Les 11 del matí, pràcticament 10 minuts.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta setmana prèvia a l'inici del curs escolar
hem anat parlant, hem entrevistat la directora territorial
del Departament d'Ensenyament de la Generalitat,
Mari Àngels González.
També hem entrevistat el regidor d'Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges.
I avui volem analitzar aquesta arrencada del curs escolar
des de la perspectiva dels sindicats de l'ensenyament.
Per això ens acompanyen Josep Maria Cartanyà del sindicat USTEC.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Anton Rosselló
de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres.
Anton, bon dia.
Bon dia.
I també Neusen Roig de la Federació d'Ensenyament del sindicat UGT.
Neus, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres analitzarem l'inici del curs escolar,
però també, evidentment, tota la polèmica,
tota la polseguera que tenim aquesta setmana
al voltant de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
sobre el tema de la immersió lingüística.
Per això els demano, per començar i de manera breu,
en fi, l'opinió que tenen els sindicats
davant d'aquesta interlocutòria
i quina és l'actuïtut que com a sindicats
prendran, si és que en prendran alguna en concret,
de cara a l'inici del curs escolar
el proper dilluns, dia 12,
tenint en compte això, el que dèiem,
la resolució judicial del TSJC.
Josep Maria Cartanyà, què farà l'AUSTEC?
Bé, a veure, l'AUSTEC, doncs,
ha estat ja des de fa 30 anys,
ha estat a favor de la immersió lingüística
i en aquest sentit, en aquests moments,
hem demanat que si es produeix en algun centre
algun problema en aquest sentit,
que el professorat faci insubmissió a la sentència
i que apliqui això.
I també, en el mateix sentit,
participem a dins de l'organització
SomEscola.cat
i cridem el dilluns vinent
a concentracions davant dels ajuntaments
per defensar el model de la immersió lingüística de Catalunya.
Comissions Obreres, Anton,
quina és la posició davant del tema de la immersió?
Bé, és que suposo que tots estem al mateix carro.
Nosaltres també estem a l'Escola.cat,
o som a Escola.cat.
Des de nosaltres, des de la Constitució de Comissions Obreres,
sempre hem impulsat el tema de la immersió en català.
Pensem que és un factor importantíssim d'ocuació social.
Per tant, també fem una crida a concentrar-nos el dia 12,
davant dels ajuntaments,
i donem suport a totes les escoles
en aquest sentit d'instituts.
I l'UGT, aleshores, també hi ha unanimitat en aquest sentit?
No, no, i tant.
A veure, en això, tots tres estem al mateix carro
i també participem de SomEscola.cat.
UGT també sempre ha defensat el model lingüístic català
i nosaltres, bé, veiem que això ha sigut un atac,
o sigui, no és una defensa,
la gent no ha anat a buscar una defensa del castellà,
sinó un atac al català.
I nosaltres no hi ha cap problema a cap centre,
no hi hem tingut cap queixa de res
en el tema d'inversió,
amb la qual cosa no entenem
tota aquesta trifulca que s'ha muntat.
Les concentracions estan previstes per a les 7 de la tarda, no?
De dilluns, davant dels ajuntaments,
per tant, en el cas de Tarraona serà la plaça de la Font
a les 7 de la tarda.
Només un matís, aleshores, sobre aquesta qüestió,
perquè Josep Maria Cartenyà ha citat la paraula insubmissió.
Què preveuen vostès?
En quins casos, quan parlem d'insubmissió,
vostès com a sindicats,
quina crida fan els mestres, els professors,
davant de l'actitud que es puguin trobar a les aules?
Bé, a veure, d'alguna manera sembla que les institucions,
i la mateixa consellera ha dit
que s'atenguessin a la normativa que hi havia vigent actualment,
que és la d'aquell català és la llengua vehicular,
i per tant, en aquest sentit, no hauria d'haver problemes.
Però davant de possibles problemes,
o de possibles que s'instia que s'ha d'aplicar això,
nosaltres demanem que el professorat
adopti una actitud militant a favor del català,
com s'ha fet en altres moments històrics,
que és quan va tirant endavant tot aquest tema.
Perquè vostès que estan en contacte,
doncs, evidentment, amb els professors
i amb els centres d'ensenyament d'aquí de Tarragona
i de les nostres comarques,
han detectat en el terrencurs, per exemple,
molts problemes, aquesta qüestió,
moltes queixes de famílies,
de nens, d'alumnes...
Realment no, realment no n'hi ha hagut cap,
perquè és un tema de l'administració catalana
que fa tants anys que es fa tan assumit
d'un sistema educatiu català
que no genera problemes.
Si de cas, pot generar problemes a fora.
A fora genera problemes
perquè no veuen el que passa a dintre, diguem-ne, no?
Però si estiguin dintre l'escola d'un institut,
veurien que no hi ha problema aquí.
Sí, la realitat de les escoles privades concertades
i les escoles públiques
és que l'alumnat no té cap problema
i el professorat no té cap problema.
El problema el fan des de fora.
Amb la qual cosa,
nosaltres aquí no veiem cap tipus de...
És que clar, és que tampoc no hi ha hagut cap queixa,
perquè nosaltres funcionem amb normalitat,
amb les competències que tenim transferides
i amb la normalitat del nostre currículum.
Comissions sobre el sujeta
també donarien suport a aquesta actitud d'insubmissió
que en citava el Josep Maria Cartanya de l'AUSTEC
en un cas concret, Neus?
Sí, evidentment.
Nosaltres estem en contacte amb els nostres comitès
i recolzem i donem suport a tothom
en el sentit que...
Sí, sí, és que a més a més
és que no falta ni falta
perquè tant la llei de reducció de Catalunya,
les instruccions d'inici de curs, etcètera,
totes les normatives
donen suport al que s'està fent ara.
Per tant, no és ni necessari
fer-ne suport perquè no hi ha motiu per fer-la, diguem-ne, no?
No hi ha motiu per fer-la.
Molt bé.
Doncs aclarit aquesta qüestió que, com dèiem,
a omplir aquests dies o està omplint aquests dies
el debat polític i també social i pedagògic
al voltant del català a l'escola i de la immersió lingüística,
els hi proposo, doncs, abordar una mica l'inici del curs escolar
a les nostres comarques, com el veuen.
De seguida, si volen, podrem entrar en alguns detalls,
algunes de les novetats,
algunes de les mesures que ha pres el Departament d'Ensenyament,
la supressió de la sisena hora,
l'augment d'hores lectives dels professors,
qüestions relacionades amb el calendari o altres temes.
Però, si volen, els hi demano primer
una anàlisi, una valoració general
d'USTEC, de Comissions Obreres i UDGT,
i després entrem en alguns detalls.
USTEC, Josep Maria Cartanya,
com creu que començarà el curs escolar aquí,
a les nostres comarques?
Bé, a veure, el curs escolar,
però, d'una banda, començarà, diguéssim,
amb el desenvolupament del decret d'autonomia,
que entenem que va ser molt perjudicial pels centres.
Això augmenta molt la desregulació laboral
i, per tant, doncs, crea problemes
d'indefensió del professorat,
d'una absència de legalitat clara
a l'hora de defensar els drets i tal, no?
I també, a mi, em va a la democràcia dels centres.
Així pel damunt, dit així.
Llavors, això, sota aquest marc,
i el marc de desenvolupament de molts aspectes de l'ALEC,
que ja veurem com aniran,
després tenim, clar, l'element de les retallades, no?
Les retallades, aquestes retallades ja es vénen posant
des del curs passat, si se'n recordem,
el curs passat hi va haver una reducció
dels pressupostos ordinaris dels centres,
d'entorn d'un 20%,
que sembla ser que en aquests moments,
amb els pressupostos que van a plau al juliol,
sembla ser que pot ser que quedi en un entorn d'un 10,
però, clar, això és una retallada,
que això dels centres,
a l'hora de pagar les despeses de funcionament,
és molt important per a ells.
Tinguem en compte que, a veure,
que els centres també han vist incrementat el seu alumnat,
hi ha una mitjana d'increment bastant gran.
A les comarques de Tarragona,
s'ha entorn de 10.000 alumnes,
i a nivell de Catalunya, 21.000 alumnes,
i això suposa, en torn de,
diríem,
les diferents etapes és una mica diferent,
però entre cap un 3%
no operant d'augment d'alumnes, no?
I, clar, això és en un context en el qual,
tot i que el departament diu que manté plantilles,
no es mantenen les plantilles,
perquè s'amortissen jubilacions.
A primària, per exemple,
no hi ha hagut oposicions,
hi ha hagut quasi 900 jubilats,
doncs aquestes places s'amortissen.
Llavors, bueno, aquí es fa el càlcul aquests,
que els que s'obraven de la 16a hora
els posem a cobrir les jubilacions i no sé què,
les hores de reforç i tal,
però, bueno, a la pràctica no hi ha, d'entrada,
increment de plantilla,
i sí que hi ha increment d'alumnat,
per tant, falten professors.
D'altra banda, vull dir,
hi haurà plantilla més precària
perquè els professors que treballen,
doncs també treballaran més hores,
treballaran més hores
i s'amortissen jubilacions, no?
Aquí tenim aquest altre aspecte, no?
Altres aspectes que hi pot haver del curs,
el tema 16a hora, que ho he nomenat,
la 16a hora, a veure, no en tenim...
Si vols, Josep, ho parlem després,
si estem entrant en alguns detalls,
a veure, per exemple, l'Antoni i la Neus,
comissió ens obre d'assessim línies generals
i després, si volen, entrem en qüestions més de detall.
Sí, a veure, el curs començarà, diguem-ne,
ara arribaran, per exemple,
a la canalla de P3, als centres,
P3 és...
molta feina, venim-ne a dir,
sobretot el primer curs P3,
i llavors sempre tenen,
no tots els centres,
però hi havia un programa
perquè tots els centres que tinguessin,
tenen tècnics d'educació infantil,
aquesta tècnica infantil ara estan disminuint,
moltes vegades no són coberts,
per tant, comencem un primer començament de curs
amb un cert problema
amb recepció dels alumnes
i amb atenció dels alumnes.
Començarem també amb un augment
de la inestabilitat del professorat,
molts interins que ocupaven vegades
ara ja no n'ocupen,
per tant, en aquest moment
o no estan treballant
o estan esperant fent substitucions,
per tant,
hi haurà també una disminució
al centre de professorat en aquest sentit
i professorat inestable.
Per tant,
hi comença el curs
d'una certa problemàtica important,
diguem-ne.
Neus.
Sí, després també afegint una mica
amb tot el que s'ha anat comentant,
el tema de que
si l'any passat hi havia alguna baixa
va costar cobrir-la,
és a dir,
això és una cosa que també es va arrossegant,
és a dir,
no s'ha de carregar,
si enguany ja ampliarem
una hora lectiva més
a cada professor o cada mestre,
si a més s'afegeix
que les baixes no es cobreixen,
perquè això és una realitat que passa,
i és un altre problema afegit.
El tema de les teix,
comentava el company.
Jo són les teix.
Les teix són les tècniques d'educació infantil
que reforcen els P3,
és a dir,
els nens que s'escolaritzen per primera vegada
dins del sistema educatiu,
del sistema educatiu,
i aquestes persones s'encarreguen
de donar suport a la mestra
i normalment és una teix
per cada dues classes.
És un suport molt favorable
de cara a l'adaptació dels alumnes
al centre escolar
i és una figura molt valorada
i que dona molt de recursos als centres.
Això ha anat així.
Després també un altre tema
que és molt important
és els casos d'educació especial,
que a vegades fan escolarització compartida.
El tema de les vetlladores,
que són persones externes
al Departament d'Ensenyament,
perquè a més es contracten
empreses de serveis externs,
i aquestes persones també s'encarreguen
de donar un suport educatiu
dins de l'aula.
Aquestes hores també l'any passat
ja es van denunciar
que hi va haver una forta retallada.
I quan nosaltres estem dient
si volem escoles integradores
i volem que tothom participi
d'una escola pública
o sustentada en fons públics
de qualitat,
els alumnes també han d'estar
amb aquesta qualitat.
I més quan estem parlant
amb nens amb algun tipus
d'acord i discapacitat.
Llavors, són aquests punts
que penso que val la pena
recordar-los.
I quan estem parlant de retallades
veiem que aquí també
venen aquestes retallades.
I això a vegades no es denuncia
o les denuncies no arriben a port.
Sí, aquests últims aspectes
potser no són tan coneguts
pel públic en general,
perquè sobretot el que parlem,
i ara els hi volia plantejar,
doncs, qüestions com la sisena hora
o l'augment d'una hora lectiva,
no?, per tots els mestres
i professors de primària i de secundària, no?
Això vol dir que a partir d'aquest curs
han de fer una hora més.
Això com ho valoren,
Josep Maria?
És molt negatiu?
És un mal menor,
entre cometes?
Bé, clar, a veure,
tot se pot valorar
dintre del context que es vulgui, no?
Sí, clar,
amb el got mig pleu, mig buit.
No, jo ho dic perquè aquí, clar,
aquí trobarem tertulians
pels mons mundials
que, de tota manera, no?
I la crisi sembla que és com el porc, no?,
que s'aprofita tot i s'aprofita per tot, no?
Llavors, doncs, a veure,
des del punt de vista sindical
està claríssim això com està, no?
Perdoneu, abans que res,
especifiquem l'augment
de quina hora és en primària?
O sigui, l'augment és una hora lectiva.
Però és de 20 a 21?
No, de 23 a 24 hores.
De 23 a 24 en primària.
I en secundària?
I en secundària,
de 18 a 19 hores lectives.
En el ben entès que, a veure,
l'horari del professorat
és de 37 hores i mitja
i que aquí hi ha altres franges
d'horari fix dins del centre
i hi ha altres franges d'horari no fix
que són reunions que es fan
en moments determinats,
claustres, etcètera,
que no tenen un horari fix, eh?
Vull dir, a veure,
o sigui, que ningú pensi
a nivell social, no?,
que, a veure,
que l'horari del professorat
és treballar 18 o 19 hores a la setmana
o 23 o 24, no?
Aleshores, això té efectes molt negatius
segons vostès per la qualitat de...
Això té diferents efectes negatius,
aviam, té efectes negatius
perquè, laboralment,
per començar,
laboralment, a veure,
unes persones que han vist retallat
el nostre salari
en un 5, un 6, un 7 o un 8%,
depèn dels casos,
el curs passat,
que hi ha la perspectiva
de la congelació
o potser de noves retallades,
que això tampoc no estem encara al cas, no?
Que amb aquest personal
se'ls incrementa
el seu horari laboral,
el seu horari laboral
en presència d'alumnes
i que, a més a més,
clar,
o sigui,
hi haurà una gent
que treballarà més hores
a canvi de que uns altres
treballaran en contractes més precaris
o bé no treballaran,
que això ja ho ha comentat abans
el company Anton, no?
Això és evident,
és a dir,
aquí els números de la retallada
també van per l'increment horari.
És a dir,
d'on surt aquesta...
l'hora de reforç i això,
doncs també surt
a base d'aquests horaris.
Aquests horaris, clar,
o sigui,
l'Eustec estem demanant
que els reforços
siguin dintre dels horaris lectius.
Dintre dels horaris lectius
a les escoles.
I això,
el departament
no ho ha deixat clar.
Hi ha escoles
que ho faran dintre dels horaris lectius
i hi ha escoles
que ho faran fora dels horaris lectius.
A més a més,
demanem
que sigui per tots els alumnes
aquest reforç.
És a dir,
no és allò,
aquells que els costa més.
A veure,
això,
jo ho lligaria
amb la de la Cisena,
a veure,
perquè va lligat,
això, eh?
A veure,
o sigui,
l'atenció a la diversitat
vol dir
que hi ha alumnats
amb diferents ritmes d'aprenentatge
i diferents casuístiques
que s'ha de procurar
que hi hagi moments,
àmbits i entorns
en els quals
se pugui treballar
amb aquells alumnats.
I clar,
això vol dir
desdoblar grups
i, per tant,
fan falta professors.
L'AUSTEC demanàvem
que la Cisena hora
creiem que no era necessària
de fer-la,
però que,
en canvi,
els recursos destinats
a la Cisena hora
que servissin
per atendre aquesta diversitat
i per aquells desdoblaments.
Això vull dir,
la Cisena hora es treu,
s'atreu més
com una mesura d'aero,
diguéssim,
de reduir plantilles.
De reduir despeses.
De reduir plantilles,
no per la mateixa valoració
que fa el departament
que va fent enquesta
que va sortir
que no havia servit
prou ni tal,
no, no,
sinó que la treu
per un aerolel
al departament.
Però, en canvi,
llavors els recursos
no els dona per això.
I el que fa és incrementar horaris
i,
tot i que ells diuen
que mantenen plantilles,
no mantenen plantilles.
A veure,
Anton,
sobre aquestes qüestions.
Més hores lectives
i sisena hora.
Sí, a veure,
el tema
és molt clar.
Amb aquests anys passats
hem anat aconseguint
millores educatives
i des d'aia fa
es pot dir,
no en guanyar,
fa tres anys ja
que anem tirant darrere
en aquest sentit.
És a dir,
la reducció de professorat,
augment d'alumnat
i reducció de professorat
que va lligat,
va lligat,
és curiós,
augment d'alumnat
i reducció de professorat,
no augment de professorat,
que és el que haurien de ser,
ja fa tres anys que dura.
Ja fa tres anys que dura.
Enguany
ha estat ja,
clar,
el colmo,
perquè el treure la sisena hora,
s'ha tret una hora més,
una hora més
a cada,
una hora més,
i això representa
per centres,
representa,
de primària representa
un centre petit,
doncs,
un mestre menys,
però és que el centre de següent
representa dos mestres
i mig menys.
Això és molt.
El centre de secundària,
l'augment aquest d'aquesta hora lectiva
representa
un professor menys.
Clar,
i això què fa?
Això impedeix
fer el que ha de cartanyar,
fer desdoblaments,
fer tensió a la diversitat,
que augmenti
la qualitat
de l'ensem.
A vegades
mirem,
per exemple,
amb el sistema educatiu
de Finlàndia,
no?
Però aquestes gent fan això,
fan una tensió
molt específica
a l'alumnat,
per això van comandant.
Aquí a Catalunya
havíem començat
un petit camí,
petit camí,
amb la lluita sindical
per aconseguir això.
Petit camí,
eh?
Perquè s'havia arribat
el 6% de despeses
del PIB,
que això,
suposo que amb aquests menys
ara no s'ho deuen
ni plantejar,
però ni remotament ja,
no?
Un petit camí
que ara
torna a tirar endarrere,
que ara torna a tirar endarrere.
I això,
això és així,
a més a més,
a més a més,
estan parlant
de les hores
que nosaltres treballem,
demagògicament,
ahir, per exemple,
vaig posar la sexta
a la nit
i vaig veure
que entrevistaven
l'Ana Botella
i aquella senyora
deia,
clar,
com pot ser
que els mestres
i els mestres
treballin
tan poques hores,
abonant,
abonant
una demagògia,
perquè nosaltres
tenim 37 hores i mitja.
Això és com si,
per exemple,
a tu et diguessin
que tu només treballes
quan estàs aquí,
parlant.
No,
no,
per això tothom
ho té assumit.
Però que un mestre,
un professor de secundària,
treballa
quan està davant de la canalla
i quan no està davant de la canalla,
això no ho té assumit ningú,
no ho té assumit ningú,
ningú ho té assumit.
i si aquesta gent
que té una audiència pública,
la senyora Aguirre,
la senyora Ana Botella,
ho diuen,
ho diuen,
llavors ja hem arribat
al cap del carrer,
ja,
ja poden carregar
contra nosaltres
i l'any vinent
tornar-nos a reduir
un altre 5%
o augmentar-nos
les hores
lectives.
És aquesta la problemàtica.
Neus.
Sí,
doncs,
afegim també una mica més.
El tema,
la forta immigració
que ha patit Catalunya
en aquests últims anys.
És a dir,
la construcció
de nous edificis
d'escoles públiques
per atendre
tota aquesta immigració.
La necessitat
d'ampliar
més professorat.
Això s'havia aconseguit
des que dius,
aquest petit camí
que havíem anat fent,
mica en mica.
Millorant condicions laborals,
evidentment,
perquè també estem,
nosaltres estem per això,
estem per defensar
dels nostres treballadors
de la docència.
Què passa?
Arribem a que,
inclús,
nosaltres,
per exemple,
des de l'escola concertada
també havíem de tenir
un nou acord de plantilles,
perquè nosaltres estem
en plantilles
de fa 20 anys.
Teníem una perspectiva
prou bona
perquè,
per acabar d'incidir
en aquesta qualitat
que estava parlant
també l'Anton,
una qualitat educativa,
una qualitat de servei,
una qualitat
dins de tot
el camp educatiu.
I ara,
en un tres i no res,
han fet una esbandida,
això,
el que estàvem d'anem
amb el nom de la crisi.
Anem a parlar...
Per vostès,
la crisi és una excusa.
Evidentment.
Mira,
jo,
si us permetéssiu,
m'agradaria explicar
una qüestió
que per mi
no és una anècdota,
que surt de les declaracions
de la consellera d'ahir,
no?
La consellera d'ahir
va dir,
bueno,
això s'hauria de contrastar
a veure si és correcte o no,
però va dir
que es mantenien
les beques de menjador
i tot això,
gràcies a,
diguéssim,
que s'havia aconseguit
que una entitat financera
hagués donat uns diners
del seu pressupost
de l'obra social.
A veure si s'entenem.
A les entitats financeres,
o sigui,
les hem rescatat
entre tots.
No sé quants,
3.000 milions
em sembla que s'han donat
a les entitats financeres,
em sembla.
Aquestes milions surten,
pot ser això,
dels treballadors,
de les classes mitjanes
i, en definitiva,
també de l'estat
del públic,
no?
Llavors,
què hem de fer ara?
Una obra de caritat,
aquesta entitat financiera
que representa,
que fa una obra de caritat
envers l'ensenyament,
llavors,
com que podrà justificar
uns pressupostos
que donat de l'obra social
tindrà més desgravació,
o com va això?
O som tontes tots?
Abans que citava
en ton Rosselló,
ha citat
Anna Botella,
la dona de l'expresident
del Govern Central,
i em marco
les declaracions
perquè recordem
que a Madrid,
ahir va haver-hi
una jornada,
a Madrid,
a Castellà-la-Manxa
i en altres comunitats
hi ha hagut jornades
de mobilitzacions,
en fi,
de protestes,
de manifestacions.
Una pregunta,
aleshores,
per comparar,
vol dir que,
fins i tot,
les retallades
en altres punts
observen vostès
en altres punts
de l'estat,
ja sé que són competències,
altres administracions
són encara més greus
que aquí,
que aquí,
comparativament,
pel que sàpiguen vostès,
encara estem en una situació
relativament bona,
si la comparem,
per exemple,
ja que ha citat vostè
el cas de Madrid abans,
Anton?
És diferent,
ai, perdó,
sí,
és diferent,
és diferent,
perquè a les altres comunitats
han estat esperant
que hi hagi
les eleccions autonòmiques
i municipals
per començar
a prendre mesures.
Semblava
que l'única comunitat
autònoma
que retallava,
semblava,
era Catalunya.
Les altres no,
hi havia alegria,
hi havia alegria.
I deien,
no, no,
és que aquí tot està bé.
Ara ja no està bé,
ara comencen a retallar.
Clar, nosaltres ja fa tres anys
que estem en aquesta lluita
i ells ara comencen.
Per tant,
ni és pitjor
ni és millor.
És que Catalunya
es va per davant
amb les retallades.
Perquè les retallades,
aleshores,
en l'àmbit educatiu,
vostès consideren
que no és una qüestió
d'ara del nou govern
de Convergència i Unió
a la Generalitat,
sinó que ja havien començat
amb l'anterior mandat.
Neus.
Sí,
ja s'havien començat
i ara està arribant
a una consolidació
pel que s'han trobat
i per mesures
que s'estan demanant
que es facin.
Però tornem al mateix,
nosaltres el que sempre
havíem denunciat
és que hi havia uns pressupostos
signats
i per això
no estàvem d'acord
amb les mesures
que s'havien pres
anteriorment.
Perquè si tu ja tens
un paper signat,
dius,
estira una mica enrere,
quan encara tens
uns convenis vigents,
és una mica,
és una mala feina,
encara que després
han tingut raó,
els han donat una raó
que nosaltres no hi estem d'acord,
però no és aquest.
O sigui,
nosaltres el que no volíem
és que s'avancessin
en aquest sentit
perquè hi havia uns pressupostos.
Després ja en parlarem,
evidentment,
però tampoc no és el problema
d'aquesta crisi,
el que dèiem,
nosaltres no estem portant
el país a la ruïna,
nosaltres estem donant
un servei,
són serveis
de cara a tota la comunitat,
i estem treballant
pels alumnes.
I el tema que a la 6ª
per exemple en concret
es mantingui
en alguns centres educatius,
s'hagin tret de la majoria
però d'alguns no?
És una mesura encertada
o també no la troben adequada?
Perquè a més,
a la concertada,
a l'escola concertada,
sí que hi ha una 6ª hora,
majoritàriament.
Complementària.
Clar, complementària.
És a dir,
això vol dir que
perjudica d'alguna manera
l'alumnat,
la família
que opta per l'escola pública
en comptes de la família
i l'alumnat
que opta per l'escola concertada?
Bé, a veure,
a veure,
això ja suposo
que hi haurà discrepàncies
dels sindicats, no?
Aquí a l'Austec
vam ser, potser,
uns grans defensors
que no s'implantés
la 6ª hora
i vam donar
les argumentacions
al nostre entendre,
també pedagògiques,
és a dir,
la Catalunya
amb la 6ª hora
és
el lloc d'Europa
on hi havia més hores,
1.050 hores.
És el lloc
que hi havia més.
O sigui,
perquè ens fem una referència
per aquest paradigma
que es parla de Finlàndia,
però a Finlàndia
em sembla que no arriben
ni a 800,
unes són 700,
ara no sé exacte,
però és igual.
és a dir,
nosaltres fèiem que la quantitat
no feia en si la qualitat
i llavors aquí,
potser en un moment donat,
en comptes de posar una mica
el cascabell al gat
i dir que alguns
aprofitaven una hora de més
per fer pagar
i fer,
diguéssim,
un altre tipus de mesura,
s'ha de fer la mesura
de dir,
doncs mira,
farem a tot arreu
el mateix
i així a aquesta hora
la podran tindre també
la millor gratuïta,
una sèrie de centres
i es va fer
les famoses contractes
programes
i tota una sèrie
de qüestions d'aquestes.
Bé,
dit això,
a veure,
què deia l'AUSTEC?
L'AUSTEC plantejava,
veiem,
si hem d'atendre la diversitat,
el que hem de fer
és posar recursos
per la diversitat,
no fer una hora de més
per a tothom,
així,
sinó posar recursos
a la diversitat
i fer complir
a la concertada.
Vist això,
ara què ha passat?
el departament
d'entrada
semblava
que era una qüestió
de què,
pedagogicament
i fan una mena
d'enquesta,
etcètera,
que l'ha divulgat
el departament
i surt,
doncs,
que a veure,
que la sisena hora
no s'ha posat tant,
no?
L'AUSTEC n'ha fet
entre el professorat
d'enquestes
l'any passat
i a veure,
un 75%
del professorat
de primària
estava en contra
i de la resta
del 25%
hi havia més de la meitat,
és a dir,
un 13 o un 14%
que a la millor
no opinava
però només
un 2%
ja estava molt a favor
i potser
un 7 o un 8%
a favor.
Això és el que hi havia
del tema,
no?
De la sisena hora.
A veure,
Comissió de Sobretes
aleshores,
aquí i UGT
tenen opinions diferents?
Més que,
a veure,
no és qüestió
de debat això
però bueno,
a veure,
el meu pensar,
el pensar nostre
és que la consellera
no s'ha atrevit
a treure
la sisena hora
de tot arreu,
segurament el Cusbillen
ho farà
i el que ha fet és
no,
no,
és que els centres
que tenen sisena hora
els deixem
hores de reforç
i els centres
que tenen,
que tenen,
que estan
en entorns
més desafavorits
mínimment
continuen fent
la sisena hora
per no dir
la traiem del tot
i que protestessin
més
les eleccions de pare
sobretot
que són els que estan
més queixos
en aquest sentit,
no,
en quant a treure
l'hora en si,
no,
nosaltres el que pensem
més a més
és que ara
això és un debat
i ha passat,
diguem-ne,
ja el vam fer
al seu moment,
ja està passat,
això ja va
de cap a caiguda,
per tant,
és d'això
i hem de centrar-nos
més en el que està
passant ara
que aquí
potser no el tenim
present
però és molt important
també,
és el tema
0-3,
llars d'infants
i d'altres públiques.
Fa uns quants anys
i ja se'n recordarà
perquè també estava
per allà al mig,
vam fer una
iniciativa legislativa
popular
que hi vam participar
a les eleccions de pares,
entidades ciutadanes,
els diferents sindicats
d'ensenyament,
UST,
comissions obriques,
UGT també va participar,
etcètera,
per portar al Parlament
de Catalunya
una iniciativa legislativa
popular
perquè hi haguessin
llars d'infants
públiques
que n'hi havia poquíssimes
i
vam triomfar,
cosa rara,
cosa rara,
però vam triomfar
i els parlamentaris
potser ara no ho farien,
però abans ho van fer,
eren més conscients
de la necessitat
i abans hi van treure
una llei
que els ajuntaments
podien fer
llars d'infants públiques
i els donaven un ajut.
I quina és la problemàtica ara?
Doncs que l'ajut
aquest se redueix.
La retallada de l'ajut.
Ah, exactament.
I això què passa?
L'ajuntament no pot assumir,
perquè no tenen ni un duro,
no pot assumir el cost
que representa,
per tant,
això n'hi ha cap als pares.
Sí,
de fet,
Anton,
aquesta setmana
i parlant amb el regidor
d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona,
clar,
l'Ajuntament xifra
només a Tarragona Ciutat
en 330.000 euros
els diners
que haurà de portar
per cobrir,
d'alguna manera,
per tapar
les retallades
del govern.
Clar,
i això
ja l'Ajuntament
dona a entendre
que l'any que ve
pot anar a parar
a la tarifa
que hagin de pagar
els pares,
en definitiva.
Neus,
sobre aquesta qüestió,
sobre el que estàvem parlant...
Quan estàvem parlant
també de la sessió en hora,
nosaltres UGT
va recolzar en aquell moment
la sessió en hora
perquè era un bon moment
també
per entrar més personal
dins del camp
de l'escola pública
i dels professors públics
i després
perquè també era
una bona manera
d'equiparar
en aquell moment
els dos sistemes
que s'estan ofertant
que és el concertat
i el públic.
És a dir,
les dues escoles
donaven el mateix tipus
de servei
en franja horària
i en aquest cas
també per temes
de conciliació
d'elaborada i familiar
era un bon moment
de poder tenir atesos
els nens.
Nosaltres ho vam defensar
en aquest sentit.
I ara que es faci enrere
ho valoreu negativament?
Nosaltres ho vam valorar
negativament.
També és veritat
que hi ha moltes maneres
de poder donar solució
i ara també
et trobes amb aquest
endavant
i enrere.
Quan sempre en aquests sistemes
primer fas un pas endavant
i després tornes enrere
l'únic que fa és
desgavellar
l'organització dels centres
i ara és més també
el problema
de tot el desgavell.
A part que hi hagi gent a favor
i gent en contra
però també per les famílies
i pels alumnats.
És un problema.
Jo volia
només dir una coseta d'això.
Mira,
a molts centres
ara quan se va fer
el de les autonomies de centre
els van dir
mira,
si no agafeu l'autonomia
ja no tindreu més plantilla.
Agafeu l'autonomia
perquè així tindreu més plantilla.
Això se'ls va una mica
vendre
perquè agafessin
l'autonomia de centre.
I llavors
tenim
i teníem abans
una cosa
que s'anirien
centres d'atenció educativa
preferent
que era una mica
a la millor
els centres
on s'han mantingut
a la sisena hora
a part de les zones rurals
que aquests centres
ja tenien més plantilla.
És a dir
segons el grau
de dificultat del centre
doncs allà
ja es comptava
un factor multiplicador
vull dir
que a veure
i llavors
doncs
ara això
ha quedat tot
que no saps ben bé
si tenen més plantilla
per la d'atenció educativa
preferent
si és que no els hi han donat
però els hi han donat
per autonomia
o la millor no.
que és a dir
això
ha sigut
una regla justament general
hi ha alguns centres
potser és el que ha dit l'Anton
que tampoc no s'han atrevit
a dir ho trec
però bueno
si haguessin fet
un plantejament clar
de dir
doncs mira
aquest centre
podeu desdoblar
tots els grups
o tants grups
o a partir
de tants alumnes
desdobleu
i tindreu tal
doncs també
el que passa
que és fer
unes regles del joc
per a tothom
clares
i clarividents
no oblidem també
que a veure
que l'escola pública
és la que assumeix
la major part
de complexitat
de l'ensenyament
la que assumeix
més nouvinguts
la que assumeix
més discapacitats
la que assumeix
més conflictivitat
a vegades
etc.
llavors
doncs evidentment
s'ha de tenir en compte
el recurs aquest
i això
es pot fer
inclús amb una fórmula matemàtica
vull dir que és així de senzill
doncs
ho deixem aquí
hem analitzat una mica
els aspectes
amb alguns detalls
altres fórmules
més generals
sobre com pot començar
el curs escolar
amb la perspectiva
dels sindicats
de l'ensenyament
amb Josep Maria Cartanyà
del sindicat USTEC
amb Anton Rosselló
del sindicat
Comissions Obreres
i amb Neusen Roig
del sindicat UGT
a tots tres
moltes gràcies
gràcies per explicar-nos
des de la seva perspectiva
com arrenca aquest curs
2011-2012
i que vagin molt bé
fins la propera
gràcies
adeu-se
bon dia
adeu-se
adeu-se
adeu-se
adeu-se
adeu-se
adeu-se
adeu-se
Fins demà!