Música
L'última vegada que els vam veure amb escena, diria jo, representaven les criatures de Prometeu.
Ara ens tornen a sorprendre aquesta companyia resident de Tarragona, companyia de casa, Plan B,
amb una obra especialment feta, creada per l'espai on ha de ser representada per l'amfiteatre.
Estem parlant de Plan B, ara en parlarem amb Aranxa Sagardó i amb una obra que es diu Arena.
Aranxa, bon dia.
Hola, bon dia.
Plan B, recordeu, dirigida per Aranxa Sagardó i Alfredo Bravo, la companyia de teatre, com deia jo, resident a Tarragona,
ara sí que podem dir, Aranxa, potser amb una trajectòria una mica ja consolidada?
Bueno, ja fa anys que tenim una trajectòria consolidada.
La veritat és que estem quatre anys ara aquí treballant a Tarragona
i des del primer moment ja vam tindre una gira internacional molt forta,
que hem estat a Corea, Alemanya, a Egipte, a França, a Portugal, a Itàlia també.
Llavors, mira, la companyia, des que s'estableix com companyia resident a Tarragona,
ara fa quatre anys, la veritat és que des del primer moment ja va tindre una bona trajectòria
i una molt bona receptació del públic.
Però aquest espectacle és un pas més amb el nostre compromís també en el desenvolupament de la dança a la ciutat,
on estem molt contents, sí.
De fet, és un espectacle fet a mida, no?, com dèiem, per l'espai on ha de ser representat, per l'amfiteatre.
Sí, sí, estem molt contents amb aquest projecte perquè és un projecte molt interessant
i també molt apassionant si ets aquí a Tarragona o si no ho ets també,
perquè l'amfiteatre és un espai magnífic i tindràs Lluís Canaets i amb la música en directe
que ens acompanyaran i els nou ballarins de l'acompanyera Plan B.
És un espectacle de luxe que pensem que és per gaudir de les mig d'estiu
i també per disfrutar d'un bon espectacle a les escèniques, tant de dansa com de música.
Estem escoltant de fons la música dels Lluís Can i Chi,
que de fet són ja vells coneguts de Tarragona, són italians ells, crec, no?
Sí, són de Roma i normalment participen a Tarracoviva.
Sí, i ara com és que els heu repescat?
Mira, perquè aquest projecte és una idea de Rosa Rossell,
de l'ex-tinent d'alcalde de Tarragona,
que sempre feia espectacles de dansa a monuments històrics.
Ella unia molt la dansa amb el patrimoni.
Llavors ja van fer unes intervencions a la Volta Llarga,
a la Casa Castellarnau, a les Muralles, a la Casa Canàs, a la Tabacalera,
i per aquest any ella va pensar fer l'amfitiat a Roma un espectacle més gran,
una infraestructura també especial per a aquest espai,
i ella mateixa va pensar que seria una bona idea fer un espectacle molt contemporani,
amb una coreografia molt contemporània,
amb una música tradicional del segle I a aquest espai, no?
Llavors, bueno, doncs nosaltres encantats,
hem estat treballant dos mesos amb aquest projecte,
ensenyant cada dia,
i també amb molt contacte amb els músics,
i bueno, ara ja està tot fet,
i estem amb els últims detalls per l'estrena del dia 15.
Quin és el fil argumental?
Si és que n'hi ha, que amb els espectacles d'alcalde,
és difícil de dir, no?
Però hi ha un fil argumental que uneix tot?
No, mira, quan vam fer les espectacles de Prometeu al Camp de Mar,
amb la candidata 21,
sí que teníem un fil o un element comú que era la personalitat de Prometeu, no?
Una totalitat.
Sí, aquest event vam estrenar a la Costa del Patiment al Teatre Metropol,
i parlava sobre Hop, sobre la paciència que va tenir de Hop, no?
Però ara, per aquest espectacle, la veritat és que no té cap fil conductor,
són escenes de dansa amb una qualitat coloràfica diferent entre elles,
i el que hem intentat és fer un espectacle molt sensual
i aprofitar tots els ritmes que ens proposen els lúdics
i fer un espectacle que sigui molt físic, amb molta vitalitat,
i amb el cos humà i la nostra potència física es porti al màxim extrem.
La companyia ja està preparada, doncs, per arribar a aquest extrem?
Heu hagut de contractar o comptar amb nous ballarins?
Vosaltres us heu reforçat més? Com ha anat això?
Bé, nosaltres ja treballem molt, i ja tenim un grup molt gran,
perquè la companyia és de 15 ballarins, en les últimes produccions,
nosaltres ensenyem cada dia aquí a l'Ostaseu,
que està aquí al carrer Poder Protecturat,
on també tenim l'escola de dansa,
llavors, pel dematí, sent sempre el mateix horari,
que és des de les 11 a les 12,
també hem de passar de calentament,
i des de les 12 a les 5, 5 i mitja,
per uns assajos cada dia.
Llavors, no és que per aquest espectacle hem tingut un entrenament diferent,
ha sigut una creació, cada assajos,
l'únic que per aquest espectacle seran 9 ballarins,
i sí que hem seleccionat els que semblaven més potents físicament
i amb una personalitat molt forta.
Hi ha una mescla molt gran de nacionalitats en aquest projecte,
i els ballarins estan molt motivats per poder actuar a l'Alfiteat Romà
i participar en aquest espectacle
i fer-ho dintre del marc de les festes de Sant Magí.
Llavors, jo crec que serà un espectacle d'alta qualitat
i un luxe per la ciutat i també per nosaltres, poder participar.
Serà també una prova del bon moment
per al que esteu passant la companyia a plan B.
que, com deies tu, hi ha molta barreja de nacionalitats
pel que fa a aquests 9 ballarins,
i una mica un lament o una queixa, en certa manera,
des que ens falta cantera a Tarragona encara.
És que la dansa és una professió que és molt difícil
i tens que tindre moltes hores de formació, també.
Llavors, el mínim, nosaltres, tots els ballarins que estem aquí
hem tingut una formació professional
i són de mínim unes 8 hores diàries cada dia, no?
I ara per ara, no sé, aquí a Tarragona encara no té una trajectòria
per formar ballarins realment professionals.
Però, bueno, ja tenim el fruit del nostre treball
i també d'altres escoles de Tarragona
i que ha estat també fora, la nit de Muñoz.
És una ballarina de Tarragona que ara ja està incorporada a la companyia
i esperem que siguin treballant també a la nostra escola.
També puguin haver cada vegada més ballarins de Tarragona
que puguin participar a la nostra companyia,
que és el nostre propòsit, també.
Representa que esteu posant el llavor, no?
I ara hem d'esperar els fruits d'aquí uns anys,
perquè, com deies tu, no és només la formació aquí,
sinó que també suposo que molts de vosaltres feu com els músics
que després aneu a formar-vos, acabar de formar-vos a l'estranger.
Clar, clar, és imprescindible que el ballarí visqui moltes experiències,
tant a nivell de treballar amb col·lògrafs com professors diferents
i que conegui altres ballarins i que és una carrera molt interactiva
que no estàs tu a tarda estudiant sol, saps?
Saps que estàs en contacte amb moltes més persones per evolucionar, sí.
Tornem a l'espectacle, Aranxa, tornem a Arena
i no ens cansem de dir que és un espectacle creat especialment per al marco
on ha de ser representat, per l'amfiteatre.
Fins a quin punt us ha inspirat o fins a quin punt us ha limitat l'amfiteatre?
Quina ha sigut la relació a l'hora de crear?
En què notarem que està fet per allà?
Mira, l'escenari està col·locat a baix, a l'Arena,
i a la sorra de baix,
i nosaltres gairebé no tenim escenografia
perquè pensem que tot l'amfiteatre ja és una escenografia molt potent, no?
Vam pensar com col·locaríem els espectadors
i ho faríem amb una tarima a baix també, o amb cadires a baix,
i vam estar visitant l'amfiteatre
i vam pensar que la millor manera era que estiguessin a les grades,
on es veien antigament els espectacles, no?
Llavors l'espectacle era de forma cenital,
i així ho hem plantejat nosaltres.
És una marea de moviments i d'estructures coloràfiques
que es mouran per tot l'espai,
però no per ser vistes d'una manera frontal,
com pot ser el de data metropol,
sinó per fer vistes també d'una manera cenital,
que és el que té també d'especial aquest espai, no?
Ah, per tant, això us ha condicionat a l'hora de coreografiar els moviments, no?
El fet que us hagin de mirar en picat des de dalt.
Ah, això, això.
Sí, sí, també ha sigut, bueno, una...
Una nova experiència, no?
Una nova de tractar el moviment,
una nova forma de posicionar-nos a l'espai,
i, bueno, també és un pas més, és el que et dic.
Sempre és aprendre i intentar treure el millor partit
de totes les experiències que tenim.
El que fa... Es diu arena,
però vosaltres ballareu directament sobre el terra,
sobre la sorra,
o munteu un espectacle...
Ai, un escenari, perdona,
perquè jo sé que necessiteu, no?,
per segons quins moviments hi ha d'haver un escenari concret.
Clar, és que si no fiques un escenari,
els moviments estan molt limitats
i també la qualitat de l'espectacle baixa, saps?
Hi ha espectacles que estan fets pel carrer,
però som pensats també pel carrer, no?
Llavors nosaltres volíem fer un espectacle
completament professional
i que tingués un celler de qualitat molt fort,
i al final farem una tarima
a la sorra de l'amfiteatre,
amb un linoleum,
on podem estar molt còmodes,
i també una estructura de llum
que ens il·lumini
per fer això,
un celler de qualitat
i perquè l'espectacle tingui aquest pes, no?,
que és un espectacle que és molt potent,
on hem treballat molt,
tant és músic com nosaltres,
i el nostre interès
és que tingui una firma, no?,
d'alta qualitat.
Jo hi veig una complicació,
no sé si per a vosaltres també ho és,
és el fet que sigui un espai tan gran
i a més teniu el públic lluny,
i l'escenari se us pot convertir en un escenari enorme
que voliais d'omplir l'espai d'alguna manera,
això també deu condicionar l'hora de crear segons quins moviments.
Sí, clar, el que passa és que l'amfiteatre està dividit en dues parts,
llavors tens que escollir una de les parts per ficar a la tarima, no?,
nosaltres hem escollit la part dreta de la part de baix, no?,
i, bueno, el que tenim en compte és que el públic estarà molt lluny.
Llavors nosaltres el que hem fet és intentar que el nostre cos,
en cada moviment, arribi el més lluny possible,
perquè no tens una visió molt propera,
no tens una visió molt directa
i l'emocionabilitat dels moviments
no es percebeixen de la mateixa manera que si estàs a prop.
Llavors hem intentat que el nostre cos arribi al límit més extrem
per poder així arribar a l'emocionalitat dels espectadors.
Ja per anar acabant, Aranxa, a quina diferència hi trobarem?
N'hi ha moltes o poques entre Prometeu,
te poso Prometeu com a les criatures de Prometeu
com a exemple d'espectacle també per escenari de grans dimensions, eh?
entre les criatures de Prometeu i aquest Arena.
No tenen res a veure?
No tenen res a veure,
són dos espectacles completamente diferents.
Arena és un sol acte,
les criatures de Prometeu eren dos actes.
No estem acompanyats de la camerata 21,
que eren ja 50 músics,
estem acompanyats de 5 músics,
i no som 14 ballarins,
som 9 ballarins ara mateix.
Però és un espectacle molt més vital,
molt més dinàmic,
amb una sensació també...
En ser música tradicional té un aire també folklòric
d'aquesta sensació de felicitat
que té aquestes músiques folklòriques, no?
De les nostres arrels.
Llavors, crec que és un espectacle per gaudir molt
i per sortir amb molta, molt bona energia.
Jo m'equedo amb un adjectiu que li has posat tu moltes vegades,
és a dir, potent.
Sí, és molt potent.
Potent a nivell d'execució física
i suposo que de resultat també que voleu.
Escolta, com ha anat la col·laboració
amb l'UDSK NG?
Ha anat molt bé,
perquè ells ja tenien la música gravada,
ja hem triat les cançons
que ens parecien més i molt més interessants
de dos CDs que ells tenen ja al mercat.
Llavors, bé, hem escollit els temes
que ens feien fer un viatge més agradable
per l'espectador també,
i cap problema, cap problema.
Ara ens toca, ja arriba demà,
ja ens toca ensenyar amb ells directament,
perquè també volem que formin part de l'espectacle,
que sigui un espectacle integral,
no solament que estiguin allà,
segur que toquin, nosaltres veiem,
sinó que sigui un espectacle
on ells també participin sobre l'escena.
Llavors, ja demà,
començarem a ensenyar amb ells directament
i a muntar la seva coreografia
o la seva posada en escena també.
Doncs, Aranxa, ja tenim moltes ganes
de veure aquest espectacle.
el dia 15 s'estrena aquí a Tarragona
a l'amfiteatre,
es diu Arena,
però suposo que ni que ha estat creat
per aquest espai,
intentareu fer-lo girar?
Sí, sí, sí,
com tots els nostres espectacles,
sempre entra dintre de la cultura
en gira de la Generalitat
i la red de teatres nacionals
i també de manera internacional.
Sí, sí, sí,
nosaltres sempre estrem aquí
en els nostres espectacles
perquè som companyia resident
de Teatre Metropol a Tarragona,
però nosaltres sempre
tenim una gira molt gran,
sempre per fora
i sempre estem girant
en l'últim espectacle que estrenem.
Llavors, a partir de l'any que ve,
perquè té un procés,
ja començarem a girar aquest espectacle, sí.
Tindrem el primer tastet,
serem afortunats aquí a Tarragona.
Aquest Arena de la companyia Plan B.
avui en parlàvem amb l'Aranxa Sagardoi.
Aranxa, moltíssimes gràcies
i felicitats per la feina que esteu fent.
Moltes gràcies a vosaltres
i els espero el dia 15.
Una abraçada.
Gràcies.