Resum informatiu de l'any 2010 a Tarragona Ràdio, Política.
La política municipal del 2010 ha estat marcada per la independència de la canonja
i per l'aprovació de la prohibició del burca a les dependències municipals.
Ha estat l'any de la consulta de Tarragona de Cireix i de la retallada de l'Estatut.
L'any de la victòria de Tormàs a les eleccions catalanes i de la prohibició dels toros.
Ha estat l'any del canvi polític a Catalunya.
El procés del municipi de la canonja ha estat aprovat per 126 quarts a favor.
Estic plorant, no? Estic superemocionat.
Com dèiem amb el conseller, tot aquest procés ha estat farcit de dies històrics,
però avui sí que és el dia històric final, no?
15 d'abril, a més és que sona bé, no?
El 15 d'abril del 2010 és quan també a la canonja...
Era la veu de Roc Muñoz, al cauda de la canonja.
És una de les dates d'aquest 2010.
El dijous 15 d'abril, dia en què el Parlament de Catalunya va aprovar la independència de la canonja respecte a Tarragona
i es convertia en el municipi 947 de Catalunya.
Aquell dijous es va viure a la canonja com un dia històric,
recuperant la plana independència de Tarragona després de 47 anys quan es van accionar a la ciutat de Tarragona.
Els veïns van viure un dia d'emoció i d'història pel municipi.
Doncs tornar a ser el que érem, vull dir, era una part nostra que ens faltava i ara ja la tenim.
Home, me siento muy agradecido porque es una cosa que se ha estado luchando mucho tiempo
y entonces, aunque no soy de aquí, me considero un canojín de siempre
y no lo sé, estoy muy contento y que a ver cómo va la cosa, a ver a ser independientes.
Home, yo ven muy bien, siempre que fallen mejores, porque claro, necesito mucho la canonja.
L'altra data es va del 2 de novembre, quan un ple celebrat al Castell del Mar Ricard
donava la plena municipalitat a la canonja, un municipi de 5.072 habitants, el 22 del Tarragonès.
La segregació ha suposat arribar a un acord econòmic amb el consistori tarragoní
que deixarà de percebre 3,5 milions d'euros de les químiques l'any 2011.
Tarragona es quedarà al 60% dels impostos de la gran indústria
i la canonja al 40% restant.
L'alcalde, Jure Fèlix Ballesteros, parlava d'un acord que beneficia les dues parts.
S'ha fet una valoració molt ajustada i acurada del valor dels serveis
que ens comprometem mútuament a seguir-nos prestant.
El transport públic, la brigada, la guàrdia urbana, l'aigua, els residus, etc.
Cap de les dues entitats pateix excessivament.
És evident que Tarragona perd uns ingressos importants,
però també és veritat que fem una mancomunitat.
Tarragona seguirà recaptant els impostos del polígon suri
però això també cobrarà un preu com a recaptadors.
El que va ser conseller de Governació durant el procés d'aprovació de la llei,
Jordi Ausàs, parlava de la llei feta a mida
perquè la canonja pogués esdevenir un municipi independent.
Vam elaborar una llei específica
perquè la llei de règim local no permetia,
donades les circumstàncies, que la canonja pogués ser independent
i vam fer una llei específica, una llei pròpia per la canonja.
Aquesta llei la vam portar després al Parlament.
El Parlament va aprovar la llei
i, per tant, com a conseqüència d'aquesta aprovació,
avui, sis mesos després, es constitueix la comissió gestora
per tant que estableix la creació del municipi
i de la comissió gestora per tal de comandar el municipi
i l'Ajuntament fins a les properes eleccions municipals.
La Roca
Aquesta és l'ofensa, tu, perquè això no hi ha dret.
Al temps que estem, caiguin donant la cara tapada.
Al final de les prohibicions, estic una mica farta, tanta prohibició.
Però, mentre que hi ha un senyor que pot anar tot despujat
i ningú li dirà res,
a mi no m'agrada el del burca, no m'agrada.
Per tant, la prohibició, no ho sé, no ho he pensat tampoc.
Però hi ha coses que jo prohibiria abans.
Home, jo crec que ja estem en un país una miqueta europeïsat, no?
Jo considero que hi ha que haver llibertat perquè tothom vagi com vulgui.
És que es ha de prohibir, perquè és un dret de les dones de ser lliures.
I el burcà és una cosa que limita moltíssim a la dona.
14 de juny del 2010, el plenari de l'Ajuntament de Tarragona aprova la prohibició
d'entrar amb la cara tapada a les dependències municipals,
o el que és el mateix, prohibeix l'ús del burca i el veu integral als edificis municipals.
La moció presentada per Convergència Unió i el PSC va comptar amb el vot favorable del Partit Popular.
A més, i mentre que Esquerra es va abstenir, una moció que també parlava
de la necessitat de treballar per la cohesió social i per evitar situacions d'opressió envers la dona.
Es va rebutjar, però prohibir-la al carrer, com va proposar el Partit Popular.
L'alcalde Ballesteros destaca la importància també de l'educació.
en temes com aquest.
Però mirin, també hem parlat d'una altra cosa en aquesta moció,
i sé que demà no serà titular.
Hem aprovat una cosa molt important,
que és l'educació com a eina per aquesta convivència.
La força de l'educació com a eina per aquesta convivència.
El portareu del Partit Popular, Alejandro Fernández,
destacava que, tot i aprovar-se una moció de mínims,
assentava un primer pas cap a la prohibició total del Burka.
Avui hem avançat.
Des d'avui està prohibit el Burka en els espais municipals.
Malgrat l'acusació d'oportunisme,
la resta de partits polítics s'han sumat a una part substancial
dels arguments del Partit Popular.
Joan Eregio en parlava des de Convergència i Unió.
Estar d'acord amb la diagnosi del problema
no vol dir estar d'acord amb el remei.
Mai s'equivoqui en aquest aspecte, mai.
Jo puc estar d'acord amb la diagnosi del problema,
però puc no estar d'acord amb el remei que vostè aplica.
I és tan legítima una cosa com una altra,
no oblidi mai això.
És que estem en un tema que és molt delicat,
té molts matisos,
i l'hauríem segurament d'haver tractat d'una altra manera.
Esquerra es va desmarcar de l'emoció.
Sergi de los Rios creia que calien una altra mena de solucions.
Estem parlant de la solució d'aquesta situació.
Per tant, el debat no és prohibició sí, prohibició no,
o Burka sí, Burka no, i el que ha quedat clar.
El que estem parlant és com ataquem amb sentit comú
i amb intel·ligència aquests casos comptats.
Tarragona, però, no era la primera ciutat
que aprovava la prohibició del Burka.
També ho feia Lleida, Cunit, El Vendrell o Reus.
Una decisió que va aixecar Pousseguera
i no va agradar a tothom.
Per exemple, la directora de Serveis Territorials d'Interior
a Tarragona, Hortència Grau,
destacava que el debat era artificial
i no responia a un conflicte real.
Creiem que justament ara no toca
i, des de llavors, la manera com ajudarem
aquestes dones a que deixin de portar la Burka
o que deixin de portar el nicap
no és amb prohibicions,
perquè així l'únic que aconseguirem
és que es quedin recloses a casa.
Tarragona Ràdio reunia el mateix 14 de juny
dones musulmanes que treballen a la ciutat
per la integració dels col·lectius d'immigrants.
La mediadora cultural de l'Hospital Joan XXIII,
Fàtima Souqui,
entenia que es prohibeixi l'ús del Burka
als edificis municipals,
però no pas al carrer.
En els espais públics
no s'ha d'aprover
perquè cada persona té el dret
a la diferència,
però en els espais oficials
jo crec que sí.
Si coneixeu l'Azhar,
que és la universitat la més famosa
del món islàmic,
el xiqui Mohamed Sayyid Tantawi
aprovou el Burka
perquè s'ha adonat
que en els exàmens
venen homes vestits de burkas
i passen exàmens per a les dones.
Zara Hermig, d'UGT,
destaca que era un error
obrir aquest debat
quan la presència del Burka a Tarragona
és escàs.
Per exemple,
si hi ha solament quatre persones aquí,
quatre mujeres que lleven el Burka,
una vegada que entra a l'administració
i li piden que destapen la cara,
lo poden hacer,
destapar-la,
i així no hi haurà problemes,
no hi haurà debat ni nada,
però si lleguen a prohibir ara la Burka,
després veu el Velo,
que la veritat genera problema
que no hi haurà,
un error grandíssim.
Si lleguen a prohibirlo en la vía pública,
entonces igualment els musulmanes
van a pedir que prohibin també el cura
i les monjas que vayan amb l'informe religiós,
doncs és el mateix.
No hem guanyat les eleccions,
les hem perdut,
Convergència i Unió ha guanyat les eleccions
i per tant ho reconeixem clarament.
28 de novembre del 2010,
Convergència i Unió guanya les eleccions
al Parlament de Catalunya,
tot i no aconseguir la majoria absoluta,
guanya a totes les comarques catalanes
i retalla distàncies en ciutats i pobles
on el PSC ha obtingut sempre bons resultats.
Convergència i Unió aconseguia 9 diputats
per la demarcació de Tarragona,
el PSC 4,
el PP 3
i Esquerra Republicana
i Iniciativa per Catalunya,
un cadascun.
El PSC assumia la derrota,
era la veu, escoltàvem,
la de Javier Sabater,
candidat al socialista per Tarragona.
Esquerra perdia un diputat
i es quedava amb una a Tarragona
i amb tan sols 11 al Parlament,
passant a convertir-se
en la cinquena força política,
uns maus resultats
per als independentistes.
Sergi de Borrios
n'és al cap de llista.
Realment és un cop molt dur
per Esquerra Republicana
i avui ho he dit
amb les seves paraules,
hem perdut,
hem perdut,
perquè ens havíem plantejat
tota una sèrie d'objectius
per a aquestes eleccions,
principalment el continuar
sent la tercera força política
del país
i ser determinants
per sobre del PP
i evidentment aquest objectiu
no l'hem complert.
Convergència i Unió
considerava els resultats
obtinguts a la demarcació
de magnífics.
Crear ocupació
és el principal objectiu
que es marcava
Josep Poblet
al seu cap de llista.
He parlat de responsabilitat
com a paraula més important
que avui descansa
sobre les nostres persones
i per tant
no podem defraudar
aquell entusiasme,
aquella il·lusió
i aquella entrega
de tantíssima gent del país
a favor d'aquesta causa
que nosaltres hem
sapigut interpretar
ja des de mans
de guanyar les eleccions
i que per això
ha rebut la validació.
Per tant,
entenc que hi ha
una perfecta sintonia
entre el poble català
i el projecte
que nosaltres defensem.
Un dels més contents
venit de les eleccions
eren els del Partit Popular
que aconseguien
un tercer diputat
a la demarcació
de Tarragona.
A més,
retallevant distàncies
amb el PSC
a la ciutat
amb tan sols
69 vots
menys de diferència.
Rafa Bona
n'és el cap de llista.
Hem aconseguit
tres objectius,
els objectius
que ens havien marcat.
Primer,
que és treure
el tercer diputat,
el ser la tercera força política
i, com no,
percentualment,
dintre del conjunt
del Partit Popular de Catalunya
ser el partit
a la demarcació
que millor resultat
ha tret percentualment.
I veure també
com amb la capital
de Tarragona
i algunes poblacions
el percentatge
amb el Partit Socialista
s'ha escurçat tant,
tant,
que amb aquestes eleccions municipals
jo penso que serà
una manera molt positiva
per poder
enfrentar-les.
També ho valoraven
des d'Iniciativa
per Catalunya
que aconseguia mantenir
el seu diputat
per Tarragona
amb Hortència Grau
que s'estrena enguany
com a diputada
al Parlament.
Per nosaltres
és positiu
perquè vol dir
que el nostre missatge
que va ser des del començament
un missatge d'esquerres
de valorar l'obra de govern
ha anat bé
i ha encabat
que estem contents
de superar el 5%
també pensant
en clau municipal.
però donada la clara majoria
de la senyora Núria
de Gispert
i català
és ella
qui ha sigut elegida
com a presidenta
del Parlament.
Enhorabona,
molt honorable
senyora Núria
de Gispert.
El 16 de desembre
es constituïa
la mesa del Parlament
de Catalunya
presidida
per primera vegada
per una dona
Núria de Gispert.
En el seu primer discurs
com a presidenta
del Parlament
de Gispert
va fer referència
sobretot
al paper de les dones
a la política.
Però som ara
al segle XXI
i al segle XXI
les dones
comptem
amb una imatge
més forta
quan a drets
i participació
en l'esfera pública.
Però hem de seguir lluitant
assumint la diferència
com a font d'igualtat.
Diem de trencar
el sostre de vidre
que no es veu
però impedeix
assolir
la igualtat real.
Una diputada electa
de la demarcació
Dolors Batalla
forma part
de la mesa
del Parlament
de Catalunya.
Artur Mas
es converteix així
en el 129è president
de la Generalitat
de Catalunya
que prenia posició
el 27 de desembre.
Mas
es sentia
un constructor
de Catalunya
dient
que faria front
a la situació
actual del país
amb el cap fred,
el cor calent
i els peus a terra.
Em sento
un constructor
de Catalunya
i crec
que si coneixem
una mica
la història
de Catalunya
ens adonarem
que la construcció
nacional
del nostre país
no és una feina
per impacient.
És una feina
que requereix
fins i tot
la plenitud nacional
de Catalunya
a la qual
molts aspirem,
jo mateix també,
requereix
de l'esforç
constant,
de la dedicació
permanent,
de l'entusiasme,
de la il·lusió,
de salvar obstacles,
de no donar mai res
absolutament per part.
El 2010 ha estat l'any de les consultes
sobre la independència.
Centenars de pobles de Catalunya
han preguntat als seus ciutadans
si estaven d'acord o no
amb la independència del país.
A Tarragona,
la consulta,
Tarragona decideix,
arribava el 17 d'octubre
d'aquest 2010
amb resultats pobres.
De fet,
Tarragona va ser la ciutat
amb l'índex de participació
més baix
de l'onada de consultes
independentistes
que aquell dia
es van fer
en sis municipis
de la demarcació.
A Tarragona,
ciutat,
només un 5,7%
dels cents
van anar a les urnes
d'un total
de, com dèiem,
141.000 persones.
Eren gairebé
10 punts per sota
del que es va registrar
a Reus.
L'Ord de Marauri
és la portaveu
de la plataforma
Tarragona decideix.
Tota la resta
de municipis
estan en la línia
dels municipis
que són similars
i no res,
només podem pensar
que l'estat
en properes
a les eleccions
i que alguns ajuntaments
no han col·laborat
gaire o gens,
també pugui haver
ajudat
que això
hagi dificultat
més la tasca
segons quines poblacions
que d'altres.
Tarragonis
de totes les edats
van participar
a la consulta
sobre la independència.
N'hi havia
declanament convençuts
i d'altres
que dubtaven
de la seva utilitat.
Jo crec que són
bé,
molt bé,
crec que sí,
que són necessàries.
A veure,
a poc a poc
anirem a lluny.
El que m'estranya
és que es facin a Tarragona
perquè a Tarragona
hi ha iniciatives
així,
catalanistes i tal,
no n'hi ha gaires,
independentistes,
i em sembla perfecte
que puguem expressar
la nostra opinió
en un lloc
com a Tarragona,
que semblem
que no som del lloc.
Jo crec que tenim
dret a decidir,
tot i que ja no servirà de res,
però bueno,
ja és un vot que tenim,
una manera de dir
el que pensem.
Home,
jo votaré a favor del país,
això segur,
no?
I em sembla
que la iniciativa
no ha estat
prou apujada,
que no hem sabut
notícies
fins a l'últim dia.
A Tarragona va votar
el que fins fa pocs dies
era el vicepresident
del govern català,
Josep Lluís Carles Rovira.
Va destacar el fet
que a Tarragona
organitzés la consulta
sobre la independència,
tot i la manca
de suport de les administracions.
El més important
és que se celebri
una consulta
d'aquestes característiques
a la ciutat de Tarragona.
De fet,
em fa una il·lusió particular
perquè és la meva ciutat,
perquè a més a més
ja fa tres anys,
el 2007,
vaig proposar
una data
per fer un referèndum,
aquest sí,
institucional i vinculant,
el 2014 i per tant
totes aquestes iniciatives
que estan sorgint
de la societat civil
són enormement positives
perquè vol dir
que es va extenent
pel conjunt de la societat
la consciència
que el futur de Catalunya
només tenen dret
a decidir-lo
els catalans i les catalanes
i ningú més.
Un dels noms propis
de la política municipal
aquest 2010
era la designació
de Victòria Forns
com a cap de llista
de Convergència i Unió
a les eleccions municipals.
El 27 de juliol
es ratificava Forns
com a alcautable
de Convergència
als comissis
del proper mes de maig.
La candidata
va exposar
alguns dels seus plans
de futur
en presència d'Artur Mas
que, com dèiem,
va ser present a l'acte.
Projectes com
la façana marítima,
el corredor del Mediterrani
o el complex Sant Jordi
eren les prioritats
de Victòria Forns.
Cal un canvi.
Un canvi
que ha de ser
un veritable gir copernicà.
La Tarragona del futur
ha de fer un salt estratègic
que la situï en plenitud
en el segle XXI
i la transformi
en una ciutat moderna,
dinàmica
i referencial
en el seu territori
i arreu de Catalunya.
Una ciutat
amb unes polítiques
que treguin
el màxim fruit
de les nostres fortaleses
que en són moltes.
A Tur Mas
es va dirigir
el fins ara
candidat i portaveu
a l'Ajuntament de Tarragona
Joan Aregio
a qui va demanar
que segueixi treballant
per tirar endavant
el projecte
del futur del partit.
Però també dic
que òbviament
amb el Joan Aregio
jo personalment
no sé
de quina manera
en aquest moment encara,
però jo amb el Joan Aregio
hi compto
i espero demostrar
que en el futur
serà una persona
que podrà seguir
col·laborant
i ajudant-nos
a tirar endavant
el projecte
de Convergència i Unió
no només
a la ciutat de Tarragona,
no només
a les comarques tarragonines,
sinó també
en el conjunt
dècada.
Així Joan Aregio
abandonava
la política municipal
com també renunciava
a encapçalar
la llista electoral
a les eleccions municipals.
El mes de juny
Aregio
tancava una etapa
de 16 anys
a la vida política
del consistori tarragoní.
La decisió
va ser complexa
i molt meditada.
Segurament
alguns d'ells
no han comprès
o no comparteixen
la meva decisió,
però me la respecten
i me l'entenen,
cosa que per mi
també és molt important.
i perquè ells saben
que per mi
sempre ha sigut més important
el projecte
que les persones
i jo intento
que el projecte
sigui més important
que les persones.
I en cada moment
hi ha d'haver-hi
cadascú
en el lloc
que li toca
i a mi crec
que en aquests moments
em toca passar pàgina
i que hi hagi
altres persones.
Una altra data
d'aquest 2010
és la del 2 de febrer
quan el Parlament
de Catalunya
aprovava
l'enprojecte
de llei
de vagaries
que substituiran
les diputacions
provincials.
Catalunya es dividirà
en 7 vagaries
i la demarcació
es dividirà
en aquest cas
en la vagaria
de les Terres de l'Ebre
i del Camp de Tarragona.
Precisament
la capital
i la denominació
Camp de Tarragona
van tornar a aixecar
pel oceguera.
L'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
considerava
que l'avantprojecte
de llei
contempla Tarragona
com a única capital.
Tot i això
Ballesteros
apuntava
que s'havia de treballar
per canviar
la designació
de Camp de Tarragona
per Begueria de Tarragona.
Queda clar
que les 4 capitals
actuals
segueixen sent
capitals
d'aquesta nova arquitectura.
Per tant
Barcelona,
Lleida,
Girona i Tarragona
segueixen sent
capitals
de les begueries
corresponents.
Per nosaltres
aquesta és la lectura
més positiva
de totes.
és veritat
que surt
Camp de Tarragona
per tant
aquí tenim
un recorregut
a fer
en el tràmit
posterior.
Ja sospitàvem
que hauríem
de treballar
en tràmit
posterior,
per tant
en tràmit
parlamentari.
El projecte
parla de seus
institucionals
i no de capitals
i remarca
que la begueria
es dirà
de Camp
de Tarragona.
El president
José Montilla
va treure importància
a les queixes
dels alcaldes.
Han estat
informades
favorablement
amb el vot
favorable
de la Federació
de Municipis
i l'extensió
de l'Associació
Catalana
de Municipis
en el seu moment
i per tant
vull dir
són lleis
on escoltem
hem escoltat
a tothom
i al final
hem pres decisions.
Qui en va sortir
satisfet
va ser l'alcalde
de Reus
Lluís Miquel Pérez
qui va assegurar
que el document
parlava
de seu
del Consell
de Begueria
i no pas
de Capital.
Ens sentim
satisfets
perquè les nostres
tesis
estaven
anclades
amb el que
podíem dir
la racionalitat
administrativa
i també
no ens enganyem
també amb
la legitimitat
històrica
i el que
vol
és que aquesta
sigui
una administració
del segle XXI
en la qual
primi la proximitat
per tant
el concepte
de capitalitat
o sigui
la primacia
d'una ciutat
sobre les altres
doncs
no hi figura.
Les reaccions
al territori
no es van fer
esperar
la presidenta
del moviment
Mouta
Anna Gispert
confiava
que l'avantprojecte
s'atureix
un cop passat
el tràmit
parlamentari
la valoració
no és gaire positiva
tenim en compte
que
hem presentat
més de 5.000
delegacions
que encara
no se'ns ha contestat
i aleshores
el govern
resolt
tirar pel dret
i passar
a provar
aquest avantprojecte
i passar-lo
al govern
no.
d'entrada
l'entrada
entenem
que
per les declaracions
que hem pogut
escoltar
sembla que
mantindrem
la capital
Tarragona
però que la
bagueria
no serà
de Tarragona
llavors
això no ens acaba d'agradar en absolut.
El president de la Cambra de Comerç,
Albert Tavalló, acusava el govern de manca de transparència.
Ens sembla de mal gust la manera que s'ha fet la presentació.
Entenem que hi ha un principi general de les bones formes
amb la qual aquí, a la ciutat de Tarragona,
es van presentar 5.044 al·legacions
entre persones, ciutadans i institucions i associacions
i nosaltres demanem i exigim que des de l'administració,
ja que això va ser una exposició pública, se'n respongui.
El més lògic és que abans que entrés el conseller executiu
se donés resposta a aquestes al·legacions.
La llei definitiva s'aprovava al Parlament de Catalunya
el passat 27 de juliol.
Un dia després, el dia 28, el ple del Parlament
aprovava prohibir les corrides de torros a Catalunya.
La proposició de llei de modificació de l'article 6
del TEC-Rafós de la Llei de Protecció dels Animals
ha estat aprovada per 68 vots a favor, 55 vots en contra i 9 abstencions.
La mesura entrarà en vigor l'1 de gener del 2012.
La iniciativa legislativa popular es va aprovar amb els 68 vots a favor,
55 en contra i 9 abstencions.
El PSC i Convergència i Unió va donar llibertat de vot als seus diputats.
Per Convergència, l'exalcalde de Tarragona i diputat Joan Miquel Nadal
van votar en contra de la prohibició.
Els diputats socialistes per Tarragona també van votar en contra.
Era el cas de la diputada Núria Segur.
Jo penso que en el fons no és tan sols un debat animalista,
sinó que darrere de tot això també hi ha una utilització política d'aquesta qüestió.
Utilitzen determinats grups per afrontar Catalunya i Espanya,
de qual cosa no comparteixo.
I per últim també, que també hauríem de pensar-nos,
si la proposta que hi ha al Parlament de Catrunyes
és mantenir els bous i prohibir les curses de braus.
A més, amb l'únic argument del sacrifici o no de l'animal,
a la plaça, que jo plantejo, que hem de mantenir els bous,
és una tradició catalana i també hem de mantenir les curses de braus,
però que també recordem-ho, que era una tradició fortament arreglada a Catalunya.
Per contra, la diputada de Convergència Unió, Meritxell Ruiz,
es va decantar a favor de la prohibició.
És que aquesta iniciativa legislativa popular
ho va portar un total de 180.000 signatures,
que és una possibilitat que el Parlament contempla.
Per tant, és tot un conjunt de ciutadans
que van portar aquest text legislatiu
i que, evidentment, l'havíem de tenir en compte i considerar.
I jo, personalment, com que Convergència Unió
ens ha donat llibertat de vot,
jo he votat a favor de la prohibició de les corrides de toros.
L'alcalde Ballesteros es va mostrar contrari
a la prohibició de les corrides de toros.
Jo no era gens partidari de prohibir les curses de braus,
és a dir, absolutament gens partidari,
tot i que no soc teoria, no m'agraden els toros,
però no era partidari.
Per tant, si jo hagués estat diputat,
hagués votat que no a la prohibició.
10 de juliol de 2010.
Catalunya sortia al carrer per dir prou.
Sortia al carrer en una de les manifestacions més grans
de la història de Catalunya
per protestar contra la sentència de l'Estatut
emesa pel Tribunal Constitucional.
La moció posava de manifest que Catalunya és una nació.
L'Ajuntament va aprovar una moció més de suport a l'Estatut
i va fer una crida a participar en aquesta manifestació.
Des de Tarragona, diversos autobusos d'Òmnium Cultural
van anar fins a la manifestació a Barcelona.
Joan Andreu Torres és el seu president al Tarragonès.
Es tracta que tothom,
davant del resultat de la retallada
i de la frustració de l'Estatut,
poder manifestar,
tothom que no hi estigui d'acord,
pugui manifestar-ho en aquest cas a Barcelona.
Però segurament,
segur,
que també després les cels territorials,
perquè clar,
no tothom podrà anar a Barcelona,
doncs aleshores també,
lògicament,
les cels territorials també anirem programant alguns actes públics
de cara a poder,
que la gent pugui manifestar el seu desacord
amb la retallada de l'Estatut.
Els partits polítics van assegurar
que la massiva manifestació del 10 de juliol
marcava un abans i un després
en les relacions amb Espanya.
Els juristes i els polítics
ara tenim una gran responsabilitat,
que és no renunciar a cap quota d'autogovern real
i després hi ha els temes simbòlics
en els que a mi se me'n refot
el que digui el Tribunal Constitucional.
Catalunya és una nació
i més igual que diguin que no.
Jo la sento,
la comprenc així
i no em robaran el concepte nació per Catalunya.
Jo crec que és evident,
jo crec que s'ha de fer un full de ruta
que busqui aconseguir una majoria social
prou ample com perquè
el dret a decidir
es pugui portar a terme a Catalunya.
És així de senzill,
vull dir que és evident que la gent
pugui opinar què vol.
Cadascú opinarà el que sigui,
però crec que Catalunya
és evidentment una nació
que té dret a decidir el seu futur.
Això ens està indicant
que hi ha un moviment de fons
en el nostre país
que estan canviant les bases.
Estan canviant les bases
i jo fins i tot m'atreviria a dir
que estem a les portes
o si més no,
dissabte a la tarda
es va obrir la porta
d'una segona transició a Catalunya.
que et faci perdre aquest mal ser
i que et portin al teu mar
també a dintre les venes
que s'ha de protestar
igual que l'any 75,
o sigui que és una cosa illògica
que si diu que les lleis
demanen del poble
que no facin cas al Constitucional
quan una llei demana del poble.
Avui és un dia important
per tots els catalans i catalanes,
qualsevol manera que tinguem de pensar,
però és un dia per sortir
i a defensar Catalunya
i intentar fer entendre
la resta d'Espanya
que nosaltres tenim
les nostres necessitats,
les nostres reivindicacions.
Som la cinquena generació
de republicans
i esperem que aquesta vegada
sigui que vagi de bo.
Jo crec que farà un efecte rebot
i que crec que adelantarà
l'autodeterminació del poble català.
El català també està en notícia
aquest 2010.
D'una banda,
pel recurs presentat
pel Partit Popular
a l'Ajuntament de Barcelona
i la Diputació de Lleida
sobre el reglament d'ús del català
a les institucions,
un reglament que a Tarragona,
el PP,
va votar a favor l'any 92.
Rosa Rossell lamentava
l'actuació dels populars.
L'any 1991,
a finals del mes de desembre,
es va aprovar el reglament
per unanimitat
de tots els grups polítics.
Va estar exposició pública,
no hi va haver cap problema
i definitivament el març del 92
hi va haver l'aprovació definitiva
d'aquest reglament.
A veure,
és un reglament molt,
molt, molt similar
al reglament de Barcelona
i de Mollet
i d'aquestes poblacions.
Jo la veritat és que espero,
espero que el Partit Popular
aquí a Tarragona
no faci el disbarat
de voler d'horts
també denunciar-ho.
I el català també
ha estat notícia
per la sentència
del Tribunal Suprem
sobre el català
de les escoles
que demana
que el castellà
sigui també
la llengua vehicular
de l'educació
a Catalunya.
Ha estat un any
marcat
per les sentències
a Catalunya.
Resum informatiu
de l'any 2010
a Tarragona Ràdio
Política.
de l'any 2010
de l'any 2010
de l'any 2010
de l'any 2010