Aquí seguim en directe en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
amb altres temes, amb altres qüestions d'actualitat
i amb altres protagonistes també de la informació de Tarragona.
Avui un dels protagonistes és en Jordi Rovira,
des d'aquesta passada nit el nou president
de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Substitueix en el càrrec en Rafael Gabriel,
que ha estat el president de la societat des de fa molts anys.
Jordi Rovira, en fi, molt conegut per moltíssima gent,
secretari en els últims anys de la societat
i ara, com dèiem, màxim responsable
d'una entitat històrica de la ciutat de Tarragona.
Jordi Rovira, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Canviarà molt la feina a partir d'ara del que fins ara era secretari
i ara serà president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense?
A veure, d'entrada no hauria de canviar molt,
el que passa que, evidentment, afrontarem nous reptes
i, per tant, dintre d'una línia que tenim marcada
que això està bastant clar,
evidentment podem obrir nous fronts.
De fet, la nostra societat s'ha anat consolidant
amb el pas del temps, amb qüestions d'infraestructura,
perquè tenim unes instal·lacions prou bones al carrer Major,
un pis d'uns 250 metres,
amb l'equipament de biblioteca,
que potser és un dels temes més importants que mantenim,
i això calia resoldre-ho d'una forma definitiva.
El Rafael, tots aquests anys, ha insistit en que calia
enllestir el local.
Això podem dir que ara ja és una realitat, ja està fet,
i, per tant, podrem tenir una miqueta més de marge
per noves activitats, per nous plantejaments,
sobretot, potser, en l'àmbit de la recerca
i en l'àmbit de la difusió del patrimoni de reunir.
Ara parlarem d'això de recerca i de difusió del patrimoni.
El relleu, en qualsevol cas, forma part d'una transició normal
entre un president que ha estat molts anys
i un nou president que també porta anys i dècades
vinculats a la societat?
Correcte, a veure, és una miqueta,
per no usar la paraula que no agrada massa,
de continuïtat, però bé, però implícitament aquesta és així,
és així, i, de fet, doncs,
hi ha una continuïtat en quant a concepte,
en quant a la forma d'entendre l'entitat,
en quant a la forma, també,
d'intervenir una miqueta en l'àmbit social,
i això, doncs, té el nostre itinerari històric,
que, de fet, ja ve de molt més enllà.
De fet, l'arqueològic ha estat una veu crítica.
des del 1844 va sorgir una miqueta
per ser contrapunt d'una institució
que es creava en aquell any,
ja tan enrere, no?,
que era la Comissió de Monuments.
Es parteix de la premissa, potser,
que algú pot jutjar que no és així,
que no és correcte,
però que és que el patrimoni és un bé massa important
com perquè només en tingui cura l'administració
i que hem de vetllar, també, els ciutadans per això,
i això encara no està desmentit del tot,
és a dir, això encara és necessari,
és a dir, una miqueta l'enfoc és
el d'estar tot el temps alerta
per defensar, per protegir,
per conèixer millor el patrimoni
des de l'àmbit, doncs, ciutadà,
no des de l'àmbit universitari que ja es fa,
no des d'àmbits administratius que ja es fa,
i es fan segments importants, doncs, de treball,
doncs, des de les administracions, sobretot,
però creiem que hi ha aquest marge de treball
encara des de la via, doncs,
de, els que podríem dir, no professionals,
sinó des de la via dels ciutadans.
Analitzem, doncs, ara, des del punt de vista
del nou president de la societat arqueològica,
el moment actual de la ciutat.
Ara, fa uns mesos, el vam entrevistar,
parlàvem amb ell, coincidint amb el desè aniversari
de la declaració de Tarracó
com a conjunt patrimoni de la humanitat.
Quina fotografia,
quina radiografia faria Jordi Rovira,
ara mateix, de l'estat
de les excavacions arqueològiques,
de tot el que s'ha fet en els darrers anys,
o del que s'ha de fer a la ciutat de Tarragona?
A veure, el retrat actual
és un retrat que no és immòbil,
és a dir, es belluga,
és a dir, l'ambient arqueològic de Tarragona funciona,
existeix, hi ha treball en diferents àmbits,
el que passa que nosaltres hem considerat
que, doncs, potser no acaba de tenir el millor enfoc,
no acaba de tenir la millor direcció
a l'hora de poder assolir algunes fites
que haurien de ser els reptes
que han de portar a que aquesta ciutat
figuri en el mapa,
no només en el mapa dels historiadors, que hi figura,
ja sabem que això va ser una importantíssima capital romana,
ja sabem que té uns valors que va reconèixer UNESCO,
ja sabem que el patrimoni tangible allà està,
però sí que caldria articular qüestions
com ara les del revulsiu d'un museu arqueològic,
per exemple,
és a dir, portem uns anys
amb una certa paràlisi del projecte,
semblava tot que fa quatre anys
potser hi hauria un projecte immediat
i algun gran arquitecte es faria càrrec d'un preprojecte,
si es vol, però aquest no ha arribat mai,
Tabacalera creiem que és l'àmbit perfecte per això
i al final, doncs, amb molt d'esforç
podem dir que gairebé tindríem el consens,
gairebé, deixo-lo gairebé
perquè sempre hi ha algú
que potser no ho ha plantejat
com la millor opció,
però el que sí que cal
és que la ciutat s'uneixi amb aquests aspectes
i el pol d'atracció
que significaria un gran museu arqueològic
que no hem de parar de comparar-lo
amb Guggenheim,
no hem de parar de comparar-lo
amb el Museu Arqueològic de Mèrida,
no hem de parar de comparar-lo
amb altres museus
o equipaments culturals que es fan pel món,
doncs, sembla que tindria
aquest ressò a nivell mundial
i que també serviria per posar en el mapa
la ciutat de Tarragona,
també serviria per la promoció turística,
per exemple,
que és un tema que també el tenim una miqueta
apagat dintre del que cap.
En un moment de crisi com aquest
és una mica més difícil afrontar
reptes tan importants,
però el que caldria sí que ja és d'un cop per tots
posar fil a l'agulla
des de totes les administracions,
des del famós real patronat
que aquells últims temps s'ha estat esmentant,
un real patronat
en el que l'arqueològica hi figurarà,
i això sembla que acabarà sent així,
i que hi han de figurar també
les altres entitats que gestionen
i que tenen patrimoni
al voltant de l'arqueològia tarragonina,
i que això hauria de ser sense mimbes,
és a dir, si Tabacalera ha de ser només museu arqueològic,
és el que permetrà que això sigui un projecte vàlid.
Si l'hem de repartir amb 50 trossos,
doncs bé, hem de pensar en una altra cosa llavors,
és a dir, si hem de fer aquell repartiment
que ja s'ha anat dient
i que sembla que darrerament està una mica frustrat,
perquè no acaben de venir els recursos
per fer tot el que es volia fer
en la zona de Tabacalera,
doncs bé, caldrà potser rumiar
que el projecte unitari
sembla que és l'únic que té sentit
i que potser ja a partir d'aquí
és on s'hauria d'establir el consens.
Perquè què suposaria, quan el tinguem,
tenir un gran museu a la Tabacalera
respecte al que tenim ara
des del punt de vista això, arqueològic?
A veure, el nostre plantejament
és que el Museu de Tarragona
ha de ser un museu no només de la ciutat de Tarragona,
sinó que ha de ser un museu
d'una ciutat que va ser capital
de la província més gran de l'imperi romà.
És a dir, que aquí hauríem d'assumir funcions
de capitalitat
i d'una capitalitat molt més extensa
del que podem pensar
perquè arribem fins a Galícia,
fins al nord de Portugal
i baixem fins a Cartagena, de fet,
i els Pirineus ens frenen,
però bé, doncs,
tindríem tot aquest àmbit
d'estudi,
àmbit pedagògic,
àmbit de mostrar exposicions temporals
de material romà
de tota aquesta gran zona
i també el que caldria, doncs,
és unificar en aquest museu,
doncs,
tots els elements que fins ara
no es poden visualitzar.
És a dir,
el Museu Arqueològic té moltes peces guardades
en negatzems,
a Tarragona i fora de Tarragona,
fins i tot,
i això caldria resoldre-ho
i donar una visió pedagògica
de tot aquest material
i això hauria d'anar acompanyat,
sens dubte,
d'un equipament també
de difusió del patrimoni
i també d'investigació.
Caldria que les entitats
que ara ens dediquem
a la recerca
en l'àmbit de l'arqueologia
poguéssim tindre
les nostres instal·lacions
centralitzades,
unificades,
per donar també aquest millor servei
i crear una petita ciutat
de l'arqueologia
dins de Tarragona.
Pel que s'ha parlat fins ara,
la Real Societat Arqueològica
de Tarragona té la sensació
que la idea va per aquí,
que això sigui realment
una gran ciutat arqueològica,
que hi hagi, en fi,
altres elements
que acompanyin
el propi museu.
Creiem que sí
i creiem que aquest és
un itinari a seguir,
és a dir,
no tothom hi ha arribat
encara a aquesta conclusió,
és a dir,
no totes les institucions
que hi participen
potser van en la línia
de màxims
que potser estic
jo ara exposant,
però jo crec que hi acabaran anant,
és a dir,
acabarem confluint
que la millor opció
és la millor,
és a dir,
que això no hi ha més dubte
perquè, clar,
si ens volem quedar a mitges
això no ven,
això sí que no oferiria
doncs el revulsiu aquest
que voldríem.
El Ciutadà segur que
de totes maneres
es pregunta més d'una vegada
que estem parlant
d'aquest gran projecte
de Museu Nacional Arqueològic
a la Tabacalera
i just al costat
tenim tancada
desafany la necròpolis
paleocristiana.
Aquest és un tema endèmic
que les administracions
són responsables
de resoldre'l,
evidentment,
és a dir,
qui posa el pany i la clau
doncs hauria també
d'acabar preveient
que aquesta solucionada
tindrà un final.
No poden ser 15-16 anys
sense aquest equipament.
No podem sostreure
la visita dels tarragonins
en primer lloc,
que ja serà una generació
de joves
i de gent
doncs de mitja edat
que no l'han vist mai.
Això
no és decent.
És que això
realment hi ha,
ara ja està en un límit
que la llei preveu
de fet alguna cosa
al voltant d'això
i és que
si l'administració
que gestiona aquest bé
no és capaç
d'obrir-lo al públic
ha de passar
a mans
d'una altra administració
que sí que el pugui
obrir,
que el pugui mantindre
en les condicions
pertinents.
Bé,
fa temps
vam fer una proposta
que potser
no s'entendria
des d'aquí
però
si la Generalitat
no pot obrir
aquest museu
podria revertir l'Estat
i si l'Estat
siguin a titular
tampoc pot
podria revertir
l'Ajuntament.
És a dir que
alguna de les administracions
hauria d'acabar-se
fent responsable
subsidiària
d'un problema
que ara ja
sí que no és normal
de fet
perquè...
I vostès creuen
que es pot obrir?
Que es podria obrir?
Es pot obrir?
Evidentment s'han de fer unes obres
que cada cop són més importants
perquè a mesura que s'abandona
un edifici
doncs cada vegada
necessita més rehabilitació
no?
Ja són molts anys
evidentment
però és que això
s'ha de posar fil a l'agulla
és a dir que sí que no hi ha d'haver més
i després també
s'ha de diferenciar
entre si l'edifici està en ruïna
i si en canvi
hi ha un entorn
d'uns jardins
amb un jaciment arqueològic
visible
que es podria fer accessible
perquè a veure
no...
Teòricament no hi ha d'haver cap perill
en les zones de jardins
sinó potser
en l'àmbit més proper
a l'immoble
que també s'hauria de comprovar
si és que això és així
i afrontar
unes obres immediates
de reparació
del que calgués
i si són estructurals
doncs també
és a dir
que no es pot plantejar
és que aquí
es tanqui un museu
que és un museu
a més a més capdavanter
en el món
és un museu
dels que exposa
el millor conjunt
que tenim
de tema funerari
d'Europa
i aquí extrena
tota la Mediterrània
però bé
doncs és un museu
molt rellevant
en quant a varietat
d'objectes
que presenta
ja que hem parlat
d'això
del Museu Nacional Arqueològic
del projecte
de traslladar-lo
a la Tabacalera
ara de la Necròpolis
i la resta en general
dels monuments
allò que els ciutadans veuen
però que ho veuen
amb uns ulls
que no són
els dels experts
o els de la societat arqueològica
des del seu punt de vista
com tenim
els monuments
ara mateix?
Hi ha una mica de tot
en arqueologia
a Tarragona
molt sovint
patim modes
hi ha modes
que afecten
monuments
que potser
no necessitarien
massa una intervenció
i que llavors
es posen de moda
i se'ls reforma
aquest podria ser
el cas
de l'aqueducte
del pont del diable
que ara
doncs l'hem vist
com se li reconstrueix
o se li afegeix
un coronament
que no tenia
i doncs
té una mica més de ciment
del que potser
hauria de tenir
no era potser
el monument
que més patia
els efectes
del pas del temps
ara els patirà més
perquè se li ha tret
la capa de protecció
que significaven
alguns líquens
i alguns elements
naturals
que hi tenia a sobre
i ara
la pedra està exposada
directament
i ara sí que
es deteriorarà
molt més ràpid
això també potser
es tenia que haver plantejat
en el seu moment
bé
no era potser
el més urgent
de les intervencions
que calia fer
la muralla
sí que evidentment
s'hi ha intervingut
i doncs
n'hem patit
una miqueta
les conseqüències
en la part alta
amb el tancament
d'algun carrer
el que passa
que la muralla
no s'acaba
amb dues intervencions
sinó que realment
té punts molt delicats
que caldrà afrontar
també
amb restauracions
bastant immediates
perquè hi ha una zona
que pràcticament
està
en perill
podríem dir
que és la zona
propera
a la Diputació
la zona del portal
de Sant Antoni
l'extrem
que pràcticament
la muralla
està descalçada
que no té
ni fonamentació
i que allí
es podria produir
algun ensorrament
com ha passat
en altres ocasions
hi ha monuments
que ens n'hem oblidat
una miqueta
com el fòrum local
és a dir
entre els carrers
Cervantes
Soler
Lleida
i tenim també
un element
molt important
de patrimoni
que està més dormit
hi ha temes pendents
de projectes
en aquell monument
que potser
es podrien
començar a aplicar aviat
tenim un monument
fonamental
que és el circ
i que les intervencions
es van aturar
ja fa potser uns anys
i tenim tres zones obertes
que són
la zona de la capçalera
la baixa de peixateria
tenim la zona
del trinquet
pell
tenim la zona
de Sedassos
on sorprenentment
no s'hi ha intervingut
i no perquè no hi hagi projecte
ja hi ha projecte
el projecte s'ha anat demorant
per raons diverses
i seria fonamental
intervenir allí
perquè la gent
en pugui gaudir
al Sedassos
hi ha una volta
de 60 metres romana
tan impressionant
com la que tenim
sota del pretori
també en el circ
per què no
en gaudim
per què els ciutadans
no tenen dret
a accedir
a aquella volta
quan la inversió
de fer és realment petita
quan quedaria
òbviament
adequar-ho
doncs per seguretat
posar una escala
il·luminar
aquest espai
però
el que hem d'intentar
és que
no
no se sostregui
a la llum pública
el que és el patrimoni
de fet
la lli
del patrimoni català
doncs el que diu
és que el més important
del patrimoni
és la seva difusió
és que s'ha de conèixer
no podem mantindre
zones
que ja són
propietat municipal
i
sense accés
al públic
això
sembla
el que més ens sobta
de les actuacions
i creiem que
el que seria
bosc
qualsevol govern
municipal
que intervingui
que s'apunti al tanto
sisplau
però
quan abans millor
què pensa per exemple
d'aquesta troballa
d'aquesta volta
a Cala Gapitu
que s'ha donat a conèixer
aquesta setmana
és molt interessant
a veure
és una troballa
que
doncs
ja estava
una miqueta
esboçada
en les reconstruccions
que havia fet
en Lluís Pinyol
el director
del Museu d'Història
també en Jordi López
ja en va parlar
i també
doncs ja
intuïm
que per allí
per paral·lels
que tenim a l'altra banda
del fòrum
també
hi podia haver aquest accés
no és l'única volta
que hi ha per la zona
n'hi ha dues
o tres més
que són mig conegudes
pels investigadors
i que són impressionants
totes tres
i jo el que crec
és que evidentment
si tinguéssim
un projecte
definit
per al Gran Fòrum
Provincial de Tàrraco
doncs
seria molt millor
perquè no estaríem fent
descobertes parcials
que després a vegades
costen una mica
d'integrar
en la visita pública
sinó que ja
de bon començament
sabríem
per on hem d'anar
hi ha
tot un angle
del Gran Fòrum Provincial
que està comprès
entre els carrers
doncs
Cibaderia
el carrer
doncs
del Notari Lvinyana
a l'Arden Toda
doncs
el carrer del Comte
tota aquesta zona
és una zona
molt valuosa
per poder redescobrir
una part
del monument romà
que va ser
el Fòrum Provincial
i que
ja té moltes finques
que són titularitat
de l'Ajuntament
del Patronat
de l'Habitatge
de la Generalitat
i que no intervenien
elles
doncs també
és una d'aquelles coses
que ens està restant punts
de fet
la promoció patrimonial
de Tarragona
passaria
perquè
tot sovint
hi haguessin intervencions
que ens posessin a la llum
aquests elements
i que
es poguessin oferir al públic
i que això portaria
visitant segur
la millor publicitat
que pot fer
turística
Tarragona
és
anar donant notícies
sobre la seva activitat
arqueològica
perquè això
porta gent
i ensenyar-la al públic
i obrir-la
el fill d'això últim
que comenta
i recuperant
el que
com deia al principi
de l'entrevista
deia que com a entitat
la societat arqueològica
resolt
bàsicament ja
tot el tema
del seu edifici
de la seva seu
de les seves instal·lacions
difusió i recerca
n'ha parlat
com a objectius
a marcar-se
precisament
en aquests ambits
quines coses
o quines prioritats
es marca el nou president
a veure
quant a difusió
nosaltres tenim una eina
de difusió
que és fonamental
que és la publicitat arqueològica
que és la publicació
més antiga
que hi ha a Tarragona
d'aquestes característiques
un bolletí
que surt des del 1901
doncs bé
aquest el continuem
naturalment
i el volem potenciar
encara més
és el que ens permet
també difondre
els nostres treballs
arreu del món
tenim un intercanvi
amb entitats similars
doncs que són
unes 350
dels 5 continents
i ens arriba
material
també
doncs
intercanviat
d'institucions
universitàries
acadèmies
científiques
de tot arreu
això ho potenciem
naturalment
també creiem que
hem de fer una línia
de recerca
que ja la vam començar
fa un parell d'anys
ja amb un estudi
sobre el disseny urbanístic
de la part alta
de Tàrraco
que creiem que
doncs
aporta
bastanta informació
innovadora
sobre aquest àmbit
una miqueta
també pensem
que hem de potenciar
la difusió
en l'àmbit
d'associats
i en l'àmbit
també de tarragonins
en general
a base de visites guiades
a base d'activitats
doncs
més de seminaris
conferències
activitats
que ja hem anat
desenvolupant
però que les hem fet
més espaiades
ara
realment
la intenció
és intensificar-les
és doncs
fer-les
molt més sovint
encara
ben aviat
presentarem
les actes
ja publicades
del congrés
que vam fer
fa també
un any i mig
en honor
a Teodor Haustil
el gran arquitecte
arqueòleg
que va treballar
a Tarragona
sobretot
als anys 60
70
80
i
publicarem
dos volums
que són
gairebé 900 pàgines
de contingut
sobre
arquitectura
sobre arqueologia
d'època romana
a la ciutat
una mica
és això
és no oblidar
aquest sector
de la recerca
de la investigació
d'un nivell
que també
la societat
ha vingut fent
des de sempre
i que
tot i que hi ha altres
entitats
que també
la desenvolupen
molt correctament
creiem que
no podem deixar
de fer-la
molt bé
doncs de tot això
anaríem parlant
en els propers mesos
amb els responsables
de la societat arqueològica
tarragonès
avui el seu nou president
Jordi Rovira
una persona molt vinculada
des de fa anys
a l'entitat
ens ha acompanyat
a la cintònia
de Tarragona Ràdio
molta sort
bona feina
Jordi
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la pròxima
a la propera
adeu-siau
fer-la
vaix õe
per
de
中國