...
Home, les imatges és jo crec que
sobretot d'eufòria, no?
que no tens res preparat
perquè jo crec que aquests moments
a vegades t'imagines coses
durant la setmana
que pot passar si aconsegueixes guanyar el partit
però després et dones
compte que tot el que havies pensat
no és així
que és una reacció molt espontània
i jo me'n recordo
que t'abraces a tothom
que se't cauen les llàgrimes
i com sol passar
i sem un tòpic però és veritat
no te'n recordes molt
sobretot de la gent que està a prop teu
en aquest cas la família
i després dels amics
al final sempre recordes
perquè t'han apujat des de sempre
no en un moment puntual
sinó de sempre
més que res perquè
ells també senten l'alegria
i després ja amb més tranquil·litat
sí que te'n recordes
sobretot de l'afició
i en aquest cas de la ciutat de Tarragona
per la importància que és
aconseguir un ascens
a nivell de
crec que de repercussió
a nivell general
tothom diria que no es l'ascens
a primera divisió
però jo sí que recordo
no sé
amb més passió
amb més eufòria
amb més sorpresa
i amb tot
jo crec que el de segona B
es sona
el fet que
després li donen importància
perquè sense aquell fet
no es podria haver aconseguit
el següent
al final
una és una conseqüència de l'altra
i penso que sempre
aquell fet
i aquell grup
jo crec que aquell grup
que vam estar aquell any
va ser de les bases
doncs per aconseguir
després l'ascens
no
la unió entre
dins del vestidor
integració
dintre de la ciutat
doncs del sentiment
doncs del nàstic
jo crec que va ser
una de les bases importants
per després
els que van venir
i els que vam tenir la sort
de poder fer l'ascens
es va poder aconseguir
i també doncs
li ha de tenir la repercussió
perquè al final
a nivell de mitjans
de comunicació
i vas a Tarragona
doncs
el veuen a tot arreu
però a nivell d'això
jo crec que una de les bases
és aquell
els que vam estar allà
perquè sí que va
va ser un abans
i un després
en la carrera
doncs
deportiva
del nàstic
d'esportiva
d'esportiva
no
jo recordo
ja sobretot
des del principi
també
també s'ha de donar mèrit
al final
moltes vegades
no es fitxa
per fitxar
es fitxen jugadors
per la qualitat
tècnica
tàctica
i tot això
que vulguis
a nivell esportiu
el rendiment
que pot donar
però sí que
jo crec que suposo
els que s'han encarregat
de fitxar
doncs
també van mirar
una mica
la part humana
i en aquest punt
jo sempre he pensat
que és clau
conèixer també
els jugadors
com són
com es poden
implicar
en un equip
i sí que
en aquest aspecte
es van implicar
després van sortir
doncs
coses inesperades
que la vida
et donen cops
i l'equip
va saber
ressorgir
i aixecar-se
d'aquests
problemes
que van sortir
i es va unir més
i això
el va fer
jo crec
un equip
al final
imparable
com es va demostrar

A vegades, quan estàs tocat i et surt tot de cara, doncs et passen aquestes coses.
Et toca el millor equip que et pot tocar després del Barça, doncs va tocar el Madrid.
I el gol va ser una jugada, vam jugar amb molta intensitat de partit i va ser una jugada per la banda esquerra,
de cara al gol nord, i vaig centrar, i crec que darrere no sé qui era, no me'n recordo,
però si no hagués tocat Caranca perquè anava una mica forçat,
doncs jo crec que hagués marcat col·leg el company, no?
Així que, bueno, al final va entrar i va crear molta il·lusió per poder passar l'eliminatori.
Va ser un dia, doncs, també memorable poder guanyar el Madrid al nou estadi.
No, no és que passin factures. Jo crec que al final són coses que passen.
De totes maneres, al final quan aconsegueixes un ascens i estàs a primera divisió,
penses que potser ets un equip de primera i que sempre estaràs allà.
I al final, si vas veient els equips que estan a primera divisió, és molt complicat.
Estem veient grans equips que tenen grans pressupostos i al final acaben baixant.
L'estil, doncs, aquest any el Deportivo, altres anys el Saragossa, l'Atlètic de Madrid.
Vull dir, si ho penses, diria, és impensable que vagin aquests equips.
Vull dir que el Nàstic, quan va pujar, jo crec que era candidat a baixar i va fer una temporada, jo crec, digne.
El problema és, després, remuntar el vol i pensar que això,
poder aconseguir l'ascens una altra vegada era molt complicat.
I crec que va ser un...
Però, bueno, al final l'eufòria també et fa que fas un bon equip i creus que pots tornar a intentar.
No és dolent això, però sí que a vegades aquesta pressió que et col·loques com a favorit des del principi,
doncs passa a factura.
I potser sí que en aquest aspecte l'eufòria va poder més que tenir la cap freda.
No, home, jo sempre ho he dit.
Els que vam tenir la sort, doncs, de poder disfrutar el primer any aquell que vam venir,
i, bueno, després també el testimoni d'altres jugadors que havien estat dues temporades abans o així,
doncs, com el Jordi en bas, no?, o i altres jugadors, que ens havien, el Fèlix, el Fran, ens havien com...
L'Oliva, no?, Gordillo, el Leo, i tots aquests, doncs ens havien comentat una mica que hi ha moltes possibilitats al Nàstic.
Jo crec que els que vam venir vam tenir la sort entre tots, doncs, poder donar una empenta al Nàstic i a nivell personal, doncs, també, no?,
a nivell esportiu, doncs, al final, a nivell individual, tots hi vam guanyar, no?
Però, bueno, jo crec que sí que va significar molt per Tarragona, perquè hi ha el Nàstic, perquè va ser el moment, doncs, que hi va haver un canvi, no?
De passar de 1.200, 1.500 espectadors, doncs, vam passar, al final, com hem pujat primera, doncs, a tenir més de 10.000 persones.
Al final, el canvi va ser molt radical i, al final, és el bo, no?, que l'afició del Nàstic, doncs, hi ha afició al futbol, però faltava, doncs, bueno, donar una empenta
i, al final, nosaltres vam ser els protagonistes, però també destacàvem que hi va haver altres plantilles abans, doncs, que ho van intentar i no ho van aconseguir-ho
i també els vam recordar en aquell moment, perquè, al final, tots formem part de la història del Nàstic i ho serem, no?