Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
d'aquest dimarts, dia 15 de febrer.
Ahir es presentava en roda de premsa aquesta nova edició
de la fira Fora Stocks a la Rambla Nova de Tarragona
on hi haurà unes 47 botigues, 70% de descomptes,
vaja, tots els atractius necessaris
per passar el cap de setmana de compres
amb les botigues de Tarragona.
I per parlar-ne ens acompanyen els seus organitzadors,
el president de la T de Tarragona, en Joan Blázquez.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el president de Botigues de Tarragona,
el Ferran Mimà. Ferran, bon dia.
Bon dia.
Enguany arriba aquesta nova edició,
tornem a la Rambla Nova.
L'any passat la fórmula va ser una mica diferent
amb la cambra de comerç.
Enguany, què és el que heu fet?
Enguany us han unit a les tres associacions
també amb els comerciants de la plaça Ponent.
Enguany el que hem fet és que
ho hem muntat nosaltres mateixos
per el fet que la fira no es deixi de fer.
S'havia de fer la fira, per una banda,
vam considerar tant la T
com a botigues de Tarragona, com a ponent.
ens vam reunir i tots estàvem d'acord
en què era interessantíssima i necessària aquesta fira.
Havia funcionat sempre molt bé,
algú la tenia que fer i, bueno,
l'hem liderat nosaltres per ser l'associació més gran,
però també amb la necessària col·laboració
de les altres associacions.
i resulta que no solament és fer-la
en guany que no ens la donen,
que no ens ajuda tant la càmera,
perquè no pot,
sinó que és més que res perquè continuï,
perquè no es deixi de fer.
I sempre procurarem,
el que passa és que el sacrifici que es fa,
sobretot personal, és molt gran.
i això en Ferran ho sap
perquè té experiència muntant fires
i si dius, mira, muntem una fira,
vale, es pot muntar,
no t'has de morir per muntar una fira,
però si estàs carregat de feina com estem,
que anem a tope de feina
i a més a més poses el treball aquest de fer una fira,
has de fer un esforç una mica gran,
però, bueno, estem disposats a fer-ho
perquè els resultats sabem que seran molt positius.
I és un sobreforç que m'imagino que s'ha fet
gràcies a precisament això,
la col·laboració entre les associacions.
A veure, és el que hem de fer,
hem d'anar plegats i hem d'assumar
i hem d'unir esforços
perquè, realment, és una acció de comerç
i en la qual tothom s'han subbeneficiat.
Quins són els atractius de la fira d'aquest cap de setmana?
Bàsicament és el 70% de rebaixa,
tenim els estocatges bastant plens
i penso que la gent pot vindre i pot gaudir i pot remenar
i, realment, és una oportunitat d'estar a la Rambla
en la qual la gent passejar i comprar
és una mica el lema que sempre hem defensat
des de la Teia de Tarragona i des de Botellos de Tarragona.
Sí, no, Joan?
Doncs el fet que es faci a la Rambla ja és un avantatge
perquè és un lloc molt cèntric,
molt fàcil d'anar-hi perquè tothom hi va.
I llavors, doncs, hi ha dues coses.
Una, que puguin treure estocs
i que la gent pugui comprovar que els preus són realment...
que el material és bo i que els preus són realment bons, de veritat.
Que comprovin, que no es deixin portar per les propagandes
ni per allò que sentin diporades,
sinó que comprovin personalment
i se n'adonaran que són ofertes importantíssimes.
Llavors, al botiguer també li va bé
per treure l'estoc que té de més, no?
I, per una altra banda,
també hi ha comerços, nous comerços,
o comerços que, per exemple, estan una mica més lluny
i no són tan coneguts per tothom,
doncs es donen a conèixer.
O sigui que té dos avantatges molt bones,
que és la de vendre i dones a conèixer.
Perquè en aquestes fires hi ha sempre els comerços habituals,
és a dir, els que cada any hi participen
o cada any hi ha botigues que s'hi sumen
perquè diuen, bé, és una bona iniciativa
i creiem que funcionarà això.
Bé, nosaltres vam establir dos certàmens a l'any,
fem dues fires d'estocatges a l'any
i a vegades unes les va bé a l'hivern,
altres la bé a l'estiu
i depèn molt també del producte,
però, bé, normalment hem aconseguit sempre
aquestes 40 o 50 empreses que participen
i que venen.
Clar, Déu-n'hi-do,
han de gairebé 50 botigues,
les que hi participen, no?
Sí, sí.
No, no, la gent està en...
És que ho valoren,
a més a més,
aconseguim,
gràcies a la bona feina que es fa
per part de les associacions,
que el preu per anar a la fila
és un preu assumible.
És un dels avantatges,
o sigui, una persona per a la seva compte
que no estigués en una associació
i volgués anar a una fila
li costaria quatre vegades més.
Aquesta és una de les tasques
més importants de les associacions.
Jo aquí vull res destacar molt
el fet que tots plegats,
com per primera vegada,
veiem que la unió fa la força
i que, evidentment,
com diu el president,
veiem que la suma de tots
fa que les coses siguin molt més fàcils.
Jo penso que és un punt de partida,
és un valor afegit
que en aquest moment potser és tard,
però, bé, ens hem adonat que si treballem plegats
el primer beneficiat de tot és el sector,
lluny d'on està en la botiga,
on està en un altre,
si és del barri,
si és del centre.
Jo penso que hem de començar a parlar
que al sector del comerç
ens hem de poder, diguéssim,
ajuntar i sumar
i estar en una taula plegats.
Jo penso que, a més a més,
el lideratge de la T de Tarragona
és indiscutible,
perquè, a més a més,
per volum,
per capacitat
i per gestió,
perquè, a més a més,
són bons gestors comercials,
ho porten fent durant set anys
o vuit anys,
des que vam fer el POEC el 2000
i penso,
amb aquesta embranzida
que ara la T de Tarragona
ens ha aportat
i ens ha ensenyat el camí,
jo penso que l'hem de seguir,
ens hem de deixar portar,
perquè, realment,
en aquest moment de crisi
ens fa falta,
fa falta un lideratge
com la T de Tarragona,
en el qual Tarragona
està molt desmembrada
i necessitem un cop fort,
una taula junta
en la qual hi estem tots,
tots els que representem alguna cosa,
i a partir d'aquí jo dono fe
i dono vida
amb el nostre president
perquè tirin davant
i que ens acompanyi
amb tota aquesta nova iniciativa.
Arriba,
en quin moment arriba
a tota aquesta unió?
És a dir,
en quin moment,
en quina situació
del comerç de Tarragona arriba?
Quan la unió era més necessària
que mai?
La unió ha sigut necessària sempre.
El que passa
és que han hagut
algunes incidències,
gestions,
que de vegades són coses
que venen de fora,
o sigui,
que porten mals entesos
i sembla
que equivocadament,
de vegades hi ha gent dirigint
que no tindria que dirigir,
que pensen que la lluita
és com una associació
amb un altre
és una competència
i no és així
perquè estem tocant el mateix,
estem tocant
el comerç de proximitat
tant uns com els altres
i el que hem de defensar
és això,
el que és la nostra competència
i el que ens pot fer
una mica de mal
són les grans superfícies.
Llavors,
si nosaltres no estem units
és allò de
dividir i venceràs
i l'altre
es pot fer un fart de riure
mentre ens barallem nosaltres
i, bueno,
aquesta conclusió
doncs era qüestió de
jo crec que
se podia haver arribat
fa temps
perquè és lògica
però, bueno,
ha arribat ara
i benvinguda sigui
i, bueno,
jo li demanaria al Ferran
que no comenci a perpetuar a mi
perquè jo
jo estic de pas
estic donant
la meva
tots estem de pas
ara perquè em toca
i perquè algú ho ha de fer
i ja està, no?
Però a vegades també,
a veure,
fa poc que ets president
i jo penso que a vegades
quan un comença
doncs,
té la premura
de marcar un estil
uns objectius
jo penso que
hem d'aprofitar
que ara ets president
com a mínim
com dius tu
fa molts anys
que ho intentem
i no s'ha aconseguit
tu ara que vens
vens nou
entre cometes
a nivell de gestor
és bo que tu
siguis el que
encara ens porti
perquè realment
doncs, bueno,
ets relativament nou
amb aquest tema
de cadires
i jo penso que a més a més
a veure,
tornant una mica al començament
tant Botigues de Tarragona
com la Teva de Tarragona
tots dos disposem
d'un pla d'animitzador
vol dir que estem
totalats per l'administració
tant l'Ajuntament
com la Generalitat
evidentment Tarragona
té la telediosincràcia
que té un espai
municipal molt gran
tenim un teixit comercial
va des de bona vista
fins a Sant Pere i Sant Pau
passant per Tarragona Centre
clar, dinamitzar
tot això plegat
és molt difícil
és bo que tinguem
un pla d'animitzador
al centre de Tarragona
i un altre
als barris
per dir alguna cosa
quina és la finalitat?
que la gent de fora
ens vingui a comprar
fins ara hem viscut
de la gent de Tarragona
dels clients del carrer
del que viu
damunt del pis
de la gent que passava
per davant de la botiga
ara hem de sumar esforços
perquè no n'hi ha prou
amb això
els grans competidors
com ell deia el president
al cort inglès
o qui pugui vindre després
ens ha pres
quota de mercat
com la podem recuperar?
què hem de fer
perquè hi hagi més gent
pel carrer?
doncs fer això
que hi hagi més gent
el carrer
después entre buit�
fer un altre
on hi hagi més no?
però les accions que es puguin fer de venir a comprar a Tarragona
o Tarragona, que penso que és una marca aquesta establerta,
penso que hem de ser intel·ligents i aprofitar tot el que s'ha fet fins ara
i mirar que aquesta atracció no només sigui un centre comercial gran,
sinó que Tarragona tingui prou capacitat
com per a treure que vinguin a un lloc
i després que puguin pujar també a la Rambla.
I els donarem de tot, els donarem gastronomia,
els donarem comerç, els donarem cultural,
els donarem patrimoni, algo els hi hem de donar.
Però tot aquest flux de gent que arriba a la capital,
que arriba a Tarragona, l'hem d'aprofitar.
I si per això ens hem d'ajuntar i hem de fer promocions conjuntes,
benvingut sigui.
I penso que que torno a dir el fet que el president
sigui en aquest moment el Joan Blasquet,
ho hem d'aprofitar.
Per què? Perquè és el moment i hem de sumar.
I com creieu que s'ha de fer això?
La iniciativa, per exemple, d'aquest cap de setmana
és una bona iniciativa en aquest sentit
per a treure també gent de fora de Tarragona?
Clar, és una més de les moltes coses que s'han de fer
que s'estan fent.
I clar, en cartera tenim moltíssimes, no?
Ja cal el tema pressupost,
cal també que més botigues s'associin,
cada vegada més.
Nosaltres estem molt contents perquè estem creixent.
I és una de les...
Bueno, l'única associació d'una fundació
que nosaltres també estem a nivell de tot Catalunya,
l'única que està creixent.
Perquè per el tema de la crisi les altres cauen,
no perquè ho facin malament,
perquè n'hi ha qui ho fan molt bé,
però per la lògica baixada per culpa de la crisi
doncs estan caient.
I nosaltres estem creixent.
I estem molt satisfets.
A nivell de vendes, eh?
A nivell de socis.
De socis, associatiu.
Sí, sí.
I cosa molt difícil perquè ara mantenir-se,
només mantenir-se tant com a botiga com a socis,
ja és un èxit, no?
I nosaltres no solament ens mantenim,
sinó que creixem.
Tot i que es donen de baixar molts,
però també hem de tenir en compte una cosa
que de vegades és notícia,
que mira, ha tancat aquest, ha tancat l'altre.
Molta gent tancar perquè se jubila,
com han tancat tota la vida.
Si tu vols, potser resultava que anys enrere
aquella botiga anava tan bé
que se jubilaven els pares i la continuaven els fills.
Però també avui en dia hem de tenir en compte dues coses.
Que potser la botiga no dona tant
i que els fills avui en dia estan més preparats
i tenen altres carreres i altres ingrietuts.
I allò de continuar el negoci familiar
ja és una cosa que no es porta tant.
El fill, jo soc joier i els meus fills volen ser músics.
No faran joies.
Faran joies musicals, potser.
Això ho intenten.
Això ho intenten.
És una paradoxa, però a veure, s'entén.
Quan baixa el consum i ve la crisi,
el fet que a la caixa entri en menys ingressos
fa que llavors la gent també s'agrupa més.
És un tema de necessitat també, no?
Què passa a Tarragona?
Com deia abans el Joan,
tenim moltes associacions, molts carrers,
moltes diversitats de representacions comercials.
A veure, ens hem d'agrupar.
Per què? Perquè l'important és que vinguin de comprar a Tarragona.
I és Tarragona la que s'ha de ser beneficiada i el sector.
És així.
Si hi ha crisi, la gent té tendència a fer més pinya.
I ara és el moment de tornar-ho a intentar
i penso que, a més a més, ho hem d'aconseguir-ho.
Com s'ha de fer això?
A veure, nosaltres tenim moltes idees,
però una que, a més a més,
que funciona en moltes llocs,
com a la capital d'aquí al costat,
doncs és una agrupació d'interès econòmic.
Una agrupació d'interès econòmic només és una taula
de representació empresarial
amb la qual estem tots, diguéssim, en una taula.
Hi haurà uns requisits, uns estatuts,
però a partir d'aquí són obligacions internes.
Però, com a mínim, estarem en una taula
i sabrem els que hi som i els que no hi som.
I qui hi haurà representat?
En principi, ara estem elaborant aquests estatuts.
Quan ho tinguem tot i ho tinguem una mica
pel amunt de la taula,
vindrem aquí, t'ho explicarem
i, a més a més, ho farem a conèixer.
El primer que volem donar és aquesta sensació
que anem tots junts,
que tenim un sector que ens convé anar plegats
i a partir d'aquí ho farem saber,
no en tinguis cap dubte.
La campanya de rebaixes, què tal?
Com ha anat aquest?
Estem ja a mes de febrer, o a mes de gener,
que sembla que és el mes més complicat a vegades.
Hi ha barra baixes que potser això ajuden.
Com ha anat la campanya?
Doncs en aquesta campanya anem tirant.
Jo diria pràcticament igual que l'any passat
i que igual vol dir molt
i possiblement i segurament és una mica més.
Però és que una mica més és moltíssim.
Vull dir, no és tirar enrere, no?
Perquè fins ara hem anat tirant enrere.
Ja no estem tirant enrere.
I aquesta és la forma en què funciona.
Ja no tornarem a aquells anys bojos de...
I val la pena...
És molt important que la gent aprengui a guardar, no?
O sigui, no tirar la casa per la finestra.
Perquè després ho paguem.
Ho paguem d'aquesta manera.
Espero que de la crisi podem treure diverses lligions
i aquesta és una d'elles.
Doncs va bé i esperem que ara, ja quan s'acabi la campanya,
entre la fira i unes coses i d'altres,
doncs pujarem a algun punt.
Sí, Ferran?
Bé, saps què passa?
Que les rebaixes una mica s'han despotricat.
Les comencem abans d'hora, les fem promocions abans d'hora,
fem quan les vendes no acompanyen,
tots plegats fem el que podem.
S'hauria de tornar a intentar regular molt millor el tema de rebaixes,
s'hauria de regular molt millor el tema de promocions.
Ahir, justament, amb el director general de comerç,
en vam parlar tant amb el Joan com jo mateix.
Aquesta llei de regulació que es diu de venda s'ha de regular.
Perquè no tot s'hi val.
No val fabricar per liquidacions, no val vendre per rebaixes.
Tot aquest tema, en aquests anys últims,
s'ha diluït.
Llavors, és bo que tothom faci rebaixes quan són rebaixes,
és bo que la gent sàpiga el que ha de fer amb el doble preu,
que una cosa són els outlets,
una cosa són les liquidacions per tancament,
tot això s'ha de regular molt millor.
Com ha anat?
Doncs bé, ja t'ho he dit abans,
el consum ens ha baixat,
llavors la gent s'ho pensa més, s'ho mira més,
és normal, és lògic,
el consum potser sí que és com l'any passat,
perquè també estàvem en recessió l'any passat,
a veure, voldríem que fos millor,
però bueno, els temps són els que som,
són els que són,
i esperem que vinguin anys millors.
Perquè això que també anunciava la Generalitat,
possiblement de poder obrir els més diumenges comercials,
això d'obrir els diumenges és positiu,
o no acaba de notar-se massa el canvi?
Nosaltres, a veure,
sempre hem defensat,
inclús des de la Confederació de Comerç de Catalunya,
evidentment nosaltres estem per reduir dies de festius,
no estem per augmentar dies festius.
Entenem que la reconcilió familiar és important,
nosaltres, a diferència de l'Anget,
que són l'agrupació de grans superfícies,
amb ells potser sí que els va bé obrir cada diumenge,
però en aquest moment,
per obrir més,
o per obrir més diumenges no vendràs més tampoc.
I és important que estem amb la família,
és important estar amb els fills,
i a veure,
ja tenim 72 hores d'horaris comercials a la setmana,
no cal ampliar això,
vull dir,
es ven quan es ven i quan no es ven, no es ven.
Un exemple,
el País Basc no tenen cap diumenge festiu,
nosaltres en tenim 8, m'assembla,
o 12.
Sí.
En voldríem menys,
per què?
Perquè entenem que a vegades
no és un concepte de com més obris més o més venguis,
sinó que a veure el servei a vegades se fa
amb ordre,
amb un horari,
amb uns dies que ja són laborables,
no cal obrir.
tots els diumens des de l'any.
Vaja,
en tot cas,
la primera mostra d'aquesta unió
que parlaven el Joan i el Ferran
serà aquest cap de setmana,
amb la fira Fora Estocs a la Rambla Nova,
s'inaugura ja aquest divendres a la tarda,
a dos quarts de sis de la tarda.
Com animem la gent
que vagi a passejar aquest cap de setmana
per la Rambla?
Doncs jo crec que no cal animar massa,
perquè la gent hi va a la Rambla,
però, bueno,
simplement
que trobaran
un gènere interessant
i que val
que paga la pena,
o sigui,
però seguríssim,
no?
Ja dic,
no són com les rebaixes,
és que aquí el que passa,
això de les rebaixes,
jo estic al món de la joieria,
que no en fem de rebaixes,
no?
I no passa res.
La rebaixa és com un truc
que tu el fas
i funciona,
però quan ja el vas repetint,
repetint,
arriba un moment
en què se't menja,
ell a tu,
no?
O sigui,
la gent,
per exemple,
ara,
i jo el primer,
ja no compra
en època normal,
esperes la rebaixa.
Vull dir que,
al final,
ja surten perjudicats,
jo crec que aquí
hauríem de fer un canvi,
jo què sé,
el millor,
doncs agafar i dir,
mira,
la rebaixa és de tot el que m'ha sobrat
aquest any,
per llei,
perquè se li hagui,
l'única manera,
ho vendré l'any que ve,
com ha passat de moda
i el que vulgui comprar barat
i així m'atrec l'estoc i tal,
no?
La gent ha de mirar també
de comprar un estoc
que sigui bastant en base
del que ha de vendre,
que això últimament
s'està fent,
el primer any de la crisi no,
perquè va agafar per sorpresa,
havien fet una compra normal
i van fer unes ventes
que no eren normals,
potser van vendre el 50%,
l'altre 50%
se'l van menjar
o el van treure
part d'ell,
no crec que tot,
com van poder,
llavors,
tindrien que fer alguna cosa
amb benefici de...
Però hi passa una altra cosa,
després hi ha,
aquí hi ha les trampetes,
no?
Tens les empreses
que te poden
treure profit
a les rebaixes,
per què?
Perquè una cosa
que val mil
t'ho donen per 500,
fixa't,
mira que bé,
no?
La meitat,
però escolta'm,
és que aquella cosa
que val mil
t'ho donen per 500,
a ell només li costa 200.
s'està guanyant la vida
amb les rebaixes
i aquí això
ho poden fer
les grans superfícies.
Nosaltres no,
no anem així,
ni tenim aquests marges comercials,
ni anem a guanyar diners
amb la rebaixa,
sinó que anem simplement,
si podem,
a recuperar
la inversió que has fet
per poder tornar a comprar
per l'any que ve.
doncs ja dic,
és que és una mica complicat
aquest tema
de rebaixes
i d'aulets
i tot això,
al final,
al final,
s'aperjudiquen
ells mateixos,
no?
Jo penso que és una fiera
com sempre ha sigut,
molt diversa,
pots trobar aquesta gent
que ven botelles de vi,
sabates,
roba,
ja,
és molt diversa,
llavors és molt bonic
anar per la Rambla,
passejar,
anar fins al final del balcó
i comprar,
comprar,
doncs aquelles peces
que el preu que sortiran
siguin òptimament,
més de compra,
com diu el Joan,
és un tema també d'estocatge,
vull dir,
d'aquí a poc
comencen ja la temporada que ve,
la gent també ho està esperant,
comencen a sortir el sol,
comencen a suar
les aixelles i els peus,
llavors la gent comença
a treure roba
i treure sabates.
És això,
es treure l'estocatge,
és el tema del circulant,
es tracta d'una mica,
doncs de, bueno,
perquè anem així,
la moda,
la moda és aquesta,
són modes d'una temporada
cap a l'altra,
canvien els colors,
canvien les formes
i sempre hi ha
aquella oportunitat
de comprar,
que no passa tant de moda
i amb un preu molt competitiu.
En quin tram de la Rambla
entre...
Me sembla que està
d'entre on endavant
els Tarragianes
fins dalt
on està bàsicament
el motoclub.
Arribem fins allà dalt.
Sí, tot el tram,
des de la font del centenari,
més o menys.
Crec que és segona
i tercera coca,
no em passis dir ara...
Doncs ja ho sabeu,
tot el cap de setmana,
fins al diumenge,
des de divendres,
aquesta fira Fora Stocks,
la tercera edició ja
a la Rambla Nova de Tarragona.
Joan Vázquez,
Ferran Mibà,
moltes gràcies
i vaja,
ja ens seguirem parlant.
Com vulguis.
Que vagi molt bé,
adéu-siau.
Gràcies.