Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a la pinya de tothom i sobretot al suport de la gent de l'anàstic.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No, jo penso que no és que anés de pressa.
Com t'he deia abans, nosaltres el 2002 vam planificar un projecte
i vam assumir un compromís per pujar a primera divisió.
Vam treballar amb la màxima il·lusió, vam pujar el 2004 a segona
i vam pujar primer al 2006.
Jo crec que, com t'he deia abans, el treball i la planificació va ser perfecte
amb una gestió tant a nivell esportiu com social com econòmic responsable
i amb la confiança que podíem aconseguir el nostre objectiu.
Jo crec que a la vida el resultat, el treball i l'esforç ben fet,
té la seva recompensa i nosaltres estàvem convençuts
que podíem aconseguir aquell èxit com així va ser
i com no podia ser d'altra manera.
Va ser una temporada extraordinària, perquè recordem que el dia de l'ascens,
el dia de Jerez, va ser molt important que durant tota la temporada
del suport incondicional de la gent en desplaçaments espectaculars.
Jo recordo desplaçaments a Múrcia, a Castelló, a Ibar, a València,
el dia de Lleida, que vèiem que la gent estava il·lusionada
i que aquests somnis podien convertir en realitat.
Jo crec que l'ascens de premia i visió va ser perquè va servir
per veure on estic a primera, bàsicament,
i per consolidar un projecte que s'havia iniciat el 2002
amb la transformació del Club de Ciutat de Norma Esportiva.
Possiblement a l'ascens, si s'hagués gestionat bé l'any de primera divisió,
s'hagués tingut una mica més de paciència.
Jo estic convençut que s'hagués put aconseguir alguna cosa més.
Però bé, vam perdre la categoria, teníem uns ingressos, diríem que justos,
per estar a primera divisió, però possiblement no vam gestionar bé l'èxit.
L'èxit no es va gestionar bé i s'ha tirat en aquestes últimes quatre temporades
el treball que es havia fet, el treball es va tirar per l'abord del treball
que es havia fet durant tot aquest temps.
Jo penso que el Nàstic una vegada puja a primera, que és el més difícil,
podíem tornar a baixar a segona divisió, però amb la situació del Nàstic,
amb un club absolutament senallat econòmicament,
podíem, al cap d'una temporada, retornar perfectament a primera divisió.
Jo sempre ficava l'exemple de recreatiu,
o el bon moment, sinó equips que millor no poden estar molt de temps a primera,
però sí, amb una bona gestió, són equips que poden pujar,
poden baixar, poden tornar a pujar,
i aleshores poden mantindre durant una mica més de temps la permanència primera.
Jo crec que aquell era el model bo,
però lamentablement no ha sortit bé,
i la prova està que aquestes últimes 4 temporades
el Nàstic ha més d'estar lluitant per estar a primera divisió,
estem lluitant per no perdre la categoria.