Avui també dediquem uns minuts,
els darrers minuts del programa, a parlar de Carnaval.
Avui, dimecres, arriben el rei Carnestoltes i la reina Concovina.
I aquesta tarda, precisament,
en el marc d'aquesta entrada a la ciutat del Carnestoltes i la Concovina,
es procedirà a la investidura dels voters d'honor del 2011.
Aquesta és una distinció que s'atorga a persones
que han tingut una especial trajectòria d'implicació
en les festes del Carnaval de Tarragona.
I amb motiu del 30è aniversari de la recuperació del Carnaval,
la Comissió Consultiva del Carnaval de Tarragona
ha decidit en guany per unanimitat
atorgar aquesta distinció de voters d'honor
a dues persones que es van implicar, i molt,
ara fa 30 anys en la recuperació del Carnaval.
Són el Fausto Sánchez Cascado i el Miguel Ángel Navarro Arnes.
A tots dos els podem saludar a través del telèfon
a aquesta hora del migdia.
Fausto, Miguel Ángel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Com esteu?
Hombre, jo una miqueta tal,
perquè estic ara al matí al llit amb 38 de febre, però...
Estàs una miqueta, perdona, què?
Estic al llit amb 38 de febre,
amb una bronquitis i tal, però bé...
Carai, carai, que inoportuna, no, la bronquitis?
Sí, molt inoportuna.
No podràs, doncs, em recollir la distinció?
Sí, sí, però t'estic dient que estic ara al llit
ficant-me'n'hi, per a com a mínim estar cinc minutes allà i poder agafar a les dos botes,
la del Fausto i la meva.
Escolta, què suposa per a vosaltres, doncs, el poder ser, tenir aquesta distinció de vot d'honor?
Fausto.
Mira, jo t'estic contestant des de València.
Sí.
Des de molt lluny.
Doncs és molt perquè va ser una cosa que va començar una miqueta en plan prova,
en plan a veure què passa i veure que ha crescut i que ha canviat també,
s'ha modificat i t'arriba molt perquè una miqueta sents una sensació
que és una miqueta fill teu, fill teu i fill de tota Tarragona, també, no?
Una festa que, a més, ja sabeu que en època franquista es va prohibir
i que va ser, i que és una miqueta una festa realment,
en el moment en què vaig ser, democràtica i una miqueta parlant dels nous temps, no?
Tu, Fausto, estàs a València.
Suposo que vas marxar fa temps per motius personals o professionals.
Professionals des de l'any 91, estic així.
És a dir, que ara fa anys que no veus el Carnaval de Tarragona?
No, més o més tinc alguna relació, però fa anys que no, eh?
I què recordes?
El començament, sobretot.
Clar, què recordes aquells primers anys de la recuperació, dels primers anys 80?
Que va ser tot un procés difícil de plantejar com podia ser este Carnaval,
de buscar dades, de recollir una miqueta gent...
va ser una miqueta una aventura i crec que Miquel Àngel també te ho podrà dir.
Sí, sí, ara li preguntarem al Miquel Àngel.
Miquel Àngel, què suposa primer per tu rebre aquesta distinció?
Hombre, jo crec que...
Fausto no ho sap, però jo he parlat alguna vegada amb ell,
que després del que va passar i tal, és la primera vegada que a l'inici del Carnaval
es reconeix que vam fer una tasca pel Carnaval de Tarragona.
Però també me sento molt feliz i molt orgullós d'aquest reconeixement.
I d'aquell 1981, per exemple, recordes...?
A veure, perdona, el Carnaval Naltros va començar al 82.
Al 82.
Al 82, és a dir, el 81, continuo dient el mateix.
A veure, aquí hay que fer un reconeixement abans de Naltros,
que és a la gent de la comissió de la...
que es coneixo de la...
del Municipal de la Juventud,
del Consell Municipal de la Juventud,
gent com l'Almagro, com l'alcalde,
com la Yolanda García, que teniu aquí a la ràdio,
que van decidir des del Consell
fer un ball de Carnaval, no?,
que això va ser el 81.
Llavors, vist a l'èxit que va tenir aquest ball,
es va decidir, i van comptar amb Fausto en primer,
a organitzar el Carnaval.
Bueno, i d'aquella època, doncs,
Fausto se recordarà les nits que anaven a les associacions de veïns,
que no hi havia ni llucs, quasi als barris,
i, bueno, moltes coses, no?
Anàveu i que els hi deieu?
Ja, Fausto, que li deien.
Fausto.
Fausto, que li deien.
Perquè te recordes que, bueno,
al principi nos rebían con una miqueta
como si Naltros fosin funcionarios de l'Ajuntament,
ni ho eren, no?
Sí.
I així, con Ur passa allà, no?
I després, bueno, sortien,
incluso eran tan benevolentes que nos portaban a casa,
pues no tenían ni coche, Naltros.
I què us deien a vosaltres, Fausto,
quan anàveu a parlar a la gent
de les diferents entitats i associacions als barris?
No, la gent,
lo que ha dit Miquel Àngel,
en principi es quedava una miqueta parada
per falta una miqueta de feia molts anys,
que no es feia res paregut,
però després,
bé, la demostració
que la cosa va funcionar
és que en aquell any 82
ja va ser una incida de gent important.
i m'agradaria,
lo que ha dit Miquel Àngel,
tota la raó
i, perdoneu,
no haver-lo comentat abans,
tota la gent
que va participar,
nosaltres vam ser,
van ser uns més
de tot el procés,
saps?
Però la gent,
bueno,
la demostració,
ja et dic,
va ser que el primer any
ja va ser un èxit
i Miquel Àngel
te ho pot dir.
Tu, Miquel Àngel,
que l'has pogut
seguir veient
i veient aquesta evolució,
ara què et sembla
el Carnaval?
Vosaltres us podíeu pensar
ara fa 30 anys
que això acabaria sent
una cosa tan multitudinària?
Hombre,
Fausto i jo
recordo moltes vegades,
moltes discussions
que vam tenir
que al principi
no s'entén molt solers,
no sé,
ningú se creia el Carnaval,
inclús en l'altre
no es costava,
no?
I el que diu él,
la gran sorpresa
va ser que
el dia de Carnaval,
la ruga de Carnaval
va ser molt lluny,
però és que
després,
quan la Guerra de la Farina
comptava,
sempre n'hi havia gent,
no?
Però la major sorpresa nostra
i m'agino
que Fausto
també se recordarà,
va ser que
el dia de la crema
del Minot
o el testament
del Can Estoltes
van veure pràcticament
a tots els consellers
de l'Ajuntament
disfraçat a la porta
a l'Ajuntament,
llavors,
ahir quan te vas
donar a compte
que en fin,
al final,
si jo
em van donar a compte
que això
podia tirar endavant.
Això ara seria impensable,
no?
Tu creus,
tu t'imagines
veure tots els regidors
de l'Ajuntament
avui disfraçats?
Me referís sobre todo
en los regidors socialistes
i del sur,
perquè aquella època
encara era del sur
perquè altres no surtien,
no?
No,
jo em agino que sí,
que surtirán,
no?
Bueno,
hi ha una imatge
sempre del carnaval
que l'allenté
d'aquella època
que era,
per exemple,
al senyor Recasens,
com era el senyor Recasens,
com és,
em agir,
tot ser i tal,
a la guerra de la farina
i aguantant les farinades
que le feien.
No te recordes tu, Fausto?
Sí.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Es decir que va a ser
algo yo crees
que va a enganchar
porque en primer
yo, bueno,
tú preguntabas
si las diferencias,
no,
hi ha moltes diferencias
entre el carnaval.
Aquel carnaval
surtían como a de Fausto,
surtían de la represión.
A ver,
cada vegada
que se han carnavado
entre cuatro o cinco años
se han carnavado,
había la carta del gobernador
dient,
que ojo con el carnaval
que no se podían portar
la llen mascarada,
podían sortir
con mascarada al carrer,
que no se podía hacer
escárnio
de la autoridad.
I cartes al director
dient
això que es,
el carnaval
és una festa pagana,
això durant anys.
I tu creus,
Fausto,
que el carnaval
ha evolucionat
com podíeu esperar
30 anys enrere?
Perquè clar,
vosaltres en aquell moment
teníeu un esperit,
jo m'imagino,
especialment transgressor.
No sé si creus tu
que aquest esperit
s'ha mantingut en general.
No.
És una festa més.
Sí,
s'ha perdut.
Tot aquell esperit
s'ha perdut?
Sí,
jo...
Però és que
no diria tan sol
en el tema del carnaval,
sinó en la societat
una miqueta
una miqueta en ple.
I bé,
i tota festa
és una miqueta
també reflexe
de la societat
en què està integrada.
I jo crec que ara
el carnaval
és una festa
que està bé
i que té força,
però el factor transgressor
que podia tenir
en aquells moments,
o ja no dic res,
en els orígens,
jo crec que s'ha perdut bastant.
I tu, Miquel Àngel,
també coincideixes?
Sí, sí, sí.
Jo, a veure,
jo en aquest moment
crec que és una festa
que té molt de continent,
però no té cap de contingut.
És a dir,
molt en vulcà,
molt de vestides,
però el que és el carnaval,
el que identificava el carnaval,
el que va fer
que el carnaval
estigui prohibir
moltes épocas
que això que et deia abans
que el governador
encara feia això
o no se creia en què tal,
això s'ha perdut totalment.
I, de fet,
contra que,
bueno,
jo personalment,
Fausto,
no tant,
però jo veig estar
de molts anys
al carnaval,
el primer que s'ha carregat
el carnaval
són els actes
realment del carrer,
els que la gent
participava,
no els que eren actors,
sinó els que eren,
com que era la farina,
el judís,
una segona cosa.
això ha desaparegut totalment.
I, de fet,
s'ha fet
una espècie de rua,
grans desfilades
i res més.
I tot el que és
el contingut del carnaval,
la crítica social,
política,
el que tal,
ha desaparegut totalment.
Tu creus, Fausto,
que això es pot recuperar
o que, en fi,
la societat i el país
evolucionaran d'una manera
que tot allò
ja no tornarà?
És que, mira,
carnavals
com el de...
el concepte
de carnaval
venecià,
de Río,
els models
d'ací,
de Càdiz,
de Tenerife,
i tal,
jo crec que han fet
bastant mal
en el sentit
que s'intenta imitar
i és un carnaval
espectacle.
I això
ha passat
en tots els carnavals
i ja no tan sols
de Catalunya,
jo crec que de tota Espanya.
Tots, d'alguna manera,
intenten imitar
aquest aire
de Brasil,
d'espectacle.
Jo veig
molt, molt, molt difícil.
Si acas,
aquests carnavals
que queden
en pobles xicotets,
que tenen encara
una força
molt de poble
i que
i que se relacionen
encara
amb festes
de canvi
d'estació,
d'hivern,
a primavera,
ahí,
aquest factor
existeix.
Però en grans ciutats
jo crec que no.
Miquel Àngel,
ja no ho tornarem
a recuperar això,
a Tarragona.
Aquell esperit
de fa 30 anys.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Més te diré coses,
no?
Per exemple,
estem vient aquí,
jo visco a Perafor.
El carnaval a Perafor
és fa una setmana després.
Però el que fa,
doncs se contraten
compasses
del carnaval de Tarragona.
No s'ha intentat
buscar un carnaval,
el que estava dient
a la Fausto,
Perafor
és un poble xicotet,
no?
I jo crec que és molt...
Però no Tarragona,
eh?
És el que ha dit
en general.
Hem arribat
un moment
que la festa és festa,
pràcticament
totes les festes
són iguals.
Fa poc,
bueno,
tens la...
A l'1 de novembre
la castanya ha passat
ara ser una festa
de disfraces
també.
El 5 d'any
és una festa,
una de les festes
precioses
que hi havia
que la de la nit
de Sant Joan
que ja en sortia
doncs pràcticament
acabes també
sent espectacle
i per a descomptar.
En fi,
que la societat
canvia,
el país canvia
de manera imparable
i segurament
encara que hi hagi
molta gent
com vosaltres
que vau fer
el que vau fer
fa 30 anys,
en fi,
tot allò ha canviat,
s'ha transformat
i és un procés
imparable.
Fausto Sánchez,
moltes gràcies
doncs per atendre
aquesta trucada
des de València
on vius actualment
i en fi
que vagi
molt bé.
gràcies per haver-nos
atès
aquesta trucada
telefònica
i felicitats
encara que no puguis
recollir
aquesta distinció
en persona
del boter d'honor.
Molt bé
i estic d'espírit
com ja he dit
moltes vegades.
Gràcies Fausto
i que vagi molt bé
i gràcies també
al Miquel Àngel Navarro
que et recuperis
ràpidament
d'aquesta mica
de grip,
d'aquesta bronquitis
i que aquesta tarda
puguis estar
recollint
aquest boter d'honor.
Aquesta tarda
tenim allí
i bé
encara que siga
5 minutes
per poder agafar
la boca a l'austre
i bueno
recordar un poc
més temps.
Exacte,
a fer una mica de memòria.
Gràcies Miquel Àngel
i felicitats.
Adéu-siau,
bon dia.
Música
Música
Fins demà!