El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Salutacions amics i amigues en encetar un nou programa del Campanar.
Estem ja al tercer diumenge de Quaresma, temps de reflexió i de conversió.
És el 7 de març del 2010.
Amb vostès en Santi Grimau al control tècnic i davant els micròfons en Didac Bertran i Montse Sabater.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan mirem la vida dels homes i dones, veiem que el desitj de Déu és inscrit en els seus cors,
ja que l'ésser humà ha estat creat per Déu i per a Déu.
Déu no pare de traure l'home cap a ell i només en Déu podrà trobar a l'home la veritat i la felicitat que desitja constantment.
Per això trobem tantes referències a aquesta virtut teologal de la fe al llarg dels segles.
Creure vol dir fiar-se de Déu, doner ser a qui no veiem ni toquem.
I això sempre és arriscat.
Molt dèbil és la raó si no sap comprendre que hi ha coses que la sobrepassen,
deia Pascal i Chesterton.
Fins on hem perdut les creences, fins allí hem perdut la raó.
I, car Lewis, si no es creu en Déu, s'acaba creient en qualsevol cosa.
Això vol dir que els homes més que ateus acaben sent idòlatres.
Quin testimonatge més gran el de tants i tants científics de totes les èpoques
que han sabut desenvolupar les falses contradiccions entre la ciència i la fe.
A volteu es pot semblar que creure no és fàcil,
que la raó pot trobar motius que dificulten creure.
La fe és la virtut teologal per la qual creiem en Déu
i en tot allò que ell ens ha dit i revelat
i que la Santa Església ens proposa de creure,
perquè Déu és la veritat mateixa.
Per la fe l'home es confia totalment i lliurement a Déu.
Per això el creient mira de conèixer i complir la voluntat de Déu.
El just viurà per la fe, recorda Sant Pau en la carta als Romans.
No oblidem que la fe és primer de tot un do de Déu.
per a creure, sens dubte, cal voler-ho, cal llibertat,
però no n'hi ha prou amb aquesta condició necessària, però no suficient.
Cal demanar-la a Déu, apropar-s'hi amb confiança i humilitat.
Com Indro Montanelli, molta gent s'ha adreçat a Déu queixant-se de no tenir fe,
sentint-se com deixat de banda per Déu.
Aquests els diria que continuïn buscant.
Que Déu passarà pel seu costat en qualsevol moment.
Que ell, que és un pare bo, no deixarà de fer-se trobadís
amb els qui el busquen amb cor sincer.
El deixeble del Crist no solament ha de guardar la fe i viure'n,
sinó que també l'ha de professar.
N'ha de donar testimoniatge amb certesa i ha de difondre-la.
Cal que tots estiguem preparats per a confessar el Crist davant dels homes
i seguir-lo pel camí de la creu enmig de les persecucions que no manquin a l'Església.
El servei i el testimoniatge de la fe són necessaris per a la salvació.
A tot aquell qui em reconegui davant dels homes, va dir Jesús,
també jo el reconeixeré davant del meu pare del cel.
Però al qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu pare del cel.
Llegim l'Evangeli de Sant Mateu.
Però la fe, sense les obres, és morta, ens diu Sant Jaume.
Privada de l'esperança i de l'amor, la fe no neix plenament el fidel amb el Crist
i no en fa un membre viu del seu cos.
Demanem-la a Jesús, com ho van fer els deixebles.
Adeu-siau.
El 7 de març es cau el tercer diumenge de Quaresma.
Tot seguit, els oferim la perícopa de l'Evangeli de la missa dominical
que pertany a Sant Lluc, capítol 13, versets de l'1 al 9,
d'acord amb l'enregistrament de l'Associació Bíblica de Catalunya,
a la que seguirà el comentari sobre les lectures d'aquesta missa dominical
a càrrec del president de l'esmentada associació bíblica,
mossèn Joan Magí.
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús
el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells
amb la dels sacrificis que oferien.
Jesús els respongué.
Us penseu que aquells galileus van morir així
perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
Us asseguro que no.
I si no us convertiu, tots acabareu igual.
I aquelles 18 persones que van morir a Siloé
quan la torre els va caure al damunt,
us penseu que eren més culpables
que tots els altres habitants de Jerusalem?
Us asseguro que no.
I si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
I els digué aquesta paràbola.
Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya.
Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobar.
Llavors digué al qui li manava la vinya.
Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera
i no n'hi trobo.
Talla-la, perquè ha d'ocupar la terra inútilment.
Ell li respongué.
Senyor, deixa-la encara aquest any.
L'acabaré tot al voltant i hi tiraré fems,
a veure si dóna fruit d'ara endavant.
Si no, fes-la tallar.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 7 de març ens trobem
ens trobem en el tercer diumenge de Quaresma.
Moixès pastorava.
Necessitava l'experiència de coneixement
del desert del Sinaí,
l'Horeb.
I sense que ell se'n donés compte,
Déu ja l'estava preparant
per a la missió que li encarregaria.
Una flama enmig d'una verdissa.
La flama manifesta la netedat
i purificació de Déu.
Ho veiem en la brasa de l'altar
que purifica els llavis d'Isaïes,
en la flama que passa enmig dels animals partits
en el pacte de Déu amb Abraham.
Moixès, doncs, veu la flama
i diu
«Me tensaré a contemplar
aquest espectacle extraordinari».
Apropem-nos a la presència purificadora de Déu,
conscients de la netedat que se'ns demana
i desitjosos de trobar
tot el valor de la missió
que ens té encomanada.
Jo sóc el Déu del teu pare,
el Déu d'Abraham,
el Déu de Jacob,
el Déu d'Isaac.
Déu es manifesta sempre a mi
i protector de les persones i les famílies.
Vol que tothom sigui lliure
i vol que aquesta llibertat
sigui treballada i aconseguida per tothom.
Com Moixès,
també som cridats a treballar-hi.
El Senyor és compassiu i benigne.
I ens diu Pau
«Per mitjà del núvol i el mar
forem batejats amb Moixès.
Nosaltres hem estat batejats
per a viure la llibertat dels fills de Déu,
la que ens mostra constantment
Jesús en l'Evangeli.
Tots es van alimentar
amb el mateix menjar espiritual.
Nosaltres tenim l'Eucaristia.
Tots van veure la mateixa beguda espiritual.
Bevien d'una roca espiritual
que els acompanyava
i aquesta roca era el Crist.
A nosaltres també ens acompanya
el Crist.
Tenim la font a dins,
amb la presència de l'Espèrit Sant,
com Jesús ensenya a la Samaritana.
L'aigua que jo li donaré
es convertirà dintre d'ell
en una font
d'on brullarà vida eterna.
I ens prometré a tots també
en la festa dels tabernacles
des del temple de Jerusalem.
El qui creu en mi
que begui,
del seu interior
brullaran rius
d'aigua viva.
Vora aquesta aigua
no serem figuerestèril.
Serem l'arbre arrelat
vora l'aigua
que dóna fruit
quan és el temps.
Trobarem la força
per alliberar-nos
superant tots els desastres
que trobem
en el camí
vers la terra promesa.
Veieu,
Déu es manifesta
en convivència familiar.
Jo sóc el Déu del teu pare,
el Déu d'Abraham,
el Déu d'Isaac
i el Déu de Jacob.
El signe del foc
en la torxa
que manifestar
la presència de Déu
net i purificador,
prometent a Abraham
un país
i una descendència,
torna a sortir
en el foc
de la verdissa
per a manifestar
la seva voluntat
de llibertat
per a tothom.
Revisem
la història
de la salvació
per a aprofitar-ne
totes les lliçons
que ens alliberen
dels espais
de violència
i destrucció
és important
que el nostre esforç
ens ajudi
i ajudi tothom
a gaudir
de les coses
ben fetes
i superar
totes les altres.
Atès a la gran afluència
de lletinoamericans
al nostre país
i la nombrosa presència
a les nostres comunitats
parroquials,
el nostre company
en Josep Sabater
entrevista
tot seguit
a mossèn Jordi Figueres,
vicari episcopal
de Tarragona
i rector
de la parròquia
de Sant Joan Baptista
també de Tarragona.
La població immigrant
té una notable presència
en el cid
de l'església diossesana.
Aquest és precisament
un fet constatable
a l'Arxidiòcesi,
tot i que
d'una manera més notable
es presenta aquest fet
a la ciutat de Tarragona.
Precisament
la parròquia de Sant Joan
d'aquesta ciutat
acull
un nombrós recol·lectiu
d'immigrants sudamericans.
És per aquest motiu,
per tal de conèixer millor
aquesta experiència,
que avui ens acompanya
el rector de Sant Joan
i vicari episcopal de Tarragona,
mossèn Jordi Figueres.
mossèn, benvingut.
Bon dia.
La parròquia de Sant Joan,
com dèiem,
té un elevat nombre
de fidels sudamericans.
Com s'ha arribat
a concentrar
aquest elevat col·lectiu
d'immigrants
a aquesta parròquia?
Certament
que la immigració
és un fet
que
periòdicament
va arribant
o es va donant
a les nostres contrades.
Potser ja fa uns anys
va arribar
el col·lectiu
doncs
Magraví,
el col·lectiu
de religió
maumatana,
que aquests
s'han incorporat
a la parròquia
via càritas,
però que
ara sembla
que han invad,
tot i que
la seva presència
encara és notable.
De fet,
amb aquest
col·lectiu
no hi tenim
una entrada,
no cal dir
a l'hora
de l'evangelització,
tot i que saben
que allí és
una parròquia.
però en canvi
sí que
hem de comptar
amb l'altra part
que és la sudamericana
sobretot.
Quin nombre
de sudamericanes
pot comptabilitzar
que hi hagi
a la parròquia
habitualment?
Bé,
això ho desconec
però puc dir
per exemple
de les dades
de la catequesi
doncs hi ha bastants
nens i nenes
a catequesi
i també
la confirmació.
Jo diria,
ara ho dic
una mica de memòria,
però
de 100 nens
a catequesi
d'infants
segurament
que n'hi ha
20 o 25
que són sudamericans.
Com s'ha produït
la incorporació
d'aquests nous
fideals
a la comunitat
típica
i propi
de la parròquia?
Hi ha hagut problemes?
D'entrada no.
Ells han arribat
a Tarragona,
han arribat
als llocs
on ara
s'han incorporat
i han buscat
la parròquia
perquè és el lloc
comú també
les seves terres,
una mica com nosaltres.
Llavors
ja vindran
més habitualment,
no hi vindran tant,
vindran per una necessitat,
vindran també
per l'ajuda
de Càritas,
naturalment,
que s'han hagut
d'obrir camí,
però que per ells
la parròquia
és a casa seva
i per tant
no distingeixen
si és la de Sudamèrica
o és la de Tarragona,
sinó que senzillament
per ser catòlics
això els dona
una carta d'identitat
que on hi hagi
una parròquia
el lliure
on se sent
a casa seva.
Formen
una comunitat
a banda
o s'han incorporat
amb la parròquia
amb els fidels habituals?
Ells venen més
els que venen
a missa naturalment
que crec que és una minoria
perquè si vinguessin tots
hi hauria molta més gent
no cal dir-ho.
Ells venen
a la missa
de dos quarts d'onze
que és en castellà
i venen
un grup important
per tant
hi és una manera
d'incorporar-se.
Després
com us deia
la catequesi
a la catequesi
ens passa
que els nens
fan la catequesi
en català
per tota la qüestió
de l'escola
en canvi
la reunió
de pares
que ja
ho hauríem de fer
en català
en canvi
ho hem de fer
bastant en castellà
perquè ens trobem
que els pares
no l'entenen tant
tot i que l'entenen molt
perquè els pares
d'aquestes criatures
són molt joves
i per tant
de seguida
entenen
la llengua.
I com us deia
això
càritas
aleshores
la catequesi
i per tant
també
la litúrgia
en una part
no tan important
aquest dissabte mateix
doncs hi ha
un casament
d'uns bolivians
mossèn Jordi Figueres
moltes gràcies
a vosaltres
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
Sota el lema
sacerdots
deixebles
i missioners
la presidència
de la Pontificia
Comissió
per a Hispanoamèrica
ens convida
a una jornada
de reflexió
i pregària
missionera
la jornada
celebrar
és el dia 7
de març
dita
jornada
de Hispanoamèrica
la comissió
ens diu
la nostra mirada
es dirigeix
novament
vers l'Amèrica
Llatina
com a terra
de missió
existeix
una continuïtat
de més de 5 segles
de la presència
d'Espanya
missionera
en aquelles terres
la força
que actualment
mou a molts sacerdots
religiosos
religiosos
i laics
a deixar casa
per a donar
la vida
a través
del seu servei
evangelitzador
en l'anomenat
continent
de l'esperança
porta
un alè
del mateix
esperit
que mogué
a tants d'altres
en el transcurs
de la història
per anar
a la recerca
no de l'hort
o bé
de riqueses
temporals
sinó
d'aquella
perla
preciosa
de l'Evangeli
que és el regne
dels cels
ja present
en aquest món
a partir de l'any
1959
es celebra
el dia
d'Hispanoamèrica
la nostra
església
recorda
l'església
germana
d'Hispanoamèrica
principalment
aboquem
aquells germans
nostres
preveres
que desenvolupen
la seva tasca
pastoral
en aquelles terres
recolzem
la seva missió
i preguem
pel seu bon encert
apostòlic
a l'església
germana
durant la dècada
dels anys
40
i sota l'impuls
de l'esperit sant
neix entre
els sacerdots
seculars
la inquietud
de participar
en l'obra
missionera
de l'església
de cara
en fora
cosa
reservada
fins aleshores
als instituts
de religiosos
i religioses
vençades
vençades
les primeres
dificultats
precisament
per no
trobar-se
constituïts
en cap
institut
religiós
sota la
tutela
de l'episcopat
espanyol
en busca
de salvar
aquest buit
es fixà
la mirada
en l'església
germana
d'Hispanoamèrica
la qual
passava
per moments
de necessitat
i es constituï
l'obra
de cooperació
sacerdotal
hispanoamericana
que avui
coneixem
per OXA
els dies
23
i 24
de novembre
de l'any
1948
l'episcopat
decidí
crear
aquesta obra
a escala
nacional
i la confiar
a la tutela
del senyor
arcabisbe
de Saragossa
llavors
monsenyor
Rigoberto
Domènech
pres a la
determinació
l'obra
quedar
constituïda
a Saragossa
el dia 4
de juny
de 1949
l'any
1950
sortiren
a Hispanoamèrica
els primers
28
preveres
espanyols
actualment
són
842
els preveres
de l'OXA
que missionen
per aquelles
terres
l'església
de Tarragona
enviar al seu temps
alguns
preveres
voluntaris
tres d'ells
encara joves
moriren
en la seva missió
que Maria Santíssima
Mare del Bon Pastor
intercedeixi
per tots els sacerdots
i protegeixi
amorosament
a tots els fills
del nostre país
i d'arreu del món
adeu-siau
adeu-siau
El passat dimecres
3 de març
organitzada
per la Facultat
de Teologia
de Catalunya
va tenir lloc
la jornada acadèmica
amb motiu
de l'any sacerdotal
l'aula magna
del Seminari Conciliar
de Barcelona
es va omplir
amb preveres
procedents
de totes les diòcesis
en seu Catalunya
i va comptar
amb la presència
de la major part
dels bisbes
d'aquestes diòcesis
la jornada va tenir
per lema
el Ministeri Presbiteral
Esperança del món
A la presidència
de l'acte
hi havia
Monsenyor
Lluís Martínez Sistac
Cardenal
Arcabisbe
de Barcelona
i Gran Canseller
de la Facultat
de Teologia
a qui acompanyaven
Monsenyor
Jaume Pujol
Arcabisbe
Metropolità
de Tarragona
i Primat
i també
Vicegran
Canseller
de la Facultat
Monsenyor
Claudio Júmes
Cardenal
Prefecte
de la Congregació
per al Clergat
de la Santa Seu
i Mocent Armand Puig
de Gà
de la Facultat
Després d'unes paraules
de salutació
de Monsenyor
Martínez Sistac
que va haver d'abandonar
l'acte
per acudir
a una roda de premsa
la jornada
l'avançatà
el doctor Armand Puig
que hi va explicar
el sentit
de la jornada
hem titulat
la nostra jornada
el Ministeri Presbiteral
Esperança del Món
algú
haurà pensat
que és un títol
excessiu
nosaltres
acertors
som realment
tan decisius
en el món
d'avui
la nostra contribució
a l'Església
i a la societat
mereix ser vinculada
amb l'esperança
allò que la vida
de les persones
necessita
per a créixer
i enfortir-se
no serà
que volem reaccionar
amb una mena
de fugida
cap endavant
ateses
les dificultats
de l'hora present
el títol
de la nostra jornada
vol ser
l'afirmació
d'una realitat
i d'un projecte
per al segle XXI
que tingui
abast
global
en efecte
la realitat
del sacerdòs
hi va més enllà
d'un grup
gran o petit
de creients
en Jesucrist
el papa parla
de la missió
del sacerdot
en la societat
contemporària
una missió
que té com a referent
els homes
i les dones
contemporanis
nostres
Jesús
envia els dotze
arreu de la terra
i no serem
nosaltres
els que hi posarem
límits
aquells límits
que el mestre
no ha posat
d'altra banda
el sacerdòs
i el ministercal
s'inscriu
en la missió
de l'església
i així mateix
ho fa
el sacerdòs
i comoda
tots els batejats
de fet
un prevera
és un home
cridat
dues vegades
per l'església
la primera
cridat
a entrar
dins el bany
regenerador
de les aigües
baptismals
i la segona
cridat
a entrar
dins el seguiment
judiós
de Jesucrist
bon pastor
mitjançant
una caritat
pastoral
que no conegui
fronteres
la primera crida
el fa
deixeble
del senyor
la segona
el constitueix
servidor
dels seus germans
i de tots els homes
la crida
baptismal
el configura
a Crist
mort i ressuscitat
la crida
ministerial
el fa
instrument
de la mort
esbordant
de Déu
quan parteix
ell
el pa
de l'Eucaristia
i quan fa
actual
el perdó
del pare
a continuació
mossèn Armand Puig
va donar pas
a la intervenció
del cardenal
Júmes
prefecte
de la congregació
per al Calargat
que va dictar
una ponència
sobre dimensió
espiritual
de la vida
del Prevera
de la que els oferim
les paraules finals
l'any sacerdotal
ha sido convocado
precisament
en el 150
aniversari
50es
aniversari
de la muerte
de Sant Juan
Maria Vianney
en ese
santo
pura
la caridad
pastora
brilla
en modo
extraordinario
com a identificación
del sacerdote
con su
propio
ministerio
i portant
com a total
donació
a Cristo
i els hermanos
precisament
en la fidelitat
a la misió
que Dios
li ha confiat
en síntesis
la caridad
pastoral
pide a cada
pide a cada
de nosotros
acogirla
como don
en primer
lugar
en nuestra
relación
con Dios
después de
experimentar
la relación
con el
obispo
y con los
hermanos
sacerdotes
y por fin
vivirla
en la dimensión
de la renuncia
a los hermanos
en la solidaridad
en la solidaridad
para los pobres
en la radicalidad
de la renuncia
a nosotros mismos
concluyendo
queridos hermanos
no tengo miedo
al afirmar
que es precisamente
el celo
misionero
la primera
fuerza
renovadora
de la espiritualidad
sacerdotal
y que
como la inercia
misionera
es señal
de cansancio
espiritual
el dinamismo
de la misión
puede ser
verdadero
factor
de renovación
también
de la espiritualidad
del presbiter
en este año
sacerdotal
nosotros sacerdotes
somos todos
invitados
a vivir
en modo renovado
la amplia dimensión
de la caridad pastoral
aquella caridad
de la cual
hemos sido objeto
de parte
de Cristo
buen pastor
el cual
misteriosamente
pero realmente
nos ha definitivamente
asociado
a su misma misión
y nos envía
a los hermanos
porque quiere
encontrarnos
y porque quiere
que ellos
lo encuentren
a través
de nuestro
y por otro
del nuestro
ministerio
nos sostenga
en nuestro impulso
missionero
la bienaventurada
Virgen María
de la Mercé
y en la Cataluña
la Virgen de Montserrat
reina
de los apóstoles
y patrona
de la evangelización
ella
que es
la madre del señor
y el buen pastor
siga también
mestre de la caridad
pastoral
gracias
l'acte
l'acte
va a seguir
la intervención
del doctor
Santiago del Cura
de la facultad
de teología
de teología
de teología
del nord
d'espanya
que va a parlar
de la dimensió
teológica
del ministeri presbiteral




entre la humanidad
i Cris
i per tant
sentir-nos servidors
un pont
el que ha de fer
servir
no s'ha trencat
un pont
ha de ser transitable
nosaltres
hem de
donar-nos compte
que
el que hem rebut
és un do
molt gran
de Déu
el sacerdoci
el ministeri episcopal
en el meu cas
però sacerdoci
sempre
per poder ajudar
els nostres germans
el Sant Pare
Benet XVI
vindrà a Barcelona
a presidir
la consegració
del Temple
de la Sagrada Família
el diumenge 7 de novembre
del 2010
així
ho va anunciar
el cardenal Martínez Sistac
en el curs
d'una roda de premsa
convocada
el matí
del mateix dia
3 de març
el senyor cardenal
va dir també
que la visita
del Sant Pare
Benet XVI
confirmarà
la nostra fe
enfortirà
la nostra esperança
i esperonarà
la nostra caritat
serà per a tots nosaltres
un autèntic do de Déu
la seva presència
i el seu magisteri
ens enriquirà
en la nostra vida cristiana
de fidelitat
i amor a Déu
i a l'Església
finalment
va recordar
que la presència del Papa
en la consegració
d'aquest temple
de la Sagrada Família
manifesta
la importància
que té el matrimoni
i la família
per al bé
de les persones
de l'Església
i de la societat
i com s'ha de treballar
al servei
de la defensa
i ajut
de les famílies
el senyor
que visbe
ha signat
els següents
nomenaments
mossèn
Joan Maria
Ferrer Calvo
vicari
de la parròquia
de Sant Salvador
del Vendrell
i capellà
de l'Hospital
del Vendrell
mossèn
Sant Antoni Rosario
Jové
vicari
de les parròquies
de Santa Maria
de Falset
Santa Llúcia
de Vallmunt
del Priorat
Sant Llorenç
de Gratallops
Santa Llúcia
de la Vilella Alta
Sant Joan
Evangelista
de Porrera
Santa Magdalena
de Pradell
de la Teixeta
i Sant Miquel
Arcàngel
de Torroja
del Priorat
mossèn Jordi
Sànchez
Pellicer
capellà
de l'Hospital
Universitari
Sant Joan
de Reus
mossèn
Adam
Safianzo
encarregat
de l'Església
del Sagrat
Cor de Jesús
de Vista Vella
mossèn
Antonio Martínez
Subias
delegat
diocesà
per al Patrimoni
Artístic
i Documental
i l'Art Sacra
I això és tot per avui
Ens acomiadem
fins al diumenge
vinent
14 de març
Fins aleshores
moltes gràcies
per la seva atenció
i feliç setmana
a tothom
a tothom
l'Flux
i cari
glory
건드릴
Fins demà!
Fins demà!