A les 10 del matí, 36 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del programa.
Demà, a aquesta hora, estarem també aquí en directe
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
amb una programació espacial que arrencarà a les 10 en punt
per seguir en directe des de Marcintes de Turquia
aquesta assemblea del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani
que ha de decidir si Tarragona o Alexandria,
quina de les dues ciutats,
és la que organitza els Jocs Mediterranis del 2017.
Això serà demà dissabte, com dèiem, a partir de les 10 del matí.
Demà viurem realment una jornada plena d'esdeveniments.
Farem una programació especial durant bona part de la jornada.
Primer al matí, amb tot el tema dels Jocs del Mediterrani,
i després, gairebé ja serem,
perquè a partir de les 3 de la tarda
seguirem des de Riazor el partit de Lliga
entre el Deportivo i el Gimnàstic de Tarragona.
Tot això demà dissabte, com dèiem,
en una programació especial a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Això serà demà dissabte.
Avui, divendres, també molt pendents de Turquia,
molt pendents de Marcin,
amb aquesta delegació tarragonina,
que ja es troba des d'ahir a la ciutat turca.
Anem en directe fins a Marcin,
a saludar la nostra companya enviada especial de Tarragona Ràdio.
Teresa Ortega, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què tal el temps a Turquia, a aquesta hora del matí?
De calor, hem passat una nit de moltíssima calor aquí a Marcin,
una temperatura, jo diria, similar a la de la ciutat de Tarragona.
27 graus, m'apunta l'alcalde,
que el tenim aquí mateix al costat.
Ara em comprovarà la temperatura
des d'aquests moments a Marcin.
Dèiem que era similar a la temperatura de Tarragona,
si més no hi ha el vespre,
quan vam arribar a una temperatura alta,
allò de màniga curta.
Mira, 25 graus i ara són les 11 menys 20,
hora de Tarragona,
les 12 menys 20 aquí a Turquia, a Marcin.
Per tant, màniga curta,
una platja que tenim al costat,
una piscina aquí a l'Hotel Hilton,
que és on se celebrarà l'assemblea.
De moment un panorama idíl·lic,
si no haguéssim de treballar,
ja estan nerviosos pendents del que passarà demà
a partir de les 10 del matí amb aquest veredicte.
i una notícia que acabem de conèixer
és que ja sabem l'ordre d'intervencions.
Primer serà Alexandria la que exposarà
el seu projecte de cara a 2017
i en segona posició
li tocarà el torn a Tarragona
a explicar les virtuts, les meravelles
de la candidatura de la nostra ciutat.
I hi ha nervis o què?
Doncs ara, si et sembla,
li preguntem a l'alcalde.
El que hem anat detectant en les últimes hores
és que sí, hi ha nerviosisme,
hi ha també optimisme, potser menys que la setmana anterior
amb aquesta lluny de captació dels últims vots que queden.
Abans parlàvem amb Vicent Tanyó,
ens deia que França segur no votarà a Tarragona,
també costarà molt captar el vot dels països
del sud de la Ribera Mediterrània,
de la Ribera Sud Mediterrània,
però bé, confiem en que Itàlia
ja ha garantit que votarà a Tarragona
i, com us ho explicava, una lluita diplomàtica
fins a última hora per esgarrapar aquests vots
que puguin donar la majoria absoluta
i evitar una segona ronda, una segona volta
en les votacions que es faran a partir de les 10 del matí.
Saludem, Ricard, si et sembla, l'alcalde.
Li pots preguntar a ell mateix
quin és el sentiment, alcalde.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia.
Està nerviós o què?
Estic tranquil perquè hem fet tot el que hem pogut fins ara
i, home, no he de negar que sigui una mica neguitós
perquè, esclar, ara mateix tots els indrets de l'hotel
s'estan produint reunions a moltíssimes bandes
i poden haver-hi alguns canvis que no seran substancials
però que sí que poden ajustar molt la votació de la màxima.
Què és el que han fet en les últimes hores?
Quins contactes, si és que es pot explicar una mica,
han fet vostè i el president del Comitè Olímpic Espanyol
doncs això, en les darreres hores prèvies a l'assemblea de demà?
Quim, bueno, ha contactat, obviament, els italians
que són els que ens han dit que tenen el nostre suport entusiasta.
Hem parlat amb diverses delegacions de grans països
tipus Algèria, Tunísia, Turquia i els Balcànics
i estem veient que tenim un bon nivell de suport
però, tot i així, s'ha de seguir treballant fins a l'última hora,
l'últim minut d'aquesta nit i fins i tot diria que les primeres hores de demà
abans de fer l'exposició i entrar en l'assemblea definitiva.
S'ha d'entendre que això no és...
quan arriben les delegacions aquí dels diversos comitès, dels diversos països
no arriben amb un vot tancat, sí per determinat però no tancat
i alguns membres fins i tot dins de la mateixa delegació
poden votar diferents i poden decidir la votació a l'última hora
per tant, la incertesa és important
i és veritat que nosaltres tenim optimisme
i estem satisfets no només de la feina feta
sinó de com han anat tant les visites a Tarragona
com les que hem hagut de fer a diversos països
o aquells que només ens han demanat dades des del punt de vista telemàtic
per tant, optimistes, esperançats però sí que neguitosos.
I en les properes hores hi ha algun objectiu, algun país, alguna delegació
que considerin vostès prioritària a aconseguir el seu suport?
Doncs els països balcànics, que són importants perquè voten en bloc,
i algun dels anomenats països de l'àrbitre islàmica
que poden estar prioritzant la seva afinitat cultural, geogràfica i política
al fet que siguin uns jocs més segurs i amb més garanties.
El que sí que hem dut aquí a Mercín, a Turquia i en tot el comitè
és que Tarragona és garantia d'uns jocs excel·lents
i d'un finançament d'uns jocs també excel·lents.
Per tant, això juga al nostre favor i volem posar-ho damunt la taula
a totes hores i minut a minut.
I quin creu que pot ser el principal mèrit de l'arribal d'Alexandria?
Perquè ara citava els nostres mèrits, que segurament ja els coneixem prou bé,
i els de l'arribal?
Un de, diguéssim, intangible i sentimental, a part que té molts altres mèrits.
És una gran ciutat de prou de 4 milions d'habitants, amb un pressupost enorme,
amb una capacitat econòmica i de desplegament també enorme,
però els mèrits poden ser intangibles, o de fet són intangibles.
Està posant damunt la taula que és l'oportunitat
pel receneixement d'un país, per suportar les seves dificultats,
per ajudar-los a reixir.
I això, encara que siguin elements sentimentals,
pot fer fort a determinades de reaccions.
Permetim, senyor Ballaceros, una pregunta gairebé més a nivell personal.
Què tal aquesta experiència?
Això de viure aquestes hores prèvies, amb tants contactes.
De fet, ja n'hi ha hagut en les últimes setmanes, no?
Hi ha hagut molts viatges, però aquesta experiència per un polític com a vostè,
per un alcalde com a vostè, què tal?
Doncs jo ahir a l'avió parlàvem amb en Feliciano Mayoral,
que és el que ens ha portat tota l'estratègia internacional,
l'avió que ens desplaçava d'Estanbul fins a Mercín,
i en un moment de la conversa em deia,
home, la política és molt complicada.
Dic, escolta, el que realment és complicat és el món aquest de l'esport internacional,
perquè, escolta, a mi és una cosa tan complicada,
has de tenir en compte tantes variables, tants inputs alhora,
que és gairebé impossible controlar-los.
És a dir, en aquest moment tenim el CAP que ens va a 120 per hora, però a tots,
perquè sempre tens la sensació que pots fer algun contacte més,
una incidència més, pots passar alguna informació més,
i aquesta sensació, doncs, és real i és complexíssima,
perquè has de saber per què voten i com voten determinades avaliacions.
Què va passar amb l'última votació que es va produir fa quatre anys?
Què va passar quan van donar suport a un o a l'altre?
Per quines raons votarien a un i no a l'altre?
És complicadíssim.
I, a més a més, al final, cadascú és de son pare i de sa mare,
i per tant és un senyor que apreta un botó i vota l'últim dia que és demà.
Però sí, és una experiència interessant, apassionant,
i segurament per escriure, no sé si un llibre, però...
Home, segur que les recordarà.
Si em fa un llibre de memòria, segur que recordarà aquesta experiència.
Acabo, alcalde.
Falten just 24 hores per saber la decisió.
Quin és el seu últim missatge que fa, sobretot, a la gent de Tarragona,
als tarragonins i tarragonines, a la gent que ens està escoltant
i que molts estan pendents també amb nervis de la decisió de demà?
Quin és el seu últim missatge?
Que sàpiguin que no només Tarragona, sinó Catalunya i tot l'estat
està pendent de nosaltres.
Jo aquest matí he parlat amb moltes emissores d'àmbit nacional de Catalunya
i de l'estat, i ens deien que tot el país estava pendent de nosaltres,
evidentment hi ha coses importants, com els segrets d'aquesta catalana
i la madrilenya, que són importants, però que tot el país està al darrere nostre,
està confiant en nosaltres, que estem fent i hem fet, l'alcalde,
evidentment tot l'equip i tota la gent que està aquí,
inclús els mitjans de comunicació, una feina excel·lent
i que ha tingut un 10 sobre 10 per part de totes les delegacions.
Ningú dubta que hem fet la millor feina, la millor candidatura,
el millor procés d'elaboració de candidatura
i som la candidatura amb més garanties.
Amb això ens hem de quedar amb la sensació de la consciència tranquil·la
de haver fet no el que hem pogut, sinó el que hem pogut i més.
I ara, demà, el que es tracta és de tenir sort
i que aquesta feina que hem anat sembrant doni les flors que ha de donar,
que és que demà, en aquesta hora, puguem celebrar tots els col·liats,
que Tarragona serà la seu dos llocs mediterranis 2017.
Doncs a veure si ho podem celebrar demà més o menys aquesta hora.
Alcalde, moltes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies a vostès.
Gràcies a l'alcalde de Tarragona en directe des de Marcín,
des de l'hotel Hilton on està la delegació tarragonina.
Al costat de la nostra companya Teresa Ortega,
que m'imagino ens continua escoltant.
Teresa, hi ha altres elements informatius
o altres protagonistes de l'actualitat?
No sé si tenim temps d'escoltar una entrevista
concedida per una esportista d'elit.
Ella ha vingut directament de Madrid,
aquí ha donat suport a la candidatura de Tarragona,
és la Miriam Blasco.
Ella, la recordareu, va ser medalla olímpica d'or a judo a Barcelona 92.
Ella mateixa recordava que aquest fet surt
com una de les preguntes del tri.
El Quina va ser la primera dona que va guanyar una medalla d'or
en uns Jocs Olímpics per l'estat espanyol.
Ella és Miriam Blasco.
Amb ella hem conversat, ens ha explicat
com veu la proposta de Tarragona.
L'escoltem.
Con Miriam Blasco, buenos días.
Muy buenos días.
Bueno, quedan pocas horas para que se celebre esta asamblea
que decidirá la ciudad que acogerá los Juegos del Mediterráneo de 2017.
¿Cómo ves las opciones de Tarragona?
Yo las veo muy bien y ojalá,
por eso estamos todos aquí apoyando y además con mucha ilusión.
Yo creo que hay muy buenas opciones,
pero esto nunca se sabe, ¿no?
Pero tenemos que tener los pies en el suelo
y celebrarlo después, cuando lo consigamos.
Campeona olímpica en el 92,
en las recordadas Olimpiadas de Barcelona.
No sé si has participado en alguna edición
de los Juegos del Mediterráneo.
No, no he participado nunca, no he tenido esa suerte.
Pero yo creo que los Juegos Mediterráneos para cualquier ciudad,
en este caso para Tarragona,
pues suponen como una celebración de unos Juegos Olímpicos.
Además, por el tamaño que tiene Tarragona,
precisamente puede suponer el mismo volumen que pueda suponer
para una gran ciudad organizar unos Juegos Olímpicos.
Ahora te voy a preguntar esto,
¿qué recuerdos tienes de aquella Barcelona del 92?
Toda la gente se implicó,
la repercusión positiva que tuvo sobre la ciudad,
sobre España.
¿Juegos del Mediterráneo para Tarragona se podría comparar?
Sí, está claro, porque al ser una ciudad media,
yo considero que eso que unos Juegos suponen como los Juegos Olímpicos.
Y lo que supone para la ciudad,
la motivación para los deportistas también,
el competir en tu país,
hace que todo cambie.
Yo creo que hubo un antes y un después,
después de Barcelona en el 92.
Almería también supuso los Juegos del Mediterráneo de Almería.
En el 2005 supusieron un revulsivo para la ciudad
y para lo que fue el deporte español.
Y yo creo que ojalá que sea ahora Tarragona 2017 un poco,
otra vez el impulso que el deporte español en general necesita.
¿La situación de crisis económica,
cómo puede afectar a la celebración de certámenes deportivos
como estos Juegos del Mediterráneo?
Yo creo que este tipo de eventos lo que hace al final
genera mucha economía de otro tipo.
y hay que apostar por ellos porque al final es verdad
que la mayoría de la gran inversión está hecha,
que hay empresas detrás que están apoyando el proyecto
y lo que suponen es al revés,
que venga muchísima gente a la ciudad,
que la conozca,
que sirva un poco de escaparate
como atractivo turístico también.
Miriam Blasco, deportista y dedicada ahora a la política.
No sé cómo te va.
Bueno, llevo 11 años en el Senado
y ahora voy a continuar en las siguientes,
pero ahora pasa al Congreso,
ahora a cambio de cámara.
Muchísimas gracias y nos vemos que ve muy bien.
Muchas gracias a vosotros.
Una de les protagonistes que està a Marcín.
N'hi ha d'altres, Tere, que puguem recollir?
També hem parlat amb Juan Luis Navarro Inverlón,
ell és assessor de Tarragona 2017
i va ser membre del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis
que es van celebrar a Almeria.
Amb ell hem repassat,
hem valorat les opcions de Tarragona
i hem fet també aquesta comparació inevitable
amb el que va ser la candidatura
i posterior seu dels Jocs Almeria.
També l'escoltem.
Con Juan Luis Navarro, assessor de Tarragona 2017
i membre del comitè organitzador d'Alcabase Almeria 2004.
Muy buenos días.
Buenos días.
Bueno, ara ja quedan prácticamente horas
para saber el veredicto,
si serà Tarragona, Alejandria.
¿Cómo estan los ánimos?
Bueno, efectivamente, como bien dices,
nos falta muy poquito.
En realidad, me imagino que la moral de Tarragona
está alta y así lo percibo en la expedición
porque, sin ninguna duda, hay posibilidades.
Siempre puede haber sorpresas,
pero creo que tenemos un proyecto serio
que se ha trabajado muy bien técnicamente
y que lo que tenga que pasar
siempre es difícil en este tipo de organizaciones
y, en general, en el movimiento olímpico,
porque muchas veces es difícil averiguar
cuál es la intención de los comités olímpicos en el voto.
Pero yo creo que tenemos que estar tranquilos
por el trabajo realizado
y, por supuesto, que ojalá tengamos la suerte
de salir como sede.
Estuvo organizando los Juegos de Almería.
No sé si percibe esas mismas sensaciones
en el caso de Tarragona,
las puertas de saber si será la ciudad escogida.
Bueno, a ver, hace ya 12 años
que Almería fue elegida sede.
Almería fue elegida sede en una asamblea en Túnez
en abril del año 99.
Es decir, han pasado muchos años
y, bueno, el movimiento del Comité Internacional de los Juegos
ha cambiado algo desde entonces.
Sin embargo, yo creo que las fortalezas de Almería
también las tiene Tarragona.
Primero porque somos dos ciudades
que, paradójicamente, nos parecemos bastante.
Y luego porque yo creo que
esa transferencia que hemos hecho
de un proyecto a otro
va a ser un refuerzo también para Tarragona.
Entendiendo que, según creo que incluso comentó
el presidente del Comité Internacional de los Juegos,
probablemente los Juegos de Almería siguen siendo todavía
uno y los mejores Juegos Mediterráneos de la historia.
Es por ello que creo que es una carta de crédito,
un aval muy importante
para la candidatura de Tarragona.
Comparte la idea que se ha pasado en el caso de Tarragona
de una euforia de los últimos meses
a una moderación estos últimos días,
viendo que Alejandría, bueno,
pues sí que es un rival a tener en cuenta,
que no se puede dar por vencido antes de ahora.
Bueno, yo creo que quizás
los acontecimientos de Egipto en los últimos meses
hicieron pensar que igual ni siquiera había candidatura
o que incluso hubiese una retirada.
Pero yo creo que eso es difícil.
Cuando una ciudad ya ha trabajado
durante muchos meses en un proyecto,
cuando habrá hecho sus inversiones
en la redacción del dossier y demás,
es muy difícil que una ciudad se retire.
Sobre todo porque, al fin y al cabo,
las circunstancias que concurrieron en Egipto
finalmente se resolvieron de manera positiva
para la comunidad internacional.
Aunque también es cierto que ahora nuevamente
hay un poco de dudas y de incertidumbre
sobre la situación social en el país.
Sobre las votaciones,
¿se valora realmente el proyecto
o juegan más otros intereses de amistad
o de colaboración entre países?
Bueno, yo te lo plantearía al revés.
Si no hay proyecto, no hay candidatura.
Es decir, si no se tiene un buen proyecto,
es muy difícil que una candidatura siga adelante.
Evidentemente, las razones por las que votan
los comités olímpicos internacionales
son difíciles de valorar.
En unos casos tiene que ver con cuestiones
de calendario deportivo internacional,
en otros con cuestiones particulares de cada país.
Es muy difícil de valorar.
Muchas gracias y nos vemos con mucha suerte.
Gracias a ti, venga.
Protagonistes des de Marcín.
¿Han altres aspectes que valga la pena remarcar
a aquesta hora, Teresa?
Sí, podríem repassar com aniran demà les votacions.
Dissabte, se sabrà, a partir de les 10 del matí,
començarà aquesta assemblea.
Serà el vot secret dels membres del Comitè Internacional
i també del Comitè Olímpic Internacional.
Cada comitè dels països tindrà 3 vots,
hi ha 22 comitès,
i per tant s'haurà de comptabilitzar
un total de 66 vots.
També poden votar els 14 membres del COI
de la zona mediterrània.
No s'espera l'arribada de cap d'ells,
ja que coincideix l'assemblea de demà
amb la inauguració dels Jocs Panamericans.
En total es poden sumar 80 vots,
amb 41 vots.
Tarragona obtinguts,
no faria falta anar amb una segona volta
perquè seria la majoria absoluta.
La delegació tarragonina confia en obtenir d'entrada 36 vots de 12 comitès.
Ha reconeixat que el suport explícit d'Itàlia els fa ser més optimistes
que fa un parell de setmanes.
Vicent Tanyó ha confessat que ho veia molt negre
en conèixer que França i la majoria de països de la ribera mediterrània sud
no votarien a Tarragona, sinó que votarien a l'Alexandri.
Al final sembla que també es podrà esgarrapar,
obtenir algun suport de Tunísia o Algèria.
I, en fi, a veure si tot aquest pus polític
i d'interessos socials, econòmics i veïnatge
es decanten a favor de la candidatura de Tarragona.
El Veredicte, demà a partir de les 10 del matí,
entre 10 i 11, hora de Tarragona.
Esperem donar-ho aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Primer, doncs, intervendrà l'Alexandri i després a Tarragona, no?
Així ha estat després del sorteig celebrat aquest matí.
L'Alexandria serà la primera en exposar les seves virtuts,
el seu projecte, i a continuació ho farà la ciutat de Tarragona.
Intervindrà el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco,
també la seva vicepresidenta, Teresa Sabel,
que encara no ha arribat aquí a la ciutat de Mercin.
I en tercera posició es dedicarà a parlar de les excel·lències
de la ciutat de Tarragona, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Es tancarà el torn d'intervencions,
llavors ja es passarà a les votacions,
es farà amb urna, serà secret,
un per un de cada un dels membres dels comitès,
i s'ha designat un interventor,
serà Ramon Quadrat, el gerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona,
serà la persona que tindrà cura d'aquestes votacions
per part en nom de la candidatura de Tarragona.
Imaginem que serà un procés molt ràpid,
tot i que sigui necessària una segona volta
en cas de no assolir la majoria absoluta,
perquè és tan senzill que no s'ha d'eliminar cap ciutat,
sinó que són dues opcions,
les que s'han de votar, o Alexandria o Tarragona.
Deies pel que fa a les votacions,
i em sembla interessant aclarir-ho per l'audiència,
que ara mateix Tarragona tindria assegurats 36 vots de 12 comitès, no?
No, és el que buscaria.
Confiant en obtenir això,
ens explicava Vicent Año que el 100% no es pot confirmar
que un país votarà,
perquè alguns se diuen que sí, al final no ho fan,
i és aquesta lluita diplomàtica fins a última hora,
però confia en això, en obtenir el suport de 12 comitès,
de 3 membres de cada un d'aquests 12 comitès,
per tant, 36 vots,
és els vots que sí,
que creuen que ja es tenen assegurats,
el que passa que al 100%,
fins a l'hora de l'assemblea de les votacions,
hi ha molts interessos,
i no es pot assegurar,
no es pot confirmar fins que es faci l'escrutin,
el recompte d'aquestes votacions.
I aquests 14 membres del COI que comentaves,
que també tenen dret a vot i que s'assumirien a les delegacions,
aquests se sap si participaran en la votació demà o no?
També ens ha explicat Vicent Año que és molt difícil que vinguin,
que normalment hi acudeixen,
participen en aquestes assemblees,
poquíssims membres del Comitè Olímpic Internacional,
a més, han de ser designats,
han de formar part dels països de la Mediterrània,
i a més es dona la circumstància que demà hi ha un fet esportiu
a nivell mundial molt interessant,
que és la inauguració dels Jocs Panamericans.
Tota l'atenció del Comitè Olímpic Internacional
està en aquests Jocs Internacionals Panamericans,
i no tant en una assemblea on sí que té la seva importància,
però no comença en cap joc,
sinó simplement s'ha de decidir la ciutat que organitzarà el 2017.
Per tant, no se'ls esfera de moment,
no es confia ni en l'assistència
o d'un d'aquests 14 membres amb dret a vot del COI,
algú es podria despenjar,
però en principi serien 22 comitès
amb 3 vots per cada un d'aquests comitès,
66 votacions les que es produirien
només pertanyents a aquests comitès individuals de cada país,
però no es comptaria amb la votació
ni amb l'assistència de cap membre
del Comitè Olímpic Internacional.
Queda clar, doncs,
que ens podríem trobar davant d'una situació
amb un màxim de 66 vots
i que, per tant, la majoria estaria just en 34,
és a dir, la meitat més un serien els vots necessaris.
Teresa Ortega, moltes gràcies per totes aquestes explicacions.
Anirem avançant al llarg del matí
amb noves connexions amb Turquia
i, en fi, gràcies per fer-nos arribar
tota la informació tan interessant
en aquestes hores prèvies de tants nervis
i de tanta expectació que segur que hi ha aquí
a l'hotel Hilton,
on hi ha la delegació terrenina.
Si et sembla, tornem d'aquí menys d'una hora, d'acord?
Fins ara, que vagi bé.
Gràcies, adeu, bon dia.
Bon dia.