El programa de ràdio escolar
Molt bona tarda. Un grup d'alumnes de segon i tercer curs d'ESO de l'Institut Pont del Diable de Sant Salvador han preparat el present programa per a l'espai radiofònic Obrim una finestra al món de Tarragona Ràdio.
Segur que tots coneixem moltes cançons de la nostra època. Els grups que les canten, les bandes sonores que les acompanyen. I ens sembla que la nostra música és més interessant que la dels anys anteriors. I fins i tot menyspreiem cançons del temps enrere.
D'aquí a un temps, el repertori de cançons que ens agraden serà substituït per les cançons de les noves generacions.
Però per sort, no es perdrà tot el nostre bagatge musical, perquè hi haurà cançons que sobreviuran gràcies a que tu o jo voldrem que perdurin i les seguirem cantant, malgrat el pas del temps.
Això és el que ha fet que avui puguem celebrar 50 anys de la nova cançó. Molta gent ha lluitat perquè moltes de les cançons d'aquella època avui siguin recordades i conegudes per molts,
formant part del nostre patrimoni cultural i de la nostra història.
En el programa d'avui us volem parlar de la nova cançó, la seva història i els seus representants.
Parlarem. La nova cançó.
1. Context històric.
2. Els inicis.
3. Els setgellutges.
4. Els primers èxits.
5. Les conseqüències de la nova cançó.
6. El folk.
7. De la nova cançó a la cançó catalana.
8. El rock català.
Conclusió final.
Deixem que us plaïa aquest programa.
Comencem ja!
L'avi Siset em parlava, de bon matí al portal.
Mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset que no veus l'estalca, on estem tots lligats.
Si no podem desfensant, mai no podrem caminar.
1. Què considerem la nova cançó i context històric?
La nova cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsava una cançó cantada en català als països catalans.
Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de les clares arrels franceses i articulat com a moviment en torn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caire democràtic.
De forma paral·lela, el grup de folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxons.
Context històric
Per ubicar-ne la importància històrica de la nova cançó, cal recordar que només feia 20 anys de l'ocupació franquista de Catalunya.
Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l'exili o, en tots casos,
de manera individual i sense massa transcendència pública.
En aquesta època, la situació política era la plena dictadura i l'ús públic del català estava prohibit.
El 1957, Josep Maria Espinàs va fer alguna conferència sobre George Brassens, el trobador del nostre temps, del qual havia traduït al català les primeres cançons.
El 1958, apareixen dos enregistraments que, a mal temps, seran considerats els primers discos de música moderna en català.
Las hermanas Serrano, per un cantó, i José Guardiola, per l'altre, canten en català els éxits internacionals.
Aquests intèrprets, juntament amb els altres, com Font Seyabona i Rudi Ventura, formen l'avanç de la nova cançó.
El vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent.
Dos, els inicis.
El gener de 1959, Germín Hàbit, circular de la Unió Escolonia de Montserrat, publicava un article de l'advocat Lluís Serraíma,
titulat Ens calen cançons d'ara, on es parlava de la conveniència de cantar cançons actuals i en català.
El mateix 1959, des del País Valencià, Raimon, aprofitant un viatge d'acompanyant amb moto entre el seu poble, Xàtiva, i València, va donar forma a la seva primera cançó, el vent.
No havia llegit l'article ni en sabia res de les reunions setmanals de Miquel Porter i Lluís Serraíma, on començaven a escriure cançons.
Però això va suposar el naixement de la nova cançó.
El gener de 1961, Miquel Porter va editar uns fulls amb sis cançons noves, i durant aquell any es produeixen els concerts inicials dels setges jutges, al Centre Lleida de Barcelona.
En poc més d'un any es van vestir les bases sobre les quals es va sustentar la nova cançó.
Els cantants d'aquest moviment, mitjançant les cançons, feien la crònica tendre i irònica de la realitat social de l'època.
Els setges jutges van anar acollint nous intèrprets fins a arribar al nombre que els donava el nom, setge.
Després va venir els primers recitals a ciutats i a comarques.
El primer cop que es va emparar el terme nova cançó va ser el 19 de desembre de 1961,
en la convocatòria de l'acte que el Centre d'Influència Catòlica Femenina va programar amb el nom de la poesia de la nova cançó.
Hi van cantar Miquel Porter i Josep Maria Espinàs, i va ser considerat com la presentació pública dels setge jutges.
Aquest grup de cantautors no ho va dubtar, però el nom oficial fins uns mesos després.
Josep Maria Espinàs va batejar-los amb el nom dels setge jutges, aludint el popular amb el bussament de difícil pronunciació per als no catalanoparlants.
Setge jutges d'un jutjat menys en fetge d'un penjat.
Aquest moviment, doncs, va obrir pas a dos aspectes ben importants.
Normalitzar l'ús de la llengua catalana i reivindicar les llibertats.
Els jutgers, impressionats per la capacitat de comunicació de Raimond, el van convidar a actuar a Barcelona.
La primera actuació conjunta entre el setge jutges i Raimond va ser al Fòrum Vergés de Barcelona, el 5 de desembre del 1962.
El maig del 1962 es va posar a la venda el primer disc de la nova cançó,
Espinàs canta a Bracens i un de ballables cantant per Grau Carol.
Des d'un principi el moviment va ser ampli i va presentar dues vessants.
La cançó, el ballable, és a dir, la creació individual i la base popular.
A la fi del mes de desembre va començar el primer enregistrament dels jutges amb les seves propis cançons.
Fet que va permetre copsar la diversitat de tendències.
Conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intèrpret d'èxit d'altres autors.
Josep Maria Espinàs va cantar en públic a la vora de la nit, la primera cançó de protesta al nostre país.
A la vora de la mar hi ha una donzella que se n'ha fet d'aquell mar que s'ha fet de la donzella.
Ja fa temps i temps...
3. Els set lliutges.
Els components dels set lliutges per ordre cronològic són...
Miquel Porter, Demei Margarit i Josep Maria Espinàs foren els tres membres del núcle fundador.
Delfia Vella i Francesc Pí de la Serra s'incorporen el 1962.
Enric Barbat, Xavier Lies i Guillermina Mota des del 1963.
Maria del Carmen Guirau, Martí Llaurador, Joan Ramon Bonet i Maria Amèlia Pedrerol, des del 1964.
Joan Manel Serrat, el 1965.
Maria del Mar Bonet, el 1966.
I finalment, l'any 1967, es van incorporar els set lliutges Rafael Sobiràs i Lluís Llach.
El dilluns, cara a la feina, calibrem els resultats.
Després llegim sense treva, comentaris agrapats.
Discutim bé la jugada del primer o de l'últim gol.
Un aspecte destacat dels lliutges
fos que una part dels seus components eren cantautors.
És a dir, que el propi cantant escrivia i composava les cançons que interpretava.
Arran d'aquest moviment, el renovador català es va popularitzar la paraula cantautor
i tingué molts imitadors.
Gràcies a l'esperit de la nova cançó en els queren moviments,
semblant com la nova cançó basca en els queren, la gallega, la castellana, la d'alusa i l'alagonesa.
No tots els components dels set lliutges es dedicaran a ser músics professionals.
Afortunadament, alguns sí que van proseguir en l'activitat musical
i han assolit gran èxit, importants en noms i encara avui són cantants emblemàtics.
La mallorquina Maria del Mar Bonet, l'empordanès Lluís Llach, junts amb Raimon,
seran els cantadors catalans amb més carrera i més actius
amb el mèrit apellit de cantar sempre en català.
Joan Manel Serrat serà el més internacional de tots.
Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
a mit del sol i de la pluja vaig aprendre-la com fa el vell.
Quatre, primers èxits.
L'any 1963 van organitzar una festa multitudinària a l'Atmenyà del Vallès
on es va otorgar el primer premi del disc català.
Per les festes del Mercè del mateix any, Josep Maria Andreu i Geo Borrell
amb una cantant professional, Salomé, Joronovado Valencià, Raimon,
van obtenir el primer premi del cinquè festival de la cançó mediterrània
amb la cançó Sembana.
Sembana en un dia molt clar
Jo no sé si una terra llunyana
Sembana cap allà
El gener de 1964, a Ràdio Barcelona, Salvador Escamilla
va iniciar el programa Radioscope
en connexió amb totes les emissores de Catalunya i Mallorca.
A més de fer les funcions de casatalens,
Escamilla actuava en públic com a cantant
i enregistrava discos amb adaptacions al català
de cançons del teatre musical de Broadway
i de la pel·lícula Mary Poppins.
El 1965 va produir-se l'estrena discogràfica de Martí Llaurador,
Maria Maria Pedrerol i Joan Ramon Bonet,
mentre Guillermina Mota va publicar el seu primer lapé
i sense formar part dels 16 jutges
van aparèixer en el mercat català Guillem Defac i Núria Feliu.
La Cova del Drac, un local del carrer Tosset de Barcelona,
aviat es va convertir en el punt de trobada del públic interessant
en la nova cançó per motius artístics i polítics.
Guillem Defac va ser el primer cantant que va actuar-hi
i l'èxit de les seves cançons va ser immediat
i va enregistrar tres discos senzills més,
amb temes propis i invencions de cançons d'artistes dels Estats Units.
Núria Feliu, que procedia del Teatre d'Aficionats,
va debutar com a cantant i va publicar el primer disc,
en què discatava la cançó Anirem tots cap al cel,
amb la qual va guanyar el Premi Gavina del primer Gran Premi del disc català,
el Joeret de Mar.
El 1965 també va aparèixer el primer disc de Joan Manel Serrat,
amb quatre cançons com s'estilava a l'època.
Entre elles hi trobem una guitarra.
Me la van regalar quan em voltaven
Somnis dels meus setze anys encara dures sent
I entre les meves mans que tremolaven
Jo vaig prendre ben fort aquest juguet
5. Les conseqüències de la nova cançó
El 1966, Raimon va actuar a l'Olimpia de París.
El recital va tenir un gran ressò internacional
i va servir perquè Europa descobriix Raimon
i el situés en l'àmbit de la incipient nova cançó,
fins i a bosc desconeguda més enllà de l'estat espanyol.
De concert en va sortir un LAPE
que només es va comercialitzar a l'estat francès
perquè algunes de les cançons que s'hi van incloure
havien estat prohibides per la censura espanyola.
Després, el multitudinari concert
que Raimon va fer a Barcelona
a l'Institut Químic de Sarrià
el 15 de desembre
i va convocar més de 4.000 persones.
Va ser el primer acte massiu de la nova cançó.
I el 28 de gener de 1967
va fer-hi el seu primer recital
Tot sol al Palau de la Música Catalana
on va esregistrar el disc Raimon al Palau.
Per la seva banda, Joan Manuel Serrat
el 1966 va publicar dos discos 110
el segon i el tercer de la seva discografia
amb els quals es va consolidar
amb el cantant en català més popular
Joan Amarraïmon.
En aquests dos senzills
hi van registrar algunes de les seves cançons
peces més emblemàtiques
Ara que tinc pintants
cançons de matinada
Membats a peu
i Paraules d'amor.
El mateix any, 1966
la discogràfica Concentric
va publicar l'LAPE
audiència pública
amb cançons dels 13 primers membres del grup.
El 22 de març de 1967
va tenir lloc al Centre Social Catòlic de Terrassa
un recital de 5 dels 16 jutges
Miquel Porter, Delphi Avella,
Martí Llebrador,
Maria Amèlia Pedrerol i Lluís Llach
que debutava com a l'últim component dels 16 jutges.
Aquell mateix any
LLAC va enregistrar
les seves primeres quatre cançons
La barca,
El parc,
Enquítero
i Que feliç era mare.
El debut del LLAC
va coincidir amb un altre cantant important
Ovidi Montllor
i a més a l'estranger
com el que va obtenir Núria Feliu
a l'hotel Waldrof Astoria de Nova York
on va cantar en català
acompanyada de Tete Montoliu.
El mateix any, 1967,
Guillermina Mota va publicar el seu primer LAP,
Guillermina Show.
També va editar un disc senzill
amb No queda bé com a cançó destacada
i un altre disc anomenat
Ni flors ni viola
que contenia la cançó
Sant Jordi Gloriós
de tema tradicional
però amb una lletra nova
que va excluir
Maria Aurelia Capmany.
El quinze membre dels setze jutges
en Rafel Subirax
amb tradicció musical
havia format part
de l'escolònia de Montserrat.
Va publicar també
les seves primeres quatre cançons.
També va editar
el seu primer LAP,
Francesc Pidellac Serra
on hi sobressortia
el pes de la lletra
la cançó El Burgès
sobre un poema
de Pere IV.
es lleva dos quarts d'una
es panya i es perfuma
i amb l'aigua nou que té
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.
El 25 de maig del 1967
es fa l'únic concert col·lectiu
que aplega tots els setze jutges
de l'escenari
per primera i única vegada.
El 1967
també va tenir lloc
un fet sense precedents.
Una cançó cantada
en català
va arribar al número 1
de les llistes d'èxit
a l'estat espanyol.
Va ser
Cançó de matinada
de Serrat
Ens ho ha de dir
la veu tremolosa
i trista
d'un campanar
Un cop de llum
i el cric
d'una garça
que ha despertat
d'un fami
busca per entre
blats i cibades
qualsevol cosa
per omplir el pa
O potser el gall
que dins la cor canta
La nit és morta
i ja es fa clar
La nit és morta
Si respecte a l'origen
hi ha un concert generalitzat
i està més o menys documentat.
La fi del model
de la nova cançó
no està prou cá
Clar
Així doncs
el 1968
seria el darrer any
de la nova cançó
És l'any
en què els setge jutges
deixen de funcionar
com a moviment
i en què Serrat
abandona el monolingüisme
i en què els nous intèrprets
com Maria del Mar Bonet
Rafael Subirat
i Lluís Llach
els tres darreres jutges
ja són presentats
com la novíssima cançó
Lluís Llach
va obtenir
els primers èxits
amb cançons emblemàtiques
El bandolet
cal que neixin flors
a cada instant
i sobretot destaca
Maria del Mar Bonet
va posar música
a un poema
de Lluís Serragima
que volen aquesta gent
De matinada han trucat
Són el replà de l'escala
La mare quan surt d'obrir
porta la bata posada
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada
la malla ben poca en sap
de totes les esperances
de totes les esperances
de totes les esperances
6
El Folk
Un altre grup de cantants
es va organitzar
al voltant del grup de Folk
que va tenir
una vida curta
i intensa
per a quants carrers
l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar
El 7 de maig del 1967
va ser la primera actuació
del grup de Folk
En un mes de mesos d'activitats
aquest col·lectiu
va convertir-se
en un referent
en la història
de la música popular
dels països catalans
En poc temps
va aconseguir
que molts joves
cantessin
les peces del seu reportori
formant per temes
dels seus ídols
nord-americans
Pete Seeger
Joan Baer
Bob Dylan
peces d'altres indrets
del món
espirituals, negres
i cançons tradicionals catalanes
Era un grup heterogènic
format entre d'altres
per Pau Riba
Jaume Sisa
Jaume Arnella
i on hi cabia
fins i tot
un grup de pop rock
com els tres tambors
El 23 de maig del 1968
el grup de Folk
va plegar
més de 6.000 persones
al parc de Ciutadella
de Barcelona
però la formació
es va dissoldre
la tardor del mateix an
La pogeu
i el final del grup de Folk
va ser un altre
dels capítols
més importants
de la nova cançó
Pau Riba
i Sisa
van aconseguir
el seu camí en solitari
Sisa
va publicar
un senzill
amb dues peces
L'home dibuixat
i Orgia número 1
i Pau Riba
va presentar
la seva cançó
més popular
Noia de Porcellana
Els tres tambors
per la seva banda
van publicar
invitació a la sardana
Raïman va triunfar
en un mític recital
a la facultat
de Ciències Polítiques
i Econòmiques
de la Universitat de Madrid
Més d'enllà
de la dissolució
dels setge jutges
i del grup de Folk
hi havia motius
d'esperança
en la cançó moderna
cantada en català
Noia de Porcellana
Buscava una ànima
dintre teu
Set, de la nova cançó
a la cançó catalana
La professionalització
d'alguns cantautors
i la diversificació
d'opcions artístiques
i posicions personals
incluent el bilingüisme
són factors
que van provocar
la progressiva desaparició
del terme de nova cançó
que a poc a poc
va ser substituït
per l'expressió
cançó catalana
A l'hora que es consolidaven
creadors i intèrprets
augmentaven les versions
musicades
interpretades pels cantautors
de poemes
com els de Joan Salvat
Papa Seit
Josep Vicenç Foix
Marta Pessarrodona
Miquel Martí Pol
Jacín Berdaguer
Joan Maragall
Salvador Espriu
i Maria Almanent
entre d'altres
El 6070
es va consolidar
la cançó catalana
amb el gran festival
de les 6 hores
de cançó
de Canet de Mar
al Maresme
i que
en la seva
6a edició
l'an 1976
va aconseguir
aplegar 60.000 persones
Per ordre de l'alcalde
es fa saber a tothom
que una fera feroge
del parc s'escaparà
es prega les senyores
compren forts aliments
i no surten de casa
fins que torni el bon temps
tot el que tinga cotxe
que fot el camp corrents
i se'n vaig a la platja
a la torre o als hotels
L'alcalde s'encarrega
per ús del seu poder
de l'àfera feroge
deixar-les en sedents
Pel que fa als artistes
Raimon, Pi de la Serra
Lluís Llach
Uvidi Montlló
Maria del Marbonet
Joan Manel Serrat
Guillermina Mota
Pere Tàpies
i Núria Feliu
enregistraven discs
i actuaven sovint
A més, van aparèixer
nous grups com la Trinca
que van vehicular
un grup d'humor
molt popular
expressaven les mateixes
denúncies i disconformitats
mitjançant
vessos satídics i irònics
plens de gràcia
i van obtenir
una popularitat
extraordinària
També va aparèixer
nous cantants i grups
al Principat
Ramon Muntanyer
Joan Isaac
Esquirols
Maria Rossell
entre d'altres
i Cesc Boix
amb música pels infants
Així mateix
l'any 1974
va veure l'aparició
de la companyia
l'ètica d'Alma
formació de jazz rock
que incluïa
sons tradicionals catalans
amb un repertori
bàsicament instrumental
amb l'ús esporàdic
de textos
que en acabat
va ser un dels pocs grups
qualificables
de rock català
que van mantenir
un èxit popular
durant gairebé 20 anys
de poca representació
catalana
des d'aquest gènere
Van ser pocs
els cantautors
dels 16 jutges
que a finals de la década
dels 80
continuaven en actiu
Joan Manel Serrat
Lluís Llach
Maria del Bar Monet
Guillermina Mota
i Francesc P de la Serra
tot i aquests dos darrers
amb una carrera molt irregular
amb freqüents aturades
i retorns
la resta dels jutges
van abandonant progressivament
la cançó
per voluntat pròpia
o del públic
la faixa
la faixa
està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits
feixistes
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esperament
que per calmar l'assemblea
així parla el president
Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt
no s'exporta a cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal
8. El rock català
La cançó va deambulat
perdant una crisi d'identitat
i sequera de propostes
a més
les discogràfiques espanyoles
van patir una davallada
que va deixar el pop rock
a les mans de ritmes
anglosaxons
tanmateix
tot va canviar
molt ràpid
el sopa de cabra
van debutar
discogràficament
a mitjans de 1989
amb un àlbum anònim
dos anys després
el març de 1991
van posar a la venda
el títol
de Benendís
que va arribar
a la xifra
de 90.000 còpies
i aquell mateix any
van rebre
el Premi Nacional
de Música
atorgat
per la Generalitat
de Catalunya
per la seva contribució
a la popularització
del rock català
l'any 1991
va ser l'any
del bomb del rock català
etiqueta
que no diferenciava
estils
actituds
i personalitats
però que conqueria
Barcelona
amb el concert
del Palau Sant Jordi
el 14 d'ajun
davant de 22.000 persones
i amb TV3
retransmetent en directe
sopa de cabra
Sau
Sangraït
i Els Pets
van posar en òrbitre
un fenomen
que va batre records
i va despertar
gran interès
del públic
a partir d'aleshores
les vendes de discos
es van multiplicar
va créixer
el membre de concerts
i els protagonistes
es van convertir
en el referent
d'una generació
de joves
la música en català
tornava a tenir
bona salut
bon dia
ningú ha demanat
però fa bon dia
i m'uniscant
la trajectòria
fulgurant
del poble rock
d'expressió catalana
es va donar
per la confluència
d'un cúmul
de factors
la majoria
de bandes
van sorgir
fora de l'àrea
d'influència
de Barcelona
i la utilització
del català
als textos escolars
va aconseguir
que els joves
educats
en democràcia
se sentissin
identificats
amb el missatge
fins al punt
d'apropiar-se
la dels grups
de rock
va ser una expansió
massiva
i corregada
pels seus seguidors
que cantaven
els seus temes
en català
el rock català
és un nou
extraordinari fenomen
de la cançó catalana
com el cantautor
de la seva època
a més dels que van actuar
al Palau Sant Jordi
també hi havia
altres formacions
incipients
com ara
els
l'accent busto
el sumpaspà
el jatudiré
gossos
que em penien amb força
començava una nova època
per la cançó
cantada en català
Conclusió final
Des de l'inici
de la nova cançó
fins ara
s'ha consolidat
gran varietat
de gèneres
de cantautors
d'intèrprets
i de grups
uns han desaparegut
d'altres es mantenen
i n'apareixen de nous
la cançó es renova
emergeix una
encara
nova cançó
de tota mena
i particularment
de protesta
que incorpora
els elements propis
d'aquest estil
per esdevenir portaveu
dels interessos socials
polítics
i sentimentals
del nostre poble
malgrant que la gent
de la nova cançó
ens van deixar
comptem
amb la seva obra
les seves partitures
les seves gravacions
els seus ideals
manifestats
a través de concerts
entrevistes
i comentaris
ara som nosaltres
qui hem de donar
a conèixer
aquest moviment
de la nova cançó
per mantenir
les seves cançons
i el seu esperit
hem de fer
perdurable
el que ha unit
un poble
reclamant llibertat
totes presano
mitjançant el can
i en català
fins aquí
el present programa
d'obrim una finestra
al món
us han ofert
els locutors
omayma bendrati
fàtima txaiowa
anna maria esteve
guarda larousi
hana el bocari
aida hierro
laila fernández
lami alamar
gracia espinari
ala narjona
desitjem que us hagi agradat
fins de la Semana Linel