This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El Campanar
Un programa de la Delegació Diosessana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès en Santi Grimau,
responsable de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana el calendari assenyala el diumenge 19 de desembre del 2010 com a quart diumenge d'Advent,
el qual anuncia el final d'aquest temps litúrgic.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Comence la setmana decisiva que ens condueix al gran dia del naixement de Cris.
Si algú no ho ha fet ja, és moment de muntar el pessebre a cada casa,
amb la participació dels nens, si és possible,
seguint un bonic costum que es remunta al segle XIII.
Diu la tradició que, mentre Sant Francesc d'Assís es trobava predicant pels camps de Rieti,
el va sorprendre un hivern dur.
En aquella solitud del bosc i meditant l'Evangeli de Sant Lluc,
en aquelles circumstàncies, se li va acudir de construir un cobert de palla
per a reproduir el naixement de Jesús narrat per l'evangelista.
Va demanar als veïns un roquet i un bou,
i així es va representar el primer pessebre vivent del món.
Cada any em congratulo de poder animar la gent a visitar aquests pessebres
que es fan a les diverses poblacions de l'Arxidiòcesi,
alguns de grans dimensions i amb un art certament admirable.
També celebro la instal·lació dels retaules de Nadal,
una bonica iniciativa que es representa per a aquestes dades als carrers de Reus.
En l'escrit que em van demanar per a aquesta ocasió,
he volgut assenyalar que quan rebem una persona important,
com ho ha fet recentment amb la visita de Benet XVI,
ens preparem per a fer-ho de la millor manera possible.
Evitem, per exemple, que trobi la nostra casa desendreçada.
Amb l'arribada del Senyor ens hem de preparar amb més motiu,
amb obres de misericòrdia, d'humilitat, de compassió i de solidaritat,
preparant la nostra ànima amb una bona neteja interior per mitjà dels sacraments,
particularment amb el de la reconciliació.
S'explica que la inspiració que va moure el jove Sant Frances
a emprendre el camí a la santetat,
va ser una veu que va sentir dins seu i que deia
«Francés, no veus que la meva casa està en ruïnes?
Vés a restaurar-la per mi».
La casa de l'Església sembla en alguns moments que està en ruïnes,
quan es contempla l'allunyament de moltes persones respecte de la fe cristiana,
però hi ha molts motius d'optimisme.
I el primer és pensar que Déu no perd batalles.
D'altra banda, encara que la nostra societat s'hagi descristianitzat en part,
aquí hi ha unes mostres inequívoques que conserven en el fons
una fe que algun dia pot ser remoguda com a les brases d'un foc.
Entre aquests senyals, el Nadal és una de les més visibles.
Les ciutats i els pobles s'engalanen amb llums.
Els comerços adopten símbols nadalencs.
Les famílies es reuneixen al voltant de la taula
i preparen el pessebre o l'arbre de Nadal.
Hi ha aquests dies un ambient especial
que molts lamenten que no duri tot l'any.
Ens sentim més inclinats a atendre els pobres,
les persones soles,
els que es troben en dificultat enmig d'una crisi
que ha estès aquestes situacions.
L'explicació és clara.
Ha de néixer Jesús
i amb ell neixen en el nostre cor bons propòsits
de ser menys egoistes,
de procurar l'atenció als altres,
de solidaritat amb els més necessitats.
Aquests són fruits del Nadal.
Adéu-siau.
Més de 3.000 persones van participar
el diumenge 12 de desembre
a la cerimònia d'ordenació
i presa de possessió
del bisbe Javier Novell-Igumà,
com a nou bisbe residencial de Solsona,
nascut fa 41 anys
a Montfalcó de Gramunt
de la diòcesi d'Urgell.
L'ordenació va estar presidida
per l'arcabisbe Monsenyor Lluís Ladaria,
secretari de la Congregació
per a la Doctrina de la Fe
i concelebrada per Monsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
pel bisbe emèrit de Solsona,
Monsenyor Jaume Tracerra,
pels cardenals Lluís Martínez Sistac
i Ricard Maria Carles,
pel nunci de la Santa Seu,
Monsenyor Renzo Fratini,
així com per tots els bisbes de Catalunya,
altres bisbes de l'estat espanyol
i el bisbe de Perpinyà, Elna,
així com molts alpreveres de Solsona
i d'altres diòcesis.
El senyor arcabisbe Jaume,
com a metropolità de la província eclesiàstica tarragonense,
de la que Solsona n'és sufragània,
va pronunciar un emotiu discurs
de benvinguda al nou bisbe de Solsona,
Monsenyor Javier Novell.
El lema episcopal del nou bisbe
és extret de Sant Pau,
tot per l'Evangeli,
i en la seva salutació final,
Monsenyor Novell,
convidat tots els diossesans
a treballar plegats i amb entusiasme
per una extensa i nova evangelització
de tot el bisbat.
El passat dijous,
16 de desembre,
va tenir lloc a la nostra ciutat
la coneguda acció nadalenca
Sembradors d'Estels,
que organitza any rere any
la delegació diossesana de missions.
El professor de religió Pius Boqueres
entrevistà alguns dels joves
juveníssims protagonistes.
Hola, bon dia.
Som del Col·legi Sant Pau.
Jo soc mestre.
Em dic Pia Boqueres
i estic aquí amb quatre alumnes
de sisera primària,
per tant, tenen 11 anys,
per explicar-vos una activitat
que fem enguany
que es diu Sembradors d'Estels.
Ja portem 19 anys fent-la
i enguany ens toca a nosaltres,
ens toca al Col·legi Sant Pau,
organitzar-la.
Primer de tot,
volem agrair
a la delegació diossesana missionera
per poder estar aquí
i poder parlar
sobre aquesta activitat.
I, bueno,
sense més,
m'agradaria que
algun dels nostres alumnes,
us presento,
està la Júlia Penya,
bon dia.
Bon dia.
La Enoa Barrios.
Bon dia.
I està també
el Víctor de Pena.
Bon dia.
I està el Pol.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Llavors,
primer us explicar-vos una mica
quin és l'objectiu
d'aquesta activitat.
Això ens ho pot explicar
qualsevol de vosaltres.
Explica, si vols, Júlia,
una mica
quin és l'objectiu
d'aquesta activitat.
El nostre objectiu
és felicitar
de part dels missioners
de la diòcesi
de Tarragona
un bon Nadal.
Exacte.
És a dir,
que com els missioners
no poden estar-hi aquí,
com els missioners
no poden estar precisament
a la nostra diòcesi,
sinó que hi estan fora,
estan a altres països,
perquè el bisbe els ha emanat,
llavors,
ells no poden felicitar
el Nadal
als ciutadans,
a les persones,
als fidels de l'Església
o a qualsevol persona
de Tarragona.
Llavors,
ens ho demanen a nosaltres,
els nens,
de les escoles cristianes,
per felicitar el Nadal
de part
en nom
dels missioners.
Com ho felicitem, això?
Com ho fem, això?
Fem una celebració
que fem a l'Església
de Sant Antoni
on preguem pels missioners.
I
quins missioners?
Quins missioners?
Els d'aquí,
els d'allà?
Els de tot el món.
Els de tot el món.
En concret,
els de la nostra diòcesi,
però
de tot el món,
vull dir que
en aquella celebració
que fem a l'Església
de Sant Antoni,
doncs,
no només
resem per tots els missioners,
també en concret
els nostres.
I qui?
Però,
qui ho fa, això?
Ho fem nosaltres?
Només anem al Col·legi Sant Pau?
Quines escoles van?
Altres, també.
I quines altres?
Aviam,
digueu algunes.
Ahir vam dir algunes,
aviam si us en recordeu.
La de Santa Teresa.
Santa Teresa.
L'Estonac.
L'Estonac.
Mare de Déu del Carme.
Mare de Déu del Carme.
El Carme, també bé.
L'Esperança.
No,
l'Esperança?
Quina és l'Esperança?
No.
Vé el Sagrat Cor.
El Sagrat Cor
i em sembla que ens deixem un
que són les Domíniques.
Són set escoles cristianes
que participem
en aquesta activitat
i que la fem precisament
a l'Església de Sant Antoni.
Perquè nosaltres, a més,
formem part de què?
Formem part de la infància
missionera.
Que vol dir que són nosaltres
missioners, també.
Nosaltres potser no anirem
a altres països
a parlar
i a predicar l'Evangeli
i a donar a conèixer a Déu,
però nosaltres potser des d'aquí
podem ajudar
i ajudem precisament
felicitant el Nadal.
Llavors,
què és el que hem fet?
Perquè hem fet coses, eh?
Al Sant Pau hem fet bastantes coses
per treballar tot aquest tema.
Víctor,
tu saps coses que hem fet
en guany d'activitats,
diferents activitats
que hem anat fent.
Digue'm alguna.
Sobre sembradors d'estels.
Hem fet un estel
i hem fet també,
hem assajat dues cançons
amb violins.
A l'estel en què consistia
fer l'estel aquesta?
Què hi havia en aquest estel?
Les cançons que cantarem
el dia de la celebració.
Molt bé,
cantem dues cançons
que tenen a veure
amb un contingut missioner,
amb un contingut de pregària
i que són dues cançons
que habitualment es canten.
Un es diu
Obrim camins
i l'altre es diu
Amb un manat d'estels.
I les hem posat
amb una estria
que les hem pintat,
les hem tallat
i ha quedat molt maco
i ho portarem aquell dia.
A més,
ho hem donat a totes les escoles.
Per tant,
suposem que totes les escoles
portaran aquell estel.
Què més hem fet,
Ainoa?
Hem reçat tota l'escola
per als missioners
a la setmana de les vocacions.
Molt bé,
va haver-hi una setmana de vocacions,
em sembla que era el novembre,
i vam estar tota l'escola
pel matí a primera hora,
ens vam reunir tots,
menys els petits,
menys els d'infantil,
per resar per totes les vocacions
dels sacerdots
i també dels missioners,
i sobretot dels sacerdots missioners,
que és el que en guany
és el tema central,
el sacerdot missioner.
I què més hem fet?
Júlia, aviam,
què més hem fet?
També els tutors
ens han donat
una sessió informativa
per parlar-nos
del que faríem
durant aquesta setmana.
Molt bé.
I després també,
alguna coseta més
que hem fet,
què més?
Hi ha una cosa molt interessant,
una activitat molt interessant
que vam fer
i que vam tenir
l'oportunitat
i la gran sort
de tenir
a un mossèn
missioner.
Qui era?
Digueu vosaltres.
El mossèn Pasqual,
que va venir a parlar-nos
sobre les seves missions,
que ell és missioner.
a on?
Al Congo.
Al Congo.
Ell és missioner al Congo
i va venir a l'escola
per parlar-nos
des de tercer de primària
fins a tercer de primària
sobre les missions
al Congo
i parlar-nos una mica
i donar-nos compte
de les necessitats
que tenen altres països
i valorar,
sobretot,
la importància
del que tenim
i del que podem fer.
Per tant,
hem fet bastantes coses
a l'escola,
hem assajat amb violins
fins i tot,
a les cançons,
o sigui,
ho hem preparat
des de molts àmbits
perquè aquest dijous,
dia 16 de desembre,
doncs,
surti bastant maco
tot el que farem
allà a l'església
de Sant Antoni de Paua.
Després,
bé,
què farem allà?
Quina és l'activitat
que farem?
Cantarem dues cançons
que són dues oracions
que es prega pels missioners.
Molt bé.
La lectura de l'escena
de l'Evangeli.
Quin Evangeli?
Qui se'n recorda?
Quin és el títol
de l'Evangeli
que llegirà
algú de nosaltres?
La vocació de qui?
La vocació de qui era?
La vocació de Sant...
De Sant Mateu.
De Sant Mateu,
molt bé.
La vocació de Sant Mateu era.
La lectura escollida
és la lectura de Sant Mateu
perquè és la seva vocació
quan Jesús
el crida per seguir-lo,
no?
Precisament per això,
per intentar
fer veure la gent,
fer veure els nostres alumnes,
fer veure els que
participarem,
la importància
d'escoltar la crida de Déu
i que hi ha gent
que Déu crida
a la gent
i també els alumnes
que estiguin
de les set escoles
que estan,
potser alguns
sentiran cridats per Déu.
Per tant,
és una escena
molt adient
pel dia.
A més,
tindrem la presència
del senyor
que visba,
no?
Sí.
Farà alguna cosa
el senyor que visba?
Sí.
Home,
estarà amb nosaltres,
vull dir que allò
no és una celebració litúrgica,
vull dir,
és una celebració normal
on resarem una mica,
on cantarem,
on felicitarem el Nadal
i el senyor que visba
estarà com un assistent més,
però un gran assistent més
i és més.
Ell ens dirà
algunes paraules,
més normales
que ens feliciti el Nadal,
que ens doni
algunes paraules també
per intentar també
impulsar tot aquest tema
de la infància missionera,
per intentar ser
nosaltres missioners
a les nostres cases,
als nostres llars,
al carrer.
A més,
cada any sol haver
un tema central,
sempre té a veure
amb les missions,
l'any passat va tenir
a veure amb Sant Pau
i en Guany
té a veure amb l'any
sacerdotal,
que ja ha acabat,
però nosaltres agafem
aquest tema
per parlar
del sacerdot missioner.
I totes les escoles
treballem a partir
d'aquest tema
i fem una cosa,
cada escola prepara
alguna cosa.
Què és, Júlia,
el que prepara cada escola?
Cada escola prepara
pregàries
i imatges
sobre
sobre les pregàries.
La pregària,
sobre la pregària feta.
Llavors,
recent per
tota l'Església,
però molt en concret
recent per coses
que tenen a veure
amb el sacerdot missioner,
no?
I per tant,
nosaltres,
qui se'n recorda
que fem el Sant Pau?
Quina és la nostra pregària?
Sobre quin tema?
Sobre els pescadors.
Sobre els pescadors,
però què vol dir això?
Sobre què?
Sobre la crida de més...
La crida de més,
o sigui,
les vocacions,
sobre la crida dels mossens.
La nostra pregària
té a veure amb les vocacions
i nosaltres,
en canvi de fer una imatge,
de fer un dibuix d'una imatge
sobre la crida de Sant Mateu
o la crida de qualsevol deixeble
o de què sigui,
hem fet una xarxa de pescadors
quan precisament
Jesús,
amb molts dels seus deixebles,
deia que els feia pescadors d'homes.
Per això agafem una xarxa.
I cada escola agafarà una cosa.
Potser una escola agafarà...
Les persones que estan de missions
a altres països,
agafarà una creu i un evangeli.
Potser sé que hi ha una escola
que agafarà un dibuix d'una església
format per pedres vives,
que vol dir que són les pedres
que formen l'església.
Per tant, cada escola ha preparat
una pregària amb els alumnes
per llegir-la i representar-la
amb alguna imatge,
amb algun objecte o el que sigui.
A més, després d'aquestes pregàries
farem alguna coseta més.
Què?
Ens repartiran uns estells
per anar pel carrer
felicitant el Nadal
de part dels missioners.
Molt bé.
Aquests estells que poden representar, Pol?
Què creus que poden representar?
El Nadal.
El Nadal.
Una mica representa
aquesta felicitació nostra
que fem a totes les persones
que anirem trobant pel carrer
també a les nostres llars
i també a les nostres escoles.
Felicitant el Nadal
sempre en nom dels missioners
que ells no tenen l'oportunitat de fer-ho.
Finalment,
voldríem donar les gràcies
a totes les escoles
que han participat,
que ens han ajudat
i ens hem sentit molt recolzats
perquè surti aquesta activitat endavant.
I després, bueno,
ja es felicita el Nadal a tothom,
sobretot en nom dels missioners,
que per aquí estem
i per aquest motiu estem aquí.
Bueno, i bon Nadal.
Bon Nadal.
Bon Nadal.
L'Evangeli del darrer diumenge d'Advent
és segons Sant Mateu,
concretament el capítol 1,
per cets del 18 al 24.
Després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures de la missa dominical.
El naixement de Jesús,
el Maciès,
fou d'aquesta manera.
Maria, la seva mare,
estava unida amb Josep
per acord matrimonial
i abans de viure junts,
ella es trobarà
que havia concebut un fill
per obra de l'Esperit Sant.
Josep, el seu espòs,
que era un home just
i no volia difamar-la públicament,
resolgué de desfer en secret
l'acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió
quan se li va aparèixer en somnis
un àngel del Senyor
que li digué
Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre Maria,
la teva esposa,
a casa teva.
El fruit que ella ha concebut
ve de l'Esperit Sant.
Tindrà un fill
i li posaràs el nom de Jesús
perquè ell salvarà
dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir
perquè es complís allò
que el Senyor havia anunciat
pel profeta.
La verge concebrà
i tindrà un fill
i li posaran el nom
d'Emmanuel.
Que vol dir
Déu amb nosaltres.
Quan Josep es despertà
va fer el que l'àngel del Senyor
li havia emanat
i va prendre a casa
la seva esposa.
No hi havia tingut
relacions conjugals
quan ella tingué el fill
i Josep
li va posar el nom de Jesús.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 19 de desembre
arribem al quart
i últim diumenge
d'Advent.
I clar
ens parla ja
de l'Emmanuel.
Isaías
ens explica
que Déu ha promès
un senyal
l'Emmanuel.
Tots sabem
que aquest nom
vol dir
Déu amb nosaltres.
L'Emmanuel
es feu visible
en Jesús
i continua visible
en nosaltres.
Cal que fem notar
aquesta presència
cadascú
amb els dons
que Déu
li dona.
Com entrarà
el Senyor
el Rei de la Glòria?
Doncs entrarà
tal com ell vol entrar
en la nostra presència
de persones creades
a imatge
i semblança
de Déu
amb les mans netes
i cor sincer
i alimentats
amb la mateixa presència
corporal
de Jesucrist.
Avui
Sant Pau
es dirigeix
a nosaltres
i ens comunica
la seva consciència
de sentir-se
servent
de Jesucrist
i cridat
a ser apòstol
escollit
per anunciar
l'Evangeli
de Déu.
Un Evangeli,
una bona nova,
promesa
pels profetes
en les Sagrades
Escritures.
Un Evangeli
manifesta
en Jesucrist,
el Fill
de Déu,
la paraula encarnada,
descendent de David
pel que fa
al llenatge humà
i per obra
de l'Esperit Sant
entronitzat
com a fill
poderós de Déu
en virtut
de la seva
resurrecció
d'entre els morts.
Ens recorda
que Jesucrist
li ha fet
el do
de ser apòstol
per adur
gent
de tots els pobles
acceptar la fe
a glòria
del seu nom.
Ens recorda
també
que nosaltres
tots
som estimats
de Déu,
apòstols
de Jesús
enviats
per ell mateix
amb la força
de l'Esperit Sant.
Ens ho diu
clarament
l'Evangeli
de Joan.
Com també
ens recorda
la pregària
de Jesús
quan ens diu
que l'eficàcia
de la nostra missió
està
en la nostra comunió.
L'Evangelista Mateu
ens presenta
la vocació
de Josep
en el compliment
de la promesa
de l'Emmanuel.
Sant Josep
és una peça
dins l'engranatge
de la salvació,
concretament
en la presença
de l'Emmanuel.
Josep
va dir
sí
a Déu
fent
el que li van
encomanar.
L'engranatge
de la salvació,
la presença
de l'Emmanuel
continua funcionant.
Com
fem
i ens ajudem
a fer
cadascú
la funció
que ens correspon?
Anem a missa.
Qui ens ha fet
entrar
a la comunitat
cristiana?
Com
ens ajuden
els grans
a sentir-nos
membres
importants
d'aquesta
comunitat?
Per què
volem
fer
o fem
la comunió?
Què
aportem
als altres
amb la nostra
presença
a l'Eucaristia?
Com
ens ajudem
per facilitar
l'entrada,
la presença
i la comunió
dels altres
que encara
no venen
o venen
molt poc?
Segons dades
referents
a la vulneració
de la llibertat religiosa
corresponents
al període
del gener
del 2009
a l'abril
del 2010,
a molts països
d'Àfrica,
Àsia
i Amèrica
hi ha persecució
religiosa.
Concretament,
400 milions
de persones
són discriminades
o perseguides
per la seva religió.
D'aquestes,
100 milions
són cristians.
I més encara,
un 70%
de la població
mundial
viu en països
sotmesos
a greus
restriccions
en la llibertat
religiosa.
Són dades
veritablement
preocupants
i que sovint
passen
desapercebudes
i oblidades
en algun racó
de la llau
de notícies
que diàriament
arriben
als mitjans
de comunicació
social.
Però el fet real
és aquest.
Les xifres
parlen ben clarament.
La reflexió
només pot ser una.
Continua
la intolerància
en el món
amb severes
limitacions
legals
a la llibertat.
I a casa nostra
també hi ha
mostres
d'intolerància
religiosa?
És potser
una intolerància
més subtil?
Exemples.
La retirada
del Sant Cris
de les escoles
pot ser una mostra
d'aquella intolerància.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics.
Nadal,
ja gairebé hi som.
Explosió de joia,
crit de fraternitat,
mans a les mans
i cors oberts
perquè en el percebre
de Valem
s'han reobert
les portes
de la vida
perquè el nostre Déu
ja no és un Déu llunyà
que infongui
tamó i confusió.
És un nen petit
el que podem acaronar,
que podem
emmenyegar
en els nostres braços.
Tota la impotència
de Déu
es manifesta
en la impotència
d'un infant
que tremola de fred
per amor a la humanitat.
a Déu
qui ho havia de dir
li podem cantar
a una nana.
Si avui nascés,
d'alguna manera
neix
en cada infant
que tremola,
se'n fa present
en cada indigent
que truca a la porta,
en cada nen
que espera
que algú
li ompli el plat.
Nadal
és un cant
a la vida,
a una vida
que volem
que sigui sempre nova.
La vida
sempre ho és de nova.
És un cant
a la fraternitat.
Ell ha vingut
a unir
tot allò
que estava dispers.
Ens dol dir-ho.
En queden
moltes
de coses disperses.
Pobles enfrontats,
famílies
que no es parlen,
mirades
de menyspreu
d'indiferència
entre germans,
ressentiments
que frenen
la abraçada fraterna
o la reconciliació filial.
Nadal
hauria de ser
per a tots
una invitació
al perdó
i a la reconciliació
i a l'abraçada.
El missatge
que Jesús
ens porta
en el portal
de Valèm
ens demet
sense paraules
és fenomenal.
Tot un Déu
fet criatura,
feble
i necessitat
de tot,
és per a nosaltres
una invitació
molt forta
a la humilitat
i a la pobresa
interior.
Ens creem
que sap què?
El Fill
de Déu Eterna
ens dona exemple
posant-se
al nivell
dels més humils,
dels menys
despreats,
dels que no compten.
El seu naixement
en una cova miserable
és el millor sermó
que podia fer
una humanitat
que només busca
la glòria
i el benestar.
No calen paraules.
Neix pobre del tot
i morirà
també pobre del tot.
A la muntanya
proclamarà
les benhaurances
dels pobres.
Sabia
de què parlava
perquè ell ho havia
experimentat
des del primer moment
de la seva estança
en aquest món.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Fins un altre dia,
si adeu plau.
Milers de joves
vindran de tot el món
als nostres bisbats
amb motiu
de la Jornada Mundial
de la Joventut
que el Sant Pare
ha convocat a Madrid
per l'agost del 2011
amb el lema
Edificats
i Arrelats en Crist
Ferms en la Fe.
Una tradició
molt arrelada
a la Jornada Mundial
de la Joventut
per part dels grups
de joves
que hi assisteixen
és viure
una experiència
d'intercanvi
amb joves
d'altres diòcesis
properes
on se celebra
la Jornada Mundial
de la Joventut.
Aquests dies
són els anomenats
dies d'acollida previs
que tindran lloc
a casa nostra
de l'11
al 15 d'agost.
Uns 60.000 joves
d'arreu del món
passaran per Catalunya
8.000 a Tarragona
abans d'anar a Madrid.
Un projecte
que necessita
la col·laboració
dels centres educatius
parròquies
famílies
laics
i molta generositat
en l'acollida
i el treball
conjunt previ.
És una oportunitat
de fer església
i compartir
la nostra fe
i cultura
amb els joves
que vindran.
Per a més informació
sobre com col·laborar
com a voluntari
i o família
acollidora
consultar
el web
www.delejot.cat
Aquest diumenge
19 de desembre
tindrà lloc
el tradicional
concert de Nadal
a càrrec
dels Corts
Antistiana
i Santa Maria
acompanyats
per Arnau Ferrer
sota la direcció
de Joan Ferrer.
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el marçó
Tarragona
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda
Tot obrint finestres al món
ens alegrem
en veure
que els mitjans
audiovisuals
que tant ens apropen
i ens fan sentir pròxim
als fets
que s'esdevenen
arreu de l'univers
al mateix temps
que promouen
el benestar
i la cultura
arribin a ser mitjans
útils
al servei
de l'Evangeli
i el benestar
dels més pobres.
Amb l'ajut econòmic
que el món cristià
va aportant
a les obres
missionals
pontifícies
els nostres germans
de Bereina
una diòcesi
situada
al vell mig
de la selva
de Papua
Nova Guinea.
L'església
gràcies
als missioners
fa una rentasca
a favor
de la sanitat
i de l'assistència social.
Aquesta tasca
la desenvolupen
a través de la ràdio
una emissora
que porta
el nom
de Peter
Torrot.
Aquest fou
un catequista
assassinat
pels japonesos
durant la Segona Guerra Mundial
i ve
etificat
el 1995
pel papa
Joan Pau II.
No es tracta
d'una simple
emissió
de programes.
La zona
de Bereina
pràcticament
no té electricitat,
és muntanyosa
i sol
s'hi pot
arribar
amb avió.
L'únic
mitjà
per arrestar
informats
és la ràdio
de piles.
Aquestes ràdios,
escampades
per la multitud
de poblats
de molt difícil
comunicació,
van informant
sobre
les diverses
emergències.
Doncs,
és una zona
propensa
de catàstrofes
naturals
i també
esdevenen
un gran mitjà
per l'evangelització.
Si dirigim
la mirada
vers altres parts
del món,
veurem com
les tècniques
modernes
poden ser
d'un gran ajut.
Les obres
missionals
pontifícies
han dedicat
més de 200.000 dòlars
per a finançar
petites instal·lacions
solars
en comunitats
de països
d'emissió.
A molts
intrets,
l'electricitat
no arriba
a la majoria
de gent.
El fet
de poder-la
portar
és un fet
extraordinari.
Quasi
la totalitat
d'aquestes
instal·lacions
s'ha dut
a terme
en comunitats
africanes.
En la
vinentesa
del Nadal
no podríem
acomiadar-nos
d'altra manera
que tot
abocant
el gran amor
que ens ha manifestat
el pare
en donar-nos
el seu fill
i els diguem
bones festes,
Bon Nadal.
I això és tot
per avui.
El rellotge
ens indica
que ens hem
d'acomiadar.
Gràcies
per la seva atenció
i fins la propera missió
a la mateixa hora
en què començar
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl,
el de la seva
emissora preferida
si Déu vol.
Fins aleshores
amics i amigues
del Campanar
feliç setmana
a tothom.
a tothom.
Fins aleshores