosaltres fem un esforç
perquè això no sigui així
i que veritablement ho valorem
i que dintre d'un festival del prestigi
del Festival Internacional de Música Pau Casals
es pugui trobar un concert
de música de coble.
Evidentment el festival va començar
dissabte passat, i adeu, oi?
Amb el Lluís Claret Viloncel
i després hi trobem formacions
i solistes de dalt nivell.
Això que la coble estigui al mig
d'aquesta programació, com deies,
és realment impressionant.
Val la pena remarcar, deia abans,
que en guany no escutarem en principi
cap sardana, són peces de música
per a coble, i és que una altra cosa
que distingeix aquest festival
pel que fa la música per a coble
és que es procura oferir coses noves,
diferents, potser el típic tòpic
diguem-ne concert de coble.
Què podrem escoltar avui?
Bé, com deies molt bé,
el nostre interès és d'oferir música de coble,
perquè el que deia fa un moment,
la coble és la nostra orquestra de cambra,
o és l'orquestra de cambra més genuïna
del nostre país,
i cada any hi ha una coble
que fa un esforç perquè això sigui efectiu,
en aquest cas la coble mediterrània.
Llavors, a veure, trobarem aquí
coses importants.
Entre d'altres, una part de les obres que s'interpreten
estan escrites, estan composades
pel Joan Albert Amargós.
Jo diria que no només és un músic de coble,
sinó que és un gran músic.
El Joan Albert Amargós també tindrem la sort
que serà aquí dirigint les seves obres,
i l'altra part del concert la dirigirà
al Daniel Mestre i del Mau.
Bé, el que podem trobar serà
que la primera part, una obra del Joan Albert Amargós,
un esbòs sinfònic que es diu Variants de Color,
continuarà amb una obra del Jesús Ventura
que es diu Camins,
que també és un altre esbòs sinfònic per coble
i percussió, i aquí anem incorporant instruments,
i la primera part acabarà amb una obra
de l'Antonio Rosmarbà,
que es diu Festa a la Ciutat.
La segona part començarà amb una fantasia per coble
del Francesc Casú, que es diu Aquellarre,
seguirà amb una obra que s'ha interpretat
alguna altra vegada, bé, aquesta no,
però obres del Josep Blai,
és una obra del Josep Blai que aquí
s'han interpretat alguna altra vegada,
que és la suït traumàtica,
que és per saxo, coble i percussió.
És a dir, que aquí hi haurà amb la coble
el saxo i la percussió.
I acabarà el concert amb la Sinfonia Concertant
del Joan Albert Amargós,
que com et deia, ho dirigirà ell mateix,
que és per piano, violí, violonxel, coble i percussió.
Llavors, al piano hi haurà el Jordi Vileu Prinyó,
que és un gran pianista,
el violí i la Carlota Amargós,
el violonxel, el Manuel Martínez de Fresno,
i la percussió serà càrrec del Santi Moles.
Doncs jo crec que en aquest programa
es confirma el que dèiem en principi,
que oferirem un concert per coble,
però coble com a formació de cambra.
i que es procura, doncs això,
combinar aquests instruments.
Jo recordo, ja fa uns quants anys d'això,
aquella interpretació que es va fer,
per exemple, de la Robson in Blue,
que és això, en versió per a coble.
Ah, exacte.
Allò va ser una d'aquelles nits memorables
amb aquell gran pianista,
que és el...
Bé, ara se m'ha anat el nom del cap.
Sí, ara jo el mateix no el recordo.
Sí.
Però sí, sí, sí.
A veure, i algunes sessions aquestes
que realment són...
I l'any passat també va ser realment extraordinari.
Sí, sí, l'any passat amb la principal de Llebregat
i el ritme és d'anada i tornada.
Sí, sí.
Això de que...
Diguem-ne que allò del mastissatge musical
amb la coble també queda força bé.
Per cert, l'Auditori Pau Casals
enguany compleix 30 edicions.
No ho sé, potser és caure el tòpic
voler fer valoracions amb els números rodons,
però així, de manera ràpida,
quina em faria?
Bé, a veure, jo em faria primer
la consolidació,
que ara ja es pot parlar d'alguna cosa més
de consolidació,
d'un festival que té com a objectiu
homenatjar Pau Casals i la música,
un festival, ja diria, de referència
no només a les comarques de Tarragona,
un festival, doncs, amb un bon prestigi
i també un festival que no ha deixat de mi
d'oferir un programa de molt alt nivell
amb música, el que coneixem per música culta
o música clàssica, per dir-ho d'alguna manera.
I aquí, amb aquesta etiqueta, si és que li hem de posar,
també hi entra dia la copla,
però no és un festival que hagi derivat, doncs,
oferint altres tipus de música,
com han fet d'altres festivals,
i també un festival amb una etiqueta pròpia,
que és l'atenció pel violençal i pels violençalistes,
però que alhora, doncs, també ofereix
altre ventall que no només sigui el violençal.
Penso que és un resum de tot això
i una alegria poder dir que encara continuem
amb un festival amb un nivell molt alt
dintre dels temps en els quals estem vivint.
Imagino que tot això, mantenir-se aquesta línia
dins l'àmbit de la música culta, música clàssica,
com vulguem, doncs hi ha dintre d'aquest àmbit
d'una varietat dins la programació.
Suposo que deu haver en el públic una part,
que és aquell que va veure un intèrpret determinat,
però també un públic fidel que segueix
tota la majoria de la programació, això hi és també?
Sí, sí, afortunadament tenim una part de públic fidel
que, a veure, amb números, amb xifres,
es podria dir que un 25% del festival
està cobert per abonats, i això és important.
o que tenim uns espònsors que ens són fidels,
i llavors també les altres persones que venen al festival
que no compren l'abonament, però que sí, que també són fidels.
Sí, hi ha una bona part del públic que és fidels.
Aquest any, per primera vegada, doncs també hem observat
que hi ha un públic nou, un públic que no havia vingut fins ara,
i no sé si és perquè hem arribat a d'altres llocs del país
o perquè, doncs, la programació ha cridat l'atenció.
Però contestant a la pregunta, sí,
disponem d'un públic prou fidel.
I suposo que alguns amb això deuen descobrir la cobla,
també s'hi deu donar el cas, clar.
Exacte, el que passa que,
jo aquí voldria fer un matís,
amb la cobla hem de convèncer-nos de diverses coses.
Hi ha gent que diuen, és que la cobla per la seva sonoritat
ha d'actuar al carrer.
Jo penso que el programa que oferim no és el cas.
Llavors també, anys enrere, les cobles, doncs,
els músics molts no eren professionals,
hi havia problemes,
i afortunadament aquest aspecte ha anat canviant,
i em sembla que ens hem d'anar convencent
que afortunadament tenim bones cobles
que fan bona música
i que hi ha compositors
que no només fan música de cobla,
que sinó fan d'altres músiques
que han treballat amb els instruments de la cobla.
És a dir, que li estem donant,
gràcies a tothom,
un sentit de normalitat a la cobla.
I això, doncs,
hi ha hagut circumstàncies que ens han anat afavorint, no?
I penso que sí,
que tots plegats hem de redescobrir-ho,
però que el que deia abans,
que també hem de valorar la nostra,
perquè llavors venen gent,
que nosaltres ens hi hem trobat,
venen gent de l'estranger i queden admirats,
i diuen, oh, però si això no ho havia sentit mai.
Doncs això és música del nostre país.
I potser una via de convèncer més gent,
veure que personatges com,
per exemple, el Joan Albert Amargós,
que treballa habitualment
camps musicals tan diversos,
però fa poc veia que feia una experiència
també interessant amb l'orquestra de camp de l'Empordà,
per dir alguna cosa,
amb Joan Manuel Serrat,
per dir ara, tròpidament,
doncs, faci coses amb la cobla.
Sí, sí, i a més,
ara que citos el nom del Joan Albert Amargós,
ell és aquí al Vendrell aquests dies,
amb allò que fan a l'Axambusto,
amb els concerts que fan a l'Axambusto
i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
Vull dir que el tindrem aquí
amb dues vessants musicals,
però diferents.
I també, no sé,
el fet que l'Antoni Arròs Marbà,
una part de la seva obra com a compositor,
sigui de música de cobla, etcètera.
Vull dir,
aquests arguments em semblen
prou sòlids i importants.
Doncs moltes gràcies, Juli.
en dia, potser per acabar,
recordem les dades concretes
de l'hora,
d'entrades, etcètera.
Bé, avui el concert,
el segon dels concerts
del 30è Festival Internacional de Música
Pau Casals,
que es fa a l'auditari Pau Casals
del Vendrell,
és a càrrec de la Cobra Mediterrània.
El concert és a dos quarts d'onze del vespre
i el pareu de l'entrada és de 15 euros.
Doncs moltes gràcies
i que vagi molt bé, evidentment,
aquest concert i tot el festival.
Moltes gràcies i una salutació
a tots els oients.
Doncs fins sempre.
I atenció,
perquè tenim a disposició dels nostres oïdors
un parell d'entrades,
per a aquells que vulgueu assistir
a aquest concert.
Jo us ho recomano a tots,
però alguns de vosaltres
tindreu l'oportunitat d'assistir,
a més a més,
convidats per a l'organització
del Festival Internacional de Música
Pau Casals i Tarragona Ràdio.
Només heu de fer
telefonar-nos al 977 24 47 67.
La Núria us agafarà les dades
i si sou molts els que trobeu,
doncs, evidentment,
farem un petit sorteig
a l'acabar el programa.
24 47 67.
Que tal si escoltem una mostra
d'aquest concert?
Escoltarem primer un trosset
d'una de les peces
i després una de sencera.
Primer, la peça que tancarà el concert,
la Sinfonieta Concertant
de Joan Albert Amargós,
és per a Cobla i quatre instruments
i l'hem trobat al disc
Amargós i Vidal,
dues visions contemporànies
per a Cobla,
un d'aquells experiments
que fan la gent de la Cobla a Sant Jordi,
en aquest cas amb el Lluís Vidal Trió,
un dels noms realment importants
en el jazz del país.
Intervenen en l'enregistrament
a Lluís Vidal al piano,
Massa Cagamucci al contrabaix,
David Chirgó a bateria,
Carlota Amargós al violí,
Manuel Martínez del Fresno,
el violoncer Jordi Vilaprinyó al piano.
Santi, moltes a la percussió,
amb el Joan Albert Amargós
a la direcció,
pràcticament gairebé
els mateixos intèrprets
que avui oferiran
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
Veureu com sona de diferent
en aquesta peça la Cobla.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
Una altra de les obres
que també s'interpretaran aquesta nit
al concert de l'Auditori Pau Casals
i que sí que escoltarem sencera
és Camins,
qualificat d'esbò simfònic
i que constitueix
la primera composició per a Cobla,
no sardana,
de l'instrumentista,
director, compositor i comunicador
Jesús Ventura.
Data de l'any 1999
i es va estrenar en el transcurs
d'un concert en homenatge
al Pare del Compositor,
el també comunicador
Josep Ventura,
responsable durant molts anys
de la columna sardanista
del diari Avui
i del programa sardanista
de Catalunya Ràdio.
Aquesta nit
la interpretarà
la Cobla Mediterrània,
però l'enregistrament
que us oferim
va anar a càrrec
de la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
a càrrec de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
i del Fin
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
de la Càrrec
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit