Des d'aquesta setmana ja es pot visitar el pati del Palau de la Diputació de Tarragona,
una exposició fotogràfica que commemora els 130 anys d'història de la Colla dels Xiquets de Tarragona.
Avui volem parlar d'aquesta exposició amb el president de la Colla dels Xiquets de Tarragona,
l'Antonio Sánchez. Antonio, bon dia.
Hola, bon dia.
I també volem parlar amb el Toni Coll, que ell és de l'àrea de comunicació de la Colla
i, a més a més, és fotògraf. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El 130 anys dels Xiquets de Tarragona ho plasmem en una exposició fotogràfica.
és la millor manera de plasmar tants anys d'història o una de les maneres?
És una de les maneres i el que pretén l'exposició és recollir l'estat emocional d'aquests 130 anys.
Pensem que els Xiquets de Tarragona, en els seus orígens, neixen a finals del segle XIX.
Després, la història, doncs, hi ha hagut moments de refundacions,
d'una altra vegada divisions i tornar a refundar-se fins l'any 70, d'alfinitiu.
I la pretensió d'aquesta exposició és això, recollir aquestes emocions del món casteller
al llarg d'aquests 130 anys.
Amb les imatges, a més, es pot aconseguir molt bé, no, Toni?
Sí, sí.
La verdad es que hemos querido dar una exposición un poco diferente
a lo que la gente puede entender por una exposición de una cuella castellera.
No es una exposición donde se verán grandes castillos, grandes estructuras,
sino, como bien ha dicho Antonio, pues el lado más emocional, ¿no?
Es una exposición donde se ven fotografías muy emocionantes, con lágrimas,
lágrimas de alegría, de emoción, de decepción,
y, sobre todo, que era lo que queríamos, una exposición que no necesariamente
tiene que ser un experto ni un aficionado al mundo castellero,
sino que cualquier persona podrá percibir las emociones de este arte.
Per tant, podem veure a través de les imatges això que deia Toni,
llàgrimes per emocions o també per coses que potser no ens han agradat tant
al llarg de la història, no?
Evidentment, i del món casteller també hi ha aquestes llàgrimes,
una mica de ràbia, de tensió, que dius que n'ha acabat de sortir bé alguna cosa,
i tot això és el que es recull en aquestes fotografies.
A veure, les emocions són un tema immaterial,
igual que els castells són ara patrimoni immaterial de la humanitat,
però les emocions formen part inseparable, indissoluble del món casteller.
I totes i cadascuna de les imatges, des de les primeres i més antigues
que corresponen a l'arxiu dels xiquets de Tarragona,
fins a l'actualitat amb fotos d'ell, fotos també de cedides,
de Vallver, de Güell, de Canadell, també de, suposat, de l'Amino Garcia,
també un altre fotògraf de la colla, doncs recullen sempre això.
Aquestes expressions de felicitat, d'alegria, de decepció al llarg de 130 anys.
Quantes imatges hi ha a l'exposició?
30.
30?
30 imatges.
Estan ordenades de manera cronològica,
i el criteri no és tantes de tant d'anys, sinó que han seleccionat
les 30 imatges més emocionals, o sigui, més importants.
I per a Valtros quina és la imatge més emocionant?
No ho sé, tu fotogràficament quina escolliries?
És difícil, eh?
Jo ho tinc clar, però bé, clar, jo com a fotògraf ho tinc molt clar, no?
Poc objectiu.
Sí, no, però jo te diré que és una imatge que...
És una noia que surt, que està plorant, no?
I el curiós d'aquesta imatge és que, encara que no ho sembli,
està plorant perquè el seu nen acaba de fer el seu primer 3 de 8, no?
És una imatge que, clar, la gent potser no sap la història d'aquesta imatge,
pot semblar una altra cosa, i realment són llàgrimes d'alegria
i del treball de tot un any, no?
Per a mi aquesta imatge va ser una imatge molt especial.
Això és interessant, a més d'una exposició, potser que cadascú en faci la seva interpretació?
Clar, clar, clar.
És possible que sí, que a cada fotografia, a cada persona,
li arribi un missatge diferent.
I és per això que són 130 anys d'emocions, perquè transmeten diferents coses.
L'explicació que ha fet ell és la correcta.
És l'emoció d'una mare plorant perquè la seva filla acaba de descarregar
el primer 3 de 8 com a enxaneta.
És una de les activitats per comarbre aquests 130 anys dels xiquets de Tarragona.
No sé si en teníeu previstes moltes més, Antoni.
A veure, en realitat, aquesta és una que volia recollir la història d'aquests 130 anys.
Vull dir, possiblement sí que hi haurà algunes més,
però, en principi, no es tracta tampoc de celebració de 130 anys al llarg de tot l'any.
De fet, ja l'any passat vam celebrar els 40 anys de l'última refundació.
Per tant, entenem que això és un complement a la història,
en aquest cas a nivell fotogràfic, de la història de la xiqueta de Tarragona.
I m'imagino que potser hi ha moments dels més emotius
per Sant Magí, per sentar tecla, sí, en aquesta exposició.
Sí, sí, sí, evidentment, són una de les fotos més maques, no?
Sí, són moments molt importants.
Segurament, la pregunta que tu has fet antes de la més,
quina fotografia i tal,
doncs si parles amb qualsevol persona,
tothom té una fotografia diferent,
perquè, per ell, té un significat especial,
però, bueno, sí, són el que tu has dit,
són especialment dates importants.
Sempre que es commemora un aniversari o una efemèride,
es fa una mica de balanç, es mira una mica enrere,
o també s'aprofita per mirar endavant i veure què ens espera.
Quin balanç feu una miqueta des de la colla d'aquests anys d'història
i els reptes que ens esperen cap al futur, Antònia?
És complicat, eh?
És complicat.
Entre altres coses, perquè no és fàcil.
Entre altres coses, perquè no fa 130 anys que hi som,
clar, evidentment.
És complicat.
El que sí que és important és que intentem recollir,
i aquesta és una expressió,
l'exposició és una expressió més d'aquest recull que pretenem fer,
és una expressió, doncs, bueno, d'una història,
de la colla de gana de la ciutat, a nivell casteller,
de la primera que va néixer a la ciutat,
i el que pretenem és, doncs, difondre aquest llegat històric que tenim.
És a dir, mireu, qui som, d'on venim
i què és el que hem fet.
Això és el més important que recull aquesta exposició,
i d'altres expressions que suposo que aniran venint més endavant.
Que has de parlar del futur?
Home, esperem que els millors èxits a nivell castellà, esperem que sí.
I a veure aquesta temporada, doncs, a veure què tal va.
La veritat és que hem començat molt aviat.
Ven tancar-la a nivell d'assajos i sortides molt tard l'any passat,
a finals d'octubre, crec que va ser el primer de novembre.
Ven fer una aturada molt petita,
perquè vam arrencar passats reis per al tema dels decenals,
i d'allà ja la tècnica va decidir, crec que molt ben encertadament,
doncs, de continuar els assajos.
Això ens ha permès tenir un rodatge en guany,
tant a nivell de tronc com de canalla, espectacular.
Vull dir, coses que no...
O sigui, un fruit, que és una decisió tècnica,
del Roger Peró, del cap de colla,
doncs, molt interessant, que està donant els seus fruits,
i, evidentment, això ens fa pensar que la temporada, doncs, anirà bé.
Quin és, però, el principal repte, Antònia?
No ho sé, això ho hauria de dir, la tècnica,
és que no m'atreveixo perquè no vull entrar en el terreny de tècnica.
Home, el que estigui, jo crec que no descobriré cap cosa,
que el 4 de 9 és un castell que el tenim per ahir,
i que l'hem intentat, que sabem que podem fer-ho,
i jo crec que aquest any podria arribar.
I en guanyem una diada especial, la de Santa Teca,
que, a més a més, hi haurà una incorporació.
Aquesta setmana, precisament, es presentava amb les joves de Valls.
Serà una gran diada, aquesta?
Sí, sí, evidentment, és una diada de qual Tarragona
i el món castellà sencer, doncs, podrà gaudir,
perquè, bueno, estem parlant de cinc colles que estan a dalt de tot,
és a dir, que estem parlant d'això,
potser estaran sempre, any més o menys, entre les 5, 6, 7 primeres.
L'exposició, fins a quin dia la podem veure?
El 17 de juny, no? Penso que és fins al 17 de juny.
O el 12, ara no recordo, és el 12 o el 17?
No, el 12.
El 12, sí.
Perquè començava el 17 i acabarà el 12 de juny.
Fins al 12 de juny, al Palau de la Diputació de Tarragona,
evidentment, hi pot anar tothom,
però jo m'imagino que la gent aquella que entén de Castells,
o que és de la Colla, o que...
M'imagino que ho veurà d'una manera diferent, o què?
Què creieu?
Ho veuen d'una manera diferent, però...
T'ho puc dir que l'altre dia, per exemple,
que van tenir la inauguració i tal,
ha tingut èxit, no?
Perquè, possiblement, es veuen aquests detalls que no es veuen el dia a dia,
d'acord?
I a tothom li agrada, i a tothom hi ha, com tu deies antes,
fotos de diades especials, d'acord?
I a tothom li agrada veure aquests detalls,
que moltes vegades només ens fixem en l'estructura i tal,
i no ens fixem en aquests petits detalls.
Sí, a tothom li agrada.
Heu hagut de triar entre moltes fotografies.
Sí, la veritat és que...
Jo venc en representació d'un àrea de comunicació,
que hem estat molt de companys,
i la veritat és que sí, perquè és impressionant l'arxiu que té la colla,
la xiqueta de Tarragona, impressionant.
I ha costat molt, ha costat molt dues coses.
Primer de tot, aixequejar totes les fotografies,
menys mal que estan molt ben organitzades,
però així tot són moltíssimes.
I també ha costat molt s'entracer i no perdre el fil,
de lo que volíem, de lo que cercàvem.
No volíem una exposició normal i típica,
on sortiguessin estructures i tal,
sinó que volíem cercar i despertar el tema emocional,
volíem fer una cosa nova.
Llavors, ha costat bastant, bastant de dies,
bastant d'encates setmanes,
aixequejar, aixequejar, seleccionant, seleccionant,
i a la darrera part, fins i tot, inclús,
una mica de debats,
i quasi votacions.
Això sempre, assembleari total.
I escolta'm, entre quantes imatges més o menys parlem?
Perquè dius moltes, però...
És complicadíssim, això.
És complicat.
Això hauria d'estar aquí, el responsable d'arxivament,
el Bel Pallarés, que deu tenir aquí la xifra...
Sí, té la xifra ja gravada,
però jo no sé si hi ha llegir o dient,
que potser hi ha milers de fotografies.
que, a més a més, ja s'està fent un treball,
ja fa molt de temps per digitalitzar-les,
perquè hi ha alguns documents que, en paper,
se poden perdre.
I, aleshores, està fent un treball molt gran
i molt important amb això.
Home, això és un valor important, també,
d'una colla, de la colla,
tenir aquest arxiu per la història.
Evidentment que sí,
perquè és la història, a més a més,
dels castells, dels orígens dels castells de Tarragona.
Doncs ja ho sabeu,
m'imagino que ha sigut interessant, també,
això remenar entre totes aquestes imatges,
veure-les, no?
Sí, de fet, també,
ara que has dit això,
volia remarcar que, en aquesta exposició,
a més a més,
de veure fotografies molt emotives i tal,
també hi ha fotografies que hi ha molta gent
que li ha agradat,
perquè es veuen imatges de Tarragona
de fa molts anys,
com era Tarragona.
O sigui, hi ha imatges que es veuen places
i carrers de Tarragona,
que a la gent li ha agradat també recordar-lo.
I m'imagino que hi ha imatges amb blanc i negre
i amb color.
Sí, sí, sí.
Per tant, podem veure aquest contrast, també...
Sí, estan, a més, ordenades cronològicament
i és que no sé dir-te quines tenen més èxit,
perquè, clar,
unes són molt emotives
i altres també són molt curioses per aquest tema.
Doncs la podreu veure fins al 12 de juny
al Palau de la Diputació de Tarragona,
al Pati del Palau aquesta exposició
per commemorar els 130 anys
dels xiquets de Tarragona.
130 anys d'emocions,
ho han volgut remarcar molt bé
durant l'entrevista d'això,
que veurem imatges que transmeten emocions,
sobretot.
Molt bé, Antonio.
Toni, moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat.
A vosaltres.
I que vagi molt bé la temporada
i tot plegat.
Això esperem.
Adéu-siau, Maria.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.