Fins demà!
Això que sentiu és un whip-dub, no l'esteu veient,
perquè si us poseu a YouTube i poseu el cor lluitador de la Sant Pere i Sant Pau,
el podreu veure, això que esteu escoltant.
És una iniciativa solidària de l'Institut Sant Pere i Sant Pau,
i no és la primera, l'any passat ja vam fer un hip-hop per a Haití,
i en guany s'han solidaritzat amb l'associació provincial de Paràlisi Sarabala.
I avui hem volgut parlar amb ells, ens acompanyen els autors d'aquesta cançó,
el Marc Bellespi, Marc, bon dia.
Bon dia.
També l'Àlex Flores, Àlex, bon dia.
Bon dia.
La professora responsable de Tot Plegat, la Magda Monilla, bon dia.
Bon dia.
I la coreògrafa, la Marina Solana, bon dia.
Bon dia.
Expliqueu-me, com va sortir la iniciativa,
perquè a més, nosaltres teníem una campanya no solidària a l'Institut,
que l'any passat va solidaritzar-vos amb Haití, amb un rap,
i en guany heu volgut fer un whip-dub, que està molt de moda, això.
Precisament perquè està molt de moda.
Llavors, els últims anys funciona molt bé la fórmula
de combinar la campanya solidària amb algun acte més festiu,
amb música, amb gent del centre que fa moltes coses potents
i que participen activament en això.
Llavors, com que hi havia el tema dels whip-dubs,
que estaven sorgint i tot arreu se'n fèiem, vam dir, anem a fer un.
I va ser l'ocació, la campanya solidària.
Per a aquells que ens estiguin escoltant i no sàpiguen què és un whip-dub,
com els hi expliquem?
És un playback.
Som una cançó de base d'un tema que estigui de moda,
on participa moltíssima gent i tothom té signat una frase petiteta.
Llavors, senzillament, la càmera és un pla seqüència,
que es diu que la càmera va caminant i va trobant gent durant el recorregut
que va cantant l'altre de frase que li toca.
I a més són set minuts, que a UBIT ja no són dos minuts,
deu-n'hi-do.
Sí.
Com va anar la gravació?
La gravació va ser, vam escriure, va ser així el procediment,
com una cançó normal.
Només que això és rap, va ser una mica embarrejada al reggae
i vam buscar una instrumental d'allò d'internet
i vam escriure la cançó.
Va sortir, va sorgir, vam estar nosaltres en grup,
doncs així va ser, i som cosins a més.
Som cosins, eh?
Sí, això ja és química.
Això ja és química, ja.
A més, Valtos, jo me'n recordo de tu,
que l'any passat ja vas fer la cançó de...
Sí, jo vaig fer la cançó de...
A tu ja t'agrada això, ja ho portes una miqueta...
Però vam iniciar el món de la cançó del rap i això junts.
Sí, Valtos dos junts.
I aquesta cançó, m'imagino que jo l'he estat escoltant
i parla precisament, té molta referència
amb qui va a benefici aquesta campanya solidària, no?
De què parla la cançó?
Doncs el missatge, volem donar un missatge positiu
que és per les persones descapacitades.
Doncs volem donar a entendre que per molt que siguis descapacitat,
la vida és la vida i has de viure, has de somriure.
Has de somriure, ja ho diu la cançó.
I la Marina m'imagino que va ser una mica l'encarregada
de posar la coreografia, deies, a tot plegat.
Com va anar això?
Doncs bé, va ser una mica difícil perquè la cançó no ens acompanyava, però...
Clar, perquè el rap sempre feu el mateix moviment aquest, no?
Així amb les mans, no?
A l'hora de rap, però...
I com va anar?
Molta col·laboració de tots els alumnes de l'institut?
Sí, bastant gent, va estar molt bé, una bona experiència.
A més a més, quan vau gravar, fins i tot hi eren, eh?
Membres de l'Associació Provincial de Parla Vicent Sabral,
també van participar, eh?
Va ser molt maco perquè amb tot el tema de la campanya suriària
els vaig, evidentment, com que destinaram la meitat amb ells,
la meitat de la marató, els vaig trucar per explicar-los.
I van venir, van escoltar la cançó, els va agradar molt
i van dir, podríem participar?
I tant i tant vam convidar-los.
Llavors vam organitzar alguna mena d'història que fos una acollida
perquè ells, quan vinguessin al centre, sentissin acompanyats.
i el paper aquest el va tenir l'Aula Oberta de l'Institut,
que va tenir un paper molt bonic, que era anar allà,
conèixer els alumnes que ens acompanyarien,
els usuaris del centre de paràlisis
i acollir-los quan vinguessin al nostre centre.
Llavors la Cristina Rollo, que és la tutora d'aquesta aula oberta,
va col·laborar perquè de seguida va entendre el projecte
i els va acollir molt bé.
S'han sentit molt partíceps i han viscut molt bé l'experiència.
I va recollir de bé? Va recaptar, va anar bé?
Vam recollir...
1.678 euros.
La meitat per cada...
Sí, sí, va tenint recurs.
No sé com ho farem l'any que ve.
L'any passat ja ho vau apuntar,
amb aquell rap per Aïti, en guany una viatat.
L'any que ve què farem?
No ho sé, perquè ja estàvem discutint.
Ja no ho fareu, va, o trufi?
No, perquè estem a quart.
Ah, ja acabeu?
Sí, acabem.
Bueno, però jo crec que si volen seguir aquesta dinàmica del rap,
segur que us trucaran.
Si volen, o què, Magda?
Teniu un sencer de talents
i llavors quan veus que anà a llamar que dius
oh, què fa?
Ara és rap, d'aquí uns anys potser serà una altra cosa.
Clar, ara està de moda això.
No, perquè a nosaltres ja fa anys
que feu aquesta campanya solidària.
El centre cada any fa una campanya solidària.
Cada any fa una campanya solidària.
En els últims anys s'està fent aquest model
de campanya amb acte festiu, amb música,
que tot és com més global.
Llavors funciona molt bé.
Però que ara ells marxen.
No sé què farem en què ve.
És que farem en què ve.
No, jo estic segur que si els criden diran que sí.
Sí, jo sí.
És l'institut.
Ell i jo sí.
És l'institut.
Clar, clar, ara ja feu batxillerat, fareu?
Jo F.P.
F.P.
Grau mitja també.
Grau mitja, perfecte.
Molt dur també, molt bé.
I escolta'm, aquesta cançó, dèiem Cor lluitador.
A l'hora d'escriure totes aquestes bases,
aquests missatges, com ho feu?
Perquè jo em poso davant d'un full en blanc
a escriure una cançó i la veritat és que no en som capaç.
El primer de tot és buscar la base.
La base.
La base és vital, no?
Sí, la base és...
És la musa, com has dit.
Ell té més, a vegada la costum,
la inspiració d'escriure i després busca la base.
I ho adapta.
Però jo no.
Jo vull buscar la base i després fer el ritme.
Això abans més, ara...
Ara, si ara una instrumentació bona
i la música viva,
això a mi m'alegra.
I sobretot, si és missatge com aquest de Lluita,
és posar-se la pell una mica,
imaginar-se la situació per...
No viure-ho,
sinó per donar una mica el missatge
des del punt de vista d'aquest.
Perquè sempre pots veure-ho des de fora.
Però no des de dins.
Clar.
Perquè aquest tipus de música
són molt de missatges reivindicatius.
Sí, perquè el hip-hop i el rap és reivindicatiu.
Va néixer el Bronx
i una mica així reivindicatiu.
Africa Pambata
volia fora la violència dels gans d'aquell temps i tal
i va començar a fer festes de música.
I va néixer les quatre rames del hip-hop,
que són el breakdance, el graffiti,
el DJing i el rap.
El rap que és molt reivindicatiu
i sobretot el missatge que porta, per exemple,
que és amor, unitat i esperança.
Sí, és que això és el rap.
Per mi, per lo menos.
Després hi ha més rames, home.
Rap de club, rap...
És molt diferent tot, ja.
El G-Funk...
Quin món, eh, que heu descobert mai.
Sí, sí, sí.
I amb tot això han estat molt generosos,
perquè des de principi, clar,
partíem del precedent de l'any passat,
on s'havia fet el tema d'Aiti,
sortia de l'Aloberta,
el Marc va sortir molt
i es va fer aquell vídeo
on continuament estaven sortint ells.
I jo aquest any els deia
hem de fer una cançó
però el protagonisme ha de ser per tothom, repartit.
Potser no sortiu el vídeo.
No, tranquil·la, tranquil·la.
Potser no sortiu, pensava.
Estric i dur, no?
Portar de part teva,
posar la teva portació,
que és fer la cançó,
i després saber que tot allò
s'ha de repartir el protagonisme
i ha de sortir per tothom.
I va ser molt generós per part seva.
Molt bé.
I això, jo que heu après moltíssimes coses
i m'imagino contents amb tot el resultat
perquè a més vaig entrar a veure el YouTube
té més de 4.000 visites.
Sí.
Déu-n'hi-do, no?
4.500.
Vull que contents amb el resultat, Magda.
Sí.
Sí, sí.
I la cançó i el missatge i la repartió.
És que era tot el conjunt,
més enllà del vídeo en si,
que el mires i té parts bones i parts no tant,
perquè és un vídeo...
Com és domèstic.
...fes fet improvisat amb dos assajos,
amb una càmera domèstica,
amb contralluns,
més enllà d'això,
és entès en tot el projecte,
amb tot el context.
És un context molt maca.
I a més, jo trobo que potser té una rima
que enganxa molt.
La gent ja s'abassava a l'institut.
I tant.
La tornada.
I tant.
La tornada s'abassava, no?
La gent.
Anem pel passadís
i ja escolta segons.
Sí, passarà boira.
Els dies previs, ja.
La van penjar o et del centre,
vaig penjar el text perquè se l'aprenguessin
i el senties que se n'anaven aprenent.
Alguns que al principi deien
no, rap no ens agrada,
després se la cantaven.
De fet els hi ha agradat, no?
I tant.
Sí, que heu creat una mica una moda de rap
a l'Institut Sant Pere i Sant Pau.
Sí.
Sí.
Podria dir que sí, que no.
Sí, la Marina, sí?
Sí.
Sí, a tu també t'agrada?
Sí?
Sí.
Clar, és que això de la música
cadascú té els seus estius,
escolta, és complicat de...
Però bueno, si amb tots,
amb aquest tipus de música
hem trobat, no?
Sí.
Aquestes campanyes solidàries.
S'han entès, sí.
S'han entès.
Doncs escolta,
m'heu promès que faríem un tros en directe.
Sí, voleu.
Sí?
Sí?
Sí.
Doncs vinga, crec que tenim la base.
Hi ha alguna mena de preparació amb això?
No.
Soltar el bit i començar.
Ah, doncs vinga.
Tenim el micròfon obert,
el nostre tècnic, el Lluís,
ens posarà la base
i podrem escoltar aquest cor lluitador
dels alumnes de Sant Pere i Sant Pau.
Tarragona Ràdio.
I és Sant Pere i Sant Pau.
Sí?
Com sona?
Selecta Boys.
Yeah.
Uh-huh.
Cor lluitador, para tú.
Esta es la historia de un niño con la capacidad
de ignorar su discapacidad.
Dispuesto a luchar para no llorar.
Y si lloraban lo apoyaban su papá y mamá.
De vez en cuando soñaba que era un chico normal,
pero se daba cuenta de que no era verdad
esa falsa realidad.
Y un día se miró al espejo y dijo
Mamá, ¿por qué soy diferente al resto de la gente?
Hijo mío, todos somos diferentes, físico o mentalmente.
Todos tenemos un deber y lo que importa lo que eres.
Y hasta ahora estás haciendo bien tus deberes.
Levantarte de la cama cada mañana como un da.
Y qué bien te fijas con tu sonrisa.
Eres diferente al resto de la humanidad.
Desde entonces es un chico mucho mejor.
Más que abajador, le da igual cómo nació
y lo que esta vida le dio.
Lo que está claro que él cumplió las metas que se planteó.
Ahora este niño pequeño ya se ha hecho mayor.
Trabaja en un puesto honrado.
Tiene una familia, vive feliz y está casado.
Este es el ejemplo de cómo un niño diferente y soñador
ha conseguido lo que se ha planteado.
Voy por cada persona que vio al día a día.
De esta manera no me es lo pudí.
Que a lluitín, que a pensar en el balcón.
lluiteu!
Si pasas a la boira, has de somriure.
Si pasas a la historia, tú has de saldero.
Lluita, lluita, que tens la vida quite.
Y tú has de viure.
Si pasas a la boira, has de somriure.
Si pasas a la historia, tú has de saldero.
Lluita, lluita, que tens la vida quite.
No tengas más miedo
Eres igual de capaz
Aunque te limite el juego
Solo tienes que levantar la cabeza del suelo
Las ganas están en ti
Y no en otro lugar
Solo te falta alzar el vuelo
No más ignación, son humanos
Lo digo por la reputación
Que le quitamos odio
La frustración por su limitación
Claro, es un aclamo
La unificación en una profunda meditación
No todo es un ocaso
Solo tiende una mano
Para poner remedio
Una sonrisa es el premio
Sacar pecho y fuerza no serán vano
La unidad es la esperanza común de mi gremio
Siempre traspasa un rayo de sol entre las nubes
La espera es la esperanza
Y alguien que siempre acude
Así que sube el volumen
Para escuchar la voz
De que siempre habrá alguna persona
Que te ayude y pon la solución
No, no te dejes atrapar por Babylon
Boboy
Solo con la bondad de todos en este mundo sonoro
Se consigue una conciencia global
Para ir a mejor
Yo
Si pasa la boira
Has de somriure
Si pasa la historia
Tu has de ser lliure
Lluita, lluita
Que tens la vida
I tu has de viure
I tu has de viure
I això és ràdio
D'arragona ràdio
Un aplaudiment
Un aplaudiment
Un aplaudiment
I tota la ràdio
Mireu tota la ràdio a l'expectativa
Mireu que bé que ho han fet
Escolteu-me
Jo ho admiro això
Perquè a més
La lletra
Bueno, tots els estofos són gairebé totes diferents
Per recordar-se de tot
Déu-n'hi-do també
Bueno, una miqueta sí
Una mica
Això és molt assaig
Molt assaig
Moltes hores d'assaig, sí
No
Hores no
Sinó
Escoltar la cançó
Escoltar la cançó
A agradar
I estar conjunts
Sí, no?
Sí
També amb el nostre amic de grup Barra
Àlex Barra
L'Àlex Barra
I també és molt
És assaigir molt
I molt d'esforç
Perquè a vosaltres
Fora de l'escola
Ho feu habitualment
M'imagino
Teniu un grupet
O com va això?
Sí
Ara estem en projecte
De fer una maqueta
D'un grup que es diu
Selecta Boys
Bueno, encara està en camí
Està en projecte
Jo tinc
També
Jo tinc
Vaig començar en solitari
Quan cadascú anava una mica així
Clar, cadascú es comença iniciant el tema
Encara que sigui 5 cosins
I ja porto jo dos maquetes
La tinc aquí, la segona
Ah, mira, veus?
I escolta'm
I els dinars familiars també canteu o no?
Que va
Bueno
A vegades s'ho demanen, eh?
Ens ho demanen
I quan no callem
No calleu, no calleu, eh?
Que bé Magda, eh?
Que bé tota aquesta iniciativa
Que hi hagi tot aquest potencial a l'institut
També, això és important
Ha estat molt màgic, sí, sí
Sí, és que justament quan veníem parlant d'això
Què passarà als següents anys?
Clar, ostres
Bueno, trobarem totes fórmules noves
Segur que hi haurà algú que s'animarà també a fer alguna cosa
Potser no un rap
Però escolta, potser en surt un artista, jo què sé
Del pop
Sí, sí, sí
O gent que balla molt bé
O mai se sap
O gent que canta molt i que fa versions de cançons
Clar, clar, clar, hi ha de tot
El cas és que són coses que es fan quan participa molta gent
Això, una persona potser té l'idea de bombero i tira endavant
Però ha de ser moltíssima gent
Això sí que vol que tothom institut, eh?
Clar, els tutors treballen
Els alumnes també s'hi posen
Hi ha un grup d'alumnes de quart
Que, com que per participar en l'IPDAP
S'havien d'inscriure
Que era un risc
Que era que molts alumnes
Per desídia o perquè és l'edat que toca
No s'inscrivessin
Llavors
Però jo ho volia expressament perquè hi hagués un compromís
Jo vull participar, vull sortir
A casa ho he explicat, em donen permís perquè el vídeo es penja al YouTube
Llavors va haver un grup d'alumnes de quart
Que quan van haver les inscripcions van anar classe per classe
Convèncer més gent
O sigui, va ser molt maco
Perquè se'n sentien
Me deien, però feia l'IPDAP, però feia l'IPDAP
Van d'ensenyar-los, ai, per favor
Sí, sí
I així el resultat és aquest
És aquest que heu pogut escoltar
Moltíssimes gràcies Marc, Àlex, Magda i Marina
Per haver-nos acompanyat
I que hi hagi molts èxits
I vosaltres amb el tema de la música
A veure si hi va bé tot això
Que és difícil en el món de la música
Per tant, fer-se un lloc
Escolta, té la seva complicació
Gràcies i bon dia
A vosaltres
A vosaltres
Gràcies