Home, jo penso que el futbol
s'ha de tenir de paciència, no?
Jo aquella temporada recordo perfectament
que no van començar a sortir gaire bé les coses,
acabà una temporada de segona
on havíem quedat setents
i tots confiàvem, no?
I tots teníem il·lusions
i es havia planificat internament, no?
Perquè des de fora semblava que no era possible,
però internament els tècnics, els jugadors,
els directius sabíem que podíem aconseguir
pujar primera divisió,
vam tindre una mica la desil·lusió de l'inici,
d'un inici complicat,
però bé, tots sabíem que podia ser possible
i que teníem que tindre paciència, no?
I el fruit del treball, doncs, bé,
va portar el resultat extraordinari
que tots sabem, no?
I d'alguna forma, doncs bé,
tots tenim a la memòria, no?
Aquella tarda a Tarragona
on més de 40.000 persones van sortir al carrer
per celebrar el gran égid del nostre equip, no?
Després de 55 anys tornàvem a primera divisió
i això ha sigut un fet
que jo penso que no oblidarem mai, no?