Aquí 5 minuts seran 3 quarts de 12.
Seguim endavant en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Ara parlant de teatre,
de les múltiples propostes i activitats
que tenim aquest proper cap de setmana,
ara en volem destacar una,
perquè aquest dissabte a la nit al Teatre Metropol
s'estrena l'espectacle L'Obre les ales de la Papallona.
Un espectacle dirigit per la Mercè Sardà
i que compta amb dos actors,
el Vicenç Canyón i la Núria Freixa.
I tots tres, la directora i els actors,
ens acompanyen aquest matí aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Mercè Sardà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I els actors, Núria Freixa, bon dia.
Bon dia.
I Vicenç Canyón, bon dia.
Hola, bon dia.
Que primer ens expliqui la directora
en què consisteixen aquestes ales de Papallona.
De què va aquest espectacle?
És una obra de teatre de text.
Jo crec que això cal tenir-ho clar,
perquè és una obra de text
i el que proposa és una cosa molt original
i potser fora del comú,
que és d'una dona que va caient en braços,
però no precisament de l'amor,
sinó en braços d'un home,
que hi ha un moment que et preguntes realment qui és.
No és una obra romàntica ni amorosa,
però sí que parla sobre la vida
i principalment sobre la identitat,
sobre la identitat de les persones.
Principalment, malgrat que la pregunta
te la fas del personatge masculí,
el que realment posa interrogant
o realment posa damunt de la taula,
potser està més ben dit,
és la identitat del personatge femení.
Quina manera de ser és aquesta d'ella?
L'obra està escrita per la Montserrat Mas.
Per què tria la Mercè aquest text?
Què és el que li va culpir?
Bé, doncs això ara t'ho contestarà la Núria Frixa,
perquè el text pròpiament no el vaig triar jo.
T'ho dirà ella.
És a dir, és la tria de l'actrió.
Núria, per què doncs tries aquest text?
Doncs bé, perquè jo vaig anar a veure l'obra
de la Montserrat Mas a Manlleu,
que és usonenga com jo,
me'n vaig enamorar
i vaig dir, algun dia aquesta obra la vull fer, no?
I llavors ells també se'n van enamorar com jo del text,
perquè és un text, com ha dit ella,
molt diferent,
que després de veure l'obra es queda encara amb tu.
És una mica també d'un humor negre
i una mica thriller.
I gràcies a tot aquest grupet que ens hem animat,
estem molt il·lusionats en fer-la.
I la Montserrat Mas vindrà.
És una obra que està editada per l'editorial L'en Buscall
i que la primera se'n va fer una lectura dramatitzada,
la Carme Poll i el David Bert,
a través de les lectures de l'Esgae.
I després es va representar a Osona
amb la direcció de la Dolors Collell.
I vam fer unes representacions
i ara doncs la tornem a donar nosaltres a escena.
El text va atrapar a l'actriu
i ara a l'actriu, a la Núria Freixa,
què li sembla fer el paper de la dona protagonista?
A mi m'agrada molt
perquè és un registre absolutament diferent
de com sóc jo com a persona,
i em permet treballar tot una vessant
que no havia fet mai.
I com és la protagonista, doncs?
Com és el personatge?
És una dona gris,
és una dona plana,
és una dona que no té il·lusions,
no té seguretat amb ella mateixa,
però va fent un camí al llarg de l'obra.
Final, interrogant, veniu a veure-la.
I la relació, doncs, amb l'home,
amb el personatge, amb ell, quina és?
La relació amb ell és que m'atrapa
i que aquesta botiga,
que és una botiga de fotos,
que ell és el fotògraf,
logra que cada dia torni,
que cada dia torni.
És a dir, és una relació de dependència.
De dependència, absolutament de dependència.
Ell té la paia pel mànec.
Sí, absolutament.
Parlen de manera clara.
Sí, sí, sí.
Vicenç.
Perquè sóc el dependent.
Què tal es porta això de portar la paia pel mànec?
Home...
Una representació teatral com aquesta.
Costa, eh?
Costa, costa,
perquè, a més, jo,
de passar de director a fer actor,
després de molt de temps,
doncs, tot ha sigut un pas important per mi, no?
I és un text, un personatge,
un bon bon,
un bon bon personatge.
Quan la vaig llegir,
diu, això s'ha de fer,
la Núria m'ho va passar,
què, ho fem, ho fem, va, sí.
I jo vaig dir que cridem a la Mercè,
que he vist coses molt xules
en teatre jove,
i jo vaig dir,
doncs, fem aquest projecte
amb gent de Tarragona, sobretot, no?
Hem volgut que tothom
que surt en aquest espectacle
siguin gent de Tarragona.
Per això,
perquè vegin que des d'aquí a Tarragona
també es poden fer coses portables, no?
I que no sigui sempre...
Hem d'importar.
Com explicaries el teu personatge, doncs?
Com és aquest home?
Davant d'aquesta dona...
És un seductor, vull dir,
un seductor que la porta cap a un bui,
així de clar.
Si ella fa un viatge,
jo soc el conductor
de l'avió, no, del vaixell,
que la porta.
I quines armes utilitzes,
si és que se'n pot explicar alguna,
per seduir aquesta dona?
No, la paraula.
Vull dir,
amb una persona que és plana
i que no té res,
que un li digui,
que li faci una cosa així,
una paraula bonica,
però no diu un piropa,
vull dir,
ja la tens a la mà.
I la Mercè,
què li ha semblat dirigir
aquesta obra?
Tu tens experiència,
sobretot,
no?,
més teatre juvenil,
amb gent jove,
i aquí podríem dir
que estem davant d'una obra
d'adults
i paradults.
I tant.
I què tal?
Com ha portat?
Però no tenen adults,
vull dir,
som...
Són adults,
deixa'ls estar.
No he dit grans,
he dit simplement adults.
Perquè ets ben educat.
Gràcies,
gràcies.
Doncs,
a veure,
també,
cadascú té el seu repte,
no?
Quan fas un projecte,
cadascú té un repte,
la Núria ho ha dit,
per a mi el repte
era el registre
tan diferent
del personatge.
Per al Vicenç,
el repte era,
després de tants anys
de fer de director,
torna a fer d'actor.
i per a mi el repte
era això,
per comptes de dirigir
nois i noies joves,
doncs,
dirigir persones més grans
i fer un projecte
més professional,
perquè també s'ha de dir així.
Nosaltres,
amb el Vic de Benadi,
no és que intentem,
no fem coses professionals,
perquè ho procurem fer
el millor possible,
però tenim els recursos
que tenim
i les limitacions
que tenim.
I en canvi,
doncs,
ara, clar,
hem volgut posar-ho tot
damunt de la taula,
perquè pensem que
presentar un projecte
a gent adulta,
ha de voler dir
que el públic
en sortir,
doncs,
en sortir content,
no?,
i satisfet
que s'ha fet una cosa,
seriosament,
et pot agradar
més o menys l'obra,
però, doncs,
el públic ha de sortir,
pensem nosaltres,
veient que
hem treballat
molt seriosament
i el més professionalment
possible.
Aquesta és una obra
impulsada per la directora,
per la Mercè Sardà,
pels actors,
la Núria Freixa
i el Vicenç Canyón,
però us acompanyen
algú més, Vicenç?
És a dir,
per dur a terme
aquest projecte,
que culminarà dissabte
amb la representació
del Metropol,
Núria,
heu comptat amb més gent?
amb el Francesc Rius,
que ha fet tota la banda,
la part musical de l'obra.
Hi haurà música en directe.
Hi haurà música en directe,
original del Francesc Rius,
ell també estarà al piano,
i el violí,
el Raül Contreras,
que ens acompanyarà.
Llavors,
el pas dels dies,
que això transcorre
durant els set dies
de la setmana,
doncs,
és música en directe,
amb el piano de cua
del Metropol i un violí.
Però a nivell,
vosaltres,
personal,
Nosaltres hem pensat
que un projecte seriós
de teatre
s'ha de fer seriosament
amb el que es fa avui en dia,
i per això la música
ha estat encomanada
amb una persona,
un compositor de Tarragona
que és prou conegut,
i l'escenografia
l'hem fet dissenyar
amb una persona jove,
jove,
ara té 30 anys,
però és jove, no?
Home, i tant.
Bé, però és que, clar,
com que avui els joves
els consideren fins
que ja quasi que són iaios,
no?
Però sí, és jove,
que és la Marina Vidal
que treballa
amb el Bís de Benadi,
moltes coses de teatre,
que té molta experiència
amb el tema de teatre
perquè ha treballat
en la producció
del Teatre Metropol,
i després la realització
escenogràfica
l'ha fet l'Àlex Manríquez,
que també és una persona
que treballa molt
en el camp de decorats,
que treballa
amb el Grup Zàlata
de Tarragona.
També hem volgut
això,
que hi hagués
gent de tot arreu.
A Tarragona,
la gent que ens dediquem
al teatre,
ens coneixem tots,
i per tant hem pensat
que la col·laboració
entre tots
també era una cosa bonica,
i que nosaltres,
gràcies a Déu,
no ens fem la competència,
perquè treballem tots
camps del teatre
molt diferents.
Clar, us coneixeu tots,
però havíeu treballat
els tres així tan a prop
abans o no, Vicenç?
No, no, no.
Aquesta és la primera vegada
que treballeu.
El trio és la primera vegada.
El trio.
I què tal, el trio?
És a dir,
els assajos han funcionat
des de fa temps
que hi esteu treballant,
m'imagino.
Bé,
un anyet portem així...
Preparant-ho.
De veritat, sí,
perquè a començament
treball de taula,
de personatges,
vull dir,
ha sigut un treball així
molt feixuc.
I com ho porteu?
Bé, bé,
la Mercè té molta paciència.
El Vicenç sospira,
però el sospir,
què vol dir?
Perquè jo sempre tinc
unes trenes
estic igual,
sempre,
m'entens?
Sembla que sigui un nen meu
que ha de néixer
i vull saber
si hi sortirà bé tot.
Tenim ganes d'ensenyar-la
perquè hem treballat molt
i esperem que ens ha sortit molt.
La Núria està contenta
i satisfeta
de tot el procés
previ que hi ha hagut
de preparació?
Sí,
ha estat un procés llarg
perquè al principi,
com digui ell,
assajàvem poquets dies
perquè tots tenim
les nostres coses,
no?
A més a més,
ara ho hem intensificat
i, bueno,
donem il·lusió
i ensenyar-ho
i esperar fer-ne
moltes més d'actuacions.
I la Mercè està contenta
de tota la feina prèvia?
Sí, sí, sí.
Nosaltres,
quan ens vam posar
en el projecte,
ja sabíem
que era una mica
a llarg termini
perquè hi havia
una sèrie
d'inconvenients
que feien
que de manera immediata
no el poguéssim posar
damunt de l'escenari.
Ho sabíem d'entrada.
Llavors,
també potser això
també va fer
que ens relaxéssim una mica
però ara al final
com tothom
hem hagut de posar
l'accelerador
i per deixar-ho enllestit.
Jo estic molt contenta
perquè a mi
aquestes coses
que no cal fer amb presses
m'agraden molt
i després
jo n'estic més segura.
Jo estic...
No estic gens nerviosa,
jo.
No.
No sé si m'hi posaré
dissabte
com que m'ha de sortir
allà.
Clar,
ells se n'hi ha
perquè diuen
que no haig de pujar
dalt de l'escenari
per això.
Però jo estic convençuda
de la feina
que hi ha feta.
Gràcies, Mercè.
Penso que sortirà.
I l'obra ens farà
reflexionar molt, Núria?
I tant,
que sortireu
amb un interrogant.
Després en parlareu,
perquè no s'acaba
quan s'acaba.
No podem dir res més.
Què vols dir?
Que té una continuïtat, això?
Sí.
Si vols,
en pots parlar.
Si vols,
en pots parlar.
permet fer diàleg.
Permet fer diàleg.
Si nosaltres encara
n'estem fent.
I el projecte,
el muntatge com a tal,
us agradaria poder-lo portar
a altres...
En fi,
de gira...
Saps què passa?
Que fas una inversió important,
eh?
Quan fas
una obra de teatre,
per poc que posis,
encara que no ho sembli,
fas una inversió important.
I, clar,
d'una manera o altra,
almenys
treure
allò que hi has posat,
i això només es fa
fent l'obra diverses vegades
en diferents llocs.
I teniu perspectives
que això es pugui fer?
Bé,
pensem que sí,
però tampoc,
de moment,
no hi hem posat massa...
No ens hi hem posat gaire.
Ara ja esteu concentrats en la...
Perquè estem concentrats
en l'entrena,
en l'entrena,
l'Ajuntament de Tarragona,
quan va dir
que ens posaria
la programació professional.
Des d'aquí
els hi volem agrair,
la confiança,
perquè jo crec que realment,
doncs,
indica una confiança
en nosaltres.
ens va dir
que, clar,
ells preferien
que fos estrena,
i llavors ens vam abocar
a això.
Però bé,
doncs,
a partir d'ara sí,
ja ho començarem a treballar.
Aquest pot ser el fruit,
Vicence,
que treballeu més conjuntament,
vosaltres tres,
altres persones
amb altres projectes,
o això ja és avançar molt,
quan encara no ho he estrenat
a aquestes ales
de la papallona?
De moment,
deixa que passi,
exacte.
Però sí,
jo sí que he cantat
amb la Núria,
amb la Mercè.
Clar,
perquè us coneixeu
de diferents grups,
diferents grups,
però aquesta és la primera vegada
que us ajunteu...
Jo potser em coneixia més
el Vicenç,
jo,
hem coincidit més
amb diferents coses
amb el Vicenç.
Jo també,
tant a part de la repressió.
amb la Núria no tant.
Amb la Núria no tant.
Amb la Núria no tant.
Amb la Núria no tant.
Havia vist alguna cosa.
Perquè la Núria ha fet recitals
de poesia,
molt dramatitzats
i coses d'aquestes.
Jo l'havia vist,
però potser treballar tant
no havíem treballat tant.
No.
Que això pot sortir
alguna altra cosa
amb més gent,
bé,
doncs potser sí.
Qui sap.
Depèn de com funcioni
de moment,
i sembla que funcionarà molt bé,
perquè a més estan molt convençuts
els actors i la directora
de la representació
d'aquest dissabte a la nit.
Recordeu,
es titula
Les ales de la Papallona.
L'autor és la Montserrat Mas.
Ja ens deia la Núria
que és de la comarca d'Osona,
no?
Vindrà dissabte, eh?
Dissabte vindrà.
Vindrà dissabte.
A més,
la Montserrat Mas
va guanyar
el Premi de Teatre
Ciutat del Coi
amb una altra obra,
L'amant de Diògenes,
i ha escrit aquest text,
Les ales de la Papallona,
que va atrapar
la Núria Freixa
i que ha portat
el Vicenç Canyón
i la Mercè Sardà
a també participar-hi
com a actor
i com a directora respectivament.
Així que els dos actors
i la directora
avui ens han acompanyat.
La cita és dissabte
a dos quarts de deu de la nit.
Forma part de la programació
d'espectacles
del Teatre Metropol
i per això n'hem parlat
aquí al matí
de Terraona Ràdio.
Així que,
Núria, Vicenç,
els que heu de pujar a l'escenari
que us vagi molt bé.
Gràcies, gràcies.
Encara teniu algun assaig
per ser o què?
Sí.
Avui,
avui l'últim.
Avui,
demà depèn.
La directora preta, eh?
Perquè les últimes escenes
no estan assajades.
Oh, sí?
Vicenç,
l'abraix.
És dolent.
Gràcies per convidar-nos.
I a la Mercè Sarda també
que li vagi molt bé.
Moltes gràcies a tots tres.
Gràcies a tots.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.