Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Deixa'm contemplar, tenyit d'amor, el teu rostre banyat de vida.
Deixa'm emmirallar en la claretat els teus ulls.
Vull ser una mica més de tu, un glob d'aire que respires,
corre per les teves venes,
sentir així com els etaris límits que envolten els nostres misteris.
Bona nit, Violeta.
Sense envair-te ni conquerir les teves fronteres.
conèixer més
per a no barrar el pas els teus somnis més profuns
i el teu esperit lliure i frèstec.
Bona nit, Violeta.
Amb aquest diumenge 12 de desembre,
en directe fins la una de la matinada,
aquí a Tarragona Ràdio.
Deixa'm contemplar,
el teu cos tenyit d'amor.
Deixa'm ser una mica més de tu,
un glob d'aigua que respires.
Deixa'm ser, Violeta,
solsament perquè tu escoltes.
Fins la una de la matinada.
I no voldrem que surti el sol.
Voldríem ser aquí fins a Treny d'Alba.
Si tu també ho volguessis.
El sol de medianoche.
Entró por la ventana.
Y con la luz de un coche.
Se iluminó tu cara.
La lluvia que mojaba.
La lluvia que mojaba.
Tus calles tan lloradas.
Quisiera que limpiaran
También tu alma.
Y no amanece.
Y no amanece.
Y no amanece.
Y no amanece.
Y no amanece.
Y no amanece.
La luz del sol gritaba
Tu nombre tan lejana
Tus párpados trataban
De no oír la llamada
Y no amanece en tu cara
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en casa
Y no amanece en tu cara
El ruido de la calle
También te recordaba
Pero al coger tu mano
Lo despertabas
Y no amanece en tu cara
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu cara
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
Y no amanece en tu espalda
La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
Tinc un petit espai que el temps no s'atreveix a tocar-me i és allí on jo hi faig la vida.
Un lloc on tu no hi entres, on jo hi soc sempre, així i tot tu també hi ets sempre, encara que jo també hi sigui sempre.
Vull que tu i ti sigui sempre, perquè jo t'estimo sempre, amor.
Però tinc un petit espai que el temps no s'atreveix a tocar-me, perquè tu no hi entres i jo hi soc sempre.
És difícil d'entendre, per a qui no estimi amb el cor.
Un petit espai, només per estimar-te.
I want to contact the living
Not sure I understand
This road I've been given
I sit and talk to God
And He just laughs at my plans
My head speaks a language
My head speaks a language
I don't understand
I just want to feel
Real love
Feel the home that I live in
Cause I got too much life
Running through my veins
Going through waste
I don't want to die
I don't want to die
But I ain't keen on living either
Before I fall in love
I'm preparing to leave her
And scare myself to death
That's why I keep on running
Before I arrive
Before I arrive
I can see myself coming
I just want to feel
Real love
Feel the home that I live in
Cause I got too much life
Cause I got too much life
Running through my veins
Going to waste
And I need to feel
Real love
Love and love
Love and love
Ever after
I cannot get enough
I just want to feel
I just want to feel
Real love
Feel the home that I live in
I just want to feel
Real love
Feel the home that I live in
I got too much love
Running through my veins
To go to waste
I just want to feel
Real love
Than life
Than life
Ever after
There's a hole in my soul
You can see it in my face
It's a real big place
Feel the home that I live in
Feel the home that I live in
Feel the home that I live in
Come on hold my hand
I want to contact the living
Not sure I understand
Not sure I understand
This road I've been keeping
Not sure I understand
Not sure I understand
Not sure I understand
Not sure I understand
Però els records
Ho són tot
I l'incessant repetiment
Tornant un lloc moltes vegades
A escoltar
Al ressò dels anys
A retrobar potser una pedra
Que de temps havíem pensat que hi era
I ja no hi ha cap veu ni cap pedra
Fer-ho tanmateix
És una forma de vida
Criden les sirenes al port
A la platja
Potser ara no les recordes
O potser no crida res
Aviat ja serem a la matinada
D'un altre dia
Tres quarts d'hora
I la matinada del dilluns
Encén un llum violeta
Perquè la nit s'acaba
Però començarà una altra nit
Només pensar
Que tinc al meu costat
It takes a lot to know
What is love
It's not the big things
But the little things
That can mean enough
A lot of prayers to get me through
And there is never a day
That passes by
I don't think of you
You were always there for me
Pushing me
Pushing me
Guiding me
Always to succeed
You showed me
You showed me
You showed me
When I was young
Just how to grow
You showed me
Everything that I should know
You showed me
Just how to grow
Just how to walk
Without your hands
Cause among you
Always were
The perfect thing
God has been so good
Blessing me with family
Who did all they could
And I've had many years
Of grace
And it flatters me
When I see
A smile on your face
I wanna thank you
For what you've done
In hopes I can get back to you
And be the perfect son
You showed me
You showed me
When I was young
Just how to grow
You showed me
Everything that I should know
You showed me
Just how to walk
Without your hands
Cause among you
Always were
The perfect thing
You showed me
You showed me
How to love
You showed me
How to love
You showed me
How to care
Show me how to care
You showed me
That you would
Always be there
I wanna thank you
I wanna thank you
For that time
And I'm proud
To say you're mine
You showed me
You showed me
You showed me
You showed me
You showed me
Everything that I should know
You showed me
Just how to walk
Without your hands
Cause mom
You always were
The perfect thing
I love you
I love you
N'est56
Ningú et farà dansar la meva vora
Ningú et farà jugar a les fosques
Sota les eures
Només la nit violeta
Sap trenar desitjos al teu costat
Quan a dins
tens allò que no et deixa estimar.
Quan fer-ho al dret o al revés és igual.
Quan el blanc o el negre semblen el mateix color.
Quan l'alegria i la tristesa es confonen.
Quan els somriures que hi són
esdevenen plens de llàgrimes interiors.
Quan la vida
només la vius pels altres.
Deixa que t'estimin.
Que t'abracin.
Que et besin.
Que et demostrin
que ets important per a algú.
Quan a dins teu
tens allò
que no deix que t'estimin.
Deixa que t'estimin.
Que t'abracin.
Que et besin.
Que et demostrin
que ets important per a algú.
Don, die.
Don, die.
Don, die.
Don.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El temps pot fer mal i et pot ensorrar.
A potran calcói, venda a suficar, deixa a noix.
Fins demà!
Estels allà i que llàgrimes no n'hi ha en el cel.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per què sé que mai podré ser el cel?
Per què sé que mai podré ser el cel?
Passarem els dits per damunt de l'aigua de la música, pel damunt de la teva pell, nit violeta.
Tu et penses que t'estic besant, però t'estic parlant, els meus llavis articulen paraules, no llisquen sense cap sentit.
No em sents, perquè parlo amb veu tan fluixa, que el son i tan sols ens surt al cap.
Tot i que penso en veu alta el que sento, tu no sents més que el so dels meus petons, de la meva respiració, dels meus sospirs.
Quan dormies, no ho podia evitar, deia coses.
Tu, jo, nosaltres, coses.
Un llenguatge de sorolls.
Sons produïts pels meus petons.
La meva respiració.
Els meus sospirs.
En realitat, vull que sentis coses que no es poden dir.
Les paraules tampoc no calen, si tu saps què fer dels meus petons.
Em vols fer respiració.
Em vols fer sospirs.
Tu et penses que t'estic besant, però t'estic parlant, els meus llavis articulen paraules.
Noi, sur ton chemin, gamins oubliés, égarés, donnent-leur la main pour les mener vers d'autres lendemains.
En realitat, vull que sentis coses que noies.
En realitat, vull que sentis coses que noies.
Stress, c'est un cœur de la nuit, lourde d'espoir.
Ardeur de la vie, sentis de voie.
Bonheurs enfantins
Trop vite oblidat
Una lumière d'or
Et brillant
Tot au bout du chemin
Sento aquesta nit violeta
Dolça dins els llavis
Càlida als cabells
Un perfum que traspassa el meu desig encès
Saps?
La teva pell
És un tresor que envolcalla
Saps?
La teva pell
És guardiana de la meravella
La teva pell
És la porta d'un misteri
Saps que és el teló
Abans que comenci l'obra més dolça
Potser sí que ho saps
I presumir d'ara t'esborrones
I presumir d'ara t'esborrones
Amb els petons que
Com aplaudiments
Impressionants
Envorantens
Potser és un alumín
que aigua en calma
set d'amor i companyia
set d'hiverns de malagia
i primaveres d'esperança
segur que saps
que és ben afortunada
i serissa quan les gotes fines de rosada
refresquen els teus somnis
el pas de la matinada
somnis
de la teva pell serena
i calmada
i dels meus petons
quan amb una nit violeta
accents excitada
en cada paraula neix una rosa de terra
amb els petals toquets per una punta d'ala violeta
i también
amb una nit flash
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Me fui!
Me rebelé contra todo hasta el sol, viviendo entonces una distorsión, y me enfadé con el mundo, malditos complejos que siempre sacan lo peor.
Pensé en la fuerza esta era lo mejor, me disfracé de uno que no era yo. Buscando esa firmeza llegué a un lugar negro y pensé que eso era el valor.
Y sufrí de tal manera, por dejar de ser quien era, por pensar que ser cobarde, era ser lo que creyeran. Los valientes son los que son de verdad, y los fuertes ni son de verdad.
Los fuertes ni sus guerras ni sus guerras, los valientes los que saben llorar, con la cara descuerta.
Y así fue, me rebelé contra todo hasta el sol, viviendo entonces una distorsión, y me enfadé con el mundo, malditos complejos que siempre sacan lo peor.
Pensé en la fuerza esta era lo mejor, me disfracé de uno que no era yo. Buscando esa firmeza llegué a un lugar negro y pensé que eso era el valor.
Puc pensar en tu fins que el meu cap se m'encengui. Puc veure'm d'un glob totes les mirades i mentrestant somrius a través de les ombres violetes de Tarragona Ràdio.
Música
Tornaria a tornar.
Tornaria a tornar cada nit si tu m'ho demanessis com m'ho demanes quan m'ho demanes.
Torna'm dius i no importen els obstacles. No existeixen el sentit de la propietat. No ets meva i no m'importa quan te'm dones. Quan em demanes que torni, torno a tornar.
I tornaria a tornar si els teus llavis m'ho demanessin.
De fet, si torno, quan se'n troben demanant un nou petó, tornaria els teus ulls humits i encesos, el teu cos tens de desig i joventut.
Tornaria a tornar a redondar-te de carícies a cada contrada, a omplir de petjades amoroses cada racó immers en la prohibida terra d'un propietari que sóc jo.
Quan em demanes que torni, tornaria a tornar sense pensar-m'ho.
Sabent que profano allò que no em pertany, perquè ets el plaer prohibit per qualsevol.
Perquè és impossible no tornar quan els teus llavis em diuen torna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Unes hores sense veure't
i em fies falta com l'aire
i aquells moments d'espera
em duien el neguit
de qui estima en secret
al marge dels costums.
Amor secret dels homes,
flor o neu,
un tacte càlid
del qual no en queda cap rastre
quan arriba el final.
Un trist amor
per cada minut de plaer
només d'un soletat i pànic
i la por de delatar-se
com un fos criminal.
És mitjanit.
Gràcies.
Gràcies per ser nosaltres.
La nit violeta
Tarragona Ràdio
My baby don't care
for clothes
My baby just cares
for me
My baby don't care
for
cars and races
My baby don't care
My baby don't care
My baby don't care
for
I don't please
Liz Taylor
is not a star
And even Lana Turner
smile
Something he can't see
My baby
My baby don't care
My baby don't care
My baby don't care
Who knows
My baby just cares
for me
I don't care
I don't care
Can Dafür
I don't care
They're jadi
Or
can be
查
can be
I don't care
She probably
I don't care
Why
Does
help
your baggage
Are
Hand
What
To
someone
But
Are
Things
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un jaix d'herba fresca!
Un jaix d'herba fresca!
Així també pot ser el vostre llit d'amor!
Un lloc on trobar una passió amagada i enfollida!
sota un cel que protegeix aromes agrestes, cants d'ocells nocturns i la nit violeta que us pot convertir en còmplices, còmplices d'aquest amor!
Vigileu, però, les voreres dels rius són plenes de ninfes que preparen trampes pels amants desorientats!
Vigileu!
Vigileu aquests troncs, que volen ser coixí!
No us deixeu enganyar per la llum de les lluernes, llum que fa pedra caminants, amb les seves pampallugues incessants!
Vigileu!
Vigileu!
Vigileu!
Vigileu!
Vigileu!
Vigileu!
Vigileu!
Despullats dins del bosc!
Res no importa!
Ni el tu tens i jo no tinc!
Ni tampoc tu ets i jo no soc!
No hi ha papers preconcebuts quan els sentits s'han deixat embriagar amb la sàvia vegetal que germina el desig.
Descobriu aquesta nit d'amor fréstec, amor animal, i ompliu el cos amb verd de l'herba fresca.
Deixeu que només els sentits dominin els vostres cossos.
Entreu en aquest paradís violeta.
Tot el decorat és per a vosaltres.
Tot l'entorn, absolutament tot, és per a vosaltres.
Perquè feu l'amor, com mai heu fet.
Tot l'entorn, tot, és per a vosaltres.
Tot l'entorn, tot, és per a vosaltres.
Tot l'entorn, tot, és per a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Fins demà!
Qui plora aquí, ara que és tan tard?
Qui plora a prop de mi?
Qui amb mà sobre el meu rostre espera la llàgrima profunda?
Qui espera en silenci que es trenqui aquest cor violeta?
Em sembla que algú t'ha robat la vida.
No sé si això és possible.
No sé si es pot entrar a una vida
com qui entra en una vinya
per robar-hi el raïm
com fan els llades de nit.
T'han robat la vida,
l'ànima i el cor.
Anomena-ho com vulguis.
i t'han robat la vida
i jo no sé tampoc qui t'ho ha fet.
però em sembla que algú
t'ha robat el més gros que
i ho ha fet
o t'ho has deixat fer impunament.
Qui plora aquí a la nit violeta
quan són mitja nit i vint minuts?
Qui és el lladre que t'ha robat la vida?
de laFE
com vulguis.
T'ha robat la vida
que es導ir
i jo no sé
com vulgar
amb
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Caminem!
Caminem junts sota estels i mirades!
Caminem junts de la mà de la nit violeta que et bressola,
t'anyaga,
t'enamora!
T'enamora!
T'enamora!
T'enamora!
T'enamora!
T'enamora!
Despertar en una cambra, on mai més no hi tornaràs.
I en la difusa llum de bon matí, buscar la roba,
la caçadora, l'anella i un mitjó.
Tot mentre encara dorme el noi, que ahir et va somriure al club,
aquella agulla, que rarament es troba en un paller,
atordit i cansat ara en sortir, buscant un taxi,
tornes a somriure, assevorint els llavis al seu gust.
I mires en gots, un altre cel blau i xiules,
prou està, no fóu amor, no fóu amor perdut al nord, encara que hagi suït.
No guardano mai, negli occhi spenti che hai, cos'è quel buio che li attraversa?
Hai tutta l'aria di chi, da un po' di tempo oramai,
ha dato la sua anima per dispersar.
Non si uccide un dolore, anestetizzando il cuore,
c'è una cosa che invece puoi fare, se vuoi, se vuoi, se vuoi.
Parla con me, parlami di te, io ti ascolterò,
vorrei capire di più quel malessere dentro che hai tu.
Parla con me, provaci almeno un po',
non ti giudicherò, perché è una colpa se c'è,
non si può dare solo a te.
Parla con me.
Un mondo messo com'è, anche il futuro per te,
non vedi come un mare burrasca,
ti fa paura lo so, io non ci credo però,
che almeno un sogno tu non l'abbia in tasca.
Ma perché quel pianto asciutto non tenerti dentro tutto,
c'è una cosa che invece puoi fare, se vuoi, se vuoi, se vuoi.
Parla con me, parlami di te, io ti ascolterò,
vorrei capire di più quel malessere dentro che hai tu.
Parla con me, tu dimmi che cosa c'è,
io ti risponderò, se vuoi guarire però,
prova un po' innamorarti di te.
Non negarti la bellezza di scoprire,
quanti amori coltivati puoi farmi odire,
sempre se tu vuoi.
Parla con me, parlami di te,
io ti ascolterò,
vorrei capire di più quel malessere dentro che hai tu.
Parla con me,
tu dimmi che cosa c'è,
io ti risponderò,
se vuoi guarire però,
prova un po' a innamorarti di te.
Parla con me,
parla con me.
Parla con me,
tu dimmi che cosa c'è,
io ti risponderò,
se vuoi guarire però,
prova un po' a innamorarti di te.
Hi havia una pell que semblava feta de records aquella tarda ara fa molts anys.
Amb prou feines recordo els ulls.
Eren, em penso, blaus,
d'un blau fosc de safir,
o potser eren violetes,
d'una violeta feta de nit.
sento que m'estimes,
com el vent suau lleuger,
com un gran ull en la meva solitària front.
m'estimes amb l'olfacte,
amb els plors,
amb els neguits,
amb els inconvenients,
amb els suspirs de matinada,
amb els jamecs de nit.
a l'estar junts,
al despertar lluny,
quan els cossos no tenen fronteres,
amb tota la teva força
i el teu desànim,
al mirar molts cops al cel,
sense veure ni comprendre.
Sento que m'estimes,
amb la inquietud de perdre'm,
junts o separats,
amb la certesa de saber-se sempre,
però,
i jo et miro,
com si fos el primer cop.
i la panxa en pessibolleja,
farcida de papallones joveneres,
que en combinen ara a estimar-te,
ara aquí la nit violeta,
com si fos
una dolça remor de tarda.
per això sento
que m'estimes.
dolça remor de cada tarda,
com si fos el primer cop.
no t'espeixis
amanyà,
amb veus
i amb ries
d'infants
que canten
el meu carrer,
know me'ls.
la faltaé in
ス
imña
only
de
es
a
amanyà
10
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentre esquinçaves 32 silencis, potser només li has dit el seu nom,
o potser, sense adonar-te'n, li has confessat que l'estimes,
o potser t'ha sentit cantar una cançó, aquella que diu, amor meu.
Et faria l'amor tantes vegades.
A la teva cambra no hi estàs mai sola, i ets tu i ell.
Ell, com sempre, viatger incansable, és el tren impertinent,
dedicant-se al joc de les vides creuades,
oblidant que tothom que viatja té una cambra,
fent veure que no ho saps,
que totes les parets que sostenen són les parets de la vostra cambra.
i el aniràs a buscar a l'estació,
el recolliràs al capvespre
i t'arraparàs amb ell ben fort,
per l'espatlla, per les cames,
fins als llavis.
i aniràs
i vindràs
a presentar-li la teva cambra,
una cambra violeta.
aquesta cara tens.

Now I know the reasons why time stood still
Maybe you're the next best thing to happen
All the things we might have been
A flame becomes a fading light
That burns inside my heart
And like a castle in the sand
It had to fall apart
You made me laugh, you gave me hope
It's over now
Our happiness went up in smoke
It's over now
Maybe you're the next best thing to happen
All the things we might have been
Maybe you're the next best thing to happen
All the things we might have been
Maybe you're my next best thing to happen
Maybe you're my next best thing to happen
May I miss you
Maybe you're the next best thing to happen
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit