Fins demà!
És la primera a Nadal que sona a Tarragona Ràdio,
el matí de Tarragona Ràdio, el Joan Maria diu, em sembla que sí.
No ho sé, no hi posem la mà al foc, però pot ser.
I és que estem ja, com us dèiem, amb setmana que tot ens acosta cap al Nadal.
L'entrevista d'ara, 100%.
Parlem amb Eugenie Bosch,
ell és president de l'Associació Passebrista de Tarragona,
i clar, hi parlem per dir-vos que ja podeu visitar el carrer Girona,
el seu pessebre format per diversos diuremes.
Eugenie Bosch, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Des de quan que el teniu obert i ha inaugurat?
Doncs vam obrir, inaugurat no ho està, inaugurem el dia 10.
Per això jo dubtava, dic, vols dir què es pot visitar?
Es pot visitar des d'ahir, el primer dia que vam obrir va ser ahir,
de 12 a 12 i 6 a 9,
però la inauguració oficial la farem el dissabte proper,
de dos quarts de vuit del vespre,
i esteu, tothom que vulgui, esteu convidats.
En quin horari? Això és al carrer Girona, el local que teniu?
L'horari és als dies feiners, des de les 6 de la tarda fins a les 9 del vespre,
i els dissabtes, diumenges i festius,
tots els festius, és des de les 12 a les 2 i és de les 6 a les 9.
Val, ampliem en hora de migdia.
Sí.
Molt bé.
Tota una tradició ja clàssica.
Quants anys fa que funcioneu l'Associació Passebrista?
Doncs des de l'any 1928.
Segons que estem parlant de 83 anys, i si ara hem un compte ràpid.
Escolta, i vau néixer justament per això, per muntar el pessebre cada any?
Sí, sí, sí, la nostra filosofia és, bueno, perdó, eh,
fer pessebres, divulgar-ho, fem cursets, fem concursos,
la nostra principal fita és això.
El pessebre.
El pessebre.
Tot que ja disfrutem fent-lo, el que també volem és divulgar-lo perquè no es perdi,
perquè si no n'ensenyem i no ve gent jove, doncs això s'acabaria perdent.
Quanta gent formeu part de l'Associació Passebrista?
Com a l'Associació som uns 150 socis, però realment que fan pessebre o que ens ajuden,
doncs som gairebé uns 40, unes 40 persones.
I hi ha relleu generacional i ets en jove?
Jo diria que en guany potser és el primer any que sí, que estem una mica animats,
perquè estàvem preocupats per aquest tema, no?
Sí.
Perquè tots tenim ja una edat que ratllem els 50 i 50 i pico, no?
Però en guany, gràcies a uns cursets que hem fet, em sembla que és el segon any consecutiu,
aquí al Corte Inglés, que ens ho hem mig promocionat, he deixat una sala, no?
Ja comencem a tindre jovent que està entre els 20 i els 30 anys.
Els cursets ja s'han acabat, eh? Ja no ens hi podem apuntar?
No.
Això ara ja serà per l'any que ve.
Molt bé, però prenem nota.
L'Associació Passebrista també fa cursos per aprendre a fer, a ensenyar a fer pessebres.
Jo diria que torna a estar de moda el pessebre.
Ha tingut una època fosca en què és...
Bueno, es decorava la casa, però el pessebre dius, ah, quina mandra.
I ara torna a estar de moda.
Bueno, suposo que sí, però bueno, que ens han vingut aquestes costums forànies, no?
L'arbre, el Halloway, no?
Bueno, jo això ho respecto, però clar, lo nostre és el pessebre, no?
Lo tradicional català és el pessebre, no?
Anar a fer a la molsa, quan se'n podia anar a fer,
que ara no se'n pot anar a fer, no?
Anàvem a fer a la molsa, amb aquell pessebre em s'obri un molsa a casa, no?
Bueno, passa que el pessebre vol temps i vol dedicació
i potser els temps que corren la gent no vol tindre,
o no pot tindre aquest temps, no?
Que vol, que vol...
Clar, nosaltres penseu aquests diurames que veureu.
Ahir hem intervingut treballant-hi dos o tres persones
en cada diurama o cada pessebre.
Són 150 hores, eh?
Sí, ho teniu comptabilitzat.
Això, quant més un sac ho prepareu?
Nosaltres comencem l'endemà a Santa Tecla,
perquè tenim infraestructura muntada,
ja tenim el cel fixo, tenim ja la taula muntada, la llum,
però des de l'endemà a Santa Tecla fins al dissabte passat,
doncs com aquell que diu, acabant els pessebres, no?
Amb sempre elements nous o neu, clar?
Sí.
Una de les coses que ens caracteritza com a associació
és que l'exposició que oferim al públic al carrer Girona,
que ara fa vuit anys que estem allí,
oi, nou,
sempre els onze diurames són diferents.
Vull dir, nosaltres, quan passa el mes de febrer,
que la tradició humana que el pessebre s'ha de desfer
el dia de la Candelera, que és el 2 de febrer,
hi ha pessebres que els indultem,
que els aguardem en una caixa
per llogar els entitats que els vulguin llogar,
perquè amb aquests diners del lloguer
serveixen per fer funcionar l'entitat,
i els pessebres que no podem aguardar,
doncs els llancem,
però les boques, els diurames,
comencem de zero cap any.
Quan dius pessebres que aguardem,
vols dir els elements?
No, aguardem el pessebre.
Nosaltres el pessebre el treballem
amb un 95% en port expand,
que és aquest poliestirer d'alta densitat.
Per tant, són coses que es poden aguardar,
i parlo de guardar, vull dir,
les construccions, les cases, els paisatges.
Això ho posem...
Les figuretes...
Les figures també les guardem, lògicament.
Llavors, aquests pessebres els posem
en unes capses que fan un metro cúbic,
aproximadament, i és el que lloguem.
Sí, sí, sí.
Ara en lloguem dues a l'autodat portuària,
l'Ajuntament d'Escoa també s'hi ha interessat,
i amb aquests pessebres que no destruïm,
que guardem, que lloguem,
ens ajuda a finançar les despeses.
Penseu que tenim un local que paguem lloguer,
tenim que pagar la llum...
Esclar, la quota dels socis és tan minsa,
perquè si cobrem molt, la gent no es fa soci.
Llavors, doncs aprofitem
aquesta trentena de pessebres que tenim
encapçats, que diem nosaltres,
perquè els puguem llogar
i puguem ajudar a nutrir econòmicament l'associació.
Per tant, jo aprofito,
si em permets de fer una trida,
que si algú vol tindre un pessebre a casa seva,
el seu negoci o la seva institució,
que es posi en contacte amb nosaltres,
que nosaltres, amb molt de gust,
li llogarem el pessebre que ell vulgui,
amb la qual cosa ell tindrà el pessebre
a casa seva o la seva institució,
i jugarà una mica que Tarragona
pugui continuar tinguent aquesta institució pessebrista.
11 diorames, jo li preguntava abans,
què és un diorama?
Bé, és el pessebre ficat dins d'un...
Sí, sí, enmarcat, per dir-ho així.
Enmarcat en un quadre.
Per tant, és l'escena del naixement,
però amb 11 escenes diferents.
Tenim el naixement,
tenim l'anunciació als pastors,
en guany tenim com a novetat el festeig,
tenim Buscant Posada,
tenim Laboració del Reis,
Bé, doncs anem canviant, no?
Però principalment són aquestes, no?
Les de Cabany.
Quina és la més espectacular?
El teorama més espectacular,
fa difícil de dir.
No, no, jo en guany ja ho dic aquí,
que tots són molt macos, no?
Però el pont del diable que hem fet en guany
és espectacular.
Heu fet el pont del diable?
A mi no s'hem atrevit a fer el pont del diable.
Sí, perquè quan fas coses de Tarragona
o les fas molt bé o no les fas,
perquè llavors la gent et compara, no?
Si fas un paisatge d'Extremadura,
la gent no compara,
no saps si ho has fet o ho has fet malament,
però quan fas un monument dels nostres,
no ho has de fer molt bé,
perquè la gent diu,
ep, aquest pont del diable no és el pont del diable, no?
I en guany és cert que el pont del diable
els ha acabat esplèndidament bé.
I a més a més,
avalento una anècdota pels possibles visitants,
que com que diuen el pont del diable
que el va fer el diable en una nit,
doncs que busquin amb aquest diorama
que també hi ha el diable assentat
en un lloc estratègic contemplant la seva obra.
Ah, sí?
Sí.
Que he fet a mi que busqueu oli,
busqueu el diable, molt bé.
De quin material?
Amb quin material treballeu totes això?
El por espan, pintat, una mica de mulça,
arbres secs, romanills secs,
però principalment avui el que abans
es feia amb guis,
ara es fa amb por espan,
que és més còmode, no es trenca, no pesa,
és molt fàcil de treballar.
I com us organitzeu?
Primer penseu la imatge,
dieu, mira, ho dibuixeu en certa manera,
aquí hi hauria d'haver el pont del diable,
amb aquest primer pla hi posarem tal figura.
Primer us ho imagineu?
Sí, sí, tothom parteix d'una postal,
d'una fotografia, d'un llibre, d'un dibuix,
perquè és que si no és...
Llavors, quan sap el que vol fer
o quin paisatge vol plasmar,
llavors comença a treballar.
I l'home ja dic,
cada pessebre o cada llibre
el fan entre dues o tres persones.
N'hi ha un que sap pintar més.
És clar, fer un pessebre vol dir
saber que hi ha una mica de...
D'abricolatge, no?
Clar, has de saber que hi ha pintat,
has de saber que hi ha una mica de fer de les cases,
una mica de perspectiva,
una mica d'eletricista,
has de fer una mica de tot,
de tots els oficis aquests,
perquè al final es vegi un resultat satisfactori.
Les figures són cada any les mateixes?
Les anem canviant.
Les anem canviant
en funció del quadre que representem.
Però a més a més
de la important col·lecció
que té l'associació,
tots els pessebristes
també tenim els nostres particulars
i lògicament no dubtem en pujar-les.
Sí.
Perquè aquestes coses també...
Això vol dir que el pessebre de casa
es queda una mica a mitjans?
No, no,
perquè vull dir que tots els que tenim
aquesta bogeria entre cometes
tenim diverses peces
i podem fer el de casa,
podem fer el de casa l'amic
i el de l'associació.
Jo el que veig és que és molt fàcil
l'avui en dia,
per això deia que els pessebres
estan de moda,
és tenir les figures.
O sigui,
tenir simplement el naixement
amb la figura de Sant Josep la Verge
i el nen
i els dos animalets
és molt fàcil,
a més a tot color,
més clàssiques,
més modernes.
Això és molt a l'abast
perquè n'han sortit
fins i tot de divertides,
però és, mira,
això amb aquest recòmic
queda perfecte.
El que ja és més difícil
és muntar tota l'escena
amb les muntanyes,
amb el riu,
perquè vosaltres no feu el riu
de paper de plata,
que diumem sempre.
No, però a veure,
però el pessebre es pot començar,
hi ha un pessebre molt senzill,
que és el del sur i de la molsa.
Sí.
I ara, doncs,
de molsa en venen
i de sur en venen
i, per tant,
jo recomanaria,
i més,
si aquest pessebre
és per la canalla petita,
que en vez de començar
per fer un diorama
que té una complicació tècnica,
és començar
el que es feia abans
a les cases,
que era surus,
surus fent una cova,
surus pot fer peixatge
i molsa,
amb pedres del camp,
amb un tros d'arbre
i això damunt d'una taula obert,
doncs jo diria
que són dues tardes
i no vol.
I que els resten
no poden participar.
El diorama vol moltes hores
i vol dedicació
i vol sapigar-ne una miqueta,
no?
Per això hem creat
aquesta escola,
perquè pensem
que, clar,
nosaltres volem ensenyar,
perquè abans
les associacions
era tabú
i quan se sabia
un secret
per fer una cosa
ells no l'explicava,
i nosaltres volem explicar-ho tot
perquè el que volem
és que hi hagi
molts pessebristes.
Eugèri,
digue'ns un truc,
ara que acabem l'entrevista,
un truc,
allò senzillet
que puguem fer tots a casa
i que dius
el pessebre guanya moltíssim
amb això.
Doncs no ho sé,
se m'en acuden diversos.
Un podria ser
que si volem fer una font
perquè doni la sensació
que la font baixa aigua,
doncs deixar-hi córrer,
baixar una miqueta
de pegamento y medio.
Aquell regalín
vist des de mig metres
sembla que sí aigua.
Aigua que cau.
Sí, sí.
Val, val.
Ja en tenim un.
Ja està,
i sense endolls ni res.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Novetat d'enguany,
doncs,
aquest pont del diable.
Pont del diable, sí.
Amb el diable
que l'heu de buscar.
Hi ha paisatges bíblics,
hi ha paisatges,
doncs,
diem-ne,
de Catalunya.
És que deixem,
deixem que cada artista
pugui plasmar
o li faci il·lusió
a fer el que ell
creu que té a fer.
Es veu una mica diferent
de diorama a diorama,
depèn de qui hi hagi...
Sí, sí, sí.
Encara que no siguin entesos,
es veu clarament
que un fa millor les muntanyes,
l'altre pinta millor.
Sí, sí, es veu, es veu.
És com un quadre,
cada pintor té el seu estil,
tot i que a vegades
un posa cullerada a l'altre.
Escolta'm,
que això no ho has fet bé,
vine que t'ho ensenyaré.
O vinta'm això,
que tu en saps més.
O jo t'ajudaré,
exacte, bueno,
hi ha aquesta col·laboració.
Caganers,
què en teniu?
Enguany no.
No?
No, perquè el pessebre
aquest popular,
el de sorri moltsa sí
que s'hi posa un caganer,
però nosaltres,
tot i que n'hem fet un enguany,
no l'hi hem posat.
El caganer és una figura
pel pessebre popular,
però com que el diorama
ja és un pessebre
pot ser una miqueta més sèrio,
no l'hi hem posat enguany.
Val,
altres anys sí que hi era.
Sí,
perquè la cananya el busca,
no?
Bueno,
que busquen el diable.
Bueno,
que busquen el guapo un any.
És que enguany tenen un diable.
Sí, sí.
Ja està.
Què fareu
quan acabeu els diorames?
Nosaltres tindrem l'exposició
oberta encara
tots els dissabres i diumenges
del mes de gener
i quan acabem
i quan acabem
el febrer
desmuntarem
els pessebres,
els diorames
i enguany
l'any que ve
ens hi hem de posar
molt aviat
perquè l'any que ve
volem fer una exposició
que està lligada
amb una cosa internacional
de pessebres
i que a més a més
la volem fer dedicada
amb un escultor
que és en Daniel José
que és un ama de Barcelona
molt prestigiós
i que ha fet molt poques figures
però
ens hi hem de posar
molt en temps
perquè la volem fer
una mica especial
aquesta exposició.
Per tant,
no és d'estranyar
que potser el mes de març
de avril
comencem a fer els pessebres
del naval del 2012.
Doncs en parlarem.
Home,
l'any vinent.
De moment us convidem
a que aneu
des d'allà
fins a tot el mes de gener
al carrer Girona
al local de l'Associació
Passebresta de Tarragona
a veure aquests 11 diorames
que són el pessebre
que han muntat per enguany.
Avui n'hem parlat
amb el president
de l'associació
l'Eugeni Bosch.
Eugeni,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.