Surt el Nàstic amb Serrano al capdavant, amb Senyera, el seu braç esquerre, Ruben Pérez completament de blanc darrera.
Amb David García, David Cuellar, Carlos Merino, Cristiano Marlopidio, Antoni Pinilla, John Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet, Ruz, Iavelo Reibuades.
Aquest és el Nàstic que ara aplaudeix al seu públic, és el Nàstic que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història aquest 3 de juny del 2006 a l'estadi del Nuevo Chapin, aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nàstic ha estat el primer a moure la pilota, i ara estaran de dir que el Nàstic matemàticament és equip de la Lliga de les Estrelles, això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del Nàstic, el 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera, Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta, final, final, final, final, final, final, final, final, final, ja som a primera, ja som a primera, 59 anys després.
Celebrem un ases, ja està, els canadés, els cuarentes, els Camilo Roth, ja demen adeus, el Nàstic és la primera.
Vamos a hacer mi a primera, tío, toma por tota Aragona i por tota la filó que ha estado de un principi amb nosaltres.
Esto va por vosotros, por vosotros va.
Ja ho hem aconseguit, ha costat, són moltes jornades, però la veritat és que mereix la pena mirar a aquesta gent.
La veritat és que és un ojo.
Hoy és un dia molt especial, el mío, el més important de la meva vida deportiva.
Ja ho he dit ayer i ho he de repetir, perquè hoy és un dia que llevaré sempre en mi corazón i serà un dia marcat en el meu calendari.
La ciutat i Tarragona van a competir amb les millors capitals del país, van a jugar contra els millors rivalils que es poden encontrar en Espanya.
Se va a veure en Tarragona muchos futbolistes que estan llamats a ser i són, muchos de ells, els millors futbolistes del món.
Això no es veu todos els dies.
¡Espera! ¡Sí, sí! ¡Sí, chavales, sí! ¡De primera! ¡De primera somos!
Doncs estem al vestidor... Escolta...