Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
amb quatre sardanes cada setmana, sardanes noves estrenades al llarg del 2010
i després les que vagin sorgint d'aquesta primera tanda d'eliminatòries
anirem a semifinals amb només dues sardanes cada setmana
i d'aquestes en sortiran les deu finalistes que sonaran a la gala final
i s'interpretaran en directe i el públic allí assistent podrà votar la dinàmica de cada any.
Ara anem a escoltar la sardana número dos d'aquesta setmana,
és la Cobla Ciutat de Girona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I aquesta era la número 2 d'aquesta sisena eliminatòria del concurs,
la sardana de l'any, que recordem un guany arriba a la 22a edició.
Ara anem a saber quin va ser el resultat de l'eliminatòria anterior,
la cinquena, a més el passat cap de setmana.
La sardana número 1 era Palomós Medieval, de Francesc Teixidor,
que va rebre 127 vots.
La número 2, 325 velles llunes rutilants, de Consumció Romió,
que va tenir 67 vots.
La número 3, Ferms, de Jesús Ventura, amb 67 vots.
I la número 4, Roselles i Violetes, la fa un picant de Jordi Moraleda,
amb 172 vots.
Això vol dir que la que es pot considerar com a semifinalista
és la número 3, Ferms, de Jesús Ventura.
Ara anem a escoltar la sardana número 3.
Un cop més és la Cobla, ciutat de Girona.
Un cop més és la que es pot considerar com a semifinalista de Jordi Moraleda,
i la que es pot considerar com a semifinalista de Jordi Moraleda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Concretament, el resultat correcte és aquest.
Palamós Medieval, que era la sardana número 1 d'en Francesc Teixidor, va rebre 127 vots.
La segona, 325 velles llunes rutilans de Concepció Ramió, 67 vots.
Això era correcte.
El que estava malament és la sardana guanyadora, precisament perquè li donàvem els mateixos vots que aquesta que vam dir ara.
Era Ferran, Jesús Ventura, amb 182 vots.
I finalment, Roselles i Violeta se la fan picant, de Jordi Moralada, amb 172 vots.
Les coses allò en siguin.
Passa a semifinals, doncs, Ferran de Jesús Ventura.
I abans d'arradiar la quarta sardana d'aquesta setmana, veiem com ho podeu fer per votar per una d'aquestes sardanes.
En primer lloc, ho podeu fer per mitjà del web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat.
També ho podeu fer per mitjà de Tarragona Ràdio, amb una carta adreçada al programa a l'Avinguda de Roma, número 5B, primer pis,
amb un correu electrònic a l'adreça un dosi seguit arroba tarragonaradio.cat
o bé al telèfon al 977 24 47 67, mentre s'emet el programa en directe, els dissabtes fins a dos quarts de dues de la tarda.
I, com sempre, recordar-vos que els vots han de ser individuals i es requereix la indicació de nom i cognoms,
així com un document identificatiu, DNI, passaport o targeta de resident del votant
i que hem d'haver rebut els vots com a molt tard fins dimarts a mitjanit.
I, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla, ciutat de Girona.
I, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
I, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
I, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 5 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 5 d'avui, és la Cobla.
i, efectivament, arribem a la sardana número 5 d'avui, és la Cobla.
Fins demà!
Ara ja les tenim totes, les totes 4 sardanes.
Recordeu per votar, si ens envieu
una carta aquí a Tarragona Ràdio
o a Vigo de Roma, número 5B, primer pis,
si utilitzau el correu electrònic
a un dos i seguit, arroba
tarragonaradio.cat, o si ens telefoneu
fins que acabi el programa
al 977-2447-667.
Ara, l'agenda.
I obrim agenda,
acostum a obrir-la amb aplecs.
Aquells cap de setmana, doncs, cap ni una.
La cosa, com dèiem, va de baixa
i queden alguns aplecs d'escaduces.
Algunes activitats que
en principi no són ben bé aplecs,
però a la pràctica, doncs, ho podríem
considerar. Per exemple, pel dissabte
vinent, dia 6, a les 5 de la tarda,
Sant Pere de Ribes, al centre cívic
Les Pla i a les Roquetes, festa d'aniversari
del grup serranista Tamborí.
Ho faran amb una ballada doble,
amb l'escobles Marinada i Ciutat de Cornellà.
I per el diumenge, dia 7 de novembre,
el setè aplec d'Esplugues de Llobregat,
matí i tarda, al Parc Comarcal
Can Vidalet, amb l'escobles Ciutat de Cornellà,
juvenil o de Sabrell, la principal
de Llobregat. A la tarda hi haurà
un concurs de colles improvisades.
I també el diumenge, dia 7, l'últim aplec
de la temporada a les comarques
terragonines. El 21è aplec de Sant Martí
a Salou, un d'aquells aplecs
que acostumen a
aplegar més gent aquí, en aquesta
part del país, a part que
en aquesta època poca competència,
a més a més, és una apleca atractiu
amb bones cobles. S'ha de dos quarts
d'onze del matí a dos quarts de cinc de la tarda
al Parc Municipal de Salou, amb la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona, la Mediterrània
i la Reu Jove. Hi haurà també dinar de
germano i concurs de colles improvisades.
I ara us parlarem
de ballades de sardanes.
Per demà diumenge, dia 31,
a les 12 del migdia, a Cambrils,
al Passeig Marítim, amb la cobla
la principal del Llobregat. També demà
al migdia, a Covelles, a la plaça de la vila
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
I per el dijous, dia 4 de novembre,
a les 6 de la tarda, a Reus,
al casal de gent gran de la Riera d'Aragó,
amb la cobla Reus Jove.
I avui l'agenda la completarem
amb l'apartat de colles sardanistes.
La primera cita és dilluns,
dia 1 de novembre, ja ho sabeu,
dia festiu, a les 11 del matí,
a Girona, a la plaça Calvet i Rubalcaba,
a la plaça del Llobó, que és coneguda
per aquest nom també, dins el
Campionat de Grans, territorial comarques gironines
i colles lliures amb la cobla Ciutat de Girona.
I també, però, a les 5 de la tarda,
i a Girona, el pavelló Lluís Bax,
individual de Reveses, amb la cobla Ciutat de Girona.
I una altra cita per les colles del Campionat Grans.
De fet, és la final, el diumenge, dia 7,
a les 12 del migdia,
a la plaça del Mercadal,
Campionat Grans, Campionat de la Terraferma,
i colles lliures amb la cobla Salvatana.
Escoltem, això és tot avui
pel que fa aquesta agenda d'activitats.
Pornem a la música amb la relíquia.
Entrem ara a l'espai de la relíquia
que, un cop més,
participa del nostre record homenatge a Vicenç Bou
amb motiu del 125è aniversari del seu naixement.
Bou, autor d'un bon nombre de composicions
amb unes característiques molt particulars,
va aconseguir els màxims nivells de popularitat
que ha conegut mai un autor de sardanes.
Malgrat el pas del temps
i de la manca de qualitat
que aquelles obres sempre han estat acusades,
encara ara són considerades clàssics de la sardana.
A Londres i seguir seguim cronològicament
la seva discografia disponible.
La setmana passada ens vam quedar l'any 1924
amb la sardana La Mare Cantora,
però també va escriure una altra sardana
amb nom de noia,
com moltes de les d'aquella època,
Marc Seneta.
L'escoltem en versió de la Cobra Als Mongrins
de l'any 1977.
L'escoltem en versió de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra 있으p Carolyn
de la Cobra Als Mongrins
de la Cobra Als Obnie
de la Cobra Als Mongrins
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però la Fira de Manresa presenta altres moments
que val et pena remarcar.
Un és aquesta música que escoltem, després en parlarem,
però ara avancem,
perquè seguim l'ordre cronològic de les activitats
amb una altra proposta també interessant.
Doncs però la Fira de Manresa presenta altres moments
que val la pena remarcar.
És el cas, per exemple, de l'actuació del grup Cau la Cau,
amb la tenora de Jordi Molina,
que actuarà el divendres dia 5 a dos quarts de 9 del vespre
a l'embalat Parc del Casino.
Cau la Cau es presenta com el punt de trobada
de quatre músics de prestigi procedents d'àmbits musicals diferents.
Marc Ajea, viola de roda, flautes, percussions i veu,
Jordi Molina tenora, franco molinari i contrabaix
i Enric Canada, bateria i percussions.
El seu repertori està format per peces
que es mouen entre la música d'arrel, l'ètnica i el jazz,
deixant espais oberts a les improvisacions o als diàlegs
entre dos instruments.
L'endemà, el dissabte dia 6, a dos quarts de 12 del matí,
a la sala gran del Cursal,
i sota el lema Amargós amb Vidal
dues visions contemporanies de la Cobla,
la Cobla Sant Jordi ofereix una mostra
de la versatilitat sonora d'aquesta formació
a través de la interpretació de diverses obres recents,
totes elles en càrrecs que s'emmarquen
en l'epítet de música improvisada
i plenament contemporània.
Dos d'aquests encàrrecs realitzats
el compositor i director Joan Alberto Amargós,
nominat als Premis Grammy,
variants de color,
para Cobla Sola i Sinfoniata,
concertant para Cobla i quatre instruments solistes,
piano, percussió, violí i violoncel,
i el darrer dels encàrrecs d'aquesta producció
el signó el pianista Lluís Vidal,
el qual amb el seu trio,
format per Massa Camaguchi,
contrabaix i David Circo, bateria,
signa la llegenda de Sant Jordi,
una narració amb jazz,
amb el jazz com a vehicle d'expressió musical,
i que és, ara sí, aquesta peça que escolteu de fons.
Sous-titrage ST' 501
El mateix dissabte, dia 6, a les 5 de la tarda
i el diumenge, dia 7, al migdia,
aquesta vegada al Pati del Cursal,
l'Esbar Manresà de Dançaires
presentarà valls recuperats per a Manresa.
En aquest cas, el programa ens explica
que l'afició de la capital del Bages
per la dansa tradicional
es fa evident amb la dada que l'Esbar Manresà
és dels més antics de Catalunya.
L'any passat celebraven
la centenària aprofundint en la idea
de recuperar àntics valls de la ciutat,
endinsant-se en una obra de Frederic Soler i Camillo
editada el 1901.
Comencen a treballar en un projecte
que dona com a resultat
la recuperació de la bolangera
i del ball del Rossinyol,
dues danses que coincideixen
amb el seu esperit participatiu.
Un altre esbar,
el Marvolent,
l'actual Domingo a la plaça Major.
El seu espectacle,
Aigua és Premi Ateneus 2009
a la creativitat en cultura popular i tradicional.
És una proposta innovadora
que converteix la dansa en cançons.
Presentat com una metàfora
d'entorn d'una visió subjectiva
i de caràcter reivindicatiu
de la nació catalana,
l'espectacle és una creació artística
elaborada per l'Esbar Marvolent,
la cantant Mirna
i el músic Xavi Múrcia,
en què participen una quarantena
de balladors i sis músics
enmig d'una escenografia
que té un raig d'aigua
com a element principal.
I encara un altre esbar,
el d'Ensaia de Rubí,
actuarà el diumenge 17
a dos quarts de sis de la tarda
a la Sala Gran del Cursal.
La seva nova coreografia,
Aicus, en temps de guerra,
es basa en una de les darreres obres
de Miquel Martí Pol
i en fragments del disc
Músiques de l'Holocaust,
editat pel Brossa Quartet de Corda
l'any 2007.
Parteix d'un guió original
de Jordi Lara
amb coreografia d'Eduard Ventura
i el seu propòsit
no és fer una il·lustració ballada
dels textos del poeta,
sinó crear un bocí d'història
amb personatges
que viuen en un espai devastat
per guerres individuals
i col·lectives.
Per cert,
a la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
dissabte vinent,
a més del compromís
de la Fira de Manresa,
a la tarda participaran
al Memorial Joaquim Serra 2010,
conjuntament amb la Cobla Mediterrània.
Després de les estrenes
realitzades l'any passat,
a càrrec d'autors nord-americans,
el Memorial retroben músics catalans
com Víctor Cordero Charles
i Jesús Ventura.
Tot primer,
s'estrenarà una obra lliure
anomenada Bartuquiana
i del segon,
una sardana batejada
com a tots.
L'última versió de l'estudi
del tercer sector,
iniciat l'any 2008
pel Centre de Promoció
de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana
del Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació,
revela que el conjunt
d'associacions sardanistes
és el més nombrós de tots.
Un total de 600 entitats sardanistes,
sumades entre la Federació Sardanista
de Catalunya
i la Unió de Colles Sardanistes,
col·loquen el món de la sardana
com el que té
més associacions culturals
federades
dins el món cultural
tradicional català.
Amb aquests resultats,
el sardanisme demostra
la seva vitalitat,
el element social
i importància.
De fet,
la segona plaça
l'ocupa una certa lluny
a la Federació Catalana
d'Entitats Corals
amb 421 associacions,
mentre que el bronze
és per l'agrupació
de colles
de gegantés de Catalunya
amb 308 entitats.
Des de la vessant
quantitativament comparativa
és rellevant observar
que la coordinadora
de colles castelleres
ocupa el lloc
18 de 28
amb només 53 entitats
per darrere
de federacions
com la dels esbars
d'en Saires
o els passabristes.
La darrera plaça
és per a la Federació
de Falcons de Catalunya
amb 6 entitats
comptabilitzades.
L'estudi conclou
que la cultura tradicional
i popular catalana
no acaba de tenir
ni el prestigi
que li correspon
ni una presència
mediàtica suficient.
També assenyala
la poca professionalització
de les persones
que treballen
en aquestes institucions
així com la dificultat
per assegurar
un relleu generacional,
la poca unitat
per treballar
de manera conjunta
o un finançament adequat.
El jurat
dels 28ens Premis
d'Actuació Cívica
de la Fundació
Lluís Carulla
ha guardonat
entre els guanyadors
d'aquest any
en Lluís Sobirana,
reconegut estudiós
i impulsor
de la Sardana.
Els Premis
d'Actuació Cívica
atorguen 5.000 euros
de premi cadascun
i volen reconèixer
i distingir
la tasca
d'aquelles persones
que han actuat
al servei
de la identitat catalana,
generalment poc coneguda,
sovint anònima,
per exemplar.
Han de ser persones
vivents
que sempre han actuat
i actuen
sense equívocs
al servei
de l'identitat
pròpia dels països
de la llengua catalana,
en els diversos àmbits
de la vida
i de la relació humana,
com ara l'ensenyament,
els mitjans de comunicació,
les ciències,
l'art,
la cultura popular,
la música,
el teatre,
l'economia,
el dret,
l'acció social
i cívica,
etc.
El lliurament del premi
es farà
al Saló de Cens
de l'Ajuntament de Barcelona
el dia 18 de novembre
a les 7 del vespre.
Lluís Sobirana de Sabadell
ha estat cofundador
de la Federació Sardanista
de Catalunya,
president de l'Orfeó de Sabadell
i de Sabadell Sardanista
i soci fundador
de la Fundació Universal
de la Sardana.
També ha estat cofundador
d'Òmnium Cultural Sabadell.
Ha escrit diverses comunicacions
i ponències
als congressos
de cultura popular
i tradicional catalanes,
el primer congrés
de música a Catalunya
i el primer congrés
del sardanisme
i de més de 20 llibres publicats.
També ha aconseguit
la medalla
al mèrit cultural de Sabadell
i la medalla
al mèrit serranista
atorgada per l'obra
del Ballet Popular.
I seguirem
amb una mica més de música.
Aquests dies,
i molt especialment
aquest llarg cap de setmana,
la ciutat de Girona
celebra les seves fires,
una autèntica festa major
que comporta
un extens programa d'actes
i, esclar,
les fires que donen nom
a les celebracions.
Les sardanes
hi són presents
de manera esplèndida
amb concerts,
ballades i concursos.
Dilluns dia 1,
precisament,
s'hi celebrarà
el concurs vàlid
per al Bàsic d'Honor
del Campionat de Catalunya.
Hi haurà una bona representació
terrenonina,
tant en el campionat
com a l'apartat
de colles lliures,
amb les colles
terrenadansa
i l'essència,
respectivament.
Una de les sardanes
que es ballaran
és Girona,
Ciutat Pobilla
de Manuel Sedar Puigferrer,
donada a conèixer
l'any 1977,
amb una trobada
de Ciutats Pobillas
també celebrada a Girona,
ja que l'any 1960
encara no era costum
que s'estrenés
una sardana
representativa
del pobillatge.
De fet,
Girona havia estat
la primera ciutat pobilla,
circumstància
que es va commemorar
el passat dia 2 d'octubre
a l'Ajuntament de Girona.
Calia que la sardana
fos digna
de l'esdeveniment
i el mestre Puigferrer,
que acabava de reprendre
la creació sardanista
després d'un parèntesi,
va oferir
una composició esplèndida
de qualitat balladora.
Escolteu la versió
que va enregistrar la Cobla,
la principal de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
Eu ad behaviorshus sempre de
I la música que ens dona entrada a la següent secció del programa,
el racó de la Marta.
Novament benvinguda, Marta.
Hola.
A veure amb què ens sorprendrà avui els rodolins de la Marta.
Sí, perquè seguim...
Bé, no són d'ella, cal dir-ho.
Bé, però ella és la que ens ho transmet.
Van ser escrites per algú que ja fa molts anys que no és amb nosaltres,
perquè dels anys XX, del segle XX,
eren el, recordem-ho, els 100 consells del consell,
si faixim la mamó, o quin munt de temps que fas.
Sí, sí.
Els 100 consells del consell del Foment,
era allò que diem sempre,
ara m'ha caigut el vulguis per terra, veus?
Coses del directe, coses del directe.
Que eren una mena d'enormes per ballar bé,
per moure's dins el món de la sardana,
els temps han passat, les coses potser es van d'una altra manera,
no ho sé, això és el que anem mirant.
Extrayent d'aquests textos que ens llegeix també la Marta.
Són 100 consells, i em sembla que on estem?
El 70, no, Marta?
Ah, no, 60, 60.
Encara queden molts consells, encara en queden.
A veure, la setmana passada hi va haver així discrepàncies,
per part nostra,
perquè t'acaba directament les colles serranistes.
Exacte.
A veure per on anirà?
A veure si avui es porta més bé això, eh?
A veure, què diuen, Marta?
Tot aquell qui compta en serra, el repartiment esguerra i fa el ridícul.
Per més que sigueu molt d'astre, no vulgueu fer massa el mestre.
Sí, a vegades n'hi ha que fer el viu a l'hora de repartir, es refereix.
Si us poseu tard a la dansa, deixeu repartir en els altres sense gota de recansa.
Això per educació, no?
Sí, sí, sí.
A més a més, hi ha poca gent, eh?
Però actualment, bueno, n'hi ha, però hi ha poca gent que vulgui repartir.
Som dropos, som dropos.
És més còmode, no?, posar-te a ballar i que algú ho faci per tu.
Però, bueno, és una figura important, tant ballades de plec, no?, de carrer com de competició.
Sí, perquè si no, a les colles sempre hi ha algú que s'encarrega de repartir.
Hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi.
Però les ballades, diguem-ne, espontànies, o les anilles espontànies,
si l'un per l'altre, a vegades et trobes que no hi ha ningú que reparteixi.
O a vegades que reparteixen per ell, mira, els altres ja se'n faran.
Digues, digues, per tant.
Car si l'arreu fent el savi, us heu d'emonsegar el llavi.
A vegades hi ha més espavilats, sí.
I tant.
Però això amb tots els àmbits, eh?
No només amb la sardana.
No havíem de ser diferents.
Mai digueu, per despistar, si heu acabat a la dreta,
que la sardana l'heu treta pel sistema salvatà.
Molt bé.
N'hi ha que s'equivoca i dius, no, és que ho faig per salvatar.
Sí, sí, així surts de... del marrón.
Que reparteixen al revés, per si algú no ho sap.
Sí, sí.
I fan els acabaments, cap al costat contrari.
Molts ensaires no és un tòpic, tenen el gust catastròfic.
Els plauen només les cobles, que sembla que siguin dobles, de fort que sonen.
I aquí valora més el soroll que no pas la qualitat que la música.
Ah, exacte.
I això a cadascú, mira.
Això contra gustos, no, no hi ha res escrit.
I no parlem ja d'autors, els plau l'obra dels pitjors.
A veure, això ja em sembla que ho vull comentar.
Aquests consells van sorgir del Foment de la Sardana, de Barcelona,
que era una... sempre ha sigut, encara és una entitat que defensa la part més...
de més qualitat de la música per a qual cosa, que està bé que ho facin, no?
Però clar, hi ha hagut moments històricament que hi ha hagut enfrontaments
amb aquells que defensen, per exemple, autors com el Vicenç Bou,
que ara estan recordant el 125è aniversari del seu naixement.
Mai veureu amb una ballada o un concert d'aquesta entitat
que hi hagi una Sardana en Bou, precisament.
Han d'agradar als sardanistes les cobles de més artistes
i no les de més fosfera.
Avui en dia la cosa ha canviat molt, eh?
Sí, per sort, no?
Hi ha més qualitats en general a les cobles.
No podem comptar amb cobles molt bones avui en dia
i que també la gent cada vegada potser està una miqueta més educada, no?
Auditivament.
Això ja encara et trobes i això es queixen els músics
que a vegades volen tocar coses més interessants
i a alguns llocs la gent els demana coses més petxanguera.
Potser sí, no?
Sí, potser si parlem més de plecs o d'audicions, no?
Sí.
Va a llocs també, va a moments també.
A vegades hi ha llocs on,
i això m'he trobat jo com a meva epocetor de músic,
que el que et paga te demana una cosa
i a vegades hi ha algú del públic
que potser per a vegades no li dius,
però li dius, escolti, el que paga és aquí.
Exacte.
I ja se sap que qui paga mana, no?
I generalment els que paguen són organitzadors
i potser amb una miqueta més de gust.
No s'ha de generalitzar, però la majoria de les vegades.
Però sempre et trobes aquell que et demana les sardanes de sempre,
se demana les més petxangueres...
I ha d'haver de tot.
I ha de tot, però vaja.
A la vinya del senyor.
Ja està, Marta, encara en queda.
No, una.
Una.
A veure, a veure.
I ha de defugir tothom les obres
que la sardana entenen només el nom.
Clar.
És que és allò que diem també.
A vegades potser hi ha sardanes de qualitat
i que són plenament balladores.
Suposo que aquí hauríem d'interpretar-ho d'aquesta manera.
Doncs molt bé, Marta.
Gràcies, eh?
De res, de res.
Tornaràs la setmana vinent?
Sí, sí.
Sí?
Compte'm amb tu.
Moltes gràcies.
Bé, seguim amb la música?
Sí, i tornem...
Exacte.
Tornem a escoltar una sardana de Vicenç Bou
i arribem a l'any 1925,
quan en va escriure Dugas,
que vau tenir força èxit,
potser lluny dels títols més coneguts del mateix autor,
però també amb un ressò innegable.
La primera fou, festa majonera,
que presenta una característica poc habitual amb Vicenç Bou,
que recull una melodia tradicional.
Amb aquesta sardana es va inspirar en la cercavila
que fan els gegants
el dia de la festa major de Torroella, al seu poble.
Compte'm una lletra signada per Josep Castells,
que va ser enregistrada fa anys per la cantant Salomé.
Nosaltres, però, anem a la versió instrumental
de la cobla, la principal de la bisbal dels anys 70 del segle XX,
festa majonera de Vicenç Bou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
extraordinària, potser massa llunyada
dels gustos dels velladors, però perfectament
mereixedora de figurar en el programa
d'un bon concert. És la Sedana
Enyorança, de Juli Guerreta, que podem situar
en un moment central en la carrera com a compositor
d'aquest autor. Pareu atenció
en el vell cant de tenora que presenten els llars.
L'escoltem interpretada per la Cobla Marinada.
. . .
. . .
. . . .
. . . . .
. . . . .
. . . . .
. . . .
. . . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . .
. . . .
. . .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordem el telèfon del programa per si hi ha algun oient que ja fa molt de temps que ningú ens truca i ens fa molta gràcia quan ho fan.
Queden tan encantats escoltant-nos.
Això, escolta'm, que es deuen quedar embadalits.
Recordem el telèfon del programa que és el 977-24-4767 per qualsevol suggeriment, queixa, aportació, felicitació, per què no?
El que convingui i el que sigui, nosaltres estem aquí per escoltar-los a tots.
No? I comencem.
Ara t'havies quedat així.
Sí, comencem.
Doncs comencem amb una colla, amb la colla d'en Saires del Penedès del Vendrell, que és una colla que, a part de ballar sardanes,
té un reconeixement pels seus viatges que fan envejables, per altra banda, i que cada any ens sorprenen i sempre ballen una sardana l'element o el monument més característic del lloc on van.
Tenen un àlbum impressionant.
Una passada, sí, sí, sí.
I ens consta que no és truco fotogràfic, eh?
Exacte.
Llavors, aquest any, concretament el dilluns, dia 1 de novembre, fan la presentació del viatge de la primavera del 2011, o sigui, el viatge que faran l'any que ve,
que serà els Emirats de Dubai, Abu Dhabi i Sarha, Ahman, més o menys, amb una escala de la ciutat turca d'Istanbul.
Llavors, la presentació la faran a la Lira Vendrellenca a les 6 de la tarda i anirà a càrrec dels professionals de l'agència de viatges a Belux,
que suposo que són els que, habitualment, sempre agafen per anar a fer aquests viatges.
Allí explicaran tots els detalls, itinerari, i respondran, suposo, que totes les preguntes dels d'enseires que hi vulguin participar en aquest viatge.
L'acte és públic i pot assistir tothom que vulgui.
M'imagino que, clar, és una cosa que, tot i que un comentent com a xafarderia,
doncs, clar, és més enfocat pels d'enseires d'aquesta colla.
No sé si la cosa ha canviat, però em consta que, en menys anys enrere,
a part dels d'enseires, s'hi podia afegir gent.
M'imagino que...
M'imagino, clar, com a companyats...
Pagant diferent, no?
Exacte.
Però...
A més, m'imagino que, doncs, també...
I anava tot un cèquit acompanyant a la colla.
Exacte, suposo que els hi subvenció una gran part del viatge a la mateixa colla, no?,
per les exhibicions que fan arreu del territori.
Que en fan moltes.
Moltes, moltes, això sí.
I per això es poden permetre aquests viatges tan espectaculars.
Doncs, veure, doncs, ja suposo que ens aniran dient quines són les dates
i també, doncs, algunes vegades l'hem tingut aquí entrevistant algun dels membres, no?,
doncs, també els convidarem que ens diguin a veure quina ha estat l'experiència
per a aquests Emirats.
O deuen tenir problemes per trobar llocs nous, eh?
Han repetit algun viatge, eh?
I jo no sé.
És que el seu àlbum és extens, eh?
Sí, han estat per tot el món, sí.
A la Índia, Egipte, Roma...
Japó.
Japó, és que...
Imagino que algun... els deu faltar ja a llocs massa exòtics o complicats o problemàtics.
Però el món és molt gran, eh?
El món és molt gran, eh?
Tu, aquí, animar-los.
Què més, cosetes?
Parlant del mateix dia 1 de novembre,
doncs, ja ho hem comentat a les notícies
i també ho hem anomenat,
que hi ha el concurs a Girona,
que és un concurs vàlid per al Campionat de Catalunya,
i que, en aquest cas, hi participa una colla d'aquí de la ciutat,
la Tarragona Dansa,
i van dir només que és el penúltim concurs del Campionat,
perquè llavors ja només quedarà la final,
la gran final,
que aquest any, doncs, sembla que serà una miqueta amb suc,
amb substància, amb emoció pel que fa als primers llocs, no?
Perquè, a veure, tot dependrà del resultat d'aquest dilluns,
però les estadístiques sembla que potser
s'emportin tres primers a les violetes del bosc,
però si no s'ho portessin,
ja en parlarem, eh?
La setmana que ve.
Potser allò que he de posar més neguitosos als adversaris,
la mare nostra,
és que en aquest concurs ens toca descansar.
Exacte, ens toca descansar, sí, sí.
No podem fer-hi res.
Exacte, per això, per això.
El bon resultat seria que alguna, doncs,
tinguessin algun petit...
Una il·luminació.
Sí, i tinguessin un segon, però bé.
Llavors, des d'aquí també animar a la Tarragona dansa,
perquè estan lluitant pel cinquè lloc,
a veure si fan un bon paper,
com aquesta darrera trajectòria d'aquest any,
que Déu-n'hi-do,
el canvi que han tingut, aquesta colla.
I llavors també hi haurà una altra colla,
tarragonina, també...
Colla singular, eh?
Singular, també representant, bueno, de l'agrupació, no?
Estem parlant de la colla Essència,
que, com ja sabeu,
és una colla, bueno, més...
Bueno, sí, és una colla,
però és una colla d'amics
que s'ajunten, doncs,
per fer un concurs a l'any, no?
I aquest any han triat Girona.
Alguna vegada algun més.
Sí, alguna vegada, com a mínim un.
I alguna vegada, doncs, han fet dos, fins i tot.
I és això, doncs, que és una gent, no?
Amb una il·lusió extraordinària, i que...
Tot aquí hi ha algun ballador de colla encara en actiu,
la majoria són gent que havien ballat en colla...
Exacte.
...en èpoques molt glorioses de les colles,
sotrespectives.
Sí, sí, sí.
És a dir, que...
Home, poden donar guerra.
Home, i tant, i tant,
perquè la veterania és un grau, diuen, no?
De fet, en aquests concursos que hem allà fins ara,
alguna vegada hem quedat primers.
I més d'un concurs.
Hem quedat primers, eh?
A Girona hi ha molta colla,
hi ha molta quantitat de colla, i no sé...
Sí, perquè entre que és bàsic d'honor,
i llavors les colles...
També és territorial colles de Girona,
i després les colles lliures,
és un concurs molt maco, eh?
També Girona, i val la pena.
Doncs des d'aquí també una empenta de la colla Essència,
perquè faci molt bon paper,
i també ho podrem dir el proper dissabte,
doncs, el resultat...
No sé si era lleig, però ho hem de dir,
abans no em puc estar de dir-ho.
Digue-ho, digue-ho!
Nosaltres dos hi ballem.
Home, nosaltres som Essèncius.
Per una vegada, el David...
Som dels pocs de la colla que estem en actiu encara.
En actiu encara, sí, sí.
Amb altres colles.
El David aprofita que descansa
la seva colla actual, la Mare Nostrum.
Sí, sí.
I jo aprofito també la Toc de Dança.
Exacte.
I l'Alfred, també.
Que ens va genial,
i així poder compartir amb els nostres amics i companys
un concurs tan maco.
I ja no és un concurs,
sinó també és un cap de setmana,
que aprofitem també.
Fires de Girona.
I tant.
Què més cosetes?
Doncs parlar-vos...
Ja us ho explicarem.
I tant, i tant, i tant.
Ah, i hi ha posats com que és xafarderies,
i segurament que hi ha moltes essències
que ens escolten,
dir un any més
que les essències tornen a canviar el vestuari.
Que em penso que és la colla...
Les noies, eh?
Sí, les noies.
Que és la colla que més vegades
canvien de vestuari.
Aquestes xiques nostres, no sé...
D'on les hem tret, eh?
Són dones.
Són dones.
Són dones.
Oh, cada any, vestuari nou.
A veure, i a més a més,
que no ens deixen veure-ho.
Vull dir que serà sorpresa per naltros.
A veure, amb què ens sorprendran.
Com els núvies, que no els pots veure fins i tot.
Igual, igual.
Vaya, vaya, vaya.
Anem per feina.
Sí, sí, anem per feina.
Una altra cosa així curiosa,
que també ens van arribant,
és perquè al llarg de l'any,
ja sabeu que van fent diferents audicions,
hi ha plecs,
i doncs el passat 1 d'agost,
això ja fa uns dies,
la cobla Nova Germanó,
que és una cobla que és de la Catalunya Nord,
doncs van fer una pleca,
una audició, no sé ben bé què era,
una ballada,
al poble de Sant Esteve,
i, curiosament, o no,
doncs van tocar dues sardanes
d'uns autors així molt propers a nosaltres,
i que, de fet,
fa molta gràcia, no?
Van tocar matins de ràdio,
dedicada al programa,
dedicada al programa,
i, bueno, que la va fer l'Alfred Abad,
i on soparem aquesta nit,
que també està dedicada,
precisament,
a aquesta colla essència
que en dèiem fa poquet,
que la va fer l'Alfred Abad,
i és curiós, no?,
doncs que sardanes
d'autors contemporanis
i propers nostres,
depèn de remarcar que...
Siguin sardanes
que les vagin tocant
arreu del...
Sí, sí,
i més sovint del que ens pensem,
perquè també tenim a les mans
un altre programa
d'una doble audició de sardanes,
aquest encara s'ha de fer
pel proper 17 de novembre
a la plaça de la Constitució
de Girona,
amb, bueno,
amb motiu del tercera festa de tardor
i de la castanyada i tot això,
i també, doncs,
dins del programa
ens trobem amb una sardana
també d'Alfred Abad,
en aquest cas,
la platja dels Bots,
que també la toquen,
vull dir que dius,
Déu-n'hi-do.
Si em permets,
hi ha una cosa
que val la pena remarcar,
que potser molts no saben.
Remarca-la, remarca-la.
A veure,
hi ha un comentat moltes vegades
que hi ha cubles
que van tocant sardanes
de l'Alfred,
sobretot,
i també cada vegada més
de l'Anac,
joveneta i també hi ha sardanes,
encara,
però van sonant,
sobretot aquestes que han dit.
Però tingueu en compte
que Girona
són molt primirats
amb les sardanes
que toquen...
El concurs de demà,
per exemple,
totes les sardanes
són d'autors gironins.
A les ballades,
si no deixis mirant
totes aquestes...
Em sembla que tens
el programa per aquí.
Sí.
No m'estranyia
que fos l'única sardana
d'un autor no gironi.
Són molt mirats,
són molt així.
Sí, les altres sardanes
estan signades
per Calder,
Esquadrado,
Boix,
Cristal,
Masros,
Portí,
Mias,
Sierra,
Som,
Buscarons i León.
Em trobes algun que no.
Exacte,
però la gran majoria...
Són molt primirats
amb això.
I aquí està,
el mèrit trobo jo.
Clar que sí,
doncs que autors
d'arragonins
doncs que vagin
fent un lloc
en el repertori musical
de les Cobles,
que està molt bé això, eh?
I a nosaltres
particularment
ens fa gràcia
que són aquesta sardana
dedicada al programa.
Home, i tant,
totes, totes, eh?
Perquè totes tenen
una qualitat
extraordinària
i molt ballables
pels que som balladors,
no?
Això també ho agraïm.
Sí, sí, sí.
Més cosetes?
Sí, no?
Que tenim temps.
Sí, sí.
Recordem que
el passat dia 5 d'octubre
i dintre del procés
per declarar la sardana
Dança Nacional de Catalunya,
el govern de la Generalitat
va signar l'acord
173 barra 2010,
que això és
la nomenclatura que té,
pel qual es declara
la sardana
Element Festiu
Patrimonial
d'Interès Nacional.
Per celebrar aquest fet,
el proper 11 de novembre
al Palau de la Generalitat
s'està preparant un acte
per commemorar aquest fet
extraordinari.
I llavors,
en aquest acte
hi haurà, evidentment,
sardanes, no?
I per això
es vol que
els músics
que
integrin
aquesta cobla
que actuarà
en aquesta
festa,
tant els músics
com els dansaires
que ballin
en aquesta festa,
doncs,
sigui gent que
s'apunti
per voler participar
en aquest acte.
És a dir,
voluntàriament,
voluntàriament,
desinteressadament.
Seria una mena de cobla...
Exacte.
Selecció de cobles,
diguem-ho així.
Miraran
totes les tenores
que es presentin,
doncs,
triaran,
no sé quin serà
el sistema
per triar
quins
instrumentistes
formaran aquesta cobla
i els dansaires
tampoc,
però bé,
és una cosa
que està
l'han oberta
tota Catalunya
i tothom,
tant instrumentistes
de cobles
com d'ensaires
de colles,
si volen
inscriure's
en aquesta...
com ho diríem?
Macro-cobla?
Macro-cobla
i macro...
Macro-anella,
doncs,
han de posar-se
en contacte
a la web
de la Federació
Sadanista,
que recordem
que és
http
dues barres
fet.sadanista
puntcat
i,
doncs,
si volen
entrar dintre
del procés
de selecció
d'aquestos
possibles
balladors
i membres
de la cobla,
doncs,
ja ho sabeu,
apunteu-vos-hi.
Estaria molt bé
també que alguna
gent de Tarragona
ens hi apuntés,
no?
Farem una crida
a l'agrupació
a veure si
hi ha representació
tarragonina
que sempre
és molt interessant.
Tu has més?
Sí,
més cosetes,
si vols,
jo vaig dir,
alguna cosa
d'aquell concert
que s'està preparant?
Aquell concert
que s'està preparant
que ara ja
vam confirmar
la setmana passada
que ja podem dir
que és el dia
8 de gener
del 2011
que serà
a dos quarts de nou
del vespre
al teatre
al Metropol.
L'entrada
s'haurà d'aconseguir
dies previs
a la taquilla
del Metropol
per un mòdic treu
de 5 euros
que això
és un luxe
avui en dia,
no?
I tenim en compte
que hi haurà
bones cobles.
Molt bones cobles.
Les cobles
les podem dir,
no?
Ja ho s'han dit,
em sembla?
Per això
la cobla
Reus Jove
i la cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona.
Vull dir que
dues cobles
molt bones.
hi haurà
dues parts
molt diferenciades.
Una primera part
que seran
sardanes
i hi haurà
sorpreses
amb aquesta primera part
que això ja
ho anirem dient.
Ho anirem desgranant,
no?
Alguna estrena?
No dic res.
Ho anirem desgranant
d'aquí al dia 8 de gener
que queda molts dies
així la gent
que estigui al tanto
al nostre programa
sobretot.
Les xafarderies
que així
els tindrem aquí.
I llavors
hi haurà
una segona part
que llavors
no serà
sardanes,
serà
un altre tipus
de música
que també
ho vam comentar,
una música
així
amb més swing
i també
promet ser
un concert
molt maco
molt
i que la gent
en parlarà molt
abans,
durant
i després.
Bé,
bé,
nois,
atents al programa.
I també
és un concert
que aprofitarem
diguéssim
per com a
clausura
de la celebració
del 30è
aniversari
de l'agrupació
de l'agrupació
de l'agrupació.
Bona dansa.
Bon acabament.
Molt bon acabament
i allí
es podrà apreciar
el present
de l'agrupació
des de
la cantera
fins a l'actualitat.
Estarà
molt bé,
ja dic que promet molt.
I ho diu
això,
no ho veieu vosaltres,
però ho diu
una cara així
d'anant
entremaliat.
Sí,
home,
és que serà
que hem parlat
en aquesta reunió.
Serà molt maco,
serà maco
emotiu
i musicalment
ja et dic
que val la pena.
I estar adreçat
no només
a la gent
vinculada
a l'agrupació
sinó a tothom
o qualsevol tipus
de públic
que li agradi
la música
per a Cobla.
Això sempre
per a aquesta vegada més.
Exacte,
i Cobla
amb swing
que ja
us anirem
dient més endavant.
Bé,
el temps se'ns acaba
però no voldria...
Digues.
Tens alguna cosa...
Però ho deixem
per la setmana que ve
perquè són coses
que no tenen
data de cauducitat.
Bé,
és que en tenen
però que arribarem a temps.
És que voldria introduir
abans de...
Acabarem amb una sardana
però abans introduir
una recomanació.
Sabeu que és un...
No sé si ho pronuncio.
Bé,
un lipdub.
Home,
ara jo podria quedar
molt bé dir-te sí
però dic que sí
perquè fa fora de micro
m'ho ha explicat
perquè no en tenia ni idea.
Però sí que ho sé,
Àngel.
Com ho explicaries?
No,
tu ho saps explicar millor.
Jo és que ho vaig veure
el que passa
no sabia el nom.
És com una mena
de vídeo
de pel·lículeta
curt
fet tot
amb una sola presa
de càmera
que va resseguint
a veure,
en aquest cas,
per exemple,
tota una població,
els carrers.
Aquest es va enregistrar
a Vic
el dia 24,
passat dia 24
i el seu títol
és el lipdub
per la independència.
I van participar
tota mena de grups
des de Castellers,
Bastonets,
Valls de Garellers,
Flavio Laires,
etcètera
i evidentment
sardanistes també
que per això en parlem.
Va fent tot un seguiment
per carrers de Vic
i...
es requereix
una coordinació
molt gran,
etcètera.
Val la pena,
val la pena
que ho veieu.
I això,
on ho podem veure?
Pel YouTube
es pot trobar
facilment.
Doncs ho buscarem
perquè es va fer
un molt semblant,
no?
A Porrera.
Jo vaig veure
A Porrera.
I agafa la mateixa peça,
La Flama,
d'Obrim Pas,
amb aquesta música
i atenció
perquè aquest,
el lipdub de la...
no sé si es diu així,
el lipdub de la independència
té un rècord,
el rècord
de participació
de més gent,
5.771
participants.
Déu-n'hi-do.
Tot el poble,
tot el poble.
Almenys totes les agrupacions
tradicionals
i tot això.
Entre elles,
les Colles Riellera,
Llitons
i Encís de Manlleu
que s'hi van afegir,
a més de les bars
Castell de Dona.
Molt bé.
Ah, doncs val la pena
buscar-ho pel YouTube
i veure-ho.
Acabem,
a veure el temps
que tinguem d'escoltar-la,
una altra sardana
d'en Vicenç Bou,
seguim l'any 1925,
i una que es diu Montserrat.
L'escoltem
en versió dels anys 70,
el 78,
de la coble salvatana.
i una altra sardana.
L'escoltem
i una altra sardana.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit