I ara ja sí que no podem jugar amb més davanters.
Un defensa per un davanter estem jugant amb quatre davanters.
La centrada, segon pas!
Sí! Sí! Sí! Sí! Sí!
Goooool!
El Zamora era una jugada que ya teníamos trabajada durante el año,
que ya nos había dado creo que más de un gol,
y la jugada, bueno, sobre todo, pues bueno,
era una jugada que teníamos ensayada en la que yo normalmente iba a pelear el primer palo
y Gordillo era el que tenía que finalizar la jugada.
És una d'aquelles jugades d'estratègia que estàs tot l'any perseguint,
treballant, en el dia a dia,
et surt moltíssimes vegades bé, però mai acaba amb gol.
i va acabar amb gol, pues bé,
el dia possible més que més ho necessitàvem,
per tant, benvingut sigui,
un córner tancat que feia moltíssim,
on Serrano anava i pentinava habitualment molt bé,
i Gordillo intentava definir el segon pal,
i aquell ja va sortir a la perfecció, va fer el gol que ens va portar cap a les cents.
Bueno, pues fue la jugada típica nuestra de córner, ¿no?
Nosotros teníamos un córner muy bueno,
que era antes de palo, Serrano la peñaba,
entonces entrábamos Gordillo, yo,
cualquier otro a la segunda jugada,
entonces otro Gordillo por delante
y marcó una jugada que teníamos la verdad que muy bien ensayada.
Pues bueno, ese gol de Zamora fue una jugada
que llevábamos preparando todo el año,
que no venía,
el Gordillo y el primer paro para que peñe Serrano,
y pues entraba entre el punto de Sancti
y el segundo palo al borde del área pequeña,
y bueno, y era la finalización, ¿no?
Con la suerte de que en el partido más importante,
o en el que, bueno, más importante era el último contra el Zamora,
pero ahí contra el partido contra el Zamora en casa,
y bueno, y aquí seguimos viendo el Zamora fue el último
y el que nos dijo el ansiado a la ascenso.
GOOOOOOOL!!!
GOOOOOOOL!
Va Castillejo!
Veig a veure si és Castillejo o és Gordillo,
però hem marcat, hem marcat la pilota centrada.
Josep Maria Nogués, entrenador del Nàftig des de l'any 99 fins al 2001,
actualment director esportiu del Nàftig.
La segona volta, sens dubte,
va ser una primera volta irregular,
alternava bons partits amb altres no tant,
una irregularitat en quant als resultats,
i tot va ser després del partit de Cuenca,
on l'equip va agafar una dinàmica positiva,
vam decidir no reforçar l'equip al mercat d'hivern,
ni confiar en la gent que teníem,
i em sembla que es van fer 42 punts.
La segona volta va ser extraordinària,
amb una dinàmica de grup, un vestidor fenomenal,
una unió entre tots molt gran,
que al final va acabar amb aquell ascens històric,
que, com sempre diem, va donar peu a que es creix una mica la Nàftig mania,
i la gent tornés a retrobar-se a Tarragona amb el futbol delicte.
José Antonio Gordillo,
jugador del Nàftig des de l'any 98 fins al 2002,
actualment membre de la secretaria tècnica del Betis.
Pues sin duda, y según pasa el tiempo,
cada vez estoy más convencido, y cuanto más suponeo,
más convencido aún en el buen ambiente que había en el vestuario.
Sin duda, había buenos jugadores, o muy buenos jugadores,
en el ambiente que reinaba en el vestuario,
en los solidarios que éramos unos con otros, los que éramos,
y en un jugador que metió 27 goles.
Santi Castillejo, jugador del Nàftig des de l'any 99 fins al 2003,
actualment entrenador del Reus Deportiu.
Recuerdo, sobre todo, que la primera vuelta solamente hice 6 goles,
el equipo no andaba bien y yo solamente 6 goles,
entonces la segunda vuelta fue increíble,
la segunda vuelta, playoff, meter 21 goles,
prácticamente todos los días, entonces, para mí fue algo inolvidable.
¡Gol!
¡S'ha posat la mano al cap perquè no s'ho creu!
¡Haptrick de Castillejo!
¡Cadís! ¡Cadís 0!
¡Nàstic 3!
¡No els havien fet ni un gol!
A ver, la falta no és molt perillosa,
però ja són ganes de fer-nos patir, eh?
Ja són ganes de fer-nos patir.
La pilota per banda dreta, a uns 15 metres de la frontal,
dos homes de tanca defensiva del Nàstic,
tot el Samora dins l'àrea del Nàstic,
tot el Nàstic també defenent-la.
Compte que ja són fora del descompte,
la centrada, la toca Sergio Lera.
¡Final!
¡Final!
¡Final!
¡Final!
Tarragona,
torna a la segona!
Lluís Codina, jugador del Nàstic des de l'any 99
fins al 2006, actualment
segon entrenador almirandès.
en un moment, doncs, que hi va haver un canvi, no?
La passada 1.200, 1.500 espectadors,
doncs, va passar al final,
com hem pujat primera, doncs, a tenir més de 10.000 persones.
Al final, el canvi va ser molt radical,
i al final és el bo, no?
Que l'afició del Nàstic, doncs,
hi ha afició de futbol,
però faltava, doncs, bueno,
donar una empenta i, al final,
nosaltres vam ser els protagonistes,
però també destacàvem
que hi va haver altres plantilles
abans, doncs, que ho van intentar
i no van aconseguir-ho, i també
els vam recordar en aquell moment,
al final, tots formem part de la història del Nàstic
i ho sabem, no?
Un hecho de que, sobre todo,
para la gente joven,
para los chavales, que nunca habían visto
al Nàstic en 2ª División,
había gente que
quedaría más mayor,
en una cierta edad que sí,
que habían conseguido, creo que en Extremadura,
el último,
y bueno, yo creo que
consiguió que el
no estar ahí, pues, tuviese otro ambiente,
que fuese mucha más gente al campo,
que el Nàstic, pues, se identificase
mucho más con la ciudad,
y que el Nàstic, pues, apareciera,
pues, a nivel nacional,
que fuese un equipo ya conocido,
un equipo con mucho más gente
de lo que era en ese momento.
Bueno, yo creo que la imagen clara
era la de la plaza de orientamiento
celebrando el ascenso,
yo creo que ahí fue
la expresión de alegría de todo el mundo,
y digamos, es lo que digo yo,
el cambio de mentalidad
de lo que yo más vi,
de ir mil personas al campo
a ver la plaza de
el ayuntamiento, pues, pues, llena de
toda la gente de Aragona, ¿no?
lo que ha cambiado, digamos,
el club, ¿no?
La masa social.
la invasión de camp,
y después la plaza de la Font,
yo creo que va ser espectacular,
y es posiblemente con las dos imatges
que más te quedas.
que nos va a hacer,
ya nos va a hacer,
ya nos va a hacer patir,
ya son ganas de hacer nos patir,
la pilota por la banda derecha,
a unos 15 metros de la frontal,
dos hombres de tanca defensiva del Nástic,
contra la centrada,
la toca Sergio Lara,
final, final,
final,
final,
Tarragona,
a la segona divisió
A.
Sabrá sentius de Mariano,
que es y Robert Elvira.
Es el segon top que venim aquí,
us vàrem prometre
que el dia 24 estaríem tots aquí.
¡Això se ha fet patir!
¡Si torno a patir!
¡Tarragona está segona!
¡Vinca el Nástic!
¡Vinca el Nástic!
¡Vinca Tarragona!
¡Vinca el Nástic!
¡Vinca Tarragona!
¡Vinca el Nástic!
¡Vinca Tarragona!
¡Vinca el Nástic!
¡Vinca Tarragona!
Bona nit a tothom!
¡Te reunimos!
¡Estem en el segundo división!
¡Vosotros heu fet posible!
¡Vosotros os heu ayudado a conseguirlo!
¡Vinca Tarragona!
¡Sant Juan es una nit mágica!
¡Avui es una otra nit mágica!
¡La nit!
¡La nit del Nástic!
Com vosaltres i com nosaltres,
tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del Nástic
com si fos la nostra pròpia vida.
i així ho seguirem sent la pròxima temporada
i tots els anys que tothom defensi el Nástic.
¡Visca Tarragona i visca el Nástic!
Félix Prieto cap a Manolo Herrero,
ara no, ja fora de jou,
vinga!
La passada Manolo Herrero cap a Codina,
dins d'àrea,
la central...
¡Vol!
¡Vol!
Sí!
Bueno, jo recordo que sobretot,
més que arreu el partit,
va ser un partit molt intens,
en què es va viure...
també el premi de dir,
doncs...
d'estar a segonar,
et toca el Madrid, no?
A vegades,
quan estàs tocat i et surt tot de cara,
doncs...
doncs...
et passen aquestes coses,
no?
Et toca, doncs...
el millor equip que et pot tocar,
després del Barça,
doncs va tocar el Madrid,
no?
I el gol,
doncs, bueno,
va ser una jugada...
vam jugar amb molta intensitat al partit,
i va ser una jugada per la banda esquerra,
de cara al gol nord,
i vaig centrar,
i crec que darrere,
no sé qui era,
no me'n recordo,
però bueno,
si no l'havés tocat Caranca,
perquè anava una mica forçat,
doncs jo crec que avés marcat el company,
no?
Així que, bueno,
al final va entrar,
i va crear molta il·lusió
i va passar a l'eliminatòria,
va ser un dia, doncs,
també memorable,
doncs,
poder guanyar el Madrid a l'electora.
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
Del Nàstic!
Li ha marcat el Madrid!
Li ha marcat el Madrid!
GOOOOOOOL!
De tota Tarragona!
El gol per ser en pròpia porta,
però què més dona?
Què més dona?
el 37 de la segona!
82 de partit,
la centrada de Lluís Codina,
un defensador del Madrid.
Ara intentarem saber qui era.
Caranca!
Gràcies Caranca!
Intentant tallar la pilota!
ser la futura dins!
Nàstic 1!
Real Madrid 0!
Hem de guanyar com sigui!
Manolo Herrero l'avent!
Malament!
Malament!
Aquí al mig del canvi!
Ha posat la cama a Ángel Cuellar,
però...
Falta de Cuellar!
Però què diu?
Però què diu?
Però què li passa aquest home?
Clos Gómez!
A nivell de repercussió,
a nivell general,
tothom diria que és la sense primera divisió.
Però jo sí que recordo,
no sé,
amb més passió,
amb més eufòria,
amb més sorpresa,
i amb tot,
jo crec que el de segona ve a segona.
El fet que...
que després li donen importància
perquè sense aquell fet
no es podia haver aconseguit el següent, no?
Al final,
una és una conseqüència de l'altra
i penso que sempre aquell fet
i aquell grup,
jo crec que aquell grup
que vam estar aquell any
va ser de les bases
per aconseguir després l'ascens, no?
Possiblement sí que ha vingut ràpid, no?
Nosaltres històricament,
com tu molt bé dius,
hem estat un club
que ha estat acostumat
a competir a tercera divisió
i a segona ve molts anys
i de cop i volta,
a partir del 2001,
jo crec que el club va fer una evolució,
va passar a ser un club
molt més professional
i a tindre mires més altes,
el fet de pujar a primera,
jo crec que també va ser
un salt importantíssim,
home, es va veure
que Tarragona és futbol,
és nàstic
i que la gent es va implicar moltíssim
i el club va canviar
quant a infraestructures,
un model de funcionament,
i a partir d'aquí,
bueno,
hem estat un club
que ha intentat sempre
mantindre'ns a l'èlit
de la segona divisió,
inclús mirant tembre de raó
i il·lusionats
amb aquell,
poder tornar a aconseguir
aquell ascens,
però bé,
nosaltres estem,
que tindrem que tindre
una realitat molt clara,
que és que treballem,
posem unes limitacions
i és un club,
on ha de lluitar ara mateix
i estabilitzar-se la segona divisió A,
i a partir d'aquí,
és veritat que més endavant
sí que tens clar,
que et pots il·lusionar
en intentar algun dia
pujar primera,
però ara mateix
hem de ser un club
que l'objectiu nostre,
com sempre hem dit,
ha de ser el mantindres
la segona divisió
d'una forma més o menys còmoda,
que és el que estem lluitant ara mateix.
quan tu toques la primera divisió
crees que sempre serà el mateix,
doncs és difícil,
és difícil,
jo crec que el Nasti
per ciutat,
per afició,
per tot,
té que estar en segona
de vegada,
de vegada,
l'entrada en primera,
però tampoc se le puede pedir
a un club com el Nasti
sempre intentant subir
o en primera divisió,
per tant,
quizás han escogido
un poco de
los prevenidos de la gent,
de dir,
hem subit molt ràpido,
ja som de primera,
bueno,
no,
hi ha de consolidar,
és molt difícil.
Jo crec que,
a veure,
sincerament,
per a mi la primera divisió
era un premio,
era molt difícil
mantenir esa categoría,
competir con los equipos
que había
i crec que,
de moment,
la divisió,
la que és la del Nasti,
crec que és la segona divisió,
afianzarnos ahí,
ojalá que lleguen
mejores momentos,
que podamos tener
una tranquilidad,
porque llevamos ya
unos añitos
que,
por una cosa o otra,
siempre estamos
en unas situaciones complicadas,
yo te digo,
que nos asentemos en la categoría
de intentar iniciar una ilusión
que el día de mañana
nos pueda llevar a estar otra vez,
o por lo menos pelear
por intentar estar
en la máxima categoría.