Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Si caigo, me levantarás y me pierdo, me encontrarás.
No entiendo cómo viviría sin ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Que te quiero y todo depende de ti, de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Estaré bien, vivo en tu mano, dentro de tu corazón.
Si caigo, me levantarás y me pierdo, me encontrarás.
No entiendo cómo viviría sin ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
El fuego que arde de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Y todo depende de ti.
Y todo depende de ti.
Y todo depende de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Y todo depende de ti.
La misión es como sentir el fuego que arde de ti.
Me muero solo con sentir el fuego que arde de ti.
Y todo depende de ti.
Fins demà!
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí.
Benvinguts al programa Porta l'Esperança,
l'únic programa de raio de la ciutat
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu,
que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit
per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Poblet, número 7.
I ens trobem als estudis de Tarragona Ràdio,
el Samuel García.
Hola, bon dia.
Bon dia, Samuel.
Als controls tenim la Sílvia, molt bon dia des d'aquí,
i jo, la Raquel Mésas, qui us parla.
Volem aprofitar aquest programa
per comentar algunes notícies d'actualitat,
com és el fet del terratrèmol d'Aití
i també sobre la pel·lícula d'Avatar,
que és taquillera de gran èxit,
podríem dir, de tota la història,
i tot això des de l'òptica cristiana.
Però abans de passar a comentar aquests temes
que dirà Samuel,
sentirem aquesta cançó.
acts d'aer que ha demostrèm alapsa el preferig,
de tota la història,
d'aquí mi CRIапette.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic d'acord amb el comentari que has fet en relació a la...
Que és cert, la resposta mundial ha estat impressionant
i no és per menys perquè el desastre produït pel terratrèmol
és realment devastador, no?
Malauradament, també podem dir que són situacions que es van repetint
a causa d'una terra que estàs llamagant, com diu la Bíblia, no?
Recordo també, aquesta setmana estava recordant el tema del tsunami,
vam parlar moltíssim.
El 2004, que recordeu, no?, que va tenir lloc a Indonèsia,
ja ningú parla de què ha passat amb aquella gent,
si realment ja estan... han pogut remuntar a aquella situació, no?
On van morir, a més, llegia aquesta setmana a l'edat de 300.000 persones.
Jo no sé, ara mateix em sembla que a Haití estem sobre les 200.000, no?
Realment és una situació catastròfica i és cert que, com s'està dient,
l'ajuda està arribant, en aquest sentit, com deies tu molt bé,
a nivell de la nostra ciutat, a nivell català, espanyol, així a nivell mundial, no?
I, en definitiva, és veritat que hi ha un sentiment altruista,
que és d'agrair i s'està veient amb les imatges, no?
A nivell evangèlic, a nivell protestant nostre,
des de la nostra església local, com podria ser la nostra o d'altres que n'hi ha,
no en general, doncs sí que ens hem mobilitzat també
i s'han donat i s'han fet recollir donatius per als damnificats d'Aití,
mitjançant, per exemple, la plataforma evangèlica per a situacions d'emergència,
que és un organisme que el que fa és canalitzar tot aquest ajut,
que com a cristians podem donar cadascú el que vulgui, no?
Per què? Doncs perquè no vagi per lliure,
sinó que realment es pugui canalitzar tota l'ajuda
i que ens assegurem que està arribant, no?
Així que, clar, la pregunta que ens hem de fer és,
bé, fins quan durarà això?
Què és el que s'està ara dient als mitjans de comunicació, no?
Quan ens oblidarem d'Aití?
Com ens hem oblidat del tsunami a Indonèsia, no?
Realment necessiten aquesta gent una resposta continuada
per part de la societat, però sobretot a nivell del Consell d'Europa,
que és l'organisme que realment pot estar al damunt
d'un país o d'una terra tan pobra com és la d'Aití,
a nivell de Nacions Unides, etcètera, etcètera.
Així que la nostra crida, en aquest sentit, hauria de ser aquesta.
Fem una continuïtat.
Que aquella gent realment, ara tenen el bàsic,
però necessiten remuntar tota aquella situació
i això no ho faran en tres dies, ni en tres mesos.
Necessitaran molt més de temps, no?
Dit això, i encara que no m'estaves preguntant al principi,
però m'agradaria comentar també i ressaltar una de les qüestions
que ha cridat també l'atenció als mitjans de comunicació,
al respecte d'Aití, no?
I és el que s'ha dit del despertar o que s'ha despertat
a la necessitat espiritual dintre dels habitants d'Aití, no?
O en general també de nosaltres, no?
I això també m'ha cridat l'atenció al fet que els periodistes
o el món de la informació ha dit que aquest despertar
o donen la idea o han rebaixat aquest despertar espiritual
com una desesperació que ha tingut aquella gent, no?
Que s'han trobat tan malament, doncs que en aquell moment,
doncs mira, què fem?
No tenim res, doncs acudim a Déu o preguem, no?
Ens aferrem, com diríem avui en clau ardent,
com volem entendre o justificar
o justificar els mitjans de comunicació
aquest fervor espiritual
doncs per la necessitat puntual que estan patint, no?
I crec que això és una mica cruel també
a nivell periodístic arribar a una conclusió com aquesta
perquè és cert que pot haver persones
que refugin en la religió com a manera de fugir de la realitat
també és cert
però això tampoc es pot aplicar a nivell general, no?
A tots els habitants
Hi ha una altra manera d'entendre-ho
i Déu també ens està parlant
a través de les situacions tan dolentes i lamentables
que estan passant al nostre voltant
i que no deixen de ser també una conclusió
i una conseqüència, com diu la paraula de Déu
que la terra nostra està afectada
i que nosaltres com a éssers humans
doncs encara ens l'estem carregant molt més
Per tant, hem d'entendre també
que totes aquestes tragèdies, crisis, pèrdues
també és una oportunitat
perquè els éssers humans ens adonem del que estem fent
de quina és la nostra situació
i que realment entenem que sense Déu
són molt poca cosa
i que anem al no-res, no?
Evidentment, els haitians evangèlics
no es refugien en Déu perquè la seva tragèdia
els terroritzi de tal manera que es refugien
sinó que es refugien en Déu
perquè ell és el seu refugi, segur
i empara en aquella circumstància que estan vivint
volia fer aquest matís
perquè els mitjans de comunicació
acostumen a rebaixar
aquesta necessitat també espiritual
que estan tenint els habitants d'Aití
i que tots, en principi, l'hauríem de tenir
independentment de la circumstància
que estem passant
doncs, canviant totalment de tema
una altra notícia d'actualitat
és que el 18 de desembre
s'estrenava la pel·lícula Avatar
com comentaves abans, Samuel
i en quatre setmanes s'ha convertit
en la pel·lícula més taquillera de la història
així, Samuel, suposo que tu hauràs vist la pel·lícula
i quines reflexions podíem treure
des de l'òptica cristiana?
jo diria que es poden treure bastants
ara amb micro tancat estàvem parlant
fent una mica de debat
i realment és cert que hi ha molts missatges
i que ens podem prendre
doncs aquesta pel·lícula
des de moltes vessants
és cert, en primer lloc
fent una mica d'introducció
potser pels oients
que encara no hagin vist la pel·lícula
no us explicarà al final
o sigui que no us amoïneu
però podríem dir que
la història del planeta Pandora
que així es diu el planeta
on l'ésser humà arriba
i es troba aquella civilització
més que obrir una caixa
de la qual surten tot tipus de mals
amb el nom de Pandora
ens mostra que el mal
apareix amb el propi
amb el propi ésser humà
només un home
serà capaç de salvar-ho
però
perquè això sigui possible
haurà d'encarnar-se
i m'estic referint
al protagonista principal
en una de les seves criatures
en aquest avatar
que habiten en aquest món
implicar-se
estar amb ells
per poder arribar a entendre
també
el que ells estan passant
i el que ells estan vivint
aquesta empatia
seria una primera lliçó
per això deia abans
que podem treure moltes lectures
però la necessitat també
d'entendre'ns
entre els éssers humans
entre cultures
entre països
avui que
enmig d'aquesta crisi
sembla que s'estan
despertant també
comportaments
moltes vegades xenòfobs
o altres comportaments
en contra de les persones
realment
una de les coses
que podem veure
en Avatar
és això
la necessitat
d'entendre
la persona
que tenim davant
de no anar
i carregar-nos
a la gent
perquè sí
i per els nostres interessos
interessos egoistes
que això també
és el que es veu
a la pel·lícula
per tant
per entendre
el fenomen Avatar
cal anar més enllà
dels tòpics
de ciència-ficció
tot i que és evident
que s'encaixa
dintre d'aquest gènere
cinematogràfic
i és evident
que
a mi personalment
la pel·li
m'ha agradat
és molt espectacular
i també val la pena
per la història
en si mateix
per a aquells
que no hagin vist
la pel·lícula
i com dic
que no s'amoïnin
que no desvetllarà
el seu final
però simplement dic
que el protagonista principal
és un exmarine
paraplègic
que viu
en l'era espacial
el seu germà Tom
i li convéns
per anar
a una missió
a aquest planeta
que es diu Pandora
legendari
i segons ell
molt perillós
el seu treball
consistirà
en conduir
aquest avatar
i podríem
definir
aquesta cosa
aquest avatar
en una barreja
de l'ADN
de la persona
amb el de l'espècie
indígena
que habita
en aquell món
que es diu Pandora
i això
s'aconsegueix
mitjançant
l'enllaç
del sistema
nerviós
de la persona
s'uneix
de tal manera
que ell pot estar
en un lloc
físicament
però
vivint
o movent-se
enmig
de la
població
aquesta
és una
raça indígena
es diuen
si no recordo
malament
els Navi
que són uns
homes així
blaus
molt alts
i llavors
aconsegueix
d'aquesta manera
viure
enmig d'ells
és una altra cultura
podríem dir que
es relaciona
amb la història
del planeta
de les seves
creences religioses
són uns habitants
que trobem
que estan connectets
amb la natura
els uns
amb els altres
i finalment
amb l'ésser
que els ha creat
també
si seguim avançant
veiem com
la mort del protagonista
principal
acaba
sent molt evident
cap a aquesta cultura
en principi
va
com un militar
més
a complir
una missió
i després
s'adona
que realment
darrere de tot això
hi ha molt més
entra de seguida
en conflicte
amb els interessos
de la companyia
encarregada
o sigui
dels éssers humans
que li han dit
el que han de fer
per què?
perquè
la missió
no és com
l'hi havien pintat
simplement
com una missió
científica
anem aquí
a recollir
unes mostres
i ja està
sinó que
darrere de tot això
hi havia uns interessos
econòmics
uns interessos
egoistes
brutals
que
que hi havia
darrere de tot això
per tant
és una altra lliçó
o una altra reflexió
més que res
que podem treure
i que ens desperta
aquesta maldat
que parlàvem
que hi ha dintre
de l'ésser humà
i que el que du
és a viure
egoistament
o sigui
i si cal
destruir
la casa
on vivien
aquesta gent
doncs la destruïm
perquè jo
el que vull
és el que hi ha
allà
per tant
podríem dir
que també
i vaig estar
llegint
uns quants articles
sobre el director
ell
el que
vol també
i vol suggerir
és
un alegat ecologista
també
per cuidar
l'entorn
on vivim nosaltres
i que
siguem també conscients
de la necessitat
de cuidar
la nostra casa
avatar
per un altre costat
és una paraula
en sanscrit
que significa
baixada
o descens
la religió hindú
serveix per a designar
les encarnacions
de bisnú
que és
el déu
de la preservació
i de la bondat
en la pel·lícula
els Navi
que són
aquest poble
indígena
que viu allà
al món de Pandora
adoren
el món natural
creuen que tot el planeta
està connectat
i en vida
gràcies a una energia
la seva mística
ens recorda
el culte
a la mare naturalesa
que es presenta
com una divinitat
feminina invisible
i que és propi
de la filosofia oriental
sobretot
i de la nova era
que potser ja no es parla tant
però que encara
continua
a estar vigent
i que clar
com a cristians
doncs tampoc estem d'acord
però
és cert
que aquesta història
ens mostra
les inquietuds espirituals
d'una generació
que necessita
respostes
a la condició humana
i aplacar
les seves ports
existencialistes
perquè
per sobreviure
matxacen
el que sigui
així que
el que està clar
és que vivim
en un món
com el que ens mostra
la pel·lícula
orgullós
de la seva ciència
de la seva tecnologia
però incapaç
de dominar
la seva avarícia
i de dominar
el seu egoisme
i la Bíblia
ens ensenya
que la destrucció
del planeta
no és arrel
no és l'arrel
del problema
sinó que el símptoma
està
en el mateix
ésser humà
en la corrupció
de l'ésser humà
a causa del pecat
diu
Romans capítol 8
verset 22
el monge mega
aquí i a Haití
i a tot arreu
com hem comentat
fa un moment
el cristianisme
ens presenta
l'esperança
d'un Déu encarnat
en Jesucrist
qui coneix
la realitat humana
perquè l'ha viscut
en la seva pròpia carn
Jesús
s'ha
apropat a nosaltres
i ha viscut
com nosaltres
i sap
el que batim realment
experimentar
la nostra dependència
i sofriment
el nostre dolor
i el nostre rebuig
ha patit l'odi
i rebuig
dels seus enemics
la debilitat
i la mort
i el fer-se
un de nosaltres
s'identifica
amb la nostra situació
podent-se d'aquesta manera
competir
i és una de les altres
coses
en la qual
la Bíblia
ens recorda
d'empatitzar
amb la persona
que tenim al nostre costat
competir-nos
de les necessitats humanes
també aquí
en aquesta pel·lícula
és una de les coses
que també podem veure
com el protagonista
com podem veure
a la pel·lícula
a través del protagonista principal
Déu
fa de la seva encarnació
una realitat permanent
ell vol
el protagonista
també vol acabar
o vol pretendre
viure
entre aquesta
cultura
i sense anar
més lluny
per exemple
el que celebrem
el Nadal
fa just
un parell de mesos
no és una mera
visita
de Jesucrist
al nostre planeta
sinó que realment
és l'encarnació
de Déu en Cris
qui va viure
entre nosaltres
va morir a la creu
va ressuscitar
i finalment
va sentir el ser
per amor a l'ésser humà
i per salvar-nos
per tant
no hi ha dubte
que la nostra vida
és incomprensible
sense aquesta realitat
espiritual invisible
com es desprèn
també de la pel·lícula
però la Bíblia
també ens ensenya
i ens explica
un fet revelador
i únic
al respecte
i és que Déu en Cris
ens dona
l'única resposta visible
que només pot satisfer
aquesta seta espiritual
així que
la veritat és que
val la pena
veure aquesta pel·lícula
i treure
tot aquest tipus
de reflexions
moltes més
potser
ara els nostres oients
estan pensant
en d'altres
coses que han vist
i és interessant
perquè dona
a la reflexió
i nosaltres
evidentment
des d'aquest programa
també animem
els nostres oients
a que reflexionin
sobre la seva vida
qui realment
el sentit
de la vida
i que realment
s'apropin a Déu
s'apropin a la seva paraula
per anar descobrint
totes aquestes coses
com és
Començ a domó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!