logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
Desde Tarragona Radio
Don Empasa
Ella me habló en la bahía
Habaneras desde el balcón
Avui el programa número 362
Desde que estuve niña en la bahía
No se me puede olvidar
Tanto cádiz ante mi ventana
Tacita lejana
Aquella mañana
La mañana pude contemplar
Las olas de la caleta
Que es plata quieta
Rompían contra la roca
De aquel paseo
Que al bamboleo de aquellas bocas
Allí le llaman el malecón
Había coche de caballos
Había coche de caballo
Era por mayo
Sonaban por la alameda
Por puerta tierra
Y me traían
Y tierra mía
Y tierra mía
Desde mi cádiz
Desde mi cádiz
El mismo sol
El son de los puertos
Dulzor de guayaba
Calabaza huerto
Aún pregunto
Aún pregunto a quién me lo cantaba
Que tengo un amor
La Habana
Y el otro en Andalucía
No te he visto yo a ti tierra mía
Más cerca que la mañana
Que apareció mi ventana
De la Habana colonial
Tocadí la catedral
La viña y el mentidero
Y verán que no es agero
Si al cantar la habanera repito
La Habana es Cádiz
Con más negrito
Cádiz la Habana
Con más salero
Verán que tengo mi alma en la Habana
No se me puede olvidar
Tanto un tango
Y es una habanera
La misma manera
Tan dulce y galana
Y el mismo con más
Por la parte del Caribe
Así se escribe
Cuando una canción de amor
Canción tan rica
Se la dedican los tobadores
A una muchacha o a una ciudad
Y yo Cádiz te dedico
Y te lo explico
Porque te canto este tango
Que sabe a mango
De esta manera
Esta habanera
De piriñaca y de carnaval
Son de chirigota
Sabor de melaza
Guantanamo y rota
Guantanamo y rota
Que lo canta ya un coro en la plaza
Tengo un amor en la Habana
Y el otro en Andalucía
Tengo un amor en la Habana
Y el otro en Andalucía
Donde vito ya tiene la mía
Más cerca de la mañana
Más cerca de la mañana
La pared sea un inventada
De la Habana colonial
Tocada y la catedral
La viña y el ventidero
Y vean que no hay salero
Se canta en la Habana
En la Habana
En la Habana
En la Habana
En la Habana
En la Habana
Con mas alero
Carlos Cano
Acompañad
Del coro Gadità
De Julio Pardo
Ha interpretado
La Habanera
De Antonio Burgos
La letra y música
Del matéis
Carlos Cano
Habaneras de Cádiz
Inspirada en la obra
El café de la Marina
De Jose María de Sagarra
de Sagarra, Narcés, Lagares
i Coromines, va estrenar
l'any passat. Aquesta avenera
que sentirem interpretada per
nou, veus,
clarinet, contrabaix
i piano.
La Catalina del
Café de la Marina.
Pescadors
tocats pel vent
és el vent
de Tremontana
pescadors
del nostre nord
al nord de la
costa brava
del nostre nord
el nostre nord
van tots junts
a traguejar
el cafè
de la Marina
per si poden
rambar
a la
dolça
Caterina
però la
noia té mal
viure
què et passa
la Caterina
m'ha enxerrat
que la Rufina
sap el que
vaig fer
llig
la Caterina
fxingtà
molt abans d'anar a pescar.
Perrofina, que els no fan,
perquè no els agrada el marró.
I amb en Claudi tots en van,
a la pesca d'on llumar-lo.
Tots en van cap avall.
Pescadors tocats pel vent,
és el vent de tramuntana.
Pescadors del nostre nord,
al nord de la costa brava.
El nostre nord,
molt a prop del cap de Creus,
han calat bé la tanyina
per fer ranxo en el cafè.
el cafè amb pescat de metorina.
Quin cafè tan ple de fums,
de cançons, de renns i breves,
de veneres i cerçueles,
caliquen, lluciferos.
i lluciferos.
Caterina, Caterina,
noten fills de la rufina
i l'entona al luar.
Tot va bé en un rom cremat.
Dins de tot aquest ambient
i ens en Claudi i la Catrina
ja prepara casament.
Ara els cal trobar padrina.
Ara els cal trobar padrina.
Ara els cal trobar padrina.
cascadors d'un cas pel vent,
tots aneu a casament.
El d'en Claudi i la Catrina,
el cafè de la Marina.
una habanera popular filipina.
Sí, filipina.
Durant el temps de la colonització espanyola filipines,
entre altres i molts diferenciades coses,
es va produir un intercanvi musical
que ens ha deixat algunes...
algunes empentes.
a nivell del gènere musical habanera
tenim un exemple amb aquesta
que interpreta el grup Boramar.
De line 1870
en adaptació de Felipe Buencamino,
Miradas Orientales o
Habanera de Vilao.
El sueño reveló, con dulce son, con limos son.
El sueño suplicó, no mire así, no mire así.
El sueño suplicó, no mire así.
El sueño suplicó, no mire así, no mire así, no mire así.
El sueño suplicó, no mire así, no mire así.
El sueño suplicó, no mire así, no mire así,
el sueño suplicó, no mire así.
Imploró, no mire así, no mire así.
Constante, equivoqué, mi fe inmortal,
discreto y virginal, tiadoso, recite
mi franca y libre reverente oración.
Esas tus miradas, lindas y doradas,
enseñaronme a mirarte así, mirarte siempre así.
Prendas admirables, joyas deslumbrantes,
hablan de aventuras, hablan de ilusión.
Esos tus miradas, soles orientales,
son los que dirán por qué te he vivido siempre, siempre así.
Llamas adorables, llamas perfumantes,
amfora elixir de triunfo al pasión.
Prendas admirables, joyas deslumbrantes,
hablan de aventuras, hablan de ilusión.
Esos tus miradas, soles orientales,
son los que dirán por qué te he vivido siempre, siempre así.
Llamas adorables, llamas perfumantes,
amfora elixir de triunfo al pasión.
Amfora elixir de triunfo al pasión.
Pues sí, una manera popular filipina,
concretamente de Dilao,
que es troba a la part central de Filipinas,
administrativamente pertain a la región de Batancas.
Y ahora nos vamos con Sebastián Iradier,
porque también nos dejó una gran creación,
que hoy, 156 años después de su estrena a La Habana,
la seguím, sentín, escotán, cantán.
En Sarriba la versión desde Copiapó, en Chile,
amelso del arpa de Guillermo Álvarez Trujillo,
Don Willy, La Paloma.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Si tens els cabells arrisats i també eres noia,
potser Joan Rosquelles et va dedicar a pensar en tu per escribir de aquesta manera.
Si no, doncs mira, el grup Rencs te la canta i nosaltres, des de Habaneras, des del balcó de Tarragona Ràdio, te la dediquem.
La noia dels cabells arrisats.
Fa molts anys vaig marxar del meu poble, deixant les cabines, la barca i el mar.
I una noia de dolça mirada, que em deia plorosa, no m'oblidis mai.
Cada dia he sentit l'enyorança, pensant en la noia que t'han estimat.
I per fi avui torno a la platja, buscant el caliu i l'amor del passat.
Noia dels cabells arrisats.
On estàs?
Noia dels cabells arrisats.
On estàs?
Noia dels cabells arrisats.
On estàs?
Pel meu corbateca.
Torna aquí.
on vaig fer-me el teu esclau.
Noia dels cabells arrisats.
No t'he oblidat mai.
Diuen que ja no hi és,
que marxaràs un dia,
buscant l'alegria i la felicitat.
Diuen que ja no hi ets,
que la barca no espera,
i la platja està bella,
sense navegar.
On estàs?
Noia dels cabells arrisats.
Noia dels cabells arrisats.
No t'he oblidat mai.
Noia dels cabells arrisats.
No t'he oblidat mai.
Noia dels cabells arrisats.
Noia dels cabells arrisats.
No t'he oblidat mai.
Noia dels cabells arrisats.
No t'he oblidat mai.
Les veus d'Estein des de Perpinyà i de Ramon Carreras,
és el lloc de mar.
de Perpins del Mar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Adéu.