This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fa cosa de 15 dies, abans d'aquesta setmana passada,
la Setmana dels Pons, per entendre'ns,
era l'1 de desembre quan començava la primera de tot un cicle de xerrades.
Un cicle de xerrades sobre medi ambient marí a Tarragona,
o el que és el mateix, doncs donar a conèixer l'espai
i tota la biodiversitat que tenim en el litoral a Tarragona
i en el que hi ha sota o més enllà de la platja, per entendre'ns.
És un cicle de xerrades que organitzen la Conselleria de Medi Ambient
i la Societat d'Exploracions Submarines.
Per entrar en més detall, per parlar-vos de les xerrades que encara queden,
per davant, tenim a l'altre costat del fil telefònic el Jaume Folk,
i ell és biòleg, justament, de la Societat d'Exploracions Submarines,
també catedràtic de la Robert i Virgili.
Jaume Folk, bon dia.
Hola, bon dia.
Apuntualitzo, perdoneu, que és professor titular.
Ui, t'he pujat el càrrec.
No em puja el càrrec, que tal com està la cosa,
no he sentit de fer bromes.
Molt bé.
Professor titular de la Robert i Virgili.
Gràcies, bon dia.
Jaume, allà va fer la primera xerrada el dia 1 de desembre,
justament el dim...
Jo, em sembla que és el 15, en tenim un altre, no?
Sí, del projecte Silmar.
Molt bé.
Explica'ns una miqueta el marc general,
amb quina voluntat han nascut aquest cicle de xerrades.
Doncs, bé, moltes gràcies per l'interès.
Mireu, no és una acció aïllada,
sinó que fa tota una pila d'anys,
que com dieu, i heu explicat molt bé,
la Societat d'Exploració en Submarines de Tarragona,
doncs té un interès per l'estudi, el coneixement
i la divulgació del litoral,
d'això que tenim una mica més enllà de la sorra de la platja,
que és molt important, però que no ho veiem normalment.
I llavors, ja fa uns anys que vam fer cicles de xerrades
a Caixa Tarragona, adreçades també al mateix tema,
i ara hi tornem.
És a dir, que no és una cosa nova.
I el que volem fer és justament donar a conèixer projectes
que ara són vigents, que estan a la costa de la nostra ciutat,
perquè el conjunt de la població ho conegui,
n'estigui assabentat,
i després, doncs, curiositats, coses que poden interessar,
com per exemple el vídeo submarí o la fotografia submarina,
que són coses que són de gaudi general,
perquè ja formen part una mica del món de l'art, pràcticament.
I és una mica això la nostra filosofia,
acostar a les persones, a la societat en general,
quelcom que és al voltant de tots nosaltres,
però que alhora és extraordinàriament desconegut,
però que també és molt important.
És simplement posar un focus en activitats que ja s'estan fent,
no és que vingueu a parlar de projectes futurs o de coses innovadores,
si no són activitats que ja es fan i que moltes vegades
els tarragonins de peu no coneixem.
Exactament.
A més, des de les dues vessants veig que tracteu el tema,
des de la vessant més lúdica, més artística, si tu vols,
i des de la vessant més tècnica o científica.
Sí, exactament.
Digue'ns, com va anar la primera xerrada?
Inmersions al litoral català?
Doncs, home, va ser molt interessant
perquè ens va venir a explicar coses el senyor Andreu Llames,
que a part de tenir trajectòria com a submarinista,
és un prolífic escriptor i editor i que, entre d'altres obres,
ha cartografiat pràcticament tots els llocs interessants
d'immersió de la costa catalana i de les Illes Balears.
Llavors va ser tot un privilegi tenir-lo
i ens va explicar moltes coses que són realment interessants
des del punt de vista d'un expert.
Va ser una manera brillant de començar el cicle, al meu entendre.
Això va ser el començament, va ser el dia 1 de desembre,
la primera xerrada, aquest dijous n'hi ha una altra
i no tinc calendari al davant, però repetiu,
cada dijous?
S'allarguen les xerrades, veig, fins a finals de gener, eh?
Sí.
Cada dijous.
La propera és el 15 de desembre,
que és per part d'Evelyn Segura, de la Fundació Mar,
la fundació important,
que està fent un projecte molt important a la costa catalana
i a la costa de la nostra ciutat,
a la zona de la punta de la Mora,
doncs s'està duent a terme
una part d'aquest macroprojecte català
que està finançat per la Fundació Biodiversitat de Madrid.
Amb què consisteix, que ho saps, més o menys?
Doncs, això és una forma de tenir
una mena d'estacions d'observació,
que són unes estacions fixes,
tot al llarg de la costa catalana,
des del Cap de Creus fins a l'Ebre, pràcticament,
i on grups de voluntaris,
de manera desinteressada absolutament,
gent que són del col·lectiu submarinista,
com nosaltres, o biòlegs, o gent interessada,
doncs en un tram molt concret de la costa
es fan observacions periòdiques.
Nosaltres diríem un transecte,
què vol dir això?
Doncs anar amb una cinta mètrica,
una càmera de fotografies
i prendre dades,
pares científiques podem dir,
i llavors podem comparar al llarg dels anys
si això evoluciona pitjor,
si està estable o millora.
I això és molt interessant
perquè podem fer el diagnòstic de tota la costa.
És un projecte nou o ja fa temps que funciona?
El projecte és Silmar.
Sí, ho dic, però ja fa temps que recollim dades.
Sí, ja fa un àpid d'anys.
El que passa és que aquesta darrera...
Nosaltres participem a una d'aquestes estacions,
que és l'estació de la Punta de la Mora,
que com sabeu és un espai d'interès natural a Tarragona,
al final de la platja llarga,
que és ben coneguda a la zona terrestre,
però és desconeguda a la part marina,
diguéssim, els 12 fins a 20 o 30 metres de fundària.
I nosaltres allà tenim una zona
on estem observant periòdicament
i hem començat a...
Aquest ja serà pràcticament el segon any.
I encara tenim una perspectiva
de continuar a treballar en un parell d'anys més.
Molt bé.
Això serà la xerrada que tindrà lloc aquest a dijous,
després ja passem al 21 de desembre.
Exactament.
Fotografia.
Sí, fotografia de Sant Marina.
És que ho comentem perquè la gent ho conegui.
Aquí a Tarragona sembla que no es facin coses,
però a vegades es fan moltes.
El que passa és que es fan de manera dispersa
i moltes vegades és difícil que la gent se n'acabenti.
Doncs que sabeu que hi ha una escola de fotografia
i de videosubmarí extraordinària.
De videosubmarí també.
I tant.
Premiada a nivell nacional i a nivell internacional.
Molt bé.
En sou membres de l'escola,
l'Associació d'Exploracions Submarines.
Vol dir, quin lligam hi ha?
Doncs, bueno, és una secció.
Sí.
És una secció del club
i on fins i tot es convoca un certamen de fotografia
que un any portem la segona edició,
Josep Covells,
en homenatge a una persona
que va ser campió del món de videosubmarí.
Que és tenir molt en compte els èxits esportius
i aquestes derivades per esportives
de vegades no tenen massa resò mediàtic,
però val la pena.
Doncs hi ha una bona escola de fotògrafs
i de persones dedicades al videosubmarí
i simplement pels seus valors artístics,
com he dit abans,
ja val la pena conèixer-ho.
Més enllà de les qüestions ja més de biologia
o d'ecologia o del món del submarinisme.
Aquest aspecte del litoral,
en vaja, del món submarí,
l'aspecte fotogràfic i de vídeo,
ho tindreu desglossat en forma també de xerrades
el 21 de desembre i el 12 de gener.
Exactament.
Seran les dues xerrades que embolcallen el Nadal.
La primera de fotografia,
per Jordi Menítez i Rafael Pérez,
de la Societat de Ses de Tarragona,
i el 12 de gener de videosubmarí,
per Marc Ovells.
Molt bé.
Ens queden tres xerrades també per comentar.
Home, ja que hi som, doncs diem-les també.
Mira, espècies invasores a la Mediterrània.
Sí, per Maria García,
del Centre d'Estudis Superiors de Blanes,
que també és un honor tenir-la
i que ens explicarà coses que interessen molt a la gent,
com, per exemple, la proliferació de les meduses
o la proliferació d'altres espècies
que poden ser problemàtiques
pel gaudi normal de l'espai de la platja
que tots coneixem.
Coses que poden arribar al conjunt de la societat
pels seus problemes
que causen l'utilitzar aquests espais naturals.
Un tema, això, prou específic,
però també que té prou repercussió popular,
per dir-ho així, eh?
Perquè aquí més que menys he sentit a parlar,
doncs a l'estiu no,
o van compte que, ui, plaga de meduses.
Doncs...
Això que dieu, clar,
és que això és molt interessant,
perquè sembla que sigui una cosa de quatre persones,
que tenim interès en això i...
No, no, però és que, clar,
el gaudi d'una platja o de la zona litoral
és quelcom que fa tothom.
I depèn, a vegades, del que hi ha, com dèiem,
més enllà de la sorra, eh?
Clar.
Cal d'entrar-se una miqueta per,
endinsar-se una miqueta per després,
doncs, gaudir-la a peu de platja.
Sí, clar, és que anem a un bosc
i pensem que els boscs que es fan...
Que si no es gestiona un bosc,
doncs és igual que...
No, home, no, un bosc s'ha de gestionar.
Tothom té clar que perquè un bosc sigui productiu,
perquè un bosc funcioni
i sigui interessant des del punt de vista del seu gaudi,
o sigui segur perquè no hi hagi incendis,
ha d'haver-hi una persona al darrere que se'n cuidi.
Doncs a l'espai litoral és exactament igual.
El que passa és que no se'n cuida gaire gent.
Aquest és el problema.
És una de les coses que hauràs explicat tu mateix, Jaume,
el dia 25 de gener, que et toca fer la xerrada
i veig que has triat un títol molt, molt genèric,
dius, el litoral de Tarragona.
Vinga, i a partir d'aquí, com t'ho planteges?
Què explicaràs?
Doncs és acostar a les persones coses
que simplement no se saben.
És a dir, la gent no...
Perquè no té l'oportunitat,
doncs no coneix els fons que tenim
i les espècies que tenim,
la quantitat de vida que tenim,
lo relativament ben conservat
que tenim al litoral de Tarragona.
A vegades amb una sorpresa també,
si vols tu, més romàntica, més de pel·lícula,
que és aquell vaixell enfonsat,
que això també existeix.
I tant.
Home, nosaltres a la societat
tenim un vaixell enfonsat,
diguéssim, deliberadament,
i en certes condicions.
Que és perquè fos com a hàbitat, no?
Em sembla, potser?
Sí, sí, per actuar.
Sí, perquè està enfonsat el port,
el moll del Llevant,
a la part exterior.
I, clar, és una zona que estava fortament degradada
per les obres, justament,
de construcció del moll, no?,
de l'escollera.
I el fet de col·locar, doncs,
aquestes estructures,
a vegades facilita
que hi hagi una certa recuperació.
Nosaltres diem...
És com quan s'ha produït un incendi, no?,
amb un bosc,
doncs facilitar que torni a brotar
una altra vegada la vegetació.
Doncs és un esforç
amb la mateixa intenció,
tot i que el procés
i les complicacions són diferents.
Doncs d'això parlaràs
en aquesta xerrada,
com dèiem, de títol prou ampli.
Litoral de Tarragona serà el 25
i ja tancareu el cicle de xerrades
el 26 de gener
parlant d'un tema litoral
que ens queda una mica més lluny, no?,
les Illes Medes.
Clar, però això és tot un luxe
perquè ens acompanyarà l'Àlex Lorente,
que és el tècnic del Parc Natural,
del Montgrí Illes Medes.
Clar, penseu que
aquesta reserva de les Illes Medes
és un patrimoni a nivell català,
no és freqüent, desgraciadament,
al Mediterrà,
tenir aquestes zones protegides
des de fa tant de temps
i amb aquesta qualitat de protecció.
Penseu que el fons marí
de la Mediterrània,
del lloc on vivim,
de Tarragona i de Barcelona,
de Girona,
és d'una extraordinària bellesa.
si nosaltres li donem l'oportunitat
a un ecosistema marí,
a un sistema marí,
perquè pugui proliferar,
perquè es pugui recuperar,
perquè es faci esponarós,
és quelcom extraordinari.
Això ho tenim a les Illes Medes.
Una mica el referent, no?
Sí, és un referent a nivell europeu
realment de gestió i de protecció
d'un espai marí
d'elevadíssim interès natural
i econòmic,
perquè penseu que passen
més de 100.000 persones,
més de 100.000,
es fan més de 100.000 immersions
en aquest lloc.
I és com,
bé, pel que dius,
també és un model de gestió,
doncs,
a tenir en compte,
que combina,
o que fa la convivència
entre medi ambient i turisme,
que a vegades
no se sap ben bé
com portar-ho, això, no?
I sembla que allà
se n'han sortit.
És que la relació
és molt fàcil.
Si tens el medi ambient
preservat adequadament,
això és un factor econòmic
de primer ordre.
I les repercussions econòmiques,
en aquest cas,
en sentit positiu,
són per tota la societat.
No,
la cosa és que
l'impacte turístic
no faci molt bé
el medi ambient.
Clar,
és que gestionat adequadament,
no només
no fa molt bé
el medi,
ni s'ha de controlar,
la mesura en qual
es produeix l'impacte,
però després
és que les repercussions
econòmiques
són extraordinàries.
El poble de l'Escala,
on es produeixen
la major part
de l'activitat
que generen les medes,
l'activitat econòmica
és extraordinària.
Hi ha moltes empreses
i moltes famílies
que estan visquent d'això
i, a més,
amb unes possibilitats
de tirar endavant
importants.
Ara que ens ha passat
i ens està passant
tot això de la crisi,
tothom diu
que això del turisme,
doncs, home,
no ha deixat de ser
una manera
que moltes persones
sobrevisquin,
que l'economia
de tothom sobrevisqui.
I, escolta,
quan les coses
van molt malament,
doncs,
que no ens treguin encara
poder passejar la platja
i poder...
hi ha coses
que són de tots
i tot això
hem de lluitar
per protegir-ho.
Ja ho veieu,
si dóna de sí
el tema del litoral,
de la mar
i de tot plegat.
Un tema, a més,
molt popular
sobre el que val la pena
descobrir-ne coses noves
i saber el que tenim
entre mans,
que, com deia el Jaume,
doncs,
és prou interessant.
Podeu assistir,
està obert a tothom,
podeu assistir
a aquestes xerrades
des de dijous mateix
i aneu consultant
el calendari,
els dijous fins
a finals de gener.
ens ho farem
a la Facultat de Dret,
a l'Avinguda Catalunya.
És el que anava a dir,
que la xerrada inaugural
va ser a l'Ajuntament,
però a partir d'ara
totes les altres
a la Facultat de Dret.
A dos quarts de vuit.
Molt bé.
I esteu convidadíssims,
amb molta il·lusió
que ens acompanyeu.
Doncs ens hi passarem.
Jaume Folc,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquesta iniciativa.
Moltes gràcies
pel vostre interès.