El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Aquí estem disposats a compartir aquests temps de ràdio amb tots vostès,
en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Avui, el calendari es senyala el diumenge 28 de novembre del 2010,
data en la que s'escau el primer diumenge d'Advent.
És un temps litúrgic que ens prepara per al Nadal.
Salviran uns temps nous? Tant de bo que sí, si més no, els nostres cors.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guardi.
No robis, exigeix el setmanament de la llei monjaica,
de l'èxode capítol 20, verset 15.
I no robis, repeteix l'Evangeli, Mateu 19, 18.
És un manament que no és només va destinat als qui la societat anomena lladres,
sinó que té un abast molt més gran sobre el que avui em proposa de reflexionar
en aquestes consideracions sobre el decàleg.
Una pista d'aquesta major amplitud ens l'ofereix el Catecisme de l'Església Catòlica
quan, gairebé a l'inici de l'apartat que li dedique,
titula El destí universal i la propietat privada dels béns,
on recorda que Déu va confiar la terra i els seus recursos a la cura de la humanitat,
no per a satisfacció egoïsta d'uns pocs, sinó per a gaudir de tots.
L'Església, que sempre ha defensat la licitud de la propietat privada
contra ideologies que pretenien abolir-la
i que l'únic que van aconseguir va ser una societat més pobra,
també ha mirat sempre pel bé comú
i ha recordat als governants de cada moment que tenen obligació de procurar-la.
Ho ha fet amb els seus ensenyaments,
particularment amb el que s'anomena la doctrina social de l'Església,
que té la qualitat de posar Déu i la persona per damunt del treball i del capital,
fent una aportació inavaluable a la correcció dels sistemes col·lectivistes i capitalistes.
Un dels teòlegs més influents del Consell Vaticà II, Enric de Libac,
deia que la crisi de l'esperança a Europa
era un subproducte del drama de l'humanisme ateu
i que l'oblit de Déu ha portat a un abandonament de l'home.
Fins aquí aquestes paraulis.
Joan Pau II va abordar amb freqüència els temes referits a la distribució de la riquesa,
fins al punt que els seus crítics,
que li censuraven ser conservador en les qüestions morals,
li atribuïen ser avançat en les socials.
Com a mostra dels seus parlaments,
el món del treball, dels sindicats i empresaris,
ni hauria prou de recordar les seves allocucions a Montjuïc i al Camp Nou
durant el seu viatge a Barcelona el 1982.
El desemenament fa també referència als temes del CETE,
quan prohibents covejar els béns dels altres,
l'averícia, l'acumulació d'events innecessaris,
l'apropació inmoderada d'events terrenals,
una cosa tan familiar en el món del consumisme
i el pecat capital d'en Veja.
Quan el profeta Natan va voler estimular el penediment del rei David,
li va explicar la història del pobre,
que només tenia una ovella,
a la qual cuidava com una filla,
i del ric que, malgrat els nombrosos ramats que tenia,
envejava i posseï també l'única ovella del pobre.
No és una metàfora de la nostra societat,
en la qual uns tenen molt més del necessari
i encara exploten persones que,
amb prou feines, tenen el just per a la supervivència?
El no robis no només prohibeix el furt directe,
el que fa a algú que pot ser amagar agafat amb les mans a la massa,
sinó el que especuli amb operacions financieres al límit
i que, per manca d'ètica,
comprometa els estalvis de moltes persones.
L'actual crisi financera mundial
té el seu origen en aquesta manca de moral
que denuncien els dos manaments
als quals avui fa referència.
La doctrina social de l'Església
no només vella per un món més espiritual,
sinó també per un món més just.
Adéu-siau.
Com hem dit abans,
aquest diumenge és el primer diumenge d'Advent,
dintre del cicle A.
L'Evangeli és, segons Sant Mateu,
concretament el capítol 24,
versets del 37 al 44.
Després de la dramatització de la perícopa càrrec
de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures de la missa dominical.
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista,
que predicava en el desert de Judea,
dient
Convertiu-vos,
que el regne del cel és a prop.
De Joan parlava el profeta Isaías
quan deia
És la veu d'un que crida en el desert.
Prepareu el camí del Senyor.
Aplaneu les seves rutes.
Joan duia un vestit de pèl de camell
i portava una pell a la cintura.
El seu aliment
eren llagostes i mel buscana.
Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem,
de tot Judea
i de tota la regió del Jordà.
Confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell
al riu Jordà.
Quan Joan veia que molts fariseus
i seduceus
hi anaven perquè els batejés,
els va dir
Cria d'escorçons!
Qui us ha ensenyat
que us escapareu del judici que s'acosta?
Doneu els fruits
que demana la conversió
i no us refieu
pensant que teniu Abraham per pare.
Us asseguro que Déu
pot fer sortir fills Abraham
fins i tot d'aquestes pedres.
Ara la destral ja és randa
la soca dels arbres
i tot arbre que no dona bon fruit
és tallat i llançat al foc.
I jo us batejo amb aigua
perquè us convertiu,
però el que ve després de mi
és més fort que jo
i jo no sóc digne
ni de portar-li les sandàlies.
Ell us batejarà
amb l'esperit sant
i amb foc.
Ja té la pala a les mans
per aventar el gra de l'era.
Entrarà el blat al graner,
però cremarà la palla
en un foc
que no s'apaga.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 28 de novembre
començà amb el temps d'atvent
amb el primer diumenge
i ens parla de la llum.
Ens interessa compartir la llum.
Isaías ens diu
En els darrers temps,
la muntanya del Temple del Senyor
se'l serà ferma
sobre els cims de les muntanyes.
Caminem a la llum del Senyor.
Els darrers temps
en els nostres,
els del Nou Testament.
La muntanya del Temple del Senyor
som nosaltres,
que ens manifestem
d'una manera
molt concreta
i visible
sempre que ens reunim
per donar culte
a Déu
amb la comunió.
Jesús ens aconsegui la pau,
ens adonant l'Esperit Sant,
caminant a la llum del Senyor,
vivint alimentats i units
per la seva paraula encarnada,
tenim la missió
de portar la seva pau,
la nostra pau,
la pau de la seva Església
a tot el món,
a tots els pobles de la Terra.
Cantem el Salm
amb el desig i l'alegria
de trobar Déu,
Fill,
Pare i Esperit Sant
en la nostra comunió
de pedres vives
del seu Temple.
Sant Pau ens diu
Despullem-nos
de les obres
de la fosca
i revestim-nos
de l'armadura
de la llum.
Aumentem la nostra alegria
caminant cap al Crist
cada dia,
nous passos
per a trobar més llum,
deixant el nostre espai
més net
i més clar
perquè sabem
experimentar
el perdó,
l'amistat,
el diàleg,
la llum
de les lectures,
el goig
d'ajudar els altres
a fer comunió
amb nosaltres.
atents al creixement
de la nostra fe,
ens revestim progressivament
de Jesucrist
i així cada dia
tenim més força,
més ajuda,
més desenvolupament
i més suma
de dons
a la nostra comunitat
eclesial.
batlleu,
batlleu,
ens diu Jesús.
Ell es presenta
en cada moment,
cada dia,
moltes vegades al dia,
a casa,
pel carrer,
a l'autobús,
a la carretera,
a l'escola,
al treball,
a l'esbarjo,
a la catequesi,
a l'esplai,
al grup de càritas,
a la colla
dels treballs manuals,
en qualsevol servei.
Es presenta
amb noves ocasions
de posar llum
on encara no s'hi veu
o s'hi veu poc.
El proper dijous,
2 de desembre,
a dos quarts de vuit de la tarda
i a la Casa de Cultura de Valls,
nova sessió
de Diàleg Amb.
Diàlegs per reflexionar
sobre els nostres reptes
en un format
d'entrevista pública.
En aquesta ocasió,
el repte dels valors.
Amb la senyora Pilar Malla,
diputada al Parlament
i síndica de Greuges
de Barcelona,
qui serà entrevistada
pel senyor Jordi Ferrer,
editor.
Organitza la comissió
d'actes religiosos
de l'any jubilar
de la Candela.
Per altra banda,
el mateix dijous,
2 de desembre,
començaran les conferències
a Cibrestals a Reus.
A la sala d'actes
de la parròquia
i a les vuit de la tarda,
la vida,
bellesa,
elogi
o intrusió.
A càrrec
de mossèn Josep Maria Gabaldà,
director de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
i doctor en Teologia Moral.
L'organitza
l'Arxiprestat de Reus.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
el de creixement
una alternativa.
És el títol d'un article
que ha arribat
a les meves mans
publicat per Relat 404,
revista electrònica
llatinoamericana
de Teologia.
És un tema
que preocupa.
No podem créixer
indefinidament.
Potser sí
que ha arribat l'hora
en què ens plategem
els que hem de continuar
amb l'obsessió
de créixer
o hem de pensar
en una vida
més modesta
i més a l'abast
de tothom.
Són molts
els sociòlegs
que afirmen
que no podem somniar
que el nivell de vida
que tenim
als països del nord
es pugui universalitzar.
Si no n'hi ha
per a tots,
repartim-ho
d'una altra manera
i acontentem-nos
en la part que ens toqui
sense aspirar
a tenir més
ni a potenciar
el nostre
tren de vida.
La crisi pot ser
una crida
replantejat
moltes coses.
Tant de bo
que la crisi
ens fes reflexionar
per a somniar
en un món diferent
el que ningú
faltés
al mínim
indispensable
i es posés
a terme
a la voracitat
del sistema.
Des que es va iniciar
la industrialització
del planeta
s'han experimentat
canvis extraordinaris
en el nostre món.
Canvis que han fet pensar
en la possibilitat
de créixer
i consumir
cada vegada més.
La màquina funciona així,
produir
i consumir.
Si la gent
no s'apunta al consum
la màquina
queda parada.
Per tant,
totes les campanyes
van en aquesta direcció,
compreu,
gasteu,
invertiu.
És així com feu
progressar la història.
El crit d'alerta
l'hem propiciat
el canvi climàtic,
la carrera armamentística
i el divorci
intratècnica
i ètica.
Reptes
que algunes auguren
com a presagis
de catàstrofes imminents.
Es tracta
de retrobar l'equilibri
entre l'ova i la natura.
Per això són molts
els qui pensen
que no podem arribar
a un equilibri
raonable
sense un canvi seriós
en el plantejament
del sistema econòmic,
que per subsistir
es veu obligat
a inventar cada dia
noves coses
perquè la societat
acabi d'escurar
el que li queda
als calaixos.
El Club de Roma
ja va apuntar
a principis
dels anys 70
denunciant
l'extrema gravetat
en què es trobava
el sistema.
En un món finit
no és per créixer
d'una manera infinita.
L'any 2002
els moviments crítics
amb el sistema hegemònic
occidental
es van reunir
a París
i després a Lión
i van crear
el moviment
d'objector
el creixement.
Nicolás
Georgescu
per ridiculitzar
el progrés
insensiable
deia
ens volem afeitar
més de pressa
per tenir més temps
per inventar
una altra màquina
d'afeitar
més ràpida
que ens estalviï
més temps
per poder inventar
una altra màquina.
El tecnòcrata
ha suplert
del filòsof
el robot
de l'homo sapiens.
La paraula
de creixement
sona malament
sobretot
a les oïdes
d'aquells
que han acumulat
quantitats extraordinàries
de diner
i encara no en tenen prou
com si no hi hagués vida
més enllà
del capitalisme.
Ens volen fer creure
que la felicitat
està en acumular
com si no sabéssim
que l'home
es defineix
no per allò que té
sinó per allò que és
en el seu interior.
Es tracta de distribuir
el treball
de manera que hi hagi
ocupació per a tothom
per evitar
la societat dual
a la que anem abocats
treballar menys
per viure més intensament
els valors familiars
creatius
lúdics
i espirituals
promoure
el transport públic
contamina menys
i agermina més
necessitem
programes polítics
que afavoreixin
les petites exploracions
agràries
per apropar els productes
al consumidor
fomentar el cooperativisme
un altre tema
és el de les energies
renovables
sobretot si pensem
que entre l'any
1960 i 2000
hem consumit
més energia
que en la resta
de la història
de la humanitat
si tots els éssers
vius
s'alimenten
de l'energia solar
perquè no ho podem
intentar també nosaltres
d'alguna manera
el mercat
en principi
no és dolent
però sí que ho és
quan es converteix
en l'eix
de la dinàmica
d'una època
determinada
la filosofia
del decreixement
desmitifica
el mercat
com a prevedor
de felicitat
i desemmascara
la inutilitat
del producte
interior brut
com a exponent
fiable
per mesurar
el grau
de satisfacció
d'un determinat
col·lectiu
tot això
d'alguna manera
va en la línia
de l'Evangeli
que ens convida
a l'austeritat
de vida
i a la germanor
universal
amics
moltes gràcies
per la vostra atenció
us esperem d'anau
el proper diumenge
a la mateixa hora
moltes gràcies
per la vostra atenció
aquest diumenge
s'escau
la diada
del sense sostre
i la setmana passada
Càritas va celebrar
la seva setena
jornada de formació
de tot plegat
ens parla
el seu director
el senyor
Francesc Roig
a l'entrevista
que li va fer
el nostre company
en Josep Sabater
Càritas diossesana
ha celebrat
la seva setena jornada
en la que es va discutir
la ponència
sobre l'espiritualitat
de Càritas
i la lluita
per la justícia
ponència
que va anar
a càrrec
del teòleg valencià
José Ignacio González Faus
durant aquesta jornada
de Càritas
va plantejar
també la importància
entre altres temes
de portar a terme
un nou impuls
a l'acció social
és per aquest motiu
és a dir
per a parlar-nos
de l'acció social
de Càritas
a partir d'aquesta jornada
que avui ens acompanya
el director de Càritas
diossesana
de Tarragona
el senyor
Francesc Roig
benvingut
gràcies a vosaltres
per de nou
donar-me l'oportunitat
de poder adreçar-me
a la majoria
de persones
i voluntaris
que treballen
i esmercen
el seu temps
per Càritas
en primer lloc
Francesc
quina seria
la valoració
de la setena jornada
de Càritas
celebrada
el passat 14 de novembre
a la ciutat de Reus
en primer lloc
per ser clars
penso que
la valoració
és molt positiva
i va haver
al voltant
d'unes 176
persones
que van ser
presents
des del començament
fins
a la celebració
litúrgica
de la tarda
a la prioral
de Sant Pere
per tant
jo diria que
en aquest aspecte
hem de destacar
que va ser
molt positiva
la voluntat
de ser presents
allí
dos
vam encetar
en guany
la part
d'aquestes jornades
són anuals
de fer-ho
de manera rotativa
a través
dels diversos
archiprestats
de la diòcesi
de la terraconense
d'aquesta manera
volem
aproximar
la realitat
de Càritas
a tots els indrets
a tots els
archiprestats
perquè
d'aquesta manera
rotativa
hi hagi
més proximitat
i en segon lloc
volem destacar
la importància
de
doncs
de les paraules
del teòleg
José Ignacio
González Faust
en el sentit
que
va voler
aprofundir
aprofundir
o destacar
uns
aspectes
sobre
l'espiritualitat
de Càritas
i la justícia
social
aspectes
importants
basats
en el concepte
de la generositat
i de l'amor
perquè
com molt bé
va dir ell
en un moment
determinat
l'amor
no es contenta
només
i tan sols
amb donar
sinó que hi ha d'haver
una cosa
de més a més
és a dir
allò
el valor afegit
a la capacitat
de donar
és la capacitat
de sentir
entendre
l'altre
comprendre'l
però sobretot
abocar-t'hi
no només
materialment
sinó
espiritualment
i en aquest aspecte
va destacar
la mística
de l'espiritualitat
eclesial
i social
en aquest aspecte
de l'espiritualitat
mística
va dir
la mística
de la misericòrdia
va citar
Sant Joan de la Creu
en el tema
de la mística
dels ulls oberts
i finalment
va desembocar
aquest apartat
exposant
que és
la mística
del compromís
el compromís
amb tot
amb els qui ens envolten
però amb la societat
i amb els valors
d'aquesta societat
perquè
en el fons
hem d'admetre
que una societat
amb valors
és una societat
amb futur
si la nostra societat
no la fornim
de valors
autèntics
sòlids
és una societat
que pot tenir
trajecte
però
el futur
que nosaltres
desitjaríem
no hi és tant
aleshores
en aquest aspecte
ho va centrar
molt en la figura
de Jesús
de Nazaret
com a persona
clau
que valora
aquest trencament
amb determinats tòpics
de la seva època
per anar a buscar
l'espiritualitat
autèntica
bé
jo crec que va ser
una ponència
molt interessant
aprofundida
en aquests aspectes
i que va donar
capacitat de reflexió
als assistents
sí
cal reflexionar
molt
perquè
és curiós
que parli
de la mística
la mística
aplicada
en aquest servei social
de la caritat
el servei social
que fa Càritas
una mística
realment
que potser
convindria
recuperar
d'alguna manera
abans de la ponència
es va presentar
també
un powerpoint
de motivació
en què consisteix
aquest audiovisual
aquesta motivació
sí
a veure
el power
forma part
de la campanya
institucional
que aquest curs
tanca el cicle
de campanyes
de l'any 2008
Càritas va iniciar
amb el lema comú
una societat
amb valors
és
com he dit abans
una societat
amb futur
en aquesta nova edició
Càritas presenta
dos nous valors
com són els
de la fraternitat
i el compromís
aquests valors
s'uneixen
els quatre
que ja es van proposar
en les dues campanyes
anteriors
que són
la comunió
la participació
la diversitat
i la gratuïtat
de l'acció
les activitats
i les dinàmiques
que planteja
aquesta campanya
volen ser
una eina
pedagògica
que evidentment
ha de ser
senzilla
perquè pugui arribar
a la sensibilització
dels ciutadans
sobretot
perquè optin conscientment
un estil
de vida
nou
en aquests moments
de crisi
però
no nou
en el sentit
que a mi
m'ha canviat
la vida
la crisi
no
nou
en el sentit
del concepte
del valor
de la creença
nou
en el concepte
de ser
més justos
i solidaris
amb els altres
Càritas
doncs
vol aportar
aquest espai
comú
de la societat
la vivència
dels valors
evangèlics
com a resposta
a la crisi
de valors
que en aquests
moments
pateix
aquesta nostra
societat
la nostra
en general
del món
occidental
la imatge
de la campanya
és
una suma
que diu
fraternitat
més compromís
igual
voluntarietat
aquesta seria
la fórmula
i l'eslògan
és molt senzill
sense tu
no som
nosaltres
aquesta
també
és
la voluntat
perquè
tots
ens necessitem
els uns
els altres
i un fa l'altre
i l'altre
fa l'un
en aquest aspecte
l'audiovisual
destaca
d'una manera
molt gràfica
doncs
una
un
un viatge
en metro
la imatge
que presenta
aquest
muntatge
és un viatge
en metro
amb diferents
línies
i parades
les línies
són
les línies
són
la de l'enriquiment
la del consumisme
la de l'individualisme
i una altra línia
és la de Càritas
és a dir
la línia groga
la vermella
la verda
i la que faci falta
i la línia 4
la de Càritas
està representada
per la imatge
d'un cor
que és
el logotip
de Càritas
amb els valors
de les diferents
campanyes
com a parades
de metro
un mapa
del metro
que presenta
les quatre línies
lligades
i aquesta imatge
demostra visualment
el qui ho mira
el qui ho observa
que és possible
fer
el transport
canvi
d'una línia
a una altra
en funció
del canvi
personal
per tant
el canvi
del transport
d'una línia
del consumisme
cap a la línia
de Càritas
o de l'enriquiment
cap a la línia
de Càritas
és possible
però
hi ha d'haver
la voluntat personal
de canviar d'andana
i aquest és el missatge
que les persones
poden canviar
també
en el comportament
de la seva vida
perfecte
i en aquest missatge
ens apropem
al dia
sense sostre
que es farà
precisament
diumenge
vinent
quin és doncs
el missatge
de Càritas
en aquesta diada
del sense sostre
sí
com que d'any Càritas
celebra aquest proper
28 de novembre
el dia
dels sense sostre
amb el lema
cap persona
sense llar
Càritas
fa una crida
a les nostres
comoditats
parruquials
però sobretot
a tota la societat
en general
per tal de dedicar
uns espais
primer
de reflexió
sobre aquesta realitat
que encara que
la coneguem
la tinguem ja
com a molt sabuda
és una realitat
punyent
cada vegada
hi ha més necessitat
no en funció
de la manca
de construcció
sinó és
en funció
de la deconstrucció
social
que tenim
i de la crisi
existent
que un perd el pis
l'altre
no arriba
a la hipoteca
i un altre
doncs
ha de deixar
una casa
etcètera
per tant
mai
com enguany
aquesta campanya
de cap persona
sense llar
té
un valor
de denúncia
a favor
de les persones
que viuen
en una situació
d'extrema
vulnerabilitat
i quan dic
extrema
vulnerabilitat
no és un tòpic
és una realitat
hi ha alguna cosa
especial
una acció especial
en aquesta jornada
es farà
de cara
al gran públic
algun acte
no
és una campanya
que enviem
a totes les parròquies
perquè tothom
en sigui ben conscient
tothom
hi pugui
entrar
en la reflexió
però sobretot
volem aconseguir
que
cada persona
que pugui pensar això
recuperi
i que pateixi
aquesta situació
que vegi
que altres
en són conscients
de la seva realitat
i el volen ajudar
per tant
això li servirà
per recuperar
una mica
aquesta dignitat
personal
i sobretot
veure que
el camí
que cal recórrer
és llarg
no l'acabem
amb un eslògan
exacte
és llarg
és molt llarg
perquè
també és molt fàcil
ara
que s'acosta a les festes
de Nadal
mostrar
una solidaritat
una caritat
però clar
això
és una cosa
molt puntual
i s'ha de tenir en compte
que l'any té 365 dies
i s'han d'omplir
aquests dies
amb la col·laboració
l'ajut
la cooperació
de tots plegats
amb això
voldria ser una mica
més punyent
i crític
perquè
la nostra societat
està molt acostumada
a ser una societat
lacrimògene
i ho dic
en funció
d'alguns dels programes
televisius
que
exploten
molt
aquest sentimentalisme
gruller
que diria
sentimentalisme gruller
perquè al cap i a la fi
darrere de quatre llàgrimes
d'escenificació
darrere no queda res
el que
nosaltres
és
no volem explotar
la llàgrima fàcil
sinó que
explotem
el rostre trist
de la soledat
del qui no té res
que moltes vegades
ni li queden llàgrimes
per poder plorar
aquest és el factor
que
ens dol més
veure darrere dels ulls
la tristesa
amagada
no compresa
i fins i tot
no atesa
que
sovint
com que no es plora
sembla que no
tenen sentiments
i els sentiments
moltes vegades
per decència
es guarden
i és aquí
on
càrit
es vol
recuperar
dignificar
aquesta essència
amagada
darrere dels ulls
tristos
sense llàgrimes
però
amb una voluntat
de superació
gràcies
roig
director de càrit
institucional
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
pensant en aquest temps
d'advent
que tot just comença
els cristians
hauríem de treballar
per tal que siguin
conforme als ensenyaments
de Jesucrist
però no sembla
que la cosa
vagi per aquí
hi ha remors
de guerra
a l'orient
llunyà
hi ha més de 30
guerres enceses
i oblidades
arreu del planeta
i entre tots
s'ocupen
de salvar
els banquers
la crisi deixa
la coneta
la solidaritat
les retallades
en cooperació
amenacen
amb reduir
els 76.000
milions d'euros
que el món
destina
en ajuts
al desenvolupament
una quantitat
de diners
que no arriba
ni a una part
infinites
i mal
dels que els governs
dels Estats Units
i de la Unió Europea
han mobilitzat
en poques setmanes
per salvar
les institucions
financeres
el primer ajut
a la banca
d'Irlanda
puja
a 85.000
milions d'euros
d'altra banda
els governs
s'han mostrat
incapaços
de complir
els compromisos
que van assumir
l'any 2000
per erradicar
l'analfabetisme
pobresa
i la fam
el 2015
Un responsable
del Programa Mundial
d'Aliments
destacava
que amb el Pla
de Rescat
del Sistema Financer
aprovat
pels governs
el Programa Mundial
d'Aliments
podria treballar
durant més de 100 anys
Si tenen recursos
per rescatar
els seus bancs
segur que també
n'han de tenir
per ajudar
els milions
de persones
que ni tan sols
han tingut
l'oportunitat
de gaudir
de l'abonança
econòmica
dels últims anys
Una cosa és certa
les societats
i governs
desenvolupats
després d'anys
de viure
a l'opulència
no poden deixar
milions de persones
sense els ajuts
essencials
Cal mantenir-se
fidel
als principis
de justícia
universal
i de solidaritat
com ens recorda
sovint
Benet XVI
I això és tot
per avui
Gràcies per la seva
atenció
i fins la propera
missió
si Déu vol
Fins aleshores
amics i amigues
del Campanar
Feliç setmana a tothom
Feliç setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores