A les 10 del matí i 12 minuts,
aquí a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
volem analitzar durant els propers minuts
les últimes dades sobre l'ús d'internet
i de les xarxes socials a les comarques de Tarragona.
Apareixen a l'estudi que un cop a l'any
elabora OASI, l'organisme autònom
per a la societat de la informació,
un ens que depèn de la Diputació de Tarragona.
Ens acompanya el director d'OASI, el senyor Enric Brull,
per comentar i per analitzar aquestes xifres.
Senyor Brull, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quines serien les dades més significatives
de l'estudi que van donar a conèixer la setmana passada?
Nosaltres destacàvem, com a dada global
en els espais informatius,
que gairebé un 80% dels ciutadans d'aquestes comarques
es connecten de manera regular a internet.
Aquesta seria una xifra global significativa?
Sí.
Aquesta és la més rellevant
i probablement la que estem.
Nosaltres fem seguiment de fa molts anys.
Aquesta és la vuitena onada que fem.
i vam començar amb un 41% l'any 2004.
Hem anat pujant progressivament.
Ens hem situat en el 77 en guany.
Per tant, que estem molt, molt propers en el 80%.
Però no només que estem propers al 87%,
sinó que en aquest últim any,
que semblava que ja havíem arribat quasi amb un sostre,
hem pujat sis punts,
és a dir, un 8,5% més que l'any passat.
Clar, qual cosa també ens ha sorprès fins i tot a nosaltres.
Estem en una posició molt bona,
després si li sembla ja ho comentarem,
però un 77% de la població utilitza internet
i un altre element que no s'acostuma a comentar
és que aquest ús, aquest 77% que usa internet,
l'utilitza de manera prou intensiva.
Són els dos elements més rellevants.
Aquest prou intensiva, què voldria dir?
Vol dir que tu pots utilitzar internet una vegada al mes
o pots utilitzar internet cada 17 hores.
Llavors, per tant, hi ha graus.
No és el mateix, no és que estem en un 77%,
igual que no sé qui sí,
però i com s'utilitza aquest 77%?
I nosaltres estem en una franja molt alta.
Tenint en compte que l'ús de les noves tecnologies
té clares diferenciacions en franxes d'edat,
si a la mitjana que ens surt és un 77%,
això vol dir que la gent jove,
pràcticament tothom o un tant per cent altíssim
utilitza internet de manera regular
per compensar el que suposo que és una xifra més baixa
en les franges d'edat més avançada, no?
Exacte.
Miri, fins als 39 anys,
entre els 15 i els 39,
nosaltres hem agafat de 15 anys en amunt.
Dic de 15 anys en amunt
perquè segons quines enquestes
agafen de qualsevol edat
o agafen dels 16 als 75.
Per tant, en aquest cas,
nosaltres ens equiparem a determinades mètriques europees
que parlen dels 15 en amunt.
Doncs dels 15 als 39,
pràcticament el 100% utilitza internet.
Pràcticament, eh?
Diguem, dels 25 als 39,
només estem al 97,
però vaja, pràcticament el 100%.
I després això ja comença a baixar.
Diríem que a partir dels 55 anys
ja estan quasi la meitat,
dels 55 anys la meitat,
i quan arriben a les 69 només estan en un 20%.
Només entre cometes.
Només entre cometes.
Perquè, clar, és una xifra,
tenint en compte de persones ja tan grans,
a partir de 69-70 anys,
que un 20%,
dos de cada 10,
d'aquests ciutadans utilitzin internet,
jo crec que és una xifra significativa.
Vostès com l'analitzen?
Espectacular, la xifra.
No significativa, sinó espectacular.
Espectacular.
És a dir, que a partir de 69 anys...
Fixi's una cosa,
l'any passat estàvem amb un 10%
de persones de més de 69 anys
que utilitzaven internet,
i ara estem amb un 19%.
Hem incrementat un 100%.
Per tant, diríem,
s'han posat les piles.
No, és que sigui la gent gran.
No, no, no, no.
La gent gran a Tarragona,
a la província de Tarragona,
s'han posat les piles
i han aconseguit un creixement espectacular
com és aquest doblar,
pràcticament.
Això té molt a veure
amb la feina que estan fent
els telecentres,
alguns ajuntaments,
nosaltres,
com a tinet,
que anem a la majoria dels pobles
de la demarcació,
i el que pretenem, doncs,
és ensenyar internet al poble,
vull dir,
a pobles de menys de 4.000 habitants,
on posem persones 10 ordinadors,
arriben,
els hi ensenyem a entrar a internet,
i tot això fa que aquesta franja,
aquesta banda d'aquí al darrere,
que l'hem d'incrementar,
doncs realment hagi tingut
un creixement espectacular.
És curiós que hi hagi aquest increment
gairebé del doble
en una franja de població,
en què segurament també és veritat
que s'ha vist molt ajudada
en els últims temps
per les administracions,
com deia vostè,
per les administracions públiques,
per evitar això que s'ha anomenat
com a fractura digital, no?
És a dir,
que aquests intents
de les administracions
estan donant el seu fruit.
Estan funcionant molt bé,
i a més a més,
totes les administracions,
vull dir,
nosaltres ens hi hem posat
de manera molt intensa,
a més a més,
va ser un mandat polític
d'aquesta legislatura,
i ens hi hem posat molt intensa,
però és que s'hi hem posat tots,
vull dir,
els ajuntaments,
l'Ajuntament de Torrona,
per exemple,
ens està fent una feina molt interessant
des del punt de vista
de tota aquesta formació
amb els telecentres,
vull dir,
realment hi ha hagut,
i després també hi ha una altra cosa
que cal es matar,
i és que la pressió dels fills
i dels nets
també va fent el seu efecte,
és a dir,
que una persona està a molt lloc
on internet està allà
i continuant al final,
tard o d'hora hi posa el dit,
tard o d'hora,
i bon,
i què feu,
ah, mira d'on tu has tret això,
o sobretot els que tenen els fills fora,
els que tenen els fills fora,
mitjançant internet,
mitjançant el vídeo
que poden veure,
doncs facilita,
però que s'hi hem posat,
vull dir,
que no els hi podem dir,
oh, és que no, no, no,
s'hi hem posat,
ja els tenim posats.
L'estudi d'Oasi,
fa aquesta anàlisi
per franxes d'edat,
no sé si també ho fa
des d'un punt de vista
de context geogràfic,
és a dir,
la província de Tarragona
és molt ampli,
molt variada,
i m'imagino que no és el mateix
un context urbà,
fins i tot podrien dir metropolità,
com és el que hi ha
al voltant de Tarragona,
Reus, Valls,
i un altre context
que pot ser molt més rural,
molt més de comarques d'interior.
Hi ha moltes diferències?
Sí, hi ha diferències.
Miri, les comarques,
ho hem fet a nivell de comarca,
miri,
és un treball que fem molt científic,
estem agafant una mostra
de 1.000-1.015
persones de la demarcació de Tarragona,
per tant,
la majoria de les enquestes
van al voltant de 100-150,
quan agafen dades d'ús d'internet,
nosaltres n'agafem 1.000,
per tant,
és d'informació molt rellevant,
i quan anem a nivell de comarca,
el tarragonès i el Baix Penedès
estem en el 81%,
vull dir,
hem superat el 80%.
I després anem a dir,
el que queda una mica més enrere
és la terra alta amb un 51,
per tant,
hi ha diferències de 30 punts
que són una diferència molt important.
Però diríem,
excepte aquesta de la terra alta,
després ja vindria el Montsià
en un 68,
vull dir que entre 68 i 81,
que estem en 12 o 13 punts,
que té la seva significació,
perquè el que vostè deia,
són zones amb un nuclis de població,
amb densitat,
amb certa industrialització,
té sentit que hi hagi un ús,
i amb les universitats,
i amb les escoles,
i amb els instituts,
un ús més important.
Clar, l'ús cau especialment
en les comarques més agrícoles
i amb menys població,
que és el cas,
en aquest cas de la província de Terrona,
és el cas de la Terra Alta.
Exacte.
En fi,
això deia,
l'estudi s'està fent regularment
cada any des del 2004,
per tant,
són vuit onades,
i deia vostè al principi de l'entrevista
que la progressió
ha estat pràcticament
molt similar
durant aquests últims anys.
És a dir,
no hem tocat sostre,
creu vostè?
El sostre que teníem l'any passat
en guanya comença a variar una miqueta,
amb dècimes,
però el que teníem era el de l'ús de l'ordinador.
Per tant,
mentre tinguem ordinadors,
doncs aquest és el sostre.
Enguany,
en aquesta onada,
el 85% de les llars
de la província
tenen ordinador,
per tant,
el sostre estaria en el 85%.
Dic que haurem de començar a pensar
de canviar d'idea,
perquè ja no només
entra internet mitjançant els ordinadors,
sinó que ja s'utilitzen els smartphones
i ja es comencen a utilitzar també els tablets.
Per tant, diríem,
és probable que amb un parell o tres d'anys,
i la televisió,
perquè la televisió,
tot i que s'està endarrerint,
però ara diem-li,
les televisions d'última generació
ja són aparells
en els quals ja hi ha internet,
no l'internet que necessitem,
perquè ara de moment
pots agafar determinades coses,
però internet en un set i tabli
probablement un parell d'anys.
En el moment que a la televisió
puguem entrar a internet,
llavors això ja ens acostarem
quasi al 100%.
Clar, perquè aleshores
tindrem altres aparells
que seran la via d'entrada
per a una franja de la població
en aquest món, no?
Sí, perquè ara el repte
encara està amb el doble clic,
amb la franja d'edat dels 60
i bastants per amunt,
el doble clic és un problema.
Llavors, quan hi hagi la televisió
i amb els teclats
o amb la pròpia pantalla
i amb menús molt més amigables,
llavors ja ens dispararem.
I en un moment en què es parla
tant de les xarxes socials,
especialment del Facebook
i del Twitter,
en què cada dia són notícia
per un motiu o per un altre,
perquè algun personatge famós
ha fet algun comentari,
perquè una sèrie de televisió
o una pel·lícula
o un partit de futbol
provoquen milers i milers
de comentaris a les xarxes.
Això del Facebook i del Twitter,
aquí a Tarragona,
també estem per damunt
d'altres zones?
No sé si estem per damunt
perquè de les altres zones
no tenim dades,
però estem molt amunt.
Fixi's,
quan s'usa internet,
aquest 77% que hem dit
que està usant internet
i que ens situa
en un dels primers llocs,
ja no només d'Espanya,
el primer,
que estem a la primera,
sinó en dels llocs
més avançats d'Europa,
més avançats,
dels llocs bons d'Europa,
més avançats tenen els nòrdics,
els que utilitzen internet
l'utilitzen bàsicament
per recerca d'informació
a base de navegadors,
que és el 97%,
i el correu electrònic,
el 96%.
Aquests dos
estan a dalt de tot.
I a partir d'allí
ja ve la part d'oci,
jocs, pel·lícules i tal,
i li segueix immediatament
en guanya
amb un 57%
a l'ús de les xarxes socials.
Hi ha hagut un increment de...
estàvem amb un 48%
l'any passat,
per tant,
estem amb un 57%
i hi ha hagut un increment
quasi d'un 20%,
i això ha portat en detriment
del que és la missatgeria instantània.
Per tant, diríem,
els joves,
que és bàsicament qui utilitza,
ja no utilitzen tant
la missatgeria instantània,
ja utilitzen més el Facebook,
per entendre les xarxes socials.
El Facebook i les xarxes socials
en general
estan substituint
els missatges de telèfon mòbil
d'aquells que
durant un temps
es van posar tant de moda.
Sí, o el Messenger
o altres,
diguem-ne,
elements que podem utilitzar
a internet
que han quedat,
anem a dir,
substituïts per moda,
en aquest cas per Facebook,
bàsicament,
no tant en els joves
al Twitter,
però, diríem,
amb xarxes socials
ha incrementat notablement.
Ara anem a veure
xarxes socials.
Què és això
de les xarxes socials?
Bàsicament,
de manera clar,
operant és el Facebook.
És a dir,
el que utilitza una xarxa social,
el 96%,
és a dir,
pràcticament tots,
tenen Facebook.
I només
el 8% Twitter.
Carai,
quina diferència.
Que passa que sona,
però són instruments diferents.
Per què?
Quina diferència,
explica-hi,
entre el Facebook i el Twitter?
El Facebook
és un element
en el que
tens una miqueta més d'espai
per treballar,
anem a dir,
a l'hora d'escriure,
pots escriure una miqueta més llarg
que el Twitter,
és tan escasset
i s'utilitza més
a nivell de missatges molt curts,
diríem,
té una part lúdica,
diríem que per algú
li costa d'entendre
que una persona,
doncs,
ara estic dinant a tal lloc,
ara estic veient
una posta de sol molt bonica
i, bueno,
això per què serveix,
no?
Però també serveix
perquè hi ha gent,
jo almenys n'estic seguint uns quants,
gent que és puntera
en el món de la tecnologia
o en el món dels temes de la gestió,
que diu,
he vist aquest article interessant
a no sé on.
Clar,
a mi em va bé
que aquesta persona sigui generosa
i que quan ve alguna cosa interessant
que ho posi,
no?
està per desenvolupar
el funcionament del Twitter,
però a nivell de sintetisme absolut,
perquè al final
és mitja,
són quatre o cinc paraules o sis,
d'un sintetisme molt alt,
les persones que volen explicar coses,
més o menys interessants,
segons qui els hagi d'escoltar,
és un vehicle interessant,
perquè si no,
has de seure,
has d'enviar el correu
i això,
diríem,
frena determinades coses.
Quan és una cosa tan ràpida,
doncs això,
aquesta cosa tan ràpida
i tan àgil
és el Twitter,
però de moment
és un 8%,
tot i que soni molt
la realitat.
Les dades que hem treu nosaltres
és que només el 8%
està utilitzant el Twitter.
I deixem remarcar,
doncs aleshores,
una cosa,
deia que dels,
gairebé,
de tots els que habitualment
utilitzen internet
de manera regular,
més de la meitat
estan en xarxes socials
i d'aquests,
gairebé tots,
al Facebook.
Gairebé tots.
Sí, sí.
Aleshores,
Twitter podríem dir
que és molt més
per gent jove,
especialment joves,
adolescents i Facebook
una mica franges
molt més àmplies?
Jo quasi que diria
que el Facebook
és franges amples,
avui de base
molt generalista,
molt jove,
més aviat jove,
i Twitter,
tot i que l'utilitzen tots,
jo faria una edat
una miqueta més gran
de la jove.
Joven,
15-25 anys,
potser que també,
però bàsicament
trobes gent
de mitjana edat,
més gran
de 20 anys.
Igual com a Facebook
els trobes 15-16-17,
molts,
la majoria,
no?
Amb edats una miqueta
més amunt,
el Twitter comença
a enganxar,
tot i que amb un percentatge
molt petitet,
però que comença a enganxar.
el que hem de trobar
és el paper
que ens toca a cadascú,
perquè hi ha gent
que sí que li interessa
saber si ara
m'estic menjant
uns canelons
i que estan molt bons
perquè me'ls ha portat
la mama,
home,
doncs potser sí
hi ha gent
que li interessarà,
però hi ha gent
que sí que troba
que això és interessant,
tot i que amb els altres
ens sembla
que és una miqueta
com si fos
un programa
d'aquests de televisió
actuals,
però hi ha gent
que li interessa
això
i que ho segueix.
Per sota del Facebook
i del Twitter
les altres xarxes socials
són inapreciables?
Twenty My Space,
LinkedIn,
LinkedIn és una xarxa social
molt de professionals
que s'està utilitzant
molt per professionals
en el qual
si tens interès
de buscar
un expert
amb,
no sé,
amb estadística
o un expert
amb aire condicionat
o amb el que sigui,
vas a LinkedIn
i el trobaràs,
vas amb el Google
i difícilment
el trobaràs.
Per tant,
ja es començaran
a sortir xarxes socials
especialitzades
en coses.
Llavors, diríem,
tot el que més
estem parlant
d'un 3,
un 2,
d'un 1%,
per tant,
pràcticament
testimonial.
Aquestes dades,
aquestes xifres
sobre les xarxes socials
deia fa un moment,
senyor Brull,
que no tenen
element comparatiu
amb altres zones
perquè segurament
no s'han fet estudis,
però sí,
per exemple,
l'ús d'internet,
no?
És a dir,
les dades més globals
que comentàvem al principi
sí que es poden comparar.
Per tant,
on podem situar
la demarcació de Tarragona
en el conjunt
de Catalunya,
d'Espanya o d'Europa?
Miri,
a nivell d'Espanya,
per exemple,
sí que tenim dades,
anem a dir contemporànies,
perquè això són dades
que entrem nosaltres
ara al febrer
i tenim dades
de l'any 2010
a nivell
de l'estat espanyol,
és a dir,
era l'última part
que les van publicar
al final de l'any 2010,
per tant,
siguin quasi contemporànies.
I a nivell
de comunitats autònomes,
la comunitat autònoma
que més utilitza internet
és Catalunya,
que està
amb un 71,8%,
i li seguiria Madrid
amb un 71,3%,
per tant,
nosaltres estem
amb un 77.
6 punts
per damunt
de la mitjana
de Catalunya.
De la mitjana
de Catalunya
i de la mitjana
d'Espanya,
segons aquest,
ai,
de la mitjana
de Madrid.
La mitjana
d'Espanya
és un 64%.
Per tant,
la mitjana
d'Espanya
és un 64%.
Per sobre hi ha
Catalunya i Madrid
en quant a comunitats autònomes,
en quant a províncies
no tenim dades,
però estem per sobre.
I després,
una altra comparativa
que tenim
que ens agrada molt
presentar
és si tenim
l'ús d'internet
de l'any 2010,
també,
a nivell
dels estats d'Europa,
de l'Europa dels 25,
de l'Europa dels 27.
L'Europa dels 25,
la mitjana
està amb un 67,
de la dels 25,
amb un 67.
El primer
està a Noruega
amb un 90% d'ús,
per tant,
diríem
que poden anar
molt amunt,
i després seguiria
Suècia amb un 88,
que ja són estats
en els que
podríem entendre
que estan
molt,
molt per sobre.
Però diríem,
en el nostre nivell
al voltant del 77,
que és en el que estem
nosaltres,
trobem Bèlgica,
que està en un 75,
Alemanya,
que està en un 74,
França,
que està en un 75.
Per tant,
ens trobem
amb nivells d'ús
Tarragona,
d'una demarcació
equivalents a Bèlgica,
Alemanya i França,
o qual cosa,
diríem,
jo crec que podem estar
molt satisfets.
I quins factors,
creu vostè,
que expliquen,
això,
que Tarragona sigui
una demarcació,
un territori,
una regió d'Europa,
que, en fi,
tingui dades comparables
a les de Bèlgica
o Alemanya?
L'ús de les tecnologies
és un element
multifactorial,
és a dir,
intervenen moltíssimes coses
des dels preus
de l'ús,
perquè
en alguns llocs
dels que hem comentat,
clar,
l'ús és,
si no gratuït,
d'uns preus molt baixos,
i aquí ho fos probablement,
això incrementaria
alguns punts,
però donat que
els factors d'entorn
a nivell de l'Estat,
per exemple,
són molt semblants
a nivell de Catalunya,
doncs,
són molt semblants,
nosaltres entenem
que l'element diferencial
és que fa 15,
16 anys,
15 anys i mig
en aquests moments,
doncs,
hi va haver un moviment
a Tarragona
que va dir
que existeix internet
i ens hi van posar
uns quants,
i aquells quants,
doncs,
els nostres fills,
doncs,
van veure,
quan van néixer
ja van veure internet
a casa,
i els nostres pares
van veure internet
a casa,
i això,
doncs,
es va transmetent,
vull dir que
internet és un element més,
com pot ser la nevera,
a veure,
salvant les intències,
o la rentadora
és un element
que forma part del mobiliari
i de l'entorn de casa,
no?,
i això
podria explicar,
perquè,
que és que si no,
a veure,
a part del sol
i del mar
i de la muntanya,
que això és equivalent
a pam a Montpamavall
i fins i tot
al País Valencià,
que hi hagi
aquestes diferències,
l'atribuir a Tinet.
És a dir,
ara li anem a preguntar,
és a dir,
que allò que es va sembrar
en aquell moment,
aquella llavor
que va ser Tinet,
que en aquell moment
era, clar,
petiteta,
és a dir,
15 anys després
continua donant fruits,
i segurament els continuarà
durant,
per molt de temps,
i continuarà situant
Tarragona
per damunt de la mitjana.
En aquests moments
sí que podem dir
que estem,
que som en referència,
som en referència a Europa
per redat,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè junt amb Bolònia i Milà,
Bolònia i Milà
i nosaltres vam ser
l'any 95
quan va començar això,
Bolònia i Milà
anem a dir,
s'han desonflat
una mica,
a Tinet
amb l'impuls inicial
tan tècnic
dirigit pel Manel Sant Romà
a l'Ajuntament de Tarragona
com després
quan se'n va fer càrrec
la Diputació,
doncs bé,
la veritat és que tenim
una salut espectacular
i nosaltres estem tenint,
estem ja
a més de 31.500
usuaris,
persones que s'han donat
dalt a Tinet,
clar,
que això són uns números
que quan ho expliquem,
que anem a algun lloc
a explicar-ho,
que ens demanen sovint,
clar,
és que no ho acaben
d'entendre això.
Que som un fet excepcional.
Sí,
un fet singular.
Ens costa comparar-nos
perquè els llocs
que poden tenir 1.700 persones
ja hi hagi un exitàs,
clar,
nosaltres quan anem
amb aquests números
i que cada any
anem creixent
i que cada mes
i cada dia veus
persones allà
que es donen d'alta,
és que és espectacular.
La veritat és que
vist des de la perspectiva
que en els moments
que em vaig anar
a donar d'alta
a Tinet,
poc m'ha pogut imaginar
que després
en seria el director,
no?
Però
d'aquell moviment
que era bàsicament
en tecnòlegs,
era persona que estava
al món de la enginyeria,
al món de la tecnologia
i que després
ha anat popularitzant-se
i que hi ha molta gent
que ho considera
com un element d'identitat,
és a dir,
no,
jo soc
ebrull arroba
tinet.cat.
no sé què,
per no posar noms,
no?
I això,
aquest sentiment
ni és,
és un sentiment
propi,
no és un sentiment
propi.
I 15 anys després
si et continua creixent?
Sí, sí, sí, sí.
Tenim una línia
de creixement
que si vostè
la vegeix
és una línia,
sap aquella
que dius
no pot ser,
ja un dia d'aquestos
ja començarà,
doncs no, no,
continuem pujant
de manera important.
I hi ha un tema,
el que més ens valoren,
amb molta diferència
que també ho hem preguntat
amb aquesta enquesta,
és la possibilitat
que quan un vol
va al carrer Assal
i allí l'atendrem.
Vull dir,
segons allí
on tens el teu correu
o on tens
les teves coses,
doncs envies
i no saps
qui hi haurà al darrere.
Aquí pots venir
físicament
o per telèfon
i allí hi haurà
persones que t'atendran
i és clar,
això és un element
fonamental, no?
Això és una de les coses
que no existeix.
Clar,
la proximitat
és un element a favor,
la identificació,
no?
La identitat, no?
Amb el territori.
Dels tarragonins,
del conjunt de ciutadans
d'aquestes comarques
d'identificar-se
amb un element clau
com a tinet.
Després de totes
aquestes xifres,
què s'ha de fer encara
per augmentar
l'ús d'internet?
Encara incidir més,
per exemple,
en la franja aquesta d'edat
més avançada?
Sí, sí.
Aquí és on encara
hi ha molt camí
per recórrer?
Sí,
la gent jove va sola.
La gent jove
ja veiem que,
a veure,
a vegades ens diuen
que els joves
és que,
com a sector públic,
nosaltres hem d'atendre
els que no,
no els que sí.
Els que sí
ja tenen molta oferta
i nosaltres també
els atendrem,
però hem de posar
un esment important
i això és el que sempre
ens han dit
les diferents direccions
polítiques que han anat tenint,
doncs sempre ens han dit
que hem d'anar
cap a aquesta franja.
Llavors,
continuem amb la tina taula,
continuem anant
pels diferents pobles,
continuem anant
donant formació
i donant suport,
activitats formatives,
tot allò que sigui
fomentar l'ús,
perquè en definitiva
una vegada
ho fomentem
pel que sigui,
bé per un joc,
bé per unes notícies
que a un li interessi,
no sé,
del cinema
o de les farmàcies
de guàrdia,
una vegada ja
ha entrat per l'una cosa
que li interessa,
a continuació
ja hi és,
per tant,
nosaltres hem d'intentar
fomentar
que les persones
trenquin aquesta primera barrera
i això
mitjançant
les activitats
que ja estem fent
i
recabiant,
perquè ara hem tingut
d'actualitzar
el que és el portal
de Tinet
cap a continguts
amb continguts
multimèdia
de la demarcació,
per tant,
ja som en aquests moments,
però en el decurs
d'aquest any,
a finals d'any,
ja veurà
com serem un lloc
on continguts
multimèdia
de la demarcació
de Tarragona
els hauran de buscar
a molts llocs,
però allà on
no trobaran més
serà el portal
de Tinet,
ja no és
més la notícia
immediata
o més les coses
que en el seu moment
vam tenir que fer,
el primer portal
que se donaven notícies
de la demarcació
de Tarragona
era Tinet,
ara ja n'hi ha molts,
ara ja no ho hem de fer,
això,
ara hem de fer altres coses,
per tant,
ara estem convertint
Tinet
en un lloc
on hi hagi
continguts
multimèdia,
multimèdia és texta,
fotografia,
so,
imatge,
vols virtuals,
tot això relacionat
amb la demarcació
de Tarragona,
per què?
Doncs perquè els puguin
utilitzar qui vulgui
per quan vulgui,
perquè avui si no estàs
en el món d'internet
és difícil
que determinades activitats
es puguin dur a terme.
Fixi's una cosa,
ara el juny
hi ha el Congrés
de la Jove Cambra Internacional
i nosaltres,
a veure si tenim
ens va bé
perquè estem a contrarel·letge,
però voldríem
oferir
a tots els que venen,
que no sé si vindran
3 o 4.000,
vull dir que
és una gran petó
amb la que vindrà,
doncs la possibilitat
que puguin fer
una visita
als monuments
fonamentals
de la demarcació,
com que tots vindran
amb smartphones
i amb tablets,
doncs amb el seu smartphone
que clicaran allí
amb una adreça
que els donarem
ampliament
i que podran fer
una visita virtual,
no,
una visita real
amb el seu aparell
que posaran allí
i escoltaran
un guia
que els anirà explicant
els diferents monuments.
Això,
si ho aconseguim,
que espero que sí,
ens situaran en un lloc
molt punter de tecnologia,
vull dir,
això ho podem fer,
una altra cosa
és el temps
que ens agafa
una miqueta just,
però ja els hi explicarem
en el seu moment
i és cap aquí
cap on hem d'anar,
és a dir,
donant,
facilitant coses
perquè tant les persones
individuals
com les empreses
vulguin,
entenguin
que internet
és un extraordinari instrument
i que ja no podem viure
al volt d'esquenes
a internet.
Doncs amb aquestes intencions
de futur
ens quedem
i n'estarem pendents
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Ens ho ha explicat
Enric Brull,
el director d'OASI
i l'organisme autònom
per a la Societat de la Informació
que acaba de fer públiques
les últimes dades,
l'últim estudi
que revelen
que continuem creixent
i molt
i que som un referent
a nivell espanyol i europeu
pel que fa a l'ús d'internet.
És una bona notícia
que avui hem volgut comentar
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Senyor Brull,
moltes gràcies,
Felicitats per la feina
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vostès.
Fins la propera, bon dia.