Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en unes circumstàncies complicades, però això dona més forces
per assumir a vegades aquestes tipus de responsabilitats.
Ara parlem d'aquestes circumstàncies econòmiques
que envolten a la universitat i al conjunt de la societat.
En qualsevol cas, el mandat que ara comença és de 4 anys,
tot i que no coincideixi amb les eleccions de rector
a nivell general de la universitat?
Sí, una vegada s'elegeix un nou degà,
el degà té un mandat de 4 anys i per tant tenim per endavant
4 anys per fer coses a la facultat.
Jo crec que és un temps suficient per poder plantejar projectes
i portar-los a terme.
Menys temps es queden les coses amb simple gestió
i jo crec que és poc encoratjador fer simple gestió.
El maco és poder tenir idees i poder-les portar a la pràctica.
La facultat de Ciències Jurídiques està al campus Catalunya
de la Universitat, a l'Avinguda Catalunya.
De fet, és el nucli central o el pal de paller del campus Catalunya.
Des del punt de vista d'equipaments, ho té tot?
Ciències Jurídiques?
En aquests moments jo crec que estem en una situació,
no sé si dir privilegiada, però diguem-ne satisfactòria.
Tenim en aquests moments un CRAI, que és més que una biblioteca,
és un centre de recursos per a l'aprenentatge i la recerca,
en què els estudiants tenen accés no només als llibres,
sinó a molts serveis, com les aules d'informàtica
i a diversos aspectes multimèdia, que els permet tenir més eines
en aquest procés d'aprenentatge.
i tenim aules molt ben equipades, tenim despatxos jo crec que també suficients,
tot i que sempre podríem estar una mica millor.
I, per exemple, en el cas de la Facultat de Ciències Jurídiques,
tenim instal·lacions pròpies com una sala de vistes,
que es va inaugurar fa poc temps,
on els alumnes poden reproduir simulacions de judicis,
com se trobarien els propis jutjats o a l'Audiència Provincial de Tarragona.
I quina és la realitat en aquests moments de la facultat
des del punt de vista de nombre d'estudiants, aproximadament,
i nombre de professors?
En aquests moments, des del punt de vista d'estudiants,
tenim aproximadament uns 1.200 estudiants de grau,
més els estudiants de postgrau, que superen el centenar, aproximadament.
I des del punt de vista de professors és més complicat,
perquè no hi ha un nombre exact, no hi ha una plantilla,
els professors depenen dels departaments,
i els departaments tenen responsabilitats docents
en moltes facultats diferents,
i per tant, és difícil saber quants professors
estan en aquests moments donant docència a la facultat.
Jo crec que aproximadament ens trobem al voltant d'uns 200 professors,
Déu-n'hi-do, amb docència a la facultat.
Això fa que sigui un dels centres capdavanters a la Rovira i Virgili,
és a dir, un nombre d'estudiants,
només hi ha un centre amb més estudiants que nosaltres,
i per tant, estem gestionant un volum d'alumnes considerable.
Tenim en aquests moments tres titulacions de grau,
Dret, Relacions Laborals i Ocupació i Treball Social,
i tres màsters oficials.
El màster de Dret de l'Empresa i la Contractació,
el màster de Dret Ambiental,
i des d'aquest curs acadèmic,
el màster d'Estudis Avançats en Administració i Gestió Pública.
Jo crec que aquesta és una oferta molt potent
per un centre d'una universitat territorial,
perquè, una, ofereix un ampli ventall de titulacions
que permet als estudiants de les nostres comarques
no haver-se de traslladar per fer aquelles titulacions
que tenen més demanda en aquests moments,
i a més a més, des del punt de vista de postgrau,
crec que, a més a més,
ens estem convertint, poc a poc,
en un centre de referència a nivell nacional.
De fet, tenim un màster,
com el màster de la Dret Ambiental,
que jo crec que en aquests moments és clarament
una referència a nivell espanyol i internacional.
Tenim estudiants, ja no només de Tarragona,
per aquest màster,
tenim estudiants de la resta de Catalunya
i de la resta de l'estat espanyol
i alumnes internacionals.
Hem arribat a puntes del 50% d'alumnes
de fora de l'estat espanyol,
la qual cosa indica que el nostre centre
s'ha convertit en un centre de referència
a nivell nacional en dret ambiental.
Tenim el màster de Dret de l'Empresa,
que, per exemple, està competint
amb altres màsters de dret de l'empresa
semblants a Catalunya i a Espanya
i manté un nombre d'alumnes considerable,
la qual cosa vol dir
que té el reconeixement de la resta de la societat,
perquè si no, no es quedarien a estudiar aquí.
I jo crec que això fa que tinguem
una oferta potent
que ens posa en el mapa universitari català
com a un centre important.
I parlant d'oferta educativa,
hi ha la previsió
que hi hagi més estudis
a mig o a curt termini
des de ciències jurídiques?
Sí, en aquests moments estem treballant
juntament amb els col·legis d'advocats
de Tarragona, Reus i Tortosa
en la posada en marxa
d'un màster oficial
en accés a l'advocacia.
Hi ha hagut un canvi de legislació
que fa que, a partir d'aquest mateix any,
totes aquelles persones
que es titulen en dret,
que són graduats en dret,
si volen exercir la professió d'advocat,
t'hauran de fer un màster
i després t'hauran de passar
un examen d'estat.
Què vol dir un examen d'estat?
Vol dir que per ser advocat
hauràs de fer un examen
que marcaran a Madrid
i que serà per tothom igual
i que un cop superat aquest examen
podràs exercir la professió d'advocat.
Si no, no podràs ser advocat.
Fins ara, per ser advocat,
calia simplement ser llicenciat en dret
i col·legiar-te
amb un col·legi professional d'advocats.
Ara la cosa ha canviat.
Això què fa?
Obliga a una universitat com la nostra,
si vol continuar sent
un centre amb vocació
de servei públic a la comunitat,
oferir aquest màster
perquè els titulats
de les comarques tarragonines
no s'hagin de desalladar fora.
Doncs aquest és un projecte molt maco
que ja fa tres anys
que estem treballant
amb els col·legis d'advocats,
els tres col·legis d'advocats
de la nostra demarcació
i que ja estem disposats
a posar en marxa
el curs vinent
si rebem la verificació
per part de l'agència catalana universitària
que és la que dóna l'autorització
per fer els títols.
Hem parlat d'equipaments,
hem parlat de l'oferta educativa
de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat de Roviri-Bergili,
així arrenca el mandat
d'Alfons González
com a nou de Gà.
Quins objectius es marquen?
Quines són les línies en general
a treballar
durant aquests quatre anys
que ara comencen?
Jo crec que es poden resumir
en dues grans línies de treball.
D'una banda,
la de consolidar i millorar
la qualitat dels ensenyaments
que estem oferint en aquests moments.
Segurament els nostres oïdors
han sentit parlar
del procés de Bolònia.
Això ha implicat una transformació radical
en la manera d'ensenyar
a les carreres universitàries a Espanya.
El nostre centre
s'ha hagut d'adaptar
a aquests nous requeriments
i estem en fase d'aplicació
d'aquests noves titulacions.
I el que hem d'estar molt atents
és per millorar l'oferta
que estem oferint en aquests moments,
la qualitat d'aquesta oferta.
I per tant,
hem d'anar analitzant
com s'estan aplicant
aquests nous plans d'estudis
i veure què hem de corregir
perquè els nostres titulats,
quan acabin,
es sentin satisfets del que han fet
i després el món professional
pensi que aquí estem fent
una bona feina
i que els titulats que surten d'aquí
són gent que estan preparades
per triomfar en el món professional.
Aquesta és una línia de treball.
L'altra és la d'oferir
nova oferta acadèmica.
El cas que t'explicava abans,
el màster de l'advocacia
és un exemple,
i des d'aquesta perspectiva
estem treballant
perquè aquest màster
sigui també un màster de referència
a nivell de Catalunya.
Pensa que aquí tindrem un topall,
un indicador
que ens servirà
per saber
si estem fent
les coses ben fetes.
I és que
si els nostres titulats,
aquells que
facin el màster,
després
aproven l'examen d'estat,
vol dir que aquí
fem les coses ben fetes.
Doncs el nostre objectiu
és fer un màster
que serveixi per superar aquest examen.
Si aconseguim
que la mitjana
d'aprovats
d'aquest examen
dels nostres titulats
sigui superior
a la mitjana
de tot l'estat
o de tota Catalunya,
serà un indicador
que estem fent
les coses ben fetes.
I per tant,
això és una fita
que ens encoratja tots
a treballar
amb un objectiu clar
per fer les coses ben fetes.
I millorar la qualitat
de l'oferta actual,
millorar la qualitat educativa
dels ensenyaments
de ciències jurídiques
i augmentar-ne
l'oferta
és compatible
amb aquest context
de crisi
o serà compatible
amb aquest context
de crisi econòmica
i per tant
de retallades també
en l'àmbit
de la universitat?
Ho veieu possible?
És la quadratura
del cercle.
És la quadratura
del cercle.
Però nosaltres
no hem de renunciar
a això.
Una de les coses
que jo m'he trobat
quan vaig decidir
presentar-me a Degà
és el recolzament
de molts companys
que m'han vingut a veure
amb idees
per millorar les coses.
Però a vegades
les idees
també costen diners
o no, o és intentar...
Hi ha idees
que costen idees
però a vegades
amb imaginació
podem millorar coses.
És a dir,
simplement
aprendre d'altres
experiències
que són positives
i és modificar
la manera de fer.
Només modificant
la manera de fer
podem millorar moltes coses.
Jo crec que un dels punts
positius
que té el nostre centre
la Facultat de Ciències Jurídiques
és que té tres ensenyaments
molt diferents.
Treball social,
relació laboral,
ocupació i dret.
Amb maneres d'ensenyar
molt diferents
històricament parlant
i jo crec que això
ens ha servit
per enriquir-nos mútuament.
És a dir,
hi ha experiències
de maneres
d'ensenyar
a treball social
que s'estan aplicant
en aquests moments
ensenyaments com el de dret
i de relacions laborals
que són molt positius,
que fa que l'alumne
sigui molt més actiu,
que no només aprengui
teoria,
sinó que comenci
també a saber-la aplicar.
I això ho hem après
de tenir uns companys
al costat
que estan treballant
d'una manera diferent
perquè històricament
havien treballat
d'una manera diferent.
Doncs només
veient experiències positives
al nostre voltant
podem millorar coses.
Home,
és indubtable
que si hi ha retallades,
és a dir,
si la Generalitat
segueix retallant
les aportacions
que donen
les universitats públiques
per fer els ensenyaments,
això pot dificultar molt
els processos de millora.
Però nosaltres,
una,
no hem de renunciar
a aquests processos de millora
i dos,
hem de fer veure
a la societat
que si retallem
en universitat
estem retallant
en el futur
del nostre país.
I aquesta és una impressió clara,
que no ha de ser objecte
de discussió política
perquè si no
empobrim el país.
Aquest any 2011
ja n'hi ha hagut retallades
per part del govern
de la Generalitat
en els pressupostos
de les universitats
i n'hem parlat
en més d'una ocasió
en els darrers mesos
amb el propi rector
com a màxim responsable
de la universitat.
Ja ho heu notat?
L'Alfons González
que fins ara
no era de Gà
però que sí que
està en el dia a dia
de la universitat
com a professor.
S'han notat
aquestes retallades
i temm ara
com a de Gà
que si n'hi ha més retallades
que n'hi haurà
el 2012,
això sí que en la pràctica,
en el dia a dia
es noti?
Hem de reconèixer
que la nostra universitat
es troba
des d'un punt de vista econòmic
sanejada.
La gestió econòmica
que s'ha fet
ha estat una gestió
molt encertada
que ha fet
que no estiguem endeutats
de tal manera
que tenim
tresoreria
per poder enfrontar-nos
a les retallades
que fins ara hi ha hagut
fent canvis
en la gestió interna
de la universitat
que no s'ha notat
de moment
en el que és
l'oferta educativa.
no s'ha perdut
en qualitat.
Hi ha coses
perquè la gent
ho sàpiga
per exemple
a la nostra facultat
ara a l'hivern
la calefacció
es posa
de 8 del matí
a 11 del migdia
i després es tanca.
I per tant
vull dir...
Amb tres hores
de la calefacció
al dia
ja n'hi ha prou.
Ja n'hi ha prou.
És a dir,
ho estem patint
potser a la nostra salut
però no ho estem patint
des del punt de vista
de l'oferta educativa
que estem oferint
en aquests moments.
El que també som conscients
és que si la Generalitat
segueix retallant
això
tard o d'hora
acabarà afectant
l'oferta educativa
no només de la Rovira i Virgil
del nostre centre
sinó de totes
les universitats catalanes.
De fet,
les universitats catalanes
han hagut de prendre
mesures molt més dràstiques
perquè es troben
en una situació econòmica
molt més complicada
que la nostra.
I allà sí que
hi ha hagut de retallar
ja en professors
en personal d'administració
i servei
que dona suport
a la docència
i a la gestió administrativa
i en el nostre cas
encara
això s'ha minimitzat molt
i no hem entrat
en aquest camp.
Però no descartem
que s'hagi d'entrar
i sincerament
serà una situació
molt lamentable
perquè és una llàstima
que l'Estat
i la Generalitat
hagi invertit
en la formació de professors
amb una alta qualificació tècnica
amb uns grans coneixements
i que ara
em prescindeixi
perquè no se'ls pot pagar
amb el que se suposa
de perdre pels estudiants
i per la pròpia universitat
que s'empobreix
científicament parlant
i s'empobreix
també des del punt de vista
de força docent.
Són els reptes
que té al davant
el nou de Gà
de la Facultat
de Ciències Jurídiques
amb tot l'equip
en fi
que dirigeix
amb tot l'equip de govern
que dirigeix
la Universitat de Rupert i Vergili
i que avui plantegem
en aquesta entrevista
tenint en compte
que Alfons González
com dèiem
és el nou de Gà
des de la setmana passada.
Vull acabar però
aprofitant
que ell
té una àmplia
experiència divulgativa
més en aquesta casa
sobre les institucions europees.
Segur que més d'un oient
el record
de l'Alfons González
l'any passat
el 2010
amb aquell espai
de divulgació
de les institucions europees
de com expliquem Europa
als nostres ciutadans
m'agradaria preguntar-li
per tots aquests moviments
de les últimes setmanes
per totes aquestes cimeres
pel futur de l'euro
per la política
que lideren
Alemanya i França
quin analisi
faria
des d'un punt de vista
molt divulgatiu
com ens afecta a nosaltres
tot el que està passant
a Europa
a les institucions europees
amb les últimes cimeres
i que l'espectador
el lector dels diaris
el ciutadà
en general de carrer
observa que a més
tot això s'està produint
amb una velocitat
de vertigen.
Sí, els canvis
són molt ràpids
i per tant
és difícil
perquè a més són canvis
que encara s'estan produint
i hi ha coses
que estan per definir
i a vegades és difícil
arribar a conclusions
però jo crec que hem de treure
de moment dues conclusions.
La primera conclusió
i és que
s'han reforçat
els poders
de la Unió Europea
encara que sigui a 26
és a dir
hi ha un país
que ja s'ha desmarcat segur
que és el Regne Unit
perquè es pugui fer
des d'Europa
una política econòmica
comuna
i per tant
des d'aquesta perspectiva
hi ha més Europa.
El problema
que es plantegen
és que
també hem marcat
com ha de ser
aquesta més Europa
i s'ha dit
de moment
la recepta econòmica
és la de
que no hi hagi
dèficit públic
i que no hi hagi
dèficit públic
vol dir
o fem retallades
o pugem impostos.
Espanya ha optat
de moment
per la de les retallades.
hi ha economistes
que diuen
que potser
aquest no és el camí
i per tant
aquí tenim
un petit problema
que ja veurem
com es solucionem.
Però jo crec
que hi ha
una segona conclusió
que hem de treure
i que hem d'estar
ben atents
i és que
aquesta més Europa
es fa
a costa
del poder
dels ciutadans
a costa
de la democràcia.
Per què?
Perquè el model
de gestió
que s'està dissenyant
en aquests moments
per aquesta política econòmica
deixa de banda
el Parlament Europeu
i això vol dir
que ara
qui dirigirà
la política econòmica
és els governs
dels estats
sense el control
del Parlament.
Com que ara
ja el control
del Parlament
no es podrà fer
a nivell nacional
perquè els països
perden el poder
en política econòmica
que el guanya Europa
doncs
ha d'haver-hi
un Parlament Europeu
que contrarresti.
Doncs
el que s'està fent
és eliminar
el poder
del Parlament Europeu
i els ciutadans
perdem poder
a l'hora de decidir
quina volem
que sigui
la nostra política econòmica
i crec que és
un tema
que hem d'estar
atents
i és un problema.
Però en poques paroles
això seria
més Europa
però menys democràtica?
Sí.
Sí.
Jo ho tinc claríssim.
Em fa una por
això.
I aleshores
vol dir que
per exemple
avui que és notícia
i avui
el debat d'investidura
de Mariano Rajoy
això també
la percepció
que té el ciutadà
de que cada cop
ens governen més
des de fora
i que cada cop
hi ha menys política
amb criteris propis
que podem fer
des aquí
des de Catalunya
i des d'Espanya
és certa?
És certa
però el problema
no és que ens governin
més des de fora
és si a fora
quan es governen
des de fora
també hi ha mecanismes
de control democràtic
que facin que els ciutadans
tinguin alguna cosa
a dir sobre
com ha de ser
aquesta política
i el problema
que hi ha
és que
en els mecanismes
que s'han dissenyat
no s'ha pensat
en la veu
del ciutadà.
En fi
apassionen com sempre
escoltar també
les explicacions divulgatives
sobre Europa
d'Alfons González
professor de ciències jurídiques
a la facultat
i de Gà
des de la setmana passada
de Gà
d'aquesta facultat
de ciències jurídiques
de la Universitat
de Rovira i Vergil
i com dèiem
un dels pals de Paller
de la Universitat
de Tarraona.
Alfons González
moltes gràcies
i molta sort
en aquesta nova etapa
de quatre anys.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé
bon dia.