Resum informatiu de l'any 2010 a Tarragona Ràdio, cultura i patrimoni.
El 2010 ha estat un any amb la cultura i el patrimoni com a principals protagonistes.
L'any del centenari del Metropol i de la visita de Malkovich
i dels 10 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial.
L'any del concurs de castells i de la troballa del Temple d'August
sota la catedral de Tarragona.
L'any de la 10 al projecte de Tarragona 2016 ha estat l'any de la cultura a Tarragona.
El 2010 ha estat l'any de la 10 al projecte de Tarragona 2016
ha esdevenit capital europea de la cultura.
El 30 de setembre la delegació tarragonina tornava de Madrid
amb la mala notícia que quedava fora de la cursa.
Les reaccions no van trigar a arribar.
l'alcalde Josep Fèlix Vallesteros va dir que el jurat ja tenia decidit
el seu meredicte abans de la presentació del projecte de Tarragona a Madrid.
Jo crec que el jurat ja ho tenia prevement avaluat o decidit,
com és lògic, perquè vam enviar el dossier,
i que les intervencions només servien per decantar o no decantar.
I que no tenien clar si serien finalment dues, tres, sis o deu.
Per tant, les presentacions van servir probablement de pot, és possible.
Van servir per decantar o per veure la confiança o no.
No ho sé.
Home, per i té, crec que no, perquè sí que és veritat que es veia
que el jurat, almenys els espanyols, s'havien mirat, almenys el nostre.
Des de la candidatura tarragonina es va reafirmar que el projecte presentat
era adequat, guanyador i realista.
De fet, els membres de la candidatura no van entendre el verdict
de quan la major part dels membres del jurat els van assegurar
que presentaven una candidatura excel·lent.
El director de Capital Catalana de la Cultura, Javier Tudela,
també va mostrar la seva decepció i va assegurar que els membres del jurat
tenien un gran desconeixement de la realitat de l'Estat.
Sincerament, crec que tenien un gran desconeixement
del que és la realitat de l'Estat espanyol.
I fins i tot, m'atreviria a dir, i repeteixo que és exclusivament
la meva opinió personal, tenien un gran desconeixement
del que hauria de ser, des del meu punt de vista,
l'Europa del segle XXI.
En qualsevol cas, totes les preguntes que ens van fer
van ser respostes i quan els demanaren
si després de la resposta, si necessitaven algun aclariment
o que continuéssim ampliant el contingut d'allò que els havíem dit,
tothom va dir que no, que era correcte el que els responia.
Tots els grups polítics del consistori també van mostrar
la seva decepció per l'eliminació de Tarragona de la cursa
per esdevenir capital europea de la cultura l'any 2016.
Tant Convergència Unió com el PP, així com Esquerra,
van donar suport als membres de la candidatura.
Jo crec que és una llàstima que no ens ho hagi donat.
De tota manera, crec que s'ha fet feina,
que tot això també repercuteix favorablement en la ciutat,
i que hem de seguir treballant per la cultura i pel patrimoni perquè...
No és moment de fer crítiques ni a l'alcalde ni a ningú perquè, en fi,
aquestes coses per damunt de tot saben greu, no?
Perquè al cap i a la fi estem parlant de Tarragona.
El que sí que tenim molt clar és que tampoc no es poden fer valoracions positives.
És també valorar les coses positives que ha portat a la ciutat
el fet d'haver presentat una candidatura
i això ens ha permès estar presents en molts llocs,
sobretot a nivell internacional,
que si no, no haguéssim pogut estar presents.
Posaré un exemple.
Van poder estar a la Fira del Llibre de Frankfurt,
dedicada a la cultura catalana,
gràcies a que teníem una candidatura a Capital Cultural Europea.
Una mala notícia que va agafar per sorpresa
els tarragonins i tarragonines vinculats amb la cultura
i que treballen al món de la cultura.
El senador i director teatreau, Oriol Grau,
i també la senadora i professora de Can Tres de Valls,
van assegurar que Tarragona no es mereixia quedar fora de la cursa.
Home, a mi m'he decebut, m'he decebut.
Pensava que la ciutat té prou elements com per tenir punts,
per ser finalista, com a mínim, com a mínim quedar finalista.
Has passat el primer tall, almenys, sí.
No sé si és decebut, la paraula, per part meva,
però, bueno, sí, una mica decepcionada, sí.
En tot cas, això valdrà la pena que fem una revisió ara,
de veure què podem millorar, no?
Clar, no, i també, vull dir, com s'ha portat,
i les coses com han anat,
perquè si s'ha fallat alguna cosa,
alguna cosa ha fallat, doncs,
per poder-ho arreglar, no?
Vull dir, ja no encara que no sigui la capital de la cultura,
és igual, la cultura és a dir endavant.
El treball fet fins ara serà el full de ruta a seguir
en els propers anys.
La Tarra, Quarena Plaça, el futur Teatre Tarragona
o el Banc d'Espanya
són algunes de les infraestructures culturals més importants.
També el complex cultural de la Tala Calera,
que acollirà la capsa jove
i també el Centre d'Art i Pensament Contemporani.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat.
Avui, dijous, a les 12.38 minuts,
a les 12.38 minuts del migdia d'hora d'aquí d'Austràlia,
Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat
i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial.
El 2010 està l'any del desè aniversari
de la declaració de Tàrraco, patrimoni mundial de la humanitat.
La notícia es va conèixer del matinada del 30 de novembre
de l'any 2000 des d'Austràlia,
on l'UNESCO va celebrar la seva 24a sessió anual.
L'anunci es va celebrar a Tarragona
amb la sortida extraordinària del seguici
i amb una tornada des de l'Ajuntament.
Deu anys després, els especialistes i responsables arqueològics
consideren que encara s'han de millorar coses.
No obstant, creuen que la declaració de patrimoni mundial
ha servit, i per molt, sobretot,
per projectar la ciutat turísticament
i posar ordre a tot el llargà rumat de Tarragona.
Així ho expressava el catedràtic d'arqueologia
de la Rovira i Virgilí, Joaquim Ruiz de Arbobo.
Ha servit de molt, senzillament, per el que significa.
Recordem-ho que ser patrimoni de la humanitat
no vol dir que, de sobte, arribin diners
de no sé on, de l'UNESCO, per fer coses.
No, no, és només això, un reconeixement.
Però un reconeixement que no ho pot tenir...
no tothom, no, cada país lluita per lograr
que els seus monuments, que els seus jocs emblemàtics
tinguin aquesta catedràcia.
El concert dels 15 o 8 d'octubre va donar el tret de sortida
a dos mesos de celebracions.
Que l'espectacle estarà basat en el disc fràgil,
és un espectacle diferent,
però que també fa un recull i un repàs
a tota la trajectòria del grup.
I res més, que em fa molta il·lusió
que tingui a veure amb la declaració de patrimoni
de la humanitat de la ciutat,
si més no perquè els veig
ens sentim una mica també patrimoni de la ciutat
i perquè tenim quasi la mateixa edat que els romans.
S'han realitzat activitats, conferències, xerrades, concerts
i un congrés d'exemple que va reunir experts
de tot el món en patrimoni, arqueologia i museus.
Rosa Rossell és la tinent del cauda de patrimoni.
Crec que el balanç és positiu d'aquests 10 anys.
Evidentment que no s'ha pogut fer tot el que seria desitjable haver fet,
però crec que en aquests darrers 3 anys i escaig
hem fet molta més feina
de la que s'havia fet amb els 7 anys anteriors.
Doncs en aquests 3 anys s'han iniciat
les obres de restauració del Pont del Diable,
s'ha acabat el pla director de Muralla
i ara s'han començat les obres de l'Hort de l'Arcabisbe
i les obres que s'han fet a l'amfiteatre.
Vull dir que crec que hem estat fent molta feina.
Podem dir que tenim el temple
i que ha de ser el temple d'August
amb totes les evidències que anem trobant
i que ara sumem
i sobretot algunes que ratifiquem.
El que no podem encara indicar
és l'economia exacta.
29 de juliol de 2010
és la data en què es confirmava
que el subsol de la catedral de Tarragona
amagava el temple d'August.
Després de 300 anys de discussió històrica i arqueològica,
les excavacions fetes a la basílica
van determinar que s'hi amagaven
els fonaments d'aquest temple dedicat al gust.
En tan sols 24 dies,
els treballs fets per a l'arqueòlegs de l'Ajuntament,
l'ICAC i l'Arcabisbat
van determinar que sota la catedral
s'hi amagaven els fonaments del temple.
Andreu Muñoz és l'arqueòleg de l'Arcabisbat.
Que a més a més és optàstil.
Clar, quants temples optàstils hi hauria a Tarragona?
Aviam, tenir un temple optàstil per una ciutat
és un fet únic pràcticament.
Era molt complicat construir un temple d'aquestes característiques.
Aquest és optàstil, ho sabem.
No podem afirmar una verificació absoluta
perquè crec que en ciència veritat absoluta
no existeix o pràcticament se redueix a molt poques coses,
però totes les evidències realment ens apunten
que estem en el temple d'August.
Va ser un dia gran per la història de la ciutat de Tarragona.
Així ho va sentenciar la directora de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà.
És un dia que quedarà realment en els anals.
Estem vivint un moment històric.
Per què? Perquè som davant d'uns resultats positius
en la recerca del temple d'August.
Un edifici emblemàtic que va ser exemple
per totes les ciutats i províncies del món romà
al segle I i II
i que no sabíem exactament on situar.
Sabíem que hi era.
Però a baix, a dalt, a l'esquerra o a la dreta,
ja està on era lògic que estigués,
sota la catedral, fent de plataforma
per la gran construcció de la catedral gòtica que ens acull
i que ara s'està posant de gala amb la seva restauració.