.
Les 10 del matí i 12 minuts,
aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per repassar l'actualitat política
i temps també avui per fer balanç d'una trajectòria política
de gairebé 18 anys a Madrid.
Avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el diputat per Tarragona del Partit Popular al Congrés,
francès Enric Omán.
Va accedir a la cambra baixa, la cambra legislativa,
l'any 94,
per tant, a punt d'estar 18 anys a Madrid,
ja anunciava fa mesos que no volia repetir
en les properes eleccions municipals.
Ho confirmava oficialment aquest estiu,
que no serà de nou el cap de llista del Partit Popular
a les eleccions del mes de novembre.
Francesc Rigoma, molt bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Ho va anunciar ja fa mesos,
ho havia dit fins i tot aquí en una entrevista a Tarragona Ràdio
i ho ha confirmat aquest estiu.
Va tenir en algun moment dubte al llarg dels darrers mesos?
No, no, no. Va ser una reflexió madurada des de fer força temps,
pensada i consultada amb qui jo crec que ho havia de consultar
i ha arribat el moment oportú, en aquest sentit,
quan el senyor Zapatero va anunciar que dissoldria les Corts
el 26 de setembre,
quan ja de forma definitiva, pública i oficial,
vaig anunciar que no em tornaria a presentar,
que no encapçalaria la candidatura del Partit Popular,
facilitant també d'aquesta manera
els processos interns que té a haver en el sí del partit
per designar un nou cap de llista
i elaborar una candidatura que sigui potent
de cara a aquesta comptesa electoral que tindrem al novembre.
I ara que ho deixa,
quina sensació li queda d'aquesta trajectòria política a Madrid?
Ha tingut altres responsabilitats,
que després en podem parlar a l'Ajuntament de Tarragona,
però aquesta de Madrid que ha durat gairebé 18 anys,
quin regust de boca li deixa?
Bé, primer sorprès,
en el sentit que jo mai havia esperat
que la meva activitat política a la cambra baixa
durés gairebé 18 anys.
En segon lloc,
la que jo considero més important de totes,
que és la tranquil·litat de consciència,
en el sentit que la meva actuació
sempre ha estat dirigida sota els paràmetres
del millor fer, el millor saber,
és a dir, i fer tot el millor que he pogut
i tot el millor que he sabut.
Evidentment, la meva activitat és valorable
i segur que tindré notes des del 0 fins al 10,
però almenys jo tinc aquesta satisfacció.
Després, òbviament,
com a experiència personal,
ha estat terriblement enriquidora.
Pràcticament, al llarg de tots aquests anys,
m'hi va llogat en dues línies de treball.
Una, la responsabilitat meva dintre del grup parlamentari,
que ha estat dintre la Comissió d'Afers Exteriors,
en la qual he sigut molts anys portaveu
a la Comissió d'Afers Exteriors,
on m'ha permès conèixer amb profunditat
les dinàmiques de la política internacional,
els jocs d'equilibri internacional,
i m'ha donat la possibilitat
de participar en debats
i en decisions importants en aquest terreny,
cada vegada més intens,
perquè cada cop el món depèn més
d'aquests equilibris internacionals,
i després l'altre vessant de treball,
que òbviament és la territorial,
la d'intentar, des de la meva feina,
aportar a la província de Tarragona
el millor,
perquè la província de Tarragona
almenys estigui sempre
amb la mateixa capacitat
de competir
i de possibilitats
que tenen les altres circunscripcions.
En aquest sentit, Tarragona
sempre, i encara lamentablement ho hem de dir,
ha tingut uns dèficits
nombrosos,
el més important el d'infraestructures,
i òbviament aquest ha estat
un dels treballs
amb el que més temps,
més esforços
hi ha dedicat.
Per tant, sorpresa,
experiències,
i sobretot la tranquil·litat de consciència.
En aquest segon aspecte
que comentava,
de la seva feina com a diputat
per la circunscripció de Tarragona,
després d'aquests gairebé 18 anys,
a què se sent més
a gust,
és a dir,
del que valora més positivament,
del que ha pogut fer com a diputat
i del que lamenta
que potser no ha aconseguit.
En la línia també
del que segurament comentava ara
de mancances en l'àmbit
de les infraestructures.
De què se sent més satisfet?
Bé, jo crec que
el dèficit
seria comú
si li preguntéssim
a qualsevol diputat
de qualsevol formació política
que ha estat
o que estan actualment a Madrid
i és que
Tarragona encara
pateix aquest
problema
en infraestructures
que li permetin ser
un territori
competitiu
amb possibilitats
i que pugui desenvolupar
tots aquells
molts actius
que com a província té.
Sabem que avui en dia
el món necessita
logístiques de primer nivell
i Tarragona
no les té
encara ben entramades.
Per tant,
jo,
la meva
arrencança
és precisament aquesta.
Haver vist
que encara no hem arribat
al nivell
que Tarragona
hauria de tenir.
S'ha avançat,
òbviament,
però encara no estem
ni segueix sent
un repte de futur
allí on tindríem
que estar.
I dintre de les
satisfaccions
bé,
jo,
diverses,
no?
Jo crec que
en l'època
dels anys 2000,
als inicis dels 2000
es va aconseguir
desembussar
precisament
una política
de manca
d'inversions
a la província
de Tarragona.
Va ser
la dècada
on es van encetar
grans projectes
amb infraestructures.
Algun d'ells,
que ja estan
totalment enllestits
i amb servei
i d'altres
que malauradament
segueixen estant
damunt de la taula.
Però va ser
la dècada
de les variants,
va ser
l'època
del primer
cinturó
de Tarragona,
va ser
l'època
també
que es va portar
el projecte
d'alta velocitat
a Tarragona,
va ser
l'època
de les variants
a la 240
i a la 420
i en aquest sentit
va ser un moment
intens,
important
i el que es va
avançar.
Va ser l'època
també
en la gratuïtat
de l'autopista
que jo sempre he dit
que va ser
el primer moment
en què vaig veure
la cara amarga
de la política
en el sentit
que
una mala interpretació
d'interessos comuns
van provocar
una reacció
al meu grup parlamentari
contrari
a la que jo havia proposat
i a la que jo
en la mateixa comissió
havia defensat
i el grup
no va seguir
aquest posicionament meu
sobre la necessitat
que es llibre
des de peatge
a l'autopista.
Bé,
va ser una experiència
en aquell moment
dura,
difícil,
però al final
el resultat
jo crec que va ser interessant,
interessant perquè
vaig poder mantenir
jo la coherència
personal
i després
que es va acabar
també
aconseguint
la lliberació
del peatge
d'aquell tram
d'autopista.
Això en quant
àmbit territorial,
podríem parlar
de moltes altres
coses,
però després
hi ha viscut
també moments
intensos
en qüestions
generals,
jo recordo
sobretot
per l'edat
que tenia
quan es va produir
el treure
el servei militar
que era
una reivindicació
general,
ja no del jovent,
sinó de la majoria
de la societat
i es va
poder
atendre
i els moments
que ara s'enyoren
en els quals
el país
va donar
una esbranzida
econòmica
de primer ordre
i ens vam situar
dintre de les vuit,
nou primeres
economies
mundials,
jo crec que
aquesta feina
és
quan veus
que realment
té una repercussió
en benefici
de la majoria
de la societat
és quan
més moments
de satisfacció
et dona
i òbviament
amb aquesta trajectòria
tan llarga
hi ha hagut de tot,
ja he donat
alguna mostra
tant del negatiu
com del positiu.
I a més ha estat
vuit anys
com a diputat
de partit de govern
i uns nou anys
en números redons
com a diputat
de partit
de l'oposició.
Canvien molt les coses
quan s'està a l'oposició
quan s'és diputat
del govern?
Sí, sí, sí
òbviament
que canvien
quan estàs
de diputat
del govern
automàticament
assumeixes
una major
dosi
de responsabilitat
perquè
en el camí
de l'execució
de l'activitat
política
no tens
tants intermediaris
és el teu partit
el que governa
i per tant
has de tenir
també la capacitat
del marge
de la teva
activitat parlamentària
convèncer
els òrgans
de l'executiu
que són del teu partit
perquè adoptin
aquelles mesures
que tu consideres
interessants
siguin en àmbit general
o siguin en àmbit
territorial
en conseqüència
d'entrada
hi ha una major
dosi
de responsabilitat
després
jo sempre
he volgut
diferenciar
l'altre aspecte
que normalment
s'associa
al fet d'estar
al govern
d'oposició
que és el de la comoditat
en el sentit
que sembla
que estar a l'oposició
sigui més còmode
perquè les teves
decisions
no són mai finalistes
i en aquest sentit
això et pot permetre
proposar
criticar
valorar
sapient
que en cap cas
seràs contestat
jo he volgut fugir
d'això
perquè
sempre he pensat
que el valor
més important
que té l'activitat política
és el de la coherència
i que la lluita
govern
i oposició
no ha de ser tan sols
la lluita
de l'erosió
al contrari
sinó que ha de ser
la lluita
per la construcció
i en aquest sentit
jo sempre he intentat
fugir
d'aquelles reivindicacions
valoracions
o qüestionaments
d'aspectes
que jo internament
ja sigui
pel moment econòmic
ja sigui
per la situació política
i vist
que malgrat
no estar
en el govern
si estéssim al govern
nosaltres
tampoc ho podríem fer
per tant
jo m'hi sentit
còmodo
tant
el govern
com l'oposició
treballant
en aquesta línia
de coherència
i això sí
major responsabilitat
quan hi sigui
un diputat
de partit de govern
ara arriba el moment
del relleu
vostè ja deia al principi
que en fi
ho havia anunciat
oficialment
ara a principis
del mes d'agost
per permetre al partit
de popular
tot el procés
però el procés
culminarà
aquest mes de setembre
segurament
amb la designació
d'Alejandro Fernández
com a número 1
de fet ell ja deia
la setmana passada
aquí en aquesta casa
que estava
absolutament disposat
a defensar
ser al cap de llista
el número
del partit de popular
per Tarragona
això sí
sense renunciar
a la seva vida
política municipal
creu que és el millor
candidat
el millor successor
que pot tenir?
Bé a mi m'agradaria molt
que l'Alejandro Fernández
fos
la persona
que em succeís
ja ho va fer així
a l'Ajuntament de Tarragona
i jo crec que ara
també
seria
el millor
que pogués passar
si es repeteix
en l'àmbit
del Congrés
de Diputats
l'Alejandro Fernández
reuneix
moltes condicions
i a mesura que el temps
va avançant
va aportant
majors dosis
de maduresa
i d'experiència
que és allò
que se li podia criticar
fa 4 o 5 anys
aquest pas
per la política municipal
jo crec
que l'ha consolidat
que l'ha fet
un home respectat
políticament
que ha pogut
mostrar obertament
el seu grau
de qualificació
i de responsabilitat
per exercir
l'activitat
política
i si a tot això
li afegim
doncs allò que fa
que jo
plegui veles
que és aquella força
aquella il·lusió
i aquella motivació
de qui
comença
de qui
idealitza
que és bo
que sigui així
la política
doncs penso que
l'Alejandro
en aquest moment
és el valor
més important
que té el partit
i per tant
amb aquelles eleccions
tan decisòries
com les properes
ha de ser
l'aposta
per la que té
que jugar
el Partit Popular
i creu que el seu partit
ara que vostè ja no serà
el cap de llista
pot aconseguir
els millors resultats
de la història
sens dubte
a la demarcació
i sobretot
i especialment
aquí a la ciutat
de Tarragona
sens dubte
jo crec que
el Partit Popular
el 20 de novembre
traurà els millors resultats
de la història
en el conjunt
del país
a Catalunya
i especialment
a Tarragona
on no descarto
la victòria
del Partit Popular
en moltes demarcacions
de la província
de Tarragona
i on està a tocar
la victòria
fins i tot
a la ciutat
de Tarragona
per tant
el Partit Popular
té unes expectatives
obertes
magnífiques
que s'hauran de treballar
i consolidar
d'aquí
el 20 de novembre
que les afrontarem
a més
amb el valor
al que ja m'he referit
d'un nou
cap de llista
molt potent
i molt ben valorat
i tot això
doncs
a mi
personalment
em satisfà
pel fet
que
jo crec
que els polítics
hem de deixar
el nostre
lloc
amb les espatlles
ben cobertes
i en aquest sentit
marxar
quan el partit
té a portes
una gran victòria electoral
i quan el partit
té a Tarragona
província
i a Tarragona
ciutat
la possibilitat
fins i tot
d'obtenir la victòria
doncs jo crec
que és el millor
que a mi
personalment
em podia passar
Alejandro Fernández
deia la setmana passada
en aquesta entrevista
aquí a Tarragona Ràdio
que l'única condició
que li posava
el seu partit
és que pogués continuar
a la política municipal
i aspirar
a l'alcaldia de Tarragona
l'any 2015
vostè que precisament
ha combinat
la feina de diputat
amb la de regidor
i amb responsabilitats
a govern
com a primer tinent
d'alcalde de l'Ajuntament
li recomana especialment
això també
a Alejandro Fernández
i que ha de ser
l'aspirant a l'alcaldia
i que pot guanyar
les eleccions
del 2015
a l'Ajuntament
Sí, sí, sí
jo una cosa
de les que potser
en tenia dubtes
però que me va quedar
quedant molt clara
era
la conveniència
o si més no
l'interessant
que resulta
jugar amb la doble condició
en tenir dubtes
perquè evidentment
és un volum de feina
que se multiplica
és una dedicació
intensa
és una entrega
quasi total
però
és obvi
que la possibilitat
d'accedir
de forma directa
a tots els canals
de connexió
amb el poder polític
en el moment
doncs
t'adona
gran avantatge
el fet de poder veure
els ministres
els secretaris d'Estat
els directors generals
cada setmana
dos o tres dies
i de tocar-los
a l'ombro
i dir
escolta
la carretera
el passeig marítim
tot això
pensa
vine a Tarragona
que has de veure
perquè si no ho veus
no te'n donaràs compte
aquesta facilitat
que et dona
jugar amb la doble condició
jo crec que és un valor
afegit
és un avantatge
important
ho he viscut
a més
ja no en el meu cas
que era primer tenint
d'alcalde
sinó en molts companys
meus que són alcaldes
i evidentment
rentabilitzen
per les seves ciutats
de forma intensa
al ser diputats
i al ser alcaldes
jo crec que l'Alejandro
en aquest sentit
és conscient
d'això
i tenint
molt clar
que el seu objectiu
és l'alcaldia
de Tarragona
d'aquí
quatre anys
i jo crec
que ja és un fet
important
el que
quan diguem
que el Partit Popular
opta a l'alcaldia
de Tarragona
ja no soni
estrany
sinó que es vegi
realment
com una possibilitat
real
doncs
per
completar
aquesta aportació
que ell pot fer
a la ciutat
de Tarragona
tot el bagatge
que pugui recollir
d'estar
a Madrid
serà
molt interessant
i fins i tot
molt necessari
per a la ciutat
i quin encàrrec
li donarà a vostè
senyor Ricom
a Alejandro Fernández
encàrrec
en el sentit
de dir-li
quina considera
que ha de ser
la prioritat
des del punt de vista
estrictament
com a diputat
per Tarragona
quan ho sigui
a partir
de les eleccions
del 20 de novembre
quina necessitat
i amb un govern
segurament
a Madrid
del Partit Popular
així ho diuen
totes les enquestes
quina encàrrec
creu que hauria de tenir
el principal
Alejandro Fernández
Bé
jo no soc ningú
per donar
consells
i menys
amb una persona
que com
ja he assenyalat abans
ja té una trajectòria
política
important
jo li puc dir
el que jo vaig
el que jo vaig fer
a mi me'n van donar
un de consell
només
que després us el diré
però no vinculat
a la feina
sinó vinculat
a l'actitud personal
d'algú que es dedica
a la política
però vaja
jo a l'Alejandro
li diria el que ell fa
que treballi
que treballi molt
que sigui
coherent
em referia però més
a algun projecte
o amb algun
que haurà de tenir
que vostè considera
que ha de ser prioritari
que ara queda
la cartera
acabant aquesta legislatura
ha quedat en via morta
o està aturat
o està
a veure
el projecte
estrella
per la futura legislatura
no té nom
de ciutat
o de província
té nom
que es diu
Atur
Tarragona
té
el 20%
d'aturats
dos de cada
deu persones
a la ciutat
de Tarragona
no treballen
i això
és absolutament
un drama social
i per tant
l'obligació
del polític
primer que res
és atendre
les necessitats
bàsiques
socials
i aquesta
ha de ser
l'objectiu
en el que
dedicar-hi
gran part
dels esforços
òbviament
dintre de les possibilitats
que la situació
econòmica
i que aquesta recuperació
de la situació
de crisi
que vivim
permeti
Tarragona
té reptes pendents
en infraestructures
retornar
el projecte
de l'A27
prendre's en sèrio
el tema
de la façana marítima
el tema
de les rodalies
ferroviàries
sagnant
la situació
negativa
en què està
i s'ha de corregir
l'alta velocitat
amaturada
a la ciutat
de Tarragona
amb aquests projectes
que hi ha
de bypass
ferroviari
que va ser
precisament
l'última iniciativa
que jo he presentat
al Congrés
de Diputats
i que va ser
aprovada
que tinguem
trens d'alta velocitat
que parin
a l'estació
urbana
defensar i treballar
amb tot això
ell
ho sap
perfectament
porta molts anys
a l'Ajuntament
de Tarragona
i sap
en conseqüència
quins són
els punts
estratègics
que ens manquen
i que per tant
ell haurà de cuidar-se'n
de desenvolupar
però sincerament
amb la crisi
que hi ha
amb els problemes
pressupostaris
que té l'Estat
vostè creu sincerament
que durant la propera legislatura
els propers quatre anys
mànic i mànic
que segurament serà
el Partit Popular
es podran afrontar
alguns d'aquests projectes
com ha parlat vostè
de façana marítima
A27
connexions ferroviàries
sincerament
sincerament
serà
molt més difícil
que ara
i en tindran cabuda
menys
que els que podien cabre
fa tres o quatre
o cinc anys
això està clar
i qui no ho vegi així
o no coneix la realitat
o està enganyant
però no és menys cert
que el pressupost
del Ministeri de Foment
tindrà unes partides
i aquestes partides
estaran per fer inversions
llavors
hi haurà una lluita important
per prioritzar
i per determinar
quines tenen més urgència
i més necessitat
que altres
jo crec que Tarragona
té suficients
més arguments
historial
experiència negativa
com per aportar
molts arguments
de manera que
ens situin
al capdavant
de la llista
de prioritats
i aquesta ha de ser
una de les
feines
de l'Alejandro Fernández
ser capaç
de col·locar
en el bon sentit
de la paraula
les necessitats
de Tarragona
per davant
de les necessitats
d'altres províncies
que no ens enganyem
que ells
a cada província
consideren
les més importants
del món
cadascú
més a més
les seves
exactament
però això
no és tan sols
una lluita
d'arguments
sinó que és
una aportació
d'un històric
d'unes proves
i d'una situació
que generen
referents objectius
per determinar
si A
està davant de B
o B
està davant d'A
serà una lluita
i serà una lluita
en un terreny
molt complicat
i molt difícil
però jo estic segur
que
Alejandro
que està
molt ben considerat
dintre del partit
i que és un noi
el que
se l'escolta
des dels estaments
elevats
del partit
que probablement
ocuparan
càrrecs
ministerials
doncs
ho farà
de manera que
al marge
de la situació
delicada
puguem tenir
alguna alegria
la legislatura
encara no s'ha acabat
es hi sobran
les cors
congressi s'ha anat
el dia 26 de setembre
i abans d'aquella data
hi ha feina
feina tan urgent
com és aquesta reforma
de la Constitució
que passarà
pel Congrés
aquesta mateixa setmana
plenaris demà
dimarts
també divendres
segurament ha sorprès
als ciutadans
l'urgència
la sorpresa
amb què s'ha produït
tot plegat
vostè com a diputat
del partit poplar
m'imagino que està a favor
de la reforma
constitucional
però considera també
que s'està fent tot
de manera molt precipitada
evidentment
s'està fent
de manera precipitada
sobretot
si tenim en compte
que nosaltres
ja reclamàvem
aquesta mesura
des de l'inici
de la legislatura
la primera iniciativa
parlamentària
que el grup popular
va portar al Congrés
va ser la llei
d'estabilitat
pressupostària
que el PSOE
va votar en contra
fa un any i mig
dos anys
el president
del partit
Mariano Rajoy
va incorporar
el seu discurs
en àmbits públics
en àmbit parlamentari
i en àmbit privat
la necessitat
d'establir
per llei
el límit
del dèficit
és a dir
que per nosaltres
això
ja hauria
que s'està fet
si hagués sigut així
tots aquells
condicionants positius
que se sobreentén
que es derivaran
d'aquesta mesura
ja els estaríem vivint
per tant
el PSOE
l'únic que ha fet
d'una banda
ha sigut perdre temps
de l'altra banda
tenir que córrer
i cuita
perquè encaixi
abans del final
de la legislatura
en que hi ha
aquesta mesura
i el que és més lamentable
de tot això
demostrar que és un vaixell
totalment trencat
a la deriva
que un dia surt
amb una cosa
el dia següent
surt amb la contrària
el tercer dia
el convencen
que tenia que dir
el que va negar
amb uns timings
que cada vegada
l'ofeguen més
sincerament
l'ideal
hagués sigut
un avançament electoral
amb data
molt més anterior
a la que s'ha convocat
un reconeixement
per part del govern
de la seva insolvència
a l'hora de fer front
a la situació econòmica
que estem vivint
i donar la possibilitat
que els ciutadans
diguessin
cap a on
volen
que apunti
la responsabilitat política
per posar-se davant
de la gestió
d'aquesta crisi
malauradament
això ja no té
remei
pràcticament
l'avançament electoral
serà de 4 mesos
en relació
al final
natural
de la legislatura
i el vaixell
a la deriva
va donant
cops
de cua
i l'últim
que ens ha sorprès
ha estat
aquest
que
com que forma part
de propostes
que nosaltres
i a mi
havíem avançat
òbviament
li donarem suport
Acabo senyor Ricoma
deixa del tot
la política
la primera línia política
vostè que ha estat això
gairebé durant 18 anys
diputat
va estar durant molts anys
també a l'Ajuntament
de Tarragona
com a primer tinent
d'alcalde
amb un govern
de l'alcalde
Joan Miquel Nadal
amb aquesta decisió
de no repetir
ja ho deixa tot
mira
aquest és
el consell
que em van donar
quan va entrar en política
em van dir
Quico
la maleta
sempre feta
i la maleta
sempre feta
vol dir
que t'incorporis
a política
perquè t'ho demanin
i que no hagis
de sortir a petades
i jo tinc la satisfacció
que he fet cas
amb aquest
en aquest consell
en aquest sentit
òbviament
la meva decisió
és ferma
en quant a
càrrecs
de representació
electoral
i el que jo
no puc negar
és que
a mi m'agrada
la política
i m'agrada
ajudar el meu partit
amb tot allò
que pugui necessitar
en cada moment
ja espera algun càrrec
no, no, no
Déu m'hiurir
no, no
ho dic
ho dic
perquè ara
crec que la meva
responsabilitat
com a militant
del partit
és posar la meva
experiència
al servei del partit
en quant
consells
ajuda
que em puguin
demanar
però això sí
lluny
de qualsevol
càrrec
en fi
segurament no trobarà a faltar
diuen els polítics
que quan deixen
una intensa activitat
com en aquest cas
la de diputats
segurament
necessiten un temps
per adaptar-se
a la nova situació
Francesc Ricoma
diputat
del partit
popular
diputat per Tarragona
al Congrés de Madrid
com dèiem
deixa el seu escó
després de gairebé 18 anys
gràcies per compartir
també aquesta estona
amb els oïens
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
aquestes últimes setmanes
de feina
que encara és intensa
i molta sort
en la nova etapa
personal
que obre
gràcies
gràcies
ha estat un plaer
com sempre
acompanyar-vos
i espero
tenir els micròfons
a la meva disposició
com sempre
i que sigui per parlar
del nàstic
molt bé
gràcies Francesc
adeu-siau
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies