El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Benvinguts amics i amigues oients a una nova emissió del Campanar, la corresponent el diumenge 28 de febrer, segon diumenge de quaresma.
Salutacions del nostre company en Santi Grimau, el control tècnic i de la qual els parla Montse Sabater.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu-vos-guar.
Hi ha un principi físic que es diu de la impenetrabilitat de la matèria.
Ve a dir que no es pot entrar en un espai ple si no es buide en la mesura del cos que s'hi introdueix.
Aquest principi podria aplicar-se a la virtut de la qual avui vull ocupar-me, la temperança.
Si sempre ha estat necessària, perquè els excessos no són cosa d'avui, en la nostra època és més necessària que mai.
Fixem-nos en el que ens envolten.
Al carrer o a la televisió els reclams són incompatibles.
Es conta que un amuno va ser convidat a visitar la zona comercial d'una ciutat i li mostraven orgullosos els aparadors,
fins que va comentar.
Quantes coses que no necessito.
Vivim en la societat de consum, el lema de la qual és
vostè necessita això, compri tal cosa, no es perdi aquesta oferta,
que quedi clar que el progrés és bo i la satisfacció de les necessitats materials també.
Déu ens va donar la intel·ligència i les mans per a treballar i per a fer un món millor cada dia.
El problema apareix quan l'excés de béns, de comoditats o de sensacions
omplen de tal manera la nostra vida que no queda espai
perquè entrin els altres i perquè entri Déu.
Ens condiciona tant que no ens deixa ser lliures.
El coneixement del que ocorre és necessari i bo,
però l'insaciable curiositat de picotejar en moltes notícies o reclams
en una negació incansable d'internet
és un prejudici clar per al nostre esperit, per al nostre vent i fins i tot per a la nostra esquena.
En comptes d'aproximar-nos als altres per aïllar-nos en un món virtual que pot,
que per això mateix no és real,
Benet XVI en la seva última encíclica Càritas in Veritat i assenyalàvem en cert
la societat cada vegada més globalitzada ens fa més propers, però no més germans.
Quan parlem de temperança no ens hem referit només al menjar i a la beuguda,
que per descomptat hem de moderar sense deixar-nos dur pels apetits sensibles,
sinó que també al·ludim aquesta forma de viure enganxada al material,
a l'oci i a la curiositat.
El mateix Papa, en el seu missatge d'any nou,
fa una crida respectar l'univers i a viure-hi en pau.
No es tracta d'un simple pensament ecològic,
es tracta que sapiguem com tenir la tentació d'actuar
com amos absoluts del món i de les nostres vides.
Sant Francesc d'Assís, que ha inspirat milions de persones
al llarg de la història amb el seu exemple de pobresa i sobrietat,
no va ser un panteïsta sentimental,
sinó un home enamorat de Déu i de la seva obra creadora
que sabia que havia de renunciar al que és superflu
per a trobar el que és principal.
És el que ens condueix una correcta visió
d'aquesta virtut de la temperança.
Adéu-sia.
Tot seguit, escoltarem la pericopa de l'Evangeli de la missa d'avui
en la versió de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Es tracta d'un fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc, capítol 9,
versets del 28b al 36.
I a continuació, el comentari que en mossèn Joan Magí,
el seu president, fa sobre les lectures d'aquest diumenge.
Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume
i pujar a la muntanya a pregar.
Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar
i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant.
Llavors dos homes es posaran a conversar amb ell.
Eren Moisés i Elies, que es van aparèixer gloriosos
i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia de complir a Jerusalén.
A Pere i els seus companys, la sona els vencia,
però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús
i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests ja se separaven de Jesús,
Pere li digué
Mestre, és bo que estiguem aquí dalt
i farem tres cabanes,
una per a tu,
una per a Moisés
i una altra per a Elies.
No sabia què deia.
Encara ell parlava així
quan es formava un núvol
que els anava cobrint.
Ells s'esglaiaren
en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol
una veu que deia
Aquest és el meu fill,
el meu elegit.
Escolteu-lo.
Així que s'hagués sentit la veu,
Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren el secret
i aquells dies
no explicaren a ningú
res del que havien vist.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 28 de febrer
ens trobem
en el segon diumenge de Quaresma.
Aquest segon diumenge
ens ajuda a entendre
que tenim amb nosaltres
la paraula de Déu.
Déu
es manifesta de moltes maneres.
Déu
ens col·loca en lloc
que
de la manera com sigui
ara ens trobem
perquè hi puguem viure
en realitat.
I aleshores Déu parla
doncs
que ens fixem
que som un poble
i vivim en un país
concret.
I aleshores
a la seva manera
Déu fa pactes
com el que feu Abraham.
és molt important
i bonic això.
Déu fa un pacte
a un nivell
de festa,
a un nivell de menjada.
Porta una vaca,
una cabra,
un moltor,
tots de tres anys,
una torta i un colomí.
i aleshores
doncs Abraham
fa això.
I en aquesta expressió
cultural
de partir
la cabra,
la vaca,
el moltor,
aleshores
per expressar
que Déu
és ell
qui signa
el pacte,
doncs
la visió
que presenta
l'escriptor sagrat
és que
una torxa
de foc
passa
entre els animals
partits.
o sigui,
Déu accepta
aquell festí,
accepta
aquella menjada,
accepta
aquella realitat
cultural
i aleshores
això ens demostra
que Déu
compleix,
fa la seva
aliança
i la compleix.
Per això
Déu
que és llum,
Déu
que ens estima,
doncs
sempre
ens farà arribar
aquesta llum
i per això
cantem en el salm
d'aquest diumenge
el Senyor
m'il·lumina
i em salva.
Llavors,
si nosaltres
actuem d'aquesta manera
no només
trobarem
la nostra
alegria,
sinó
que també
la portarem
als altres.
Sigueu
imitadors
meus,
Déu
pau,
i fixeu-vos
en els que viuen
segons el model
que teniu amb mi.
Clar,
que es demostri
que nosaltres
no tenim
present només
això que es veu
aquí a la Terra
perquè tenim
la nostra
ciutadania
al cel.
Que el nostre cos
que manifesta
la presència
de Déu
o que Déu
es fa present
a través
de la realitat
visible
del nostre cos
però és
un cos mortal
i un cos
que es va
transformant
però es
transformarà
del tot.
Diu,
ell transformarà
el nostre
poble cos
i el configurarà
el seu cos
gloriós,
el de Jesucrist,
gràcies
és aquella acció
poderosa
amb què
ell sotmetrà
a si mateix
tot l'univers.
Nosaltres
hem de ser
el goig
i la corona
de tothom.
I llavors
es veu
que aquesta llum
la té Jesús
i d'aquesta llum
se'n parla
des dels profetes
i que
allò que prepara
sempre és
aquesta alegria,
aquest festí.
Per això
en l'Evangeli
de la transfiguració
trobem Pere,
Jaume i Joan
que pugen
a la muntanya
a pregar
amb Jesús
i llavors
diu que
canvia
l'aspecte
de la seva cara
i diu
que el seu
vestit
es torna
d'una blancor
esclatant.
És com
en una celebració
on es manifesta
la força,
l'alegria
del gran sacerdot
que en aquest cas
seria Jesús.
I aleshores
tot l'antic
testament
des de Moixès
fins a tots
els profetes
avalen
aquesta
amistat
amb Déu,
aquest culte
d'alegria
i
tota aquesta
realitat
ens la presenten
i veuen
i ens diuen,
ens diu
l'autor
de l'Evangeli
que és
Sant Lluc,
que
tota aquesta
realitat
s'ha de complir
a Jerusalem,
comença
a Jerusalem
terrenal
i s'acaba
a la Jerusalem
celestial.
I clar,
tot això
és molt bonic,
però no n'hi ha
prou
en tenir-ho al cap,
perquè
Pere li diu
ui,
que estem bé
aquí dalt
i farem
tres cabanes,
però
el pare
diu
des del núvol,
escolteu-lo,
que aquest és
el meu fill,
el meu
escollit.
Per tant,
nosaltres
l'alegria
que busquem
i l'alegria
trobem
és en aquesta
realitat
d'amistat
amb Déu
que,
tal com hem vist
ja
en el text
del pacte
amb Abraham,
és una realitat
d'alegria,
de mort,
de trobada,
de germanor,
de trobada
en a plec festiu.
El 13 de febrer passat
es va celebrar
la veïntidocena
jornada d'estudi
de la Pastoral Obrera
de Catalunya
al Seminari Conciliar
de Barcelona
sobre la reforma laboral.
Per aquest motiu,
amb data 23 de febrer,
és a dir,
el passat dimarts,
fan públiques
a tota l'Església
i a la nostra societat
de manera especial
a tots els agents
socials i polítics
les seves conclusions.
El Secretariat
Interdiocessà
de Delegacions
de Pastoral Obrera
de Catalunya,
en primer lloc,
vol dir
que la situació
de crisi econòmica
en la qual ens trobem
no l'han creada
les condicions laborals,
sinó el sistema
financer
i econòmic especulatiu,
que això sí,
ha afectat
a tot el món
i a tots els sectors,
malgrat que
de maneres diferents.
Ho diuen
per deixar clar
que la reforma laboral
per si sola
no ens portarà
a sortir de la crisi,
si alhora
no hi ha altres reformes
que vagin
a les causes
de la mateixa
i no a les conseqüències,
que aquestes sí
que les pateixen
sobretot els treballadors.
Aquesta entitat
vol dir ben clar
que l'actual situació
no és de manca
de riquesa,
sinó d'una injusta
repartició
d'aquesta.
I això és el que cal
transformar sobretot.
En la situació actual
de veritable emergència social,
pel gravíssim problema
de l'atur
i les seves conseqüències,
creuen que cal fer
una reforma laboral
que sobretot
vulgui posar remei
a aquesta situació.
Per això,
volen destacar
alguns principis
que creuen
imprescindibles
tenir en compte
en afrontar-la.
El treball
és un dret
i no una almoïna
o una sort
que ha tocat
a uns
i no a uns altres.
El treball
ha d'estar
al servei
de les persones
i els beneficis
han de ser
justament proporcionals
entre empresaris
i treballadors.
A partir d'això,
volen expressar
i compartir
unes prioritats
i propostes
que creuen
importants
de cara
a la reforma laboral
des de la Pastoral Obrera
de Catalunya.
Plantejar
les 35 hores
setmanals
sense reducció
de sou
per repartir
el treball,
mantenir
el poder
adquisitiu
i activar
el consum
responsable
i sostenible,
guanyar
amb productivitat
i reduir
la sinistralitat
laboral.
Reduir
els models
de contracte
temporal
i perseguir
el frau
per la bús
que se'n fa.
La proposta
de jubilació
obligatòria
als 67 anys
és arbitrària
i no ajudaria
a combatre
l'atur.
Cal potenciar
que la jubilació
sigui realment
els 65 anys.
Implementar
mesures
de flexibilitat
per a les empreses
i els treballadors,
que no minvi
la productivitat
i alhora
permeti
una major
conciliació
entre l'horari
laboral
i la vida
familiar
i social,
així com
una major
seguretat
de trobar
feina
pels treballadors.
Potenciar
la formació
professional
dels joves
en formació
pràctica
i recuperar
la figura
de l'aprenent
i que els recursos
ocupacionals
i de reciclatge
professional
pels aturats
siguin sòlids
i no de façana.
Potenciar
la petita
i mitjana
empresa
facilitant
l'accés
als crèdits
necessaris
per mantenir
l'activitat
si són
viables.
Augmentar
la protecció
social
als treballadors
autònoms
i equiparar
els seus drets
i deures
als de qualsevol
altre treballador.
Posar
un topall
màxim
entre la diferència
dels sous
dels directius
empresarials,
dels bancs
i dels polítics
i els sous
dels treballadors
per distribuir
amb més justícia
la riquesa.
Exercir
un millor control
de les empreses
públiques,
especialment
de les despeses
que paguem
entre tots.
Mantenir
la seguretat
social
com a servei
públic
per a tothom.
Restringir
les ETT
que viuen
de la reducció
dels sous
dels treballadors
donant més
protagonisme
als serveis
públics
d'ocupació.
Controlar
i sancionar
la dualitat
de condicions
laborals
entre els treballadors
immigrants
i els nadius.
Com a pastoral
obrera
de Catalunya
en el seu
treball quotidià
volen potenciar
amb els companys
de feina
de barri
de sindicat
d'associació
les següents
propostes.
Motivar
la militància
sindical
amb sentit
crític
i acompanyar
els militants
que s'impliquin.
Sensibilitzar
els companys
de treball
per tenir
bons delegats
sindicals
i potenciar
la formació
per a desenvolupar
aquesta tasca
incluent
la formació
amb valors.
Potenciar
el treball
en xarxa
entre sindicats,
associacions
de veïns,
nous moviments
socials.
Cercar
alternatives
al sistema
capitalista
consumista
des d'una manera
de viure
més senzilla
i solidària.
Demanar
més suport
i implicació
a la jerarquia
de la nostra
església.
Fer arribar
totes les reflexions
al màxim
nombre
de persones
i grups,
especialment
els compromesos
amb barris
i parròquies
d'ambients
populars.
I signen
les delegacions
de Pastoral Obrera
de Catalunya.
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la
delegació
diossassana
de missions
i cooperació
entre les
esglésies.
Déu vos guarda.
A la carta
que el papa
Benet
escrivia
amb motiu
de la jornada
missionera
del Dòmon
2009
tenia
un record
especial
per aquells
missioners
i missioneres
que estan
testimoniant
i difonent
el regne
de Déu
en situacions
de persecució
amb formes
d'opressió
que van
des de la
discriminació
social
fins a la
presó
la tortura
i la mort.
El papa
diu d'ells
que han estat
cridats
a evangelitzar
també
mitjançant
el martiri
i també
la participació
a la missió
de Cris
marca la vida
de tots
els anunciadors
de l'Evangeli
per als quals
està reservada
la mateixa fi
que la del mestre.
Deia
Jesús
recordeu allò
que us ha dit
el criat
no és més important
que el seu amo.
Com un homenatge
a la fidelitat
aportem
el testimoni
del bisbe auxiliar
Xuanzhi
a la província xinesa
de Hebei
Monsenyor
Lleó
Yao
Liang
qui va morir
el dia 30 de desembre
del proper any passat
als 87 anys
d'edat
passar 28 anys
entre la presó
i els camps
de treballs
forçats
en ser condemnat
pel govern xinès
per motiu
de la seva
fidelitat
al papa
i a l'Església
catòlica.
El bisbe
Lleó
va néixer
el 1923
fó ordenat
prevera
el 1946
i li foren
encomanades
diverses
parròquies
com a conjutor.
El règim comunista
va limitar
el seu treball
pastoral
i va subsistir
conreant verdures
i venent
llenya
pel foc.
L'any 1956
fóu internat
en un camp
de treballs
forçats
i dos anys
després
condemnat
a cadena
perpètua.
El seu crim
va ser
estar en comunió
amb el papa
i amb l'Església
catòlica
universal.
El 1984
va ser posat
en llibertat
i el 2012
ordenat bisbe
per mandat
del Vaticà.
La Fundació
Cardenal Kung
denuncia
la desaparició
de tres preveres
de l'Església
catòlica
clandestina,
així s'anomena
l'Església
fidel al papa.
Els preveres
haurien desaparegut
el mes de juny passat,
fet que no es va
conèixer
fins al desembre.
La mateixa
fundació
diu
que l'actual
bisbe
de Hebei
està arrestat
per les autoritats
judicials
i que membres
de l'Església
patriòtica
controlada
pel govern
pressionen
a preveres
fidels
a l'Església
de Roma
per unir-se
a ells.
D'altra banda,
l'exprofessor
de literatura
xinesa
Liu Xiaobo
ha apel·lat
la condemna
a 11 anys
de presó
a la qual
va ser
sentenciat
el dia de Nadal
per demanar
democràcia
i xofreix
universal
al seu país.
El professor
fó acusat
d'iniciar
a la subversió
contra el poder
de l'Estat,
una acusació
amb la qual
els tribunals
poden condemnar
a dissidents
polítics
de Xina
només
per publicar
articles crítics
amb el govern.
Recordeu
allò
que us ha dit.
el criat
no és més important
que el seu amo.
Si m'han perseguit
a mi,
també us perseguiran
a vosaltres.
Adeu-siau.
Demà dilluns,
1 de març,
viure l'any sacerdotal.
Predicació
a Quaresmal
a càrrec
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat.
El marc
d'aquesta predicació
serà l'església
parroquial
de Sant Francesc de Sís
que es troba
a la Rambla Vella
de Tarragona
a les 8 del vespre.
L'organitza
l'Arxiprestat
de Tarragona Centre.
El dia 4 de març
hi haurà
les conferències familiars
a càrrec
de la germana
Gemma Murató,
religiosa i periodista.
Tindrà lloc
a la residència
Santa Teresa
al carrer
de Santa Teresa
número 4
de Valls
a dos quarts
de vuit
del vespre.
Organitza
la parròquia
de Sant Joan
Baptista
de Valls.
El 6 de març
tindrà lloc
la jornada
de formació
per a catequistes
organitzada
per la delegació
diossessana
de catequesi.
Es farà
de les 10 del matí
a dos quarts
de set
de la tarda
a l'hotel
Pales
de la Pineda
a Vilaseca.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
fa pocs dies
apareixia al país
un article
que portava
per títol
Elogi
de la metamorfosi
signat
per Edgar Morin.
I em dóna peu
a parlar-ne
a jo també.
La metamorfosi
fa referència
a un canvi
no sols formal
sinó fins i tot
estructural
i vital.
Un cuc de seda
per exemple
es tanca
dins del capoll
ell mateix
es construeix
el taüt
s'embolcalla
de seda
i es converteix
en una crisàlida
indispensable
perquè després
d'allà
en sorti
una nova realitat
una papallona.
És el mateix
subjecte
però amb unes
característiques
molt diferents.
S'ha canviat
tota l'estructura.
la societat
també ha canviat
a base
de grans
metamorfosis.
Va passar
de ser una societat
de caçadors
recollectors
a una societat
de cultivadors
de la terra.
Després,
en els últims
segles,
s'ha passat
d'una societat
agrícola
a una societat
industrial.
també
en l'estructura
mental
de l'home
s'han experimentat
canvis
extraordinaris.
No és el mateix
el pensament
de l'època medieval
que el pensament
dels temps
moderns.
Un canvi
de mentalitat
sempre suposa
una certa
estridència.
S'estableix
una tensió
entre la inèrcia
i el progrés,
entre la visió
ancestral
i el nou
projecte
de societat.
Aquesta tensió
a vegades
es fa tan forta
que desemboca
en una revolució.
Això foren
sens dubte
la revolució francesa
i la revolució
comunista.
Aleshores
és la preu
de sang
que s'imposa
al nou sistema.
Les noves idees
entren
amb dificultat
i troben
fortes resistències
per part
d'aquells
que es troben
ancorats
en el sistema
anterior.
Normalment
els grans
canvis
neixen
d'una
insatisfacció
radical.
Seria
com una crisi
de creixença
de la humanitat.
Ara
ens trobem
de nou
en una cruïlla
de camins.
El món
s'ha fet
petit.
Els mitjans
de comunicació
ens posen
al corrent
el que passa
en l'indret
més amagat
i nòspit
de la Terra.
La tècnica
ens ha apropat.
Els nous
invents
vèncen
totes les distàncies.
El mòbil,
l'ordenador,
l'internet,
correu electrònic.
La globalització
és un fet.
Estem passant
d'un món
de pobles
i nacionalitats
enfrontats
sovint
entre ells
a una
mundialització
de la vida.
Salvir
una nova
estructuració
de la societat.
Caminem
de cara
a la unificació
de forces
i potencialitats.
Es respira
per altra banda
una insatisfacció
profunda
sobre la manera
com s'està
duent a terme
aquesta globalització.
Concentració
de l'economia,
opressió
de les finances,
fam multitudinària,
amenaces nuclears,
embeginament
de la Terra,
contaminació
de l'atmosfera
i el crit
dels desertats
es fa cada vegada
més estrident.
Un món
nou
està naixent.
La tensió
és cada vegada
més forta
entre els que no
estan disposats
a canviar res
i els que voldrien
fer avançar
la història
per uns altres camins.
Seria trist
pensar que cal
una revolució
per assolir
aquesta meta.
Normalment
les revolucions
neixen
quan les resistències
són molt fortes.
S'ha perdut
la possibilitat
de diàleg
i s'han tallat
tots els camins
racionals.
Quan estima
molt la cort
arriba un moment
que es trenca.
Les muralles
es poden derrocar
pedra a pedra
o a base
de turpedinar-les
i esmicolar-les.
El mur de Berlín
es va desmuntar
sense fer estrells.
Potser
perquè els estrells
ja s'havien fet abans
i finalment
es va imposar
el seny.
Un canvi
profund
es fa cada dia
més indispensable.
Com més forta
siguin les resistències,
més dura
serà la solució.
Seria el moment
de les grans
anàlisis.
Cal tenir
una visió
clara
de la meta
d'assolir
i una voluntat
ferma
d'arribar-hi.
La dificultat
està sempre
per part
d'aquells
que s'han instal·lat
en el sistema
o d'aquells
que ho voldrien
resoldre tot
a sang i a foc.
Les resistències
es manifesten
de mil maneres.
Ho veiem
fa pocs dies
en la reacció
de bona part
dels Estats Units
a les propostes
d'Obama
de formar
amb lleis
el sistema
financer.
El canvi
es fa indispensable,
però cal
que s'imposi
el seny.
Només
a través del diàleg
es poden resoldre
els greus
del món actual
en sortirà
una societat nova
sens dubte.
Però per quins camins?
En quin mètode?
Cal arribar-hi
a través d'una revolució pacífica.
Si vols la pau,
prepara la guerra,
deien els antics.
Avui sabem
que aquesta exòma
exòma
no funciona.
La guerra enfronta,
divideix,
exespera,
però no raona.
Ja seria hora
que l'home
aprengués a actuar
com a individu
que posa la idea
per damunt
de la rauxa
i el seny,
per damunt
del caprici
i la crispació.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Us esperem
el proper diumenge,
si Déu plau.
El senyor que visba
ha signat
els següents nomenaments.
mossèn Joan Maria Ferrer Calvo,
vicari de la parròquia
de Sant Salvador del Vendrell
i capellà
de l'Hospital del Vendrell.
mossèn Antoni Rosario Jové,
vicari de les parròquies
de Santa Maria de Falset,
Santa Llúcia
de Bellmunt del Priorat,
Sant Llorenç
de Gratallops,
Santa Llúcia
de la Vilella Alta,
Sant Joan Evangelista
de Porrera,
Santa Magdalena
de Pradell
de la Teixeta
i Sant Miquel Arcàngel
de Torroja del Priorat.
mossèn Jordi Sánchez
Pellicer,
capellà
de l'Hospital Universitari
Sant Joan de Reus.
I això és tot
per aquest diumenge.
Però abans,
recordar que el proper diumenge
7 de març,
a les 5 de la tarda
i al Santuari
de la Mare de Déu
de la Pineda,
es farà el reces de quaresma
que organitza
l'Arxiprestat
del Tarragonès Ponent.
La meditació anirà
a càrrec
de mossèn Joaquim
Clavé Casellas,
rector de Mas Llorenç.
El reces
es clourà
amb la pregària
de vespres.
Bé,
ens retrobarem,
si Déu vol,
en aquest mateix punt
del diàl
i a la mateixa hora
d'inici
el proper 7 de març.
Fins aleshores,
feliç setmana a tothom.
fiu,
fiu,
fiu,
fiu,
fiu,
ei
fiu,
fiu.
arxxip costruviu
Fins demà!
Fins demà!