L'ascendeu del matí, pràcticament 10 minuts.
Temps per repassar diferents aspectes de l'actualitat econòmica.
Cada un i do aquesta setmana tenim moltíssimes notícies.
De fet, la informació econòmica sembla que acapari l'interès
i l'actualitat dels últims dies i de les últimes setmanes.
Un temps per repassar temes d'actualitat.
Aquest matí amb el senyor Albert Abelló,
el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
que ja ens acompanya en directe en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Abelló, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tenim, la veritat, com deia, moltíssimes coses.
De fet, l'última és el principi d'acord
que sembla que ja han arribat al govern i als sindicats
pel que fa al tema de la reforma de les pensions,
amb l'allargament de la jubilació fins als 67 anys,
però amb alguns matisos.
Treballadors que hagin cotitzat 38 anys i mig
que sembla que podran jubilar-se als 65 anys.
Més enllà d'aquests aspectes o d'aquests serreis de l'acord
al que hagin pogut arribar el govern central i els sindicats,
és una bona notícia per a institucions com les Cambres de Comerç
arribar a acords d'aquestes característiques
en matèria de reforma de pensions, en aquest cas?
Sí, a veure, tot el respecte de la reforma de pensions,
reforma laboral,
aspectes que avui per avui ens incideixen molt directament
en la nostra situació,
amb les possibilitats que puguem sortir
de la situació en la qual estem immersos,
són ben rebudes per part de les Cambres de Comerç
i particularment de la Cambra de Comerç de Tarragona.
L'únic que lamentem, i sempre ho fem,
és que aquestes decisions s'haurien d'haver pres ja fa molt de temps
i que els sindicats s'haurien d'haver ficat les piles fa molt de temps.
En qualsevol cas, és una setmana en què s'està parlant molt
de la reforma de les pensions, demà d'anar al Consell de Ministres,
i també molt de la reforma o de la reestructuració del sistema financer
i sobretot pel que afecta a les caixes.
I aquí sí que una institució com la Cambra de Comerç
té moltes coses a dir.
A més, recordem que Albert Avelló és vicepresident
del Consell d'Administració de Catalunya Caixa.
Tot aquest panorama, que a més va amb una velocitat de vertigen,
com l'analitza?
Què li sembla tot el que està passant i el que pot passar amb les caixes?
Bé, és trepidant, no?
Perquè cada dia t'aixeques amb una cosa diferent
i la veritat és que s'han succeït moltes coses
i molts elements dels últims mesos.
La reestructuració bancària d'aquest país,
no solament de les caixes, sinó dels dels bancs,
és absolutament necessària.
Pensem que una de les coses que pinge dels bancs i de les caixes
és el crèdit.
I aquest país i les nostres empreses no poden funcionar sense crèdit.
Però per això s'ha de reestructurar.
tota la deuta bancària
i s'ha de guanyar confiança als mercats exteriors,
que són al final els que, en bona mesura,
compren els nostres bònus i compren la nostra deuta.
En els últims temps s'ha produït una desconfiança molt important
per part d'Europa i del món respecte a Espanya,
i en concret sobre les caixes i els bancs,
que ha fet que el govern vagi inventant mesures
una rere l'altra de quina manera això es pot solucionar.
També és veritat que moltes vegades aquesta desconfiança
està molt per sobre de la realitat del que realment
en la situació en què es troben bancs i caixes en general.
Però en qualsevol cas la realitat és la que és,
que hi ha una gran desconfiança i això es té a tallar.
Amb la decisió que va prendre aquesta setmana
i que es farà forma en un decret llei per part del govern,
és una mica un punt i final en aquesta primera fase en l'assumpte.
D'una manera o altra, a tardor,
tots els bancs i caixes que no tinguin una solvència determinada,
amb un mínim d'un 8% del seu cor capital,
seran capitalitzades pel govern espanyol a través del FROP
i això serà convertible en accions.
O sigui que finalment el mateix estat podria ser un soci
i de referència a moltes entitats i caixes.
Bé, té una importància,
però sobretot jo crec que la part positiva és,
per primer lloc,
que deixarà treballar en tranquil·litat fins a la tardor
els bancs i caixes dintre de la seva reestructuració,
com el cas de Catalunya Caixa,
que com tu m'has dit abans jo soc el vicepresident,
s'està fent una feina extraordinària amb un equip directiu extraordinari
i s'estan complint tots els objectius que hi havia marcats.
El únic que passa és que en aquests últims temps,
en totes aquestes notícies i aquests nervis,
realment es fa difícil treballar.
A partir d'ara,
Catalunya Caixa, com altres,
podran fer la feina d'una manera molt més tranquil·la,
perquè ja no estaran amb la pressió dels diaris,
dels mitjans, de les notícies dia a dia,
sinó que simplement es tracta de donar els millors resultats,
de fer la millor manera,
d'assolir la màxima productivitat,
perquè al final, en el cas de la Caixa,
s'aconsegueixi repercutir al màxim en l'obra social,
que en definitiva és el que ens interessa,
sobretot a les comèrquies de rebre.
Ara li preguntaré per l'obra social i per la Fundació,
però vostè no preveu la desaparició d'aquí uns mesos,
d'aquí a mig termini,
del model de caixes i de les caixes,
i per exemple la desaparició de Catalunya Caixa
i la seva reconversió en un banc?
És molt probable que el model de caixes desaparegui,
això és evident, no ens hi podem escapar.
Si tot va com està previst,
a la tardor, les caixes s'hauran de configurar en Fundació,
hauran de muntar un banc
i hauran de traspassar les seves accions amb aquest banc,
i a partir d'aquí, si no tenen prou escalers,
l'Estat els deixarà i es convertirà en capital.
Per tant, les caixes en si,
amb el que és el model tradicional de caixa catalana,
és molt probable que desaparegui en els propers mesos.
A més a més de la part negativa
que en els últims temps s'ha carregat amb el nom de caixa,
o sigui, hem de generar la màxima confiança
i probablement aquesta sigui una solució.
De totes maneres,
encara que desapareguin les caixes,
no té per què desapareixen en absolut l'obra social,
que és el que ens interessa.
Aquí s'ha de separar,
com deia el director general,
l'altre dia molt encertadament,
el que és la substància del que és l'essència.
A nosaltres, al final,
el que ens interessa és l'essència.
L'essència quina és?
Doncs que a través de les caixes
o el banc qui pugui bé,
es traslladi a les comarques de Tarragona,
al territori,
un seguit de beneficis importants
a través de la seva obra social.
I això el que hem d'aconseguir,
com s'està fent en els últims anys,
és que aquestes quantitats d'imports,
de diners, d'inversió,
en obra social sigui important.
Això seria l'essència,
el que busca literalment la caixa.
Però per aconseguir això,
es necessita la substància,
vol dir que el banc generi
un bon compte de resultats,
que generi uns bons beneficis
perquè es pugui reportar aquesta essència.
La substància és el treball de dia a dia,
és l'efectivitat,
la productivitat de les plantilles,
és al final i al cap
que una empresa funcioni com cal.
En aquest sentit,
el fet que sigui una caixa o un banc
no té més importància,
perquè al final,
un dels socis
continuarà sent la fundació
i repercutirà en obra social.
De les seves paraules,
es prenen això,
aquest convenciment
que continuarà...
Li pregunto i l'insisteixo molt,
perquè molta sensació
de molta gent de peu de carrer
és que aquest model desapareixi
i que amb això
tot el tema de l'obra social
i de la fundació,
en fi,
desapareixerà en pocs mesos.
En absolut,
en absolut,
en absolut.
En el cas de Catalunya Caixa,
en absolut,
perquè les socis de referència
continuen sent
les diputacions,
els agents de territori,
la Diputació de Tarragona
i, per tant,
el sentit principal
i únic de la Caixa
i també serà
d'on se destinin
els beneficis
d'aquesta futura entitat
aniran a parar
a l'obra social.
Llavors,
d'una manera o d'una altra,
això no es verrà
mimat
amb el més mínim.
I la situació financera,
en general,
de Catalunya Caixa,
en fi,
vostè ha dit que
amb aquests decrets,
amb aquestes mesures
del Govern Central,
també serà molt millor
en els propers mesos.
Però ara com la definiria?
Com la qualificaria?
Jo la qualificaria
de bona, diguéssim.
S'està complint
el pla estratègic
que es va definir,
el pla de reestructuració
fins al 2015,
s'està fent una feina
extraordinària,
s'està portant a terme
una fusió,
que això,
a tres bandes,
que això no és gens fàcil,
estem pensant
de tres cultures,
com era Caixa Tarragona,
Caixa Manresa
i Caixa Catalunya,
que l'any passat,
fa un any,
eren tres entitats diferents
i actualment
estan operant
de manera conjunta.
Dintre d'aquest pla
de reestructuració,
s'està portant
de manera impecable,
tancant les oficines
que s'han de tancar,
reduint les plantilles,
en aquest sentit
no hi ha res a dir.
A més a més,
pensem que també
aquestes activitats
estan absolutament
i contínuament
coordinades
i supervisades
pel Banc d'Espanya,
que està absolutament
a sobre,
no solament de la Catalunya Caixa,
sinó de tots els bancs
i caixes d'aquest país
i tenim absolutament
tot el crèdit
del Banc d'Espanya.
Ara bé,
hem de comptar
que dintre d'aquest pla
de reestructuració
també hi ha les circumstàncies
econòmiques generals
del país
i que això
no en podem ser aliens
i les circumstàncies
econòmiques
d'aquest país,
tothom pensava
que dintre del que era el 2011-2012
hi hauria una clara millora
i la veritat és
que el 2010
ha estat molt dolent,
el 2011
es preveu
que continuï sent
força dur
i no es preveu
la recuperació
fins al 2013.
Per tant,
hem de comptar
també
amb uns efectes externs
que no són,
diguéssim,
atribuïbles
ni a cap entitat bancària
ni a Catalunya Caixa
que fan
que les coses
van com són.
I encara que sigui
només una qüestió nominal,
vostè creu que
Catalunya Caixa
continua com a nom
d'aquí un any?
Fa un any
parlàvem del debat
de Caixa a Tarragona,
de la integració
amb una altra entitat,
tothom es queixava
o tothom
o una part
de la societat
es queixava,
de la societat civil
tarragonina.
Vostè creu que
Catalunya Caixa
existirà com a tal
d'aquí un any?
No t'ho sabria contestar.
És molt difícil
fer previsions.
Sí.
Parlem de les cambres,
perquè si les caixes
estan en un procés
en què deu-n'hi-do,
les cambres de comerç
també han rebut
alguns decrets
o algunes decisions
del Govern central
que em sembla
que no han agradat
gaire en el conjunt
de cambres
de l'estat espanyol.
Quin és el futur
de la cambra de comerç,
d'una cambra de comerç
com la de Tarragona?
S'haurà de fusionar
amb altres entitats
camerals?
Bé, a veure,
en partim de la base
que nosaltres portàvem
un model de cambra
de corporació pública
en defensa dels interessos
dels comerços,
de la indústria,
de la navegació
des de fa 125 anys.
I d'un dia per l'altre
el senyor Zapatero
s'aixeca
i perquè està d'amorros
amb no sé qui
agafa
i ens treu
una de les coses
més importants que tenia
que era aquest recurs permanent
que és el qual
les empreses paguen
de mantenir obligatòria
les cambres.
Pensem que aquí a Tarragona
de les 27.000 i pico d'empreses
que tenim a la cambra
de comerç a Tarragona
que paguin alguna cosa
pràcticament està
sembla que són
un 15 o un 16%
de les empreses
i que paguin una mica
de manera significativa
és un 2 o un 3%
de les empreses.
Vol dir que un 80 i pico
de les empreses
no paguen ni 5
i també hem tingut
fins ara els serveis.
Però dit això
el que és evident
és que es produeix
un abans i un després
després del decret de Patero
sense considerar
per quina raó es fa
i amb quin sentit
i amb quin objectiu.
La qüestió està en que
la nostra
diguéssim
configuració
en quant a
entrada de recursos
doncs queda
absolutament
doncs
ha canviat
i això requereix
una transformació.
Què és el que passarà?
Bé, això ja serà
en funció de cada una
de les cambres
que puguin haver.
A Espanya n'hi ha 88 cambres
i cadascuna d'elles
pot fer d'una manera diferent
però d'actuar
d'una manera diferent.
Jo el que puc dir
és com actuarem
des de la cambra de Tarragona.
Jo crec que la cambra de Tarragona
és una institució importantíssima
per no dir
la més important
a nivell de representació
empresarial
de les comarques de Tarragona
que ha tingut un paper
i l'ha de continuar tenint.
Ara, dintre d'aquest nou mapa
dintre d'aquestes noves circumstàncies
el que cal
és una reestructuració
és reformular-se
és reinventar-se
una cosa fantàstica
i jo crec que això
més que una
més que
dir que és mala sort
el que realment tenim
és una oportunitat fantàstica
de realment
de convertir
una càmera
que a partir d'ara
sigui inquestionable
que hi ha mai més
ningú digui jo
per què pago la cambra
és que no foten res
aquests paios
nosaltres hem fet
molta de feina
però a partir d'ara
la farem diferenta
i encara en farem més.
Però la faran en solitari
o l'hauran de fer creu
amb vostès
amb altres cambres?
És a dir
83 cambres
a nivell de tot l'estat
4 en una província
com Tarragona
no són excessives?
Probablement
però això
clar
jo no puc parlar
amb boca dels altres
jo l'únic que li puc dir
és que per part de la cambra
de Tarragona
cap problema
que per part de la cambra
de Tarragona
estaríem encantats
d'un procés de fusió
o un procés d'integració
o un procés
amb altres cambres
que puguin haver-hi al territori
però hem de ser molt respectuosos
perquè això que podem pensar
des de la cambra de Tarragona
tant o igual
no ho pensen
en una altra cambra.
Una cambra
per tota la província
seria l'ideal
segons vostè?
Una única cambra?
Jo no li vull contestar
amb això
perquè vull ser molt respectuós
amb els altres cambres
d'aquesta província
que cadascuna
ha fet un paper determinant
importantíssim
ha fet molt bona fanya
pensem que les 13 cambres
catalanes
han estat
han fet molt bona fanya
sobretot en els últims anys
i en comparació
amb la resta
de cambres espanyoles
ha fet una molta fanya
en quant a reivindicativa
en quant a lobby
en quant a aportació
de serveis
a les empreses
ha estat dinàmiques
i dintre de la província
de Tarragona
també
la cantant
la cambra de Tortosa
amb el seu paper
les Terres de l'Ebre
perquè no està lluny d'aquí
la cambra de Reus
en tota la comarca
de Baix Camp
Conca, etc.
i la cambra de Vall
s'han fet una fanya important
per tant
jo no voldria anar més enllà
jo l'únic que li puc dir
és que en el cas
que algun dia
es pugui produir
aquesta situació
des de la cambra de Tarragona
n'estarem encantats
de poder-ho fer
perquè preguntat d'una altra manera
o dit d'una altra manera
aquest plantejament de futur
que vostè exposa
com a president
de la cambra de Comerç
el pot fer en solitari
tal com està ara
és a dir
és suficient forta
la cambra de Comerç de Tarragona
per tirar endavant aquesta
jo em sembla que sí
perquè a més a més
és la cambra
que tenim més pressupost
que tenim
agafem una àrea
més important econòmicament
estructuralment
sempre ho hem estat
no vull menys pregar les altres
perquè cadascú
al seu nivell
han fet una fanya extraordinària
però com a cambra de Tarragona
es veiem absolutament capaços
de fer aquest
de reinventar-nos
de reestructurar-nos
i en aquest sentit
en els últims dies
crec que han pres mesures
que així ho demostren
Quants diners creuen
que deixaran d'ingressar
en una cambra
com la de Tarragona
arran del decret Zapatero
que comentava abans
aquesta no obligatorietat
de quotes
per part de les empreses?
Vindria a rondar
un 60%
del nostre pressupost
Vindria a ser
un millor i mig d'euros
una cosa d'aquestes
que per una institució
com la nostra
són diners
és ser o no ser
I hi ha alternatives
per recuperar aquests ingressos?
Sí, les buscarem
A on?
O de quina manera?
Bé, es tractarà
de reconvertir-nos
es tractarà
de buscar
generar àrees de negoci
amb les quals
nosaltres
puguem
puguem extraure
un valor determinat
tenim un gabinet d'estudis
molt potent
ja ho veurem
s'ha de dissenyar
un pla estratègic
un pla de negoci
però això
hem pres les mesures
aquesta setmana que hem pres
de tal manera que anar a veure
de quina manera
nosaltres podem traslladar
uns ingressos
que ens venien d'una manera
que ens puguin vindre d'una altra
el tema de la formació
el tema de la internacionalització
pensem que la càmbra
són molt importants
amb això
i especialment
la càmbra de Tarragona
hem estat sempre molt actius
amb el tema
d'internacionalització
ara mateix estem
en una missió comercial
a Senegal
Gana
i Togo
per exemple
en 30 empreses
jo sempre ho dic
aquí quan vinc
fem 7 millors comercials a l'any
amb molt d'èxit
dels quals 5 o 6 són
a l'Àfrica
portar
30
30 empreses
a Senegal
Togo
Nigèria
s'ha de ser un mig
india de jones
i nosaltres ho fem
i a més a més
les empreses
tornen aquí
molt contentes
amb molts contactes comercials
i amb moltes vendes
per tant
bé
hi ha apartats
que fins ara
no han profunditzat
perquè no contemplàvem tant
la vessant econòmica
perquè clar
els recursos
ja ens els venim
dels propis empresaris
i ara caldrà substituir-les
d'una altra manera
En aquesta línia
en aquesta nova etapa
de dissenyar aquest pla de negocis
per buscar nous ingressos
se'n marcaria
el nomenament
de Mercedes de Pablo
com a nova directora general
de la Cambra de Comerç
Exactament
nosaltres
jo penso
que hi ha dues maneres
d'actuar
en una situació com aquesta
però en aquesta
que es pot traslladar
en qualsevol altra
i la mostra
la tenim amb el govern central
i decisions polítiques
que moltes vegades
no esperen com s'han de prendre
quan se té una situació
problema
o digue-li com vulgui
damunt de la taula
hi ha dues maneres d'actuar
una és esperar-te
que vingui algú
que te l'arregli
intentar no bellugar-te gaire
assumir una actitud passiva
que finalment
l'únic que pot provocar
és una inanició
és per morir per inanició
aquesta és l'actitud
que moltes vegades
desgraciadament
es pren en aquest país
i una altra és
que quan tens la problemàtica
damunt de la taula
analitzar-la i atacar-la
i prendre decisions
que segurament
no tothom n'estarà d'acord
però prendre decisions
i amb aquesta línia
és el que fa la Cambra
de Comerç a Tarragona
nosaltres veiem
que tenim una gran oportunitat
però davant
però perquè sigui això possible
i es pugui realitzar
necessitem les eines oportunes
per poder-ho fer
i considerem
i així ho hem fet
que una persona
com Mercedes de Pablo
una directora general
executiva
altament qualificada
reconeguda
inqüestionable
ens pot aportar
moltíssim valor
en aquesta Cambra
i en aquest sentit
nosaltres
jo vaig parlar
amb la Mercedes
ja fa unes setmanes
ens vam ficar d'acord
i ella doncs
està encantada
de poder participar
en aquest nou projecte
Té un encàrrec concret
i prioritari
que li ha fet
vostè com a president
de la Cambra?
Sí
és molt fàcil
ella
té que
analitzar
té que reestructurar
té que dissenyar
un pla de negoci
i un pla estratègic
i el té que executar
o sigui
molt facilíssim
aquest pla de negoci
o aquest pla estratègic
i en aquesta nova etapa
buscant nous ingressos
en aquest marc
formaria
o seria una possibilitat
donar-li
algun ús diferent
o afegit
a l'edifici
que té
la Cambra de Comerç
de Tarragona
a les instal·lacions
de la Cambra de Tarragona
Bé
per què no
podria ser
podria ser
nosaltres tenim un edifici emblemàtic
el centre mateix de la ciutat
a més a més que tenim altres instal·lacions
com és el centre de formació
no és descabellat
que el fet
que nosaltres
si hem de reconfigurar-nos
i hi ha un espai
que potser no necessitem actualment
doncs això es pogués convertir
en un centre de negocis
es pogués convertir
en una lliberia especialitzada
en empreses
o jo què sé
en una cafeteria
perquè no
no passa res
de les seves paraules
i del seu
del to de les seves paraules
desprèn que no li preocupa
doncs excessivament
la situació
de la Cambra de Comerç
que es mostra molt confiat
en el futur
de la Cambra de Tarragona
malgrat aquesta situació
tan complexa
i tan complicada
no és que
a veure
sí que em preocupa
em preocupa absolutament
el que passa
és que jo
estic molt tranquil
d'aquelles coses
que depenen del meu equip
entens
i aquí s'ha de diferenciar
el que
ens ha de vindre de fora
que segurament
acabarem assolint
una sèrie de serveis
per part del govern
de la Generalitat
alguna cosa
evidentment farem
però primer
hem d'arreglar
la casa nostra
i com que això depèn
del meu equip
doncs estic molt tranquil
perquè sé que nosaltres
farem una bona feina
per anar acabant
qüestions més generals
relacionades amb l'economia
i les infraestructures
tenim un nou conseller
d'Economia
a la Generalitat
tenim les dades
a l'atur que tenim
tenim el panorama
que tenim
alguna reflexió
que li mogui
especialment davant
del nou conseller
del nou govern
de la Generalitat
de Catalunya
en matèria econòmica
alguna petició
que la Cambra de Tarragona
i el conjunt
de les Cambres
vulguin expressar
als nous responsables
econòmics del govern
Bé
jo segurament
soc la persona
menys indicada
per recomanar-li
ni dir-li
gaire coses
al nostre nou conseller
que a més
és una persona
extraordinàriament
ben preparada
i que té damunt
de la taula
com dèiem abans
un problema
té davant
una situació
que requereix
prendre decisions
jo el que li diria
segurament seria
el que he comentat abans
que davant d'una situació
cal anàlisis
però no necessitem paràlisis
que s'ha d'actuar
una de les coses
que habitualment
també ens passa
és que ens passem
el dia analitzant
i no actuem
i ens quedem paralitzats
la Generalitat
el nostre govern
té un problema
de finançament
importantíssim
igual que el té el país
i que es ha d'actuar
amb cura
amb sensatès
amb energia
i s'han de prendre
les mesures
que es tinguin que prendre
que no tingui
que escolta
que estem amb ell
que l'ajudarem
en tot allò
que faci falta
l'únic que cal
és que es veiem
un conseller
que sigui actiu
enèrgic
i que
ejerceix
el seu mando
amb una dosi
de sensatès
però també
de convicció
i que en aquest sentit
ara hem d'anar tots junts
més enllà de donar-li
cap tipus de recomanació
jo el que li diria
és que estem al seu costat
per ajudar-lo
amb el que faci falta
amb ell
i el govern
perquè això
ho tiri endavant
i en l'àmbit
de les infraestructures
en fi
tindria moltes coses
per comentar
però la més novedosa
és l'adjudicació
per part del Ministeri de Foment
ara fa uns dies
d'uns nous trams
els últims trams
de l'anomenat corredor del Mediterrani
com ho valora?
Bé
jo ho vaig dir l'altre dia
doncs
ho han de valorar
encara que arriba molt tard
i que al final cap
són quatre cacauets
que ens cauen
no?
Hem d'estar contents
quan en un altre lloc
es gasten 6.000 milions d'euros
per connectar
amb alta velocitat
a Madrid
i amb Galícia
que no serveix absolutament per res
doncs aquí
ens donen
ens aporten
200 milions d'euros
per acabar de fer coses
que ja tenien que estar fetes
però que continuem
tenint les mancances de sempre
importantíssimes
doncs continuem sense tindre la connexió
Castelló-Tarragona
amb alta velocitat
per tant estem capats
en aquest sentit
continuem sense tindre
l'accés a alta velocitat
a la ciutat de Tarragona
per tant
continuem sense tindre
possibilitats d'alta velocitat
de Tarragona
un gran error
i a més
i una de les coses
també més importants
la xarxa de ferroviària
de mercaderies
així com a Barcelona
això ja ho tenen
Golavall
nosaltres encara estem a l'espera
que aporti una solució
de la xarxa ferroviària
de mercaderies
i la connexió amb el port
per tant
han d'estar contents
perquè ens han donat
unes mulletes de pa
i potser
doncs allò
d'acord
donem les gràcies
des de la Càmera de Tarragona
mostrem la nostra satisfacció
però
que no
no és equiparable
i preveu algun canvi
tenint en compte
algun canvi d'actitud
o de voluntat política
per part del govern espanyol
també tenint en compte
el context de crisi
de retallades
pressupostàries
jo no prevec res
i a més a més
ho hem pogut veure
també amb l'A27
que devia ser un altre exemple
d'aquestos
ja anava a preguntar
per l'A27
si sabia
si tenia alguna novetat
que al final
allà hauran de posar pistes
per anar a fer mountain bike
o hauran de fer esports d'aventura
o hauran d'inventar
alguna cosa
que Porta Aventura
ens ajudi a fer
algun tipus de producte
per dissenyar allà
amb aquest A27
perquè al final
allò acabarà sent
una selva maçònica
una altra vegada
i quan tinguem
que tornar a començar l'obra
serà un altre problema evident
és un exemple clar
de la consideració
que ens té el Govern Central
a les comarques de Tarragona
l'A27 és l'exemple
és el que hauríem de ficar
en una paret
en la fotografia
diguéssim-me
qui es tradueix
i es trasllada
a l'interès
que té el Govern Central
per nosaltres
l'A27
La Càmera de Comerç
ha liderat diverses reivindicacions
diverses accions de protesta
reivindicant l'A27
per exemple
ho intentaran un altre cop
o ja queden resignats
i és igual
ja no convocaran
noves accions
nosaltres estarem
amb que faci falta
no ens n'hem perdut ni una
jo he anat el 15 d'agost
a fer una manifestació
i tallar una carretera
a Montblanc
ara només queda
trobar algun voluntari
que s'hi vulgui emmolar
però ja
a veure
entenguem-se
poca cosa més queda
per fer
a més a més
de poder continuar insistint
i reivindicant
però s'ha fet molta pressió
des dels agents del territori
des de les cambres de comerç
molt
però pensi
que nosaltres
vam demanar explicacions
per exemple
a un dels diputats
nostres que tenim a Madrid
que és el senyor Francesc Vallès
i encara no ens ha contestat
ni ens ha dit res
però hi ha alguna cosa
i és un diputat nostre
que ens ha de defensar a Madrid
i ens ha de donar
algun tipus de solució
m'ha sap molt de greu
però
com diuen aquí
mala peça té el taler
Última pregunta
amb un aspecte molt més ludic
quan arribarà el de tapas?
Ah, aviat
perquè arribarà, no?
Home, per suposto
sí, home, sí
a més a més
això
quan ho tenen previst?
la data és l'abril
a finals d'abril
no sé exactament la data
és igual
tenim la data
a més a més
en guany
aportarem
hi haurà quasi bé 60 establiments
que participants
ojo, eh?
tenim una llista espectacular
d'establiments
només de Tarragona
Ciutat?
Tarragona, Torre d'en Barra
Vilaseca
La Pineda
i a més a més
hi haurà
hi haurà un parell de novetats
molt interessants
que si et sembla
la pròxima vegada que en parlem
te les descobriré
molt divertides
és a dir, que s'estendrà
a Torre d'en Barra
ja com l'any passat
i també a Vilaseca
a la Pineda
molt bé
doncs
esperant el de tapar
a la primavera
al mes d'abril
amb un aspecte més lúdic
davant d'aquest panorama
econòmic tan negre
doncs acabem aquesta conversa
amb el president
de la cambra de comerç
de Tarragona
el senyor Albert Avelló
senyor Avelló
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
moltíssimes gràcies a vosaltres
bon dia
adéu