Els aplaudiments que senten ara a la plaça
és que ja ha quedat absolutament descoberta
l'enxaneta de l'agulla o d'aquest pilar.
Ara el que caldrà és que la resta d'estructura de 4
vagi sortint de la seva posició.
Ho estan fent de forma molt fineta,
amb un ritme prou bo.
I en aquests moments estem ja pràcticament a punt, a punt, a punt.
Només queden els segons, segons que s'aparten.
Castell Carregat, 4 de 9,
amb agulla i forra dels castellers de Vilafranca.
I ara el pilar que està patint una miqueta
el moment de la motxilla,
el moment de la motxilla, ho han de fer amb calma.
El castell que es para, l'enxaneta que és fora,
la plaça que vibra,
els espectadors vilafranquins que no s'ho creuen
i els castellers de Vilafranca
tenen l'aixecada per fora del pilar
i descarreguen el primer gama extra de la jornada.
Sentim de fons els crits emocionats del David Miret
i la meitat de la plaça, podríem dir,
la part vilafranquina que aplaudeix i que llueix.
aquestes banderes verdes,
mentre la resta de la plaça s'ho mira
amb cert excepticisme i fins i tot amb algun murmuri.