Tenim les dues cares de la moneda, els castells són això,
i el que de vegades per un és molt positiu, per l'altre és molt negatiu.
I ara sí, eh?
Ara sí, ja el tenim, eh, el Jordi.
Ja tenim el Jordi.
No s'ha acabat d'abraçar encara amb tothom, però vaja,
l'hem rescatat per poder parlar amb ell, Jordi.
Felicitats, eufòria per la tripleta màgica, eh?
Des de l'Arbós i ara a Tarragona, el dia 23, patrona de Tarragona.
Sí, home, és que teníem moltes ganes, no?
Perquè fer la tripleta està molt bé, l'Arbós és una gran plaça,
igual que us sona el Callà i aquestes altres places,
però fer-ho a casa és un gust especial, no?
L'altre dia no va poder ser, se'ns va torçar una mica la diada,
teníem ganes de tornar-ho a provar.
A més, hi havia canvis, sabíem que seria una guerra,
que havíem d'anar a defensar la mort, i així ha sigut.
Jo crec que aquesta colla pel treball que fa s'ho mereix tot.
Estan contentíssims, eh, Jordi?
Sí, sí, eufòrics, més que contents.
Josep, pensé en el Jordi o no?
Ara et sentirà, un moment, que hi deixem l'auricular.
Ara sí, eh?
Jordi, has hagut d'aplicar algun canvi en aquest 4,
però ha funcionat, no?
Sí, sí, sí, ha funcionat.
Bueno, ha funcionat perquè l'han treballat molt bé
i han defensat que era bé l'indefensable.
Però sí, era una qüestió de convicció,
de creure i de saber que has de defensar el límit
fins que estàs baix.
I jo crec que en aquest sentit,
ara la colla mentalment està molt forta.
I et pots permetre segons què,
perquè on no arriba el cos, arriba la ment.
Un d'aquests canvis, no sé si m'ho ha semblat malament, Jordi,
era, per exemple, veure l'Albert Grau
al pis de terços d'aquest castell.
Sí, hem baixat l'Albert de quart a terços
i hem pujat el Jordi Alomar,
que ja havia fet molts 4 de 8
i que també havia fet un molt bon treball
durant tota la temporada.
Doncs són els canvis que hem hagut de fer.
El Jordi Alomar és aquest quart
que hem vist saltar fins i tot per dins del castell,
ja la descarregada.
Suposo que de l'eufòria de descarregar un castell de nou, no?
Ah, bé, jo això no ho he vist,
però podria ser perfectament.
Molt bé, Jordi, doncs en tot cas...
Jordi, Jordi, una qüestió més.
Suposo que aquest punt de psicologia molt forta
serà positivíssim cara al concurs de castells, clar.
Sí, vull dir, primer el treball.
No ho diguis això, Jordi, no ho diguis això.
No, ara ja sí.
És una paraula que ens va condicionar l'altre dia,
però que també ens ha donat molt
i ho hem de respectar.
Jo crec que treballarem molt aquesta setmana, molt,
i el concurs, jo crec que aquest plus de mentalitat que tenim
doncs és molt important.
Però va, ja sabem que en això de castells
tot pot canviar de la nit al dia
i haurem d'anar molt més concentrats encara per poder...
Sí, però el que et volia dir jo és que no és el mateix
treballar després d'aquesta triuleta
que si, per exemple, aquesta diada no hagués sortit com ara.
No, no, evidentment aquest punt d'eufòria i de felicitat
suma molt, suma molt
que ara la preparació de la diada de la setmana vinent.
Molt bé, Jordi, enhorabona, doncs,
per aquesta triuleta, a disfrutar-ho,
però com tu dius, no s'acaba de deixar.
A treballar.
S'ha de treballar.
S'ha de treballar.
Moltíssimes gràcies.
Normal, eh? Normal que digui que està eufòric
perquè no es pot estar d'una altra manera.
importantíssim, com bé deia Xavier,
aquesta triuleta de cara al concurs de Castells
i quan la moral, com et deia,
quan tot et va de cara, doncs sempre...