Bona tarda, bona nit, ja, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio.
Tenim aquí el nostre balcó del Palau Arquivisbal,
ja tot a punt per a la propera transmissió d'aquesta processó del Sant Enterrament
que enguany ha començat per culpa de les inclemències meteorològiques una miqueta més tard.
En aquests moments ens comuniquen que hi ha força moviment a la plaça del Rei
i aquí, mentre esperem que vingui ja la coorta romana,
tenim un invitat de sempre aquí en aquesta transmissió del Divendres Sant.
Es tracta de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat,
i naturalment, ja que estem al arcabisbat, l'amo de la casa.
Bona tarda, bona nit, senyor arcabisbe.
Mora nit, una salutació molt cordial, molt carinyosa a tots vosaltres
que ho esteu seguint per la televisió i per la ràdio,
a tots aquells que ens estan escoltant, sobretot els que esteu malalts,
els que potser s'ha fet una mica llarga aquesta espera,
però esperem que aviat comenci.
Fa moltíssima il·lusió que pugui tornar a sortir la processó
després d'aquesta tarda tan inquieta, en què tots hem estat pendents d'aquest temps,
però sembla que ja els armats han començat a caminar
i ja estan venint cap aquí, davant del Pla de Palau.
Senyor arcabisbe, divendres sant, un altre.
Un altre divendres sant, sí.
Moments per meditar de veritat en l'amor de Déu.
Jo penso que no ens podem acostumar a viure la nostra vida
i que vagin passant aquestes grans festes,
aquests grans aconteixements eclesials,
grans aconteixements per tot el món,
perquè Cris, com sabeu, va morir per tothom.
I per tant, és un dia molt important.
Divendres sant, ens recorda, en primer lloc,
que hi va haver un que va morir per nosaltres.
Ens recorda que tots som germans,
ens recorda que la creu té un sentit,
que el dolor, que el sofriment, té una explicació,
que podem donar-li un valor molt gran al nostre sofriment.
El sofriment està present en aquest món.
Avui mateix, per exemple, hi ha hagut una topada
entre tropes cambojanes i tailandeses,
Líbia continua, etcètera, etcètera.
Hi ha també molt de gent que pateix persecució
a causa de la seva religió, de la seva fe.
Els cristians, com sabeu, estan patint molt en molts països.
Ho he pogut trobar per experiència
quan vaig estar en aquest viatge a Turquia.
vaig trobar allí amb gent que patia,
que havia tingut de marxar de l'Iraq, per exemple,
que havia tingut de marxar de Terra Santa,
gent que està patint, de veritat, molt.
Nosaltres els hem d'acompanyar,
hem d'estar a prop dels que es pateixen
i també hem d'aixecar la veu
perquè en aquest món no pot ser
que tot siguin guerres i baralles.
I això és el fruit del nostre egoisme.
No oblideu que les grans guerres,
les grans batalles,
primer generen el cor dels homes.
Fan de poder, de cèntims, de diners,
i l'egoisme, l'individualisme.
I això, per això, el divendres sant
és un dia també per demanar perdó.
Les 30 monedes continuen fent soroll, no, senyor Arquivisme?
Sí, les 30 monedes de plata
continuen venent, fixeu-vos-hi, amb Judes.
De veritat, és un personatge tremendo,
que hagi venut el seu mestre,
aquell que el va escollir,
aquell que el va formar,
aquell que el va estimar,
aquell que el va estimar,
inclús després de la seva traïció.
I parlant de personatges de la passió,
n'hi ha hagut un que sempre m'ha inquietat,
perquè a vegades dius, potser posat a la pell,
hagués fet el mateix,
parlo d'un servidor,
aquell senyor que es va rentar les mans, Pilat.
Sí, per mi també,
sempre he sigut un personatge.
Va tindre por,
va tindre por de perdre el poder,
va tindre por
que l'acusessin davant del César,
va tindre por del Sanedrín,
va tindre por dels jueus,
va voler arreglar el problema
amb la solució fàcil,
fent el que li demanaven,
encara que ell es donés compte
que era just,
que Jesús no era culpable de res,
i a vegades ens passa el mateix a nosaltres.
Volem arreglar els problemes
amb la solució fàcil,
tenim por,
no ens enfrontem amb el problema real,
volem amagar les nostres pors,
decidint coses que amb consciència
veiem que no som.
Aquí el problema de Pilat
va ser aquella pregunta
que ell va fer
quan Jesús li va parlar de la veritat
i ell va dir
què és la veritat.
Doncs sí,
la veritat existeix.
Avui estem amb un egoisme
i també amb aquest relativisme.
Sembla que tot és el mateix,
que tot és igual
i això no és veritat.
Hi ha coses que són veritat
i ho sabem tots
en el fons de la nostra consciència,
sabem que hi ha un bé
i hi ha un mal,
que hi ha coses que estan bé
i hi ha coses que estan malament
i altres coses, lògicament,
són absolutament opinables,
però hi ha coses que estan mal
i això és la veritat.
Avui dia moltes persones
abandonen la pràctica religiosa.
Això pot tindre algun cert paral·lelisme
amb la fugida dels apòstols
quan les coses anaven maldades?
Mireu, acabo de llegir,
just aquesta tarda he llegit
l'homilia que el Sant Pare
va fer ahir a la tarda
a la missa del dijous sant
i jo no sé si serà fàcil trobar-la
però realment el papa deia
que aquells que més va estimar,
aquells que més ha estimat,
aquells països que més
Jesús, podem dir,
també ha estimat moltíssim
i que nosaltres l'hem estimat tant
sembla que han abandonat.
i deia al Sant Pare
Jesús ja tenia idea
que molta gent era convidat a la taula
i no hi anava.
Tothom buscava raons.
Jo recordeu aquella paràbola
que el Senyor els convidi a les noces
i un diu
no, mire, jo m'he casat, no puc,
jo he deu anar a provar uns bous
que he comprat,
jo...
excuses, no?
I després,
Jesús també diu,
al Sant Pare també deia
i alguns dels que van anar allí
no tenien el vestit de noces.
És a dir,
anaven,
doncs,
per costum
i deia una cosa
que a mi m'ha frappat moltíssim.
Deia,
hi anaven per fer,
potser sí, creien,
però els hi faltava l'amor.
I avui dia estem molt fals.
Ens fa molta falta,
això,
estimar,
estimar de veritat.
perquè el punt del cor dolent
és l'egoisme,
és dir,
aquell que només pensem
en nosaltres mateixos,
que només busquem
la nostra comoditat
i quan se'ns presenta un problema
tallem pel dret
buscant només el nostre profit.
Senyor Cabisbe,
hi ha uns col·lectius
que sempre han estat
una mica menys tinguts,
les dones i els joves,
i curiosament
les dones i els joves
estaven i al peu de la creu.
Doncs sí,
Joan era un adolescent
i allí les dones
Maria,
la mare de Jesús,
no podia faltar.
Sí,
ella era la dona,
ella és la nostra mare també,
no oblidem això.
Hi havia Maria Magdalena,
que s'havia considerat
una pecadora,
i hi havia
una dona ja madura,
Maria,
la mare de Salomé.
Doncs,
a mi em sembla
que nosaltres,
i jo ara parlo als joves
que m'escolten,
realment sou capaços
capaços
de grans sacrificis,
podeu fer grans coses,
de veritat,
la vostra vida
la teniu pel davant,
jo us animo
a ser bons cristians,
de veritat.
A pensar
que la proposta
que l'Església us fa
d'estimar Jesús,
de seguir Jesús,
de donar sentit
a la vostra vida,
val la pena.
I també,
parlo a tots vosaltres,
mares de família
i dones,
sou el pal de paller
de totes les famílies,
les mares.
Vosaltres
heu donat la vida
als vostres fills,
els heu cuidat,
ens heu cuidat,
ens heu estimat
com ningú
ens ha pogut estimar
la vida,
i ens estimareu sempre,
encara que,
de vegades,
els fills
no els portem
com ens agradaria
a vosaltres.
però vosaltres
sí que estimeu,
en sabeu.
No deixeu
de seguir
això,
dones
que estimeu
i que
inculqueu
als vostres fills
aquesta fe.
No sols les tradicions,
les tradicions
són molt importants,
però,
sobretot,
aquestes tradicions
han d'estar
amarades,
han d'estar
que les arrels
siguin fortes
i valentes,
i les arrels
és la nostra fe cristiana,
és
el missatge
de Jesús.
Senyor Arquivis,
molts dels oïdors,
com ha dit vostè
al començament
d'aquesta transmissió,
que segueixen
aquesta retransmissió
del processó
del Sant Enterrament
per les
ones de
Tarragona Ràdio,
són persones
malaltes
o,
en fi,
o potser fins i tot
cegues
o molt grans.
Amb aquest divendres sant,
què els pot dir
amb aquestes persones?
Que el vostre dolor
té un sentit.
tot el dolor.
Si l'uniu
al dolor del Cris,
si vosaltres,
com diu Sant Pau,
que podem
també nosaltres
en el propi cos
patir la passió
del nostre
Senyor Jesucrist
i d'alguna manera
afegir
els nostres dolors.
Llavors,
el nostre dolor
té un sentit,
un sentit també
corredentor,
purificador,
un sentit
de dir,
mira,
la meva vida
sembla que ara
no val res,
que no puc fer res,
que estic
en possibilitat,
que estic
inútil,
no som inútils,
no sou inútils,
us ho dic d'acord
i sincerament.
Vosaltres podeu ser
la gran força
per l'Església,
la gran força
per la societat
en la vostra pregària,
en el vostre
oferiment
i també
entenent
aquest sentit
del dolor,
perquè
mireu,
mirant la creu
de Jesús
s'entén
per què Jesús
va patir,
va patir per nosaltres,
es va oferir
en sacrifici
per nosaltres.
Això
pot ser
bogeria,
no?
Però
això és la veritat
del que estem celebrant
aquest divendres sant.
Pot ser una bogeria,
però en el fons
hi ha la llum
de la Pasqua.
La llum,
lògicament.
Nosaltres
d'això no n'han parlat
perquè estem
el divendres sant,
però nosaltres
ja sabem
que d'aquí
a dos dies
Jesús ha mort,
ha estat enterrat,
avui hem celebrat això,
la passió mort
de Jesús,
però demà al vespre
celebrarem ja
la resurrecció
i el diumenge
de Pasqua
és el dia
més important
de tot l'any.
El dia en què
els cristians
celebrem
la resurrecció
del nostre
Senyor Jesucrist
i cada diumenge
celebrem
aquesta resurrecció
i cada vegada
que celebra
l'Eucaristia
celebrem
la passió mort
i la resurrecció
del nostre
Senyor Jesucrist.
La veritat central
de la nostra fe
és la resurrecció
del Crist.
Senyor arcabisbe,
sé que entre
els nostres
oïdors
hi ha persones
que l'estan
escoltant
que són
d'altres religions.
Què els diria
amb aquestes persones?
Aquestes persones?
Que precisament
els cristians
i Jesús
va acollir tothom.
També se'n va anar
cap a regions
on no hi havia
la persona
que va curar
aquella nena
de la
siriofenícia
no era jueva,
no era de la religió
jueva
i aquella
que li va fer
aquell acte
de fer tan bonic
dient-li
que no es tirava
el pa
als fills
dels que no eren
els fills
d'Israel
i aquella dona
va dir
però també
els gossets
mengen les engrunes
que cauen
de la taula
del seu senyor.
Jesús
va voler
que li fes
aquell acte
de fer
aquella dona.
Nosaltres
hem d'estimar
tothom
lògicament
també els que no són
cristians
i els que no són
catòlics
potser són cristians
però no catòlics
i per tant
des d'aquí
us convido
també a celebrar
la Pasqua
la Pasqua cristiana
perquè
Jesús
ha mort
per tothom.
Fins i tot
pels que no creuen
en cap religió.
També
també per aquells
i
d'alguna manera
Jesús va dir
que venia
per
els pecadors
no pels
ja que eren
Jesús va sortir
a buscar
l'ovella perduda
Jesús os estima
també els que no creieu
en bé
Jesús ha mort
també per vosaltres.
senyor
que dins
bé
una última pregunta
més que res
formuli
un desig
per
per aquests
propers mesos
fins a l'any que ve
per exemple
jo
proposo que
visquem
cada vegada
millor
aquestes festes
ens haurien de fer
una mica millor
a tots nosaltres
ens hauria d'ajudar
a millorar
i
no es tracta
només de millorar
avui
sinó cada dia
una miqueta
i sobretot
i sobretot
jo us animo
que encara que de vegades
caiguem
que de vegades
ens sapiguem aixecar
una vegada i una altra
que la nostra vida
en el fons
és això
ens aixequem cada dia
ens anem a dormir
ens aixequem
també en la vida cristiana
en la vida
d'intentar millorar
la nostra relació
amb Déu
i amb els altres
l'important és
no caure mai
perquè de vegades
caiem
però sobretot
aixecar-nos sempre
això és el que jo desitjo
que ens aixequem
constantment
caminant
cap a estimar més a Déu
i estimar més els germans
que això és el gran missatge
cristià
Moltes gràcies
senyor arcabisbe
per compartir
aquests moments
de ràdio
a tots uns altres
Moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
i el que sí
us voldria
és dedicar
de veritat
de tot cor
que tingueu
una Pasqua
de Resurrecció
molt gran
que sigui per vosaltres
un dia de goig
Jesús ha ressuscitat
Aleluia
això és el que cantarem
demà al vespre
a la Vella Pasqual
Moltes gràcies
Bona nit
amics oïdors
de Tarragona Ràdio
i de Canal Català Televisió
estem a punt
aquí
des del pla de Palau
de retransmetre
aquesta processó
del Sant Enterrament
quan
en el cloquer
proper
de la catedral
sona ja
els quarts
anunciant
la repetició
perquè l'hem sentit abans
de les 10 del vespre
en aquests moments
fan l'entrada
aquí
al pla de Palau
els armats
la cohorta romana
que encapçala
la processó
del Sant Enterrament
una processó
que es ve celebrant
des del 1560
i aquest
quart
encapçala la processó
des del
segle XVIII
quan van sortir
a la processó
de 1758
que aleshores
se celebrava
el dijous sant
avui
hem fet
la recollida
dels misteris
en part
perquè l'aigua
ha impedit
aquesta
possibilitat
de fer-la
sencera
i
ara
quan hi ha
les inclemències
del temps
sembla ser
que
gràcies a Déu
han
amainat
doncs
ja els tenim
marcant
els seus passos
i fent
les seves
passades
per aquí
pels carrers
de la vella
Tarragona
aquella
Tarragona
que recorda
l'antiga
Tàrraco
però on
també
devien circular
formacions
militars
d'aquest tipus
pels amables
oïdors
podem dir
que en aquests moments
els companys
de Canal
que han anat
a la televisió
estan enfocant
el balcó
principal
des del qual
el senyor
arcabisbe
està
seguint
aquesta
processó
i ara
es produeix
el tradicional
acatament
davant
del balcó
presidencial
arcabisbe
Ens acompanyen el senyor Cabisman en aquest processó,
després s'afegiran a la mateixa el seu vicari general,
mossèn Joaquim Fortuny, el delegat del Patrimoni,
artista diocesà d'art de sacra, mossèn Martínez-Suvies,
Antoni Martínez-Suvies, i també el rector del seminari interdiocesà,
mossèn Norbert Miracle.
Tots tres també són membres del capítol de la catedral de Tarragona.
Els armats, recordem que aquesta cohort està formada pel capitan Manaies,
un tocador de trompeta, sis tocadors de timbals,
que porten com a distintiu una capa blanca,
32 armats en capa vermella, llança i escut,
sis tocadors, també quatre portadors d'atges, perdó,
amb túnica blau clar, i podem dir que al llarg de la processó
hi ha llocs concrets, com el Pla de Palau, després el Pla de la Seu,
la Plaça de la Font i la Rambla Nova,
faran diferents evolucions, que n'hi ha diverses,
vostès recorden la passada d'un, la de dos,
la formació passada de quatre, l'encreument, la cadena, etc.
que és el que estan fent en aquests, precisament, instants.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A l'hora de fer-ho, a l'hora de fer-ho, a l'hora de fer-ho.
Els amables oïdors no hauran pogut contemplar, evidentment, sinó els amics del català de televisió, els seus quatre portadors de les torxes.
Aquesta processó l'organitza la real i venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesús Crist
i aquests armats pertanyen, precisament, a aquesta congregació.
La processó hauria d'haver començat fa un parell d'hores, però la pluja ha impedit que sortís en un horari, diríem, més normal, més habitual.
Absolutament, després d'una reunió que s'ha tingut lloc a la Seu de la Sang, a tres quarts de set d'aquesta tarda,
s'ha determinat veure si el temps canviava una mica.
i, vistes les prediccions meteorològiques, s'ha determinat que, a dos quarts d'avui, si el tot anava com havia d'anar, començaria la processó.
Possiblement, alguna de les confreries i germandats decidirà sense els seus passos per qüestions de seguretat.
Veiem com els tabalers van marcant rítmicament el pas dels nostres benvolguts armats
amb aquest so tan característic tant de la Setmana Santa Tarragonina.
Ara ja se sent el so de les matraques que acompanyen a la bandera negra de la reial i venerable congregació de la Puríssima Sang
que obre el pas del que és la processó pròpiament dita.
No tardarà gaire, perquè hem sentit les matraques a una distància,
les senten potser els amables oïdors i els amables telespectadors.
I realment impressiona veure el pas d'aquests armats.
És una imatge forta, com també ho és el pas de la bandera negra, com dèiem,
de la sang davant del balcó presidencial.
La bandera negra va acompanyada de dos matraques,
és a dir, són tres al portador de la porta i acompanyat de les dues matraques,
que és un instrument de fusta de gran simplicitat
usat antigament els tres dies de Setmana Santa en substitució de les campanes.
hem de fer una rectificació, que és la bandera dels dos coronistes i només un sol portador de matraques,
que passadeix el pas del Sant Sopar, dels gremis de Marejans,
que ja el veiem com entra el pla de Palau, a l'estrem ja de l'edifici de l'Arcabisbat.
Aquest Sant Sopar pertany al gremi de Marejans i aviat veuran,
una vegada hagi passat davant d'aquest balcó del Palau presidencial,
l'estandard, el panor del gremi,
representa els dotze apòstols asseguts al voltant de la taula
i Jesús dret en el moment de la instauració de l'Eucaristia.
Es tracta d'una obra de l'artista andorrà, Emili Soler Carcoler,
que la va fer l'any 1995.
Està construït amb resina.
I com la major part ara dels passos de la processó del Sant Enterrament,
va a coll dels agremiats, en aquest cas, del gremi de Marejans.
Per cert, que els agremiats porten a Vesta la cua penitencial,
el que passa que avui, per raó de la mullana que impregna els carrers de Tarragona,
les cues aniran recollides, amb la major part de les congregacions i de gremis,
i també podem dir que porten un escapolari blau, triangular,
i també una gorgera i una medalla,
on s'hi veu l'emblema d'aquest gremi de Marejans.
Ara el pas està just davant de la porta principal del Palau de l'Arcabesbat
i veiem com les càmeres de televisió dels nostres companys
de Canal Català de Televisió de la Torragona
estan oferint el pas d'aquest misteri davant del balcó
des del qual el senyor arcabisbe segueix aquest processó.
Acompanya el pas la banda de tambors d'aquest gremi de Marejans.
La visió d'aquest misteri ens fa pensar que en l'Església
el do de l'Esperit ens fa contemporanis de Jesús.
La seva passió, la seva mort, la seva sepultura,
la seva baixada victoriosa als inferns,
es realitzen davant nostre, en nosaltres,
i el sepucre tallat a la roca
no serà res més que aquest món segellat per la mort.
La quaresma culmina en aquest camí de creu,
en aquest camí d'esperança,
que mena cap a la nit més lluminosa,
a la nit de Pasqua.
Tot meditant els textos,
potser els més colpidors dels Evangelis,
acompanyarem Jesús tal com el va acompanyar la seva mare,
amb una espasa de dolor clavada al cor.
Amb tot, la veu de Crist diu suaument,
Mare, no ploris,
perquè el tercer dia me'l seré victoriós.
Tota la història del món es resumeix
i troba el seu sentit en aquests tres dies,
quan el teu home ve a cercar-nos,
no dalt de la muntanya de la transfiguració,
sinó en l'abisme i la tenebre.
Ell, el no dividit, el qui és comunió,
ens porta a tots cap al pare
i s'interposa per sempre més entre nosaltres i el no res.
tots els personatges representats aquí com a apòstols
són precisament membres d'aquest gremi de marejans
i persones molt conegudes al barri marítim de Tarragona,
al barri del Serrallo.
Cal dir que un d'ells, el que representa Judes,
és l'historiador local Josep Maria Sabaté,
el qual és també, a més a més del cronista oficial de la ciutat,
el cronista oficial de la Setmana Santa Tarragonina.
Passa a la junta,
veiem personatges ben coneguts al Serrallo,
com el senyor Agustí Mallol,
el qual va acompanyat, o acompanya, millor dit,
al mossèn Josep Masdeu,
que és el rector de la parròquia de Sant Fructuós.
Passa també a la bandera principal d'aquest gremi de marejans,
que és una de les formacions més antigues de la nostra Setmana Santa.
superant les previsions més pessimistes,
el pla de Palau s'omplert d'un públic desitjós
de contemplar el pas d'aquesta processó tan nostra, tan entranyable.
i ara ja comencen a desfilar per aquest pla de Palau
l'associació La Salle,
l'associació La Salle que desfila pels carrers de Tarragona
des de l'any 1917.
L'associació La Salle porta un vestuari molt característic,
que és una vestuari morada amb puig i estola granat.
Lentament van desfilant els diferents membres d'aquesta associació,
els quals acompanya la junta directiva i el germà, el rector.
com la immensa majoria de les confereries, gremis i associacions
que desfilen aquest divendres Sant Tarragoní,
van acompanyats d'una banda de tambors
que marca el rítmic pas del seu misteri.
Un misteri que aviat veurem entrar aquí al pla de Palau
i és l'obra titulada L'Oració a l'Hort,
de l'artista Massaguer Rius,
obrat l'any 1942.
L'Oració a l'Hort ens fa pensar en aquell jetzemení,
els que han tingut la sort de poder-lo veure,
així és amb els nostres jetzemení,
els que han tingut la sort de poder-lo veure,
així és amb els nostres ulls.
aquella hort d'oliveres mil·lenàries fa realment estremir,
pensant que Jesucrist havia pregat allà mateix.
i com deia el patriarca Bartomeu I,
el que visbe ortodox de Constantinople i patriarca ecumènic,
cal moldre les olives per tal que l'oli de foc,
l'esperit sant, s'escampi sobre les ferides del món.
I realment les ferides del món són moltes.
abans l'entrevista que havíem fet amb el senyor arquebisbe
ens recordava la quantitat de guerres, desastres,
que afligeixen a l'humanitat.
La processó s'ha aturat.
Cal remarcar que en aquesta ocasió
els membres de l'associació,
com també abans els gremis de Marejans,
porten la cua de la seva vesta recollida.
Els carrers encara estan humits,
encara que veig que s'està aixugant amb bastanta rapidesa.
i ara sí, ara entra aquí el Pla de Palau,
el misteri anomenat l'Oració en l'Horta.
Això també fa pensar en la passió de Jesús,
en la seva immensa solitud.
els íntims amics s'adormen.
I llavors és potser quan nosaltres també hauríem de demanar
que el senyor que ens alliberi d'aquesta son,
mentre la passió de Crist continua en la passió dels homes.
El silenci també es fa pensar,
perquè només està interromput
per la so dels tabals,
es fa pensar en aquesta passió de Jesús
i en el silenci del Pare.
Jesús va dir que jo i el Pare som un,
una sola voluntat, un sol amor.
però la voluntat humana de Jesús crida d'angoixa
com s'esquinçés el seu ésser més profund,
diví i humà.
Voluntat humana de Jesús,
solidària amb totes les nostres solituds,
amb les nostres tristeses i les nostres rebel·lies,
amb tots nosaltres,
exiliats lluny del paradís.
En Crist,
i això ens ho transmet l'artista,
Massaguer Rius,
que va fer aquest misteri, com hem dit abans,
l'any 42,
en Crist,
Déu experimenta humanament
totes les nostres angoixes,
totes les nostres agonies,
la immensa agonia de la història,
l'immens crit de job del nostre destí,
la suor de sang.
Però llavors,
la confiança arriba enmig de la de neve,
com veu tremolosa que encara vacila.
És quan Jesús diu,
no facis el que jo vull,
sinó el que tu vols.
i en Jesús,
la humanitat,
s'adhereix a la voluntat del Pare.
Deixem, doncs,
que aquesta voluntat
ens faci baixar a la tenebre
i que les olives,
com diu el patriarca,
siguin moltes.
En cada arbre
s'aixeca la creu victoriosa.
i que aquesta transmissió
arriba fins a vostès,
per gentilesa,
a Tarragona,
de Tarragona Ràdio,
de Canal català
i de Televisió.
Recordem que aquesta transmissió
arriba fins a vostès,
per gentilesa.
Recordem que aquesta transmissió arriba fins a vostès
per gentileses a Tarragona Ràdio,
de Canal Català de Televisió
i de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
low.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Passeu damunt nostre el vostre perdó, la vostra misericòrdia, la vostra força, el vostre amor, perquè aprenguem la fidelitat al vostre Evangeli.
Podríem dir també, com es diu en algun dels viacrucis, que som aquí, davant la creu de Jesús, disposats a acompanyar-lo en el seu camí.
Volem viure, pas per pas, aquests darrers moments del Senyor, aquests darrers moments que són la culminació de la seva entrega per nosaltres, per tots els homes i dones del món sencer.
Lentament es posa en marxa l'associació La Salle, que recordem va participar per primer cop en aquesta processó del Divendres Sant l'any 1907.
Com poden contemplar els amables espectadors del canal català de televisió,
Els alumnes associats porten una vesta morada, amb estola, punys i cingulgranats, gorgera i medalla amb l'escut de l'associació.
Aquesta associació rep també el popular nom dels hermanos, és a dir, dels germans de les escoles cristianes,
fundat allà en el segle XVIII per Joan Baptista de la Salle, més tard, Sant Joan Baptista de la Salle.
I ara entra en aquest pla de palau, que veiem a la llunyania, el pas Patlleu i Pregueu,
que es representa quan Jesús, a l'Hort de les Liveres, es convida als seus apòstols més estimats,
que són Pere, Jaume i Joan, mitjadormits, a plegar amb ell.
Mentrestant, en pantalla teníem el misteri de Massaguerrius, l'Horació L'Hort,
i ara ja tenim aquí davant nostre, davant d'aquest lloc de transmissió de Terragona Ràdio
i també de Canal Català de Televisió, l'obra de l'escultor Claudi Rius, de l'any 1943,
que acompanyen els antics alumnes associats que porten vesta i cucurulla morada,
amb bastola, punys i cingos granats, i gorgera i medalla, també.
Aquest misteri va acompanyat d'una formació musical,
que habitualment és la banda de la Salle Bonanova de Barcelona.
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona


La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
La Salle Bonanova de Barcelona
Aixequeu-vos, anem, el que em traeix ja és aquí.
Aquestes són les paraules de Marc i veiem també com entra en aquests moments el misteri de la presa de Jesús.
La presa de Jesús és també una de les obres realment importants d'aquest divendres sant tarragoní.
És propietat del pas de la confraria dels pescadors.
És una institució, aquesta associació, fundada l'any 1955.
I l'obra és una talla de Jaume Satorres, feta l'any 1956.
Acompanya aquest misteri el pas de la banda de tambors del mateix associació del pas al prendiment de Jesús.
El color de la besta és blau grisós i el feixí és blau marí.
Jesús, traït per Judes, és detingut.
Això representa el misteri que els nobles espectadors de Canal Català de Televisió tenen en pantalla.
És impressionant.
Abans hem vist l'oració a l'hort i el vetlleu i pregueu.
I veiem els apòstols comuns s'adormen, però que el qui vetlla el traeix.
En supiment, traïció, serà així tota la nostra vida?
El ves, expressió d'amor, esdevé signe d'odi.
Tota la passió de Jesús és amistat traïda, amor convertit en odi.
En la foscor brillen les espases, però Déu no es defensa.
Es posa en mans dels assassins.
Pere, que ara sí que s'ha desvetllat, treu l'espasa de la veina
i d'un cop talla l'orella d'un dels criats del gran sacerdot, anomenat Malcus.
Però Jesús li diu que torni l'espasa a la veina
perquè tot aquell que mata amb el ferro, es diem l'espasa, morirà amb l'espasa.
Jesús, amb un acte suprem de mort, guareix l'orella de Malcus.
Judes està al seu costat.
Porta a les mans, les bossa amb les trenta monedes, el preu de la seva traïció.
I és que els que es pensen posseïdèu, els grans sacerdots, mestres de llei i notables,
s'estimen des veure el llunyà, sobirà implacable.
I quan ve a ells el Déu fet home, benèvol i humil de cor,
el volen eliminar, paguen a un traïdor
perquè alluny aquest Déu de tots nosaltres.
M'agradaria poder llegir un fragment d'una oració d'un patriarca de Constantinople,
Bartomeu I, referit a aquests moments de la traïció d'Ajudes.
Diu,
Senyor, jo no us faré el petó d'Ajudes, sinó que, com a lladre, us confesso.
Recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne.
A part de la seva desesperació, d'Ajudes no en sabem res.
La misericòrdia de Déu no té límits,
però allibereu-nos, Senyor, del Judes que tots portem dins.
Allibereu-nos que aquest Judes ens deixi lliures
i no s'apoderi de nosaltres el desig de riquesa o de poder.
Recordeu-nos, Senyor,
que les espases que traspassen,
que els garrots que aixafen,
poden portar a la mort,
però no la poden vèncer.
Massa sovint les nostres esglésies han perseguit els seus enemics.
Doneu ara als cristians
la força de l'amor humil.
El silenci s'ha fet aquí, a la part alta de Tarragona.
És una de les característiques del divendres sant a Tarragoní.
Silenci, que només trenquen la música de les bandes,
els cants dels acords
i els redobla dels tabals i de les caixes xineses.
La processó enfila la baixada a Sant Pau
i rítmicament el misteri de Clàudia Rius
que representa la traïció de Jules,
la presa de Jesús
que va deixant ja aquest pla de palau.
Un pla de palau que, malgrat tot el que semblava,
s'ha anat omplint de persones
que, com he dit abans,
desitgen veure aquesta processó
d'alçant la ferramenta.
Veiem també el treball
de les magnífiques peanyes
que sustenten
aquests passos
del divendres sant a Tarragoní.
Són obres també magnífiques.
acompanyant aquest pas
veiem la directiva
del Gremi
de Pescadors
que va acompanyat
del rector
de la parròquia de Sant Pere
del Serrallo
on tenen la seva seu social
i que també és el seu conciliari
mossèn Joaquim Gràs
que és també
el delegat
de mobilitat humana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara entra aquí
al Pla de Palau
la secció d'aspirants
de la real i venerable
congregació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist
que acompanya
el misteri anomenat
de la flagellació.
Escenifica
el moment
en què Jesús
és flagellat
per tres
putxins
romans
davant de la
presència
d'un oficial.
Aquest pas
va ser tallat
en fusta
l'any 1948
pel gran artista
en postí
Innocenci
Soriano
Montegut
Innocenci Soriano
Montegut
Els aspirants
com han pogut veure
els amables
telespectadors
porten
vesta blanca
estola vermella
gorgera
i medalla
amb les
cinc
llagues
de
la
passió de Crist
això pel que fa
als
aspirants
masculins.
Els aspirants
de la congregació
de la senyora
sota la vocació
de l'amperge
de la soledat
porten
túnica
blanca
i escapolari
blau
també
amb la gorgera
i amb la
medalla
aquesta
amb l'espasa
de dolor
traspassant
el cor
de Maria.
Veiem aquí
el moment
crudalíssim
de la
flagellació
és
un moment
realment
terrible
sabem
el que representava
aquesta
terrible
suplici
Jesucrist
va rebre
uns
164
cops
del terrible
flàgrum
que
li hagués causat
la mort
si
no
aquesta mort
no s'hagués
produït
prèviament
amb la creu.
Els
tractaristes
amb
medicina
legal
parlen
dels
terribles
dolors
que
ocasionava
aquell
flagel
romà
que
penitents
de la
sang
acompanyen
també
els porten
a la mà
un record
d'aquests
assots.
La
flagellació
era
un
suplici
terrible
que s'infligia
a vegades
a tall
de pena
de mort
i en d'altres
com a
torment
prèvi
a la
crucifixió
un torment
que recordem
era anomenat
el de la
crucifixió
per Cicero
com el darrer
i més espantor
suplici
reservat
als esclaus.
Jesús
es va fer
esclau
per tots
nosaltres.
quan va ser
tancat
el
paradís
Déu va
anunciar
que la
terra
produiria
espines
la
terra
maleïda
l'home
colpit
per la
mort
i ara
senyor
veiem
com
uns
buxins
us
maltracten
us
flagellen
tots els
membres
del vostre
cos
han suportat
aquest dolor
aquest
escarni
per tots
nosaltres.
Heu parat
l'escen
d'esquena
als assots
com ens
recordava
aquesta
lectura
d'Isaïes
que s'ha llegit
avui
quan parla
que
el
servent
de Déu
ha estat
golpejat
ha estat
assotat
ha estat
atormentat
de tal manera
que ni tan sols
sembla
un home
però
malgrat tot
en aquest mateix
fragment
d'Isaïes
es pot
llegir
el meu
servent
triomfarà
serà
enaltit
posat
molt amunt
és
una visió
profètica
de rigorós
acompiment
cal llegir
tot el text
és
el
verset
perdó
el capítol
52
versets
13
al 53
del llibre
del profeta
Isaías
és
com dèiem
cal llegir
tot aquest text
perquè
és
molt
suggeridor
per al nostre
viure cristià
llibre
diu el
servent
confio
en el meu
ale
a les vostres
mans
jo confio
en vos
senyor
teniu
a les mans
el meu destí
sigueu valents
tinguem coratge
tots els que
espereu
i espereu
i espereu
en el senyor
no cal dir res més
oi
també ens ho recordava
això
la passió
de Sant Joan
diferent
a la dels sinòptics
molt espiritual
molt
teològica
i és que
cal assaborir-la
a poc a poc
meditant les paraules
i els fets
i jo diria
actualitzant-la
en la nostra vida
d'avui
i d'ara
res més pregony
íntim
i transformador
si ens ho prenem
seriosament
aquesta tarda
a les esglésies
ha fet
els oficis
del divendres Sant
amb l'adoració
de la creu
i aquest fet
ha ens ofert
una vinentesa
molt bona
d'agrair
el do
de la mort
de Cris
perquè estimava el pare
i perquè ens estimava
a tots
sense creu
no hi hauria
ressurrecció
per tant
com han dit
moltes vegades
els sants
per la creu
a la vida
l'obra d'innocència
és soriant
de Montegut
i ho expliquem
pels nostres
amables oïdors
de Tarragona Ràdio
que tenen en pantalla
els amics
de Catalunya
perdó
de Canal Català
de Televisió
doncs
és una de les obres
més impressionants
del divendres
Sant
de Tarragoni
una de les
escultures
de les talles
de més
vàlua
sens dubte
i no l'essència
Soriano Montegut
era un artista
excepcional
i ara
comença
per desfilar
pel Pla de Palau
la confraria
del Cristo
de Buen Amor
i Nuestra Senyora
de l'Amargura
con Sant Juan Evangelista
acompanya
encara no ha entrat
el Pla de Palau
el misteri
titulat
Cristo del Buen Amor
que representa
Jesús
coronat d'espines
i flagelat
assegut
en actitud aflígida
la imatge
la va fer
amb fusta
de cedre
la Rausenca
Maria Mercè Bassó
a l'any 1996
la túnica
que com poden veure
dels confrares
és blanca
i la capa
feixí
i cucurulla
que importa
són de color lila
completa
aquesta indumentària
la medalla
de la confraria
se va allunyant
el so
dels tabals
de la flagelació
i arriba
ja la imatge
del Cristo
del Buen Amor
el Cristo
del Buen Amor
que acompanya
aquesta confraria
que desfila
pels carrers
de Tarragona
des de l'any
1993
té la seu
a l'església
de Sant Nicolau
de Bari
al carrer
de la Plau
del Protectorat
l'acompanya
habitualment
una banda
de cornetes
i tambors
veiem passar
els arrencaradors
amb les seves
bares
són les persones
que cuiden
del bon ordre
d'aquesta
processó
del Sant Enterrament
caracteritzada
i enguany
en podem
donar fe
del silenci
del respecte
que només
trenca
les notes
musicals
Jesús
després del
salvatge
càstig
sofert
a més a més
de la
flagellació
ha tingut
que suportar
la
coronació
d'espines
les bufetades
escopinades
que l'hagin
revestit
també
en tany
de burla
com un
mantell
de porpre
reial
quan
en realitat
abans
els
butxins
ja l'havien
revestit
amb la seva
porpre
reial
de la pròpia
sang
i
a la mà
igual d'un
ceptre
de burla
però
que
els que li han
posat a la mà
sense saber-ho
profetitzen
és
un veritable
ceptre
reial
i la imatge
del
Crist
del Bon Amor
ens fa pensar
que
Crist
és
l'únic
sacerdot
i que
amb majestat
pacient
porta
el dolor
del món
per
consumir-lo
al foc
del seu amor
veiem
darrere
a la verge
Jesucrist
i la verge
van estar
a les bodes
de Canà
ara
estan
a les bodes
de sang
i me'n llevem
una pregària
del patriarca
Bartomeu I
diu així
aquí teniu
l'home
mostreu-nos
l'home
en tota persona
torturada
aquí teniu
l'home
mostreu-nos
l'home
en tot rostre
femolenc
de pa
o de sentit
aquí teniu
l'home
mostreu-nos
el rostre
de l'home
aquesta bèstia
carregada
que camina
rodolons
cap a la mort
mostreu-nos
el vostre
rostre
la imatge
de Déu
sonen les onze de la nit
en el cloquer de la catedral de Tarragona
que cite
En sonar les onze d'aquesta nit del divendres sant,
una nit serena i tranquil·la després de l'aigua que ha estat amenaçant
en suspensió d'aquesta processó durant gairebé tot el dia.
Veiem el Crist meditant i nosaltres també podríem meditar
que Jesucrist, encara que encara seguint l'ordre cronològic de la processó,
no hagi estat condemnat oficialment per qui tenia facultats de fer-ho,
és a dir, el governador romà, i haver condemnat del Sanedrín.
Llavors podríem dir que vos sou condemnat a mort
perquè en cap moment no heu deixat de ser fidel a la vostra missió.
En cap moment no heu deixat d'anunciar la mort del pare,
de treballar per la germanor entre els homes,
de posar-ho tot al servei de l'home.
Vos heu dit que aquestes eren les úniques coses importants
i per això us condemnen, us condemnem cada dia.
Feu que també nosaltres sapiguem posar tota la nostra vida
al servei de la mort que ens heu ensenyat.
Feu que no siguem una nova edició del Sanedrín.
Tenim en pantalla el pas de Nuestra Senyora de l'Amargura,
conseqüada evangelista.
És una obra de l'any 2006
de l'artista andalús Jesús Méndez L'Astruzzi.
Té l'estètica dels passos de la Setmana Santa andalusas.
Com deia abans el senyor arcabisbe,
abans de començar aquesta transmissió,
les dones i els joves són els únics
que donen la cara allí al peu de la creu,
camí del calvari també.
Això porta a reflexionar molt
sobre el paper que a vegades atribuïm
el nostre proisme.
Els persones fortes,
els més directes amics de Jesús,
els seus deixebles,
desapareixen.
I en canvi, queden,
l'acompanyen,
aquelles persones que
durant, en aquella època
i dissortadament encara ara,
no són gaire valorades.
Les dones
i el jovent
representats aquí
per Maria
i Joan Evangelista.
I en aquests moments
comença
a desfilar
la germandat
del Sant Exe Homo.
Una germandat
que en la seva actual
forma
va fundar-se
entre els anys
1868 i 1871
encara que
com a misteri
és
un de
junt amb el
Sant Sepulcre
i la Mare
Déu de la Soledat
i el Sant Crist,
algunes de les representacions
més artístiques,
més antigues
de quantes representacions
artístiques
desfilen pel divendres
Sant Tarragoní.
a
a
El realitzador de Canal Català Televisió ens ofereix ara l'entrada dels membres de la germandat del Sant Exe Homo,
que té la seva seu al Santuari del Loreto.
Aquest de germandat acompanya el pas d'Emili Soler Exe Homo de l'any 1994,
que és reproducció d'un que es va perdre durant aquella follia iconoclasta que va ser la Guerra Civil del 1936-1939.
Porta la seva indumentària habitual, que és una vesta negra amb escapulari blanc i una capa grana.
Acompanya el misteri, que representa el moment en què Pilat mostra Jesús després de la seva flagellació,
mostra el poble, aquest Exe Homo, Eusacia Loma,
i està acompanyat també per un equilífer,
aquells soldats d'elit que tenien l'altíssim honor de portar les àgligues
o bé els signes de les diferents cohorts o legions.
Legions
Legions
Sentim la banda de tavals i de sacs de jamecs que acompanyen aquest misteri.
L'Evangeli segon Sant Lluc, el capítol 23, diu
Els al senadrí dugueren Jesús a Pilat i començaren així la seva acusació.
Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble,
prohibeix de pagar el tribut al César i pretén que és el Messias, el rei.
Pilat l'interrogar, ets tu el rei dels jueus?
Ell li respongué, sí, tens raó.
Pilat digué als grans sacerdots i a la gent
No trobo res en aquest home per poder-lo inculpar.
Ells insistien
S'ho mou al poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus.
Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí.
Pilat digué
No trobo que hagi comès cap dels delictes que l'acuseu.
Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar.
Però tota la multitud crida
Mata'l, mata'l, mata'l a què és.
Indulta'ns, Barrabàs.
Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d'una revolta i d'un assassinat
que hi havia hagut a la ciutat.
Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure a Jesús.
Però ells cridaren
Crucifica'l, crucifica'l
i insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin.
Llavors, Pilat es decidia aconseguir-los allò que demanaven.
Indultar aquell que era a la presó per revolta i assassinat
i entregar a Jesús a la pena que ells volien.
Aquí podríem dir que, senyor Jesús,
quantes voluntats, quants interessos
se n'ha ajuntat per condemnar-vos finalment a mort.
Tots som Pilats.
Tots som el poble que crida.
Des del desig de mantenir el poder i el domini
fins a les males intencions del cor.
I nosaltres
formem part d'aquest món de voluntats i interessos
que us condemnen.
Senyor Jesús,
perdoneu-nos,
allibereu-nos.
i Sant Joan
ens diu
en el seu capítol 19
del seu Evangeli
Llavors, Pilat,
feu assoltar Jesús.
Els soldats
li posaren al tron
una corona d'espines
que havien teixit
i el cobriren amb un martell de porpre.
I anaven passant davant d'ell
i li deien
Salve, rei dels jueus!
I li donaven bufetades.
Després,
Jesús
sortia fora
portant la coroa d'espines
i el martell de porpre.
I Pilat
digué a la gent
Aquí teniu l'home.
I, Senyor,
en el vostre rostre torturat
Nosaltres
hi reconeixem
l'únic camí
l'única veritat
l'única vida
perquè només
del vostre amor fidel
fins al fracàs
i fins a la mort
en pot néixer
la llum
i l'esperança
i el futur.
Ilumineu-nos, Senyor
a tots nosaltres
i a tota l'humanitat
Ilumineu-nos
amb el vostre rostre
Doneu-nos fe, Senyor
en el nostre camí
Aturat
davant de la porta
del Palau
de l'Arcabisbat
veiem
a la Junta Directiva
de la Germandat
del Sant Axiomo
Pel centre
hi ha
el Pare Mario Bonanno
que és
el conciliari
d'aquesta Germandat
i ja veiem
amb imatge
com poden observar
els amics
oïdors
de Canal Català
Televisió
les aspirants
de la Germandat
del nostre pare
Jesús
de la Passió
una Germandat
fundada l'any
1940
pels radiofonistes
i periodistes
de la ciutat
recordem
recordem que el seu
primer
president
va ser
el senyor Martí
Marí
Esmagriñá
que era
aleshores
el director
de Ràdio
Tarragona
després
el va succeir
amb el càrrec
el senyor
Josep Maria Terrassa
aquell gran mestre
de radiofonistes
el creador
d'aquella meravella
que era
Maginet
i actualment
el número 1
l'ostenta
el senyor
Joan Juncoso
Penedès
que era
precisament
el guionista
d'aquells
inoblidables
enrelats
d'aquells
inoblidables
intervencions
d'en Maginet
per a canyes
acompanyen
els germans
del nostre
pare
Jesús
de la Passió
que tenen
la seva seu
a la
parròquia
de Sant Joabaptista
de Tarragona
i que desfeïlen
com hem dit
pels carrers de Tarragona
des de l'any
1940
acompanyen
el misteri
Jesús
de la Passió
que és
una obra
de Jordi
Amanós
de l'any
2008
que vol reproduir
aquell magnífic
pas
obra
de
Felipe
Cuscolla
de
Ribagorda
una talla
realment
impressionant
que es va
cremar
per allà
als anys
70
73
a conseqüència
d'un incendi
que es va
declarar
en el
magatzem
on el
guardaven
és un pas
aquell
que va
encara
veient-lo
cremat
impressiona
impressiona
per la força
que li va saber
imprimir
el gran
escultor
Felipe
Cuscolla
de Ribagorda
i també
després recordem
que
amb aquell
misteri
cremat
en mans
seguidors
un detall
de pasta
d'olot
molt petitó
que li deien
el pitufo
precisament
pel seu
tamany
carinyosament
i
després
va seguir
una obra
de l'escultor
tarragoní
Lluís Maria
Saumells
que es conserva
ben a prop
d'aquí
des on estem
retransmitint
aquesta
processó
del sant
enterrament
al monestir
de les
descalces
aquí
al carrer
del Carme
número 2
passa
l'obra
de
Amenós
de Jordi
Amenós
davant
del
Palau
de l'Arcabisbat
des d'on
per gentilesa
de
Tarragona Ràdio
de Canal Català
Televisió
i del Departament
i Osser
de Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arcabisbat
els estem oferint
aquesta representació
del divendres
Sant
de reunir
del 2011
aquest pas
va acompanyat
d'una banda
de tambors
i de tarotes
aquest instrument
que és
un parent
de la gralla
que té
com poden observar
un son
molt característic
i molt agradable
d'un
Jesús, com recorda que és pas,
i és carregat amb la creu.
Jesús enceta el seu camí definitiu,
el camí de la creu, el camí del Calvari.
És el camí que ell tantes vegades havia anunciat,
el camí que ell havia empres ja des del començament,
des que va començar a viure i a proclamar
que l'únic que donava vida era l'amor absolut a Déu
i l'amor absolut als homes.
Diu l'Evangeli segons Sant Joan,
el capítol 19, versets 14 al 17.
Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia.
Pilat digué als jueus, aquí teniu el vostre rei.
Ells cridaren, fora, fora, crucifiqua'l.
Pilat els diu, el vostre rei?
He de crucificar?
Els grans sacerdots respongueren,
no tenim cap rei fora del César.
I llavors, Pilat els entregar per crucificar-lo.
Prengueren Jesús i sortir,
portant-se ell mateix la creu,
cap a l'indret conegut amb el nom del llop de la calavera,
en hebreu, Gòlgota.
Senyor,
ensenyeu-nos a seguir el vostre camí.
Ensenyeu-nos a sortir de la mandra,
del tancament, de l'afany de seguretat.
Ensenyeu-nos a caminar al costat dels altres homes,
com vos hi heu caminat,
encara que ens costi i ens compliqui la vida.
Vos, aneu al davant, amb la vostra creu.
No deixeu que nosaltres ens quedem asseguts,
mirant-vos i prou.
Feu-nos caminar.
I diu el patriarca Bartomeu I,
arcabisbe de Constantinople
i patriarca comènic.
Oh, Senyor,
Oh, Jesús,
conduït fora,
que mai més no sigueu tret fora de mi.
Doneu unitat al meu cor,
perquè pugueu fer-hi estada.
Oh, Jesús,
conduït fora,
que no sigueu tret fora de les nostres esglésies,
ja que us en traiem
cada vegada que ens rebutgem els uns als altres.
Oh, Jesús,
conduït fora,
perquè no hi hagi res que es quedi fora,
perquè ningú no sigui tret del banquet
que ens oferiu per tota l'eternitat.
Oh, Jesús,
tret fora d'aquest món,
el món que vos heu d'il·luminar.
El silenci,
com hem dit ja moltes vegades,
presideix aquest divendres sant tarragoní
aquí al pas de la processó
del sant enterrament
aquí al Pla de Palau,
un dels indrets més característics
de la Setmana Santa Tarragonina.
El Pla de Palau,
des del balcó principal
del mateix segueix aquesta processó
el doctor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
aquí acompanya el vicari general
mossèn Joaquim Fortuny
i també el delegat
de Patrimoni Artístic,
Documental i Art Sacra,
mossèn Antoni Martínez Subies,
i el rector del seminari
mossèn Norbert Miracle.
Passa ara a la junta directiva
de la germandat del nostre pare,
Jesús de la Passió,
amb el seu conciliari,
mossèn Jordi Figueres,
que és el rector de la parròquia,
on aquesta germandat té la seva seu.
i tot seguit comencen a desfilar
els aspirants dels natzarens,
de la germandat de la real germandat
de Jesús Natzaret.
És una germandat que va ser fundada
a l'any 1903
i que el títol de real
l'ostenta des de l'any 1930.
Acompanyen aquesta germandat
que té les tres agrupacions,
que són els aspirants,
els congregants o natzarens
i les maries del Calvari,
es diu la branca femenina,
tres misteris realment importants
dins d'aquest divendres sant tarragoní.
El que tenim en imatge,
i això ho poden comprovar
els amics de l'espectador
de Canal Català Televisió de Tarragona,
és el misteri titulat
La primera caiguda de Jesús,
o també El sirineu.
És una obra de l'artista Antoni Parera,
ple de força,
i que ens recorda
un esdeveniment
molt important
de la passió.
I és que un home
ajuda a Jesús
a portar la creu.
I és que en el camí del Calvari
Jesús sembla que ja no pugui resistir més
sobre el seu cos tornadurat,
el pes de la creu és una carn
de massa feixuga.
I d'allà,
d'entre la gent que s'ho mira,
els soldats criden un home
que venia de treballar
i que s'havia aturat una estona
davant la trista comitiva.
Un home que segurament
no devia tenir cap gana
d'ajudar a portar aquella creu,
però que va ajudar.
Va ajudar Jesús.
I ara sentim
el cor
de les maries
del Calvari,
aquest
que està interpretant
una cançó
davant del balcó
del Palau de l'Arquibisbat.
Música
A la feix del sols volant, a la ruta de l'arabria, cantarem tots a cantar.
Quan hem viscut, ens ha traut, que a la feix del sols volien.
A la feix del sols volant, que a la feix del sols volien.
No podria anar a l'entida, però tenen un riu de guany.
A la ruta de l'arabria, sempre és vostre espantar.
Diu l'Evangeli de Sant Lluc, el seu capítol 23, versets 25 i 26.
Gràcies, Senyor Jesús, per tanta gent que és capaç d'ajudar els altres.
Gràcies per tanta gent que, coneixent-vos o no, treballa al servei de tot allò que és justícia, amor i solidaritat.
Gràcies, Senyor, per la gent que fins i tot ha donat la vida al servei dels altres.
Beneïl-nos, Senyor, i ensenyeu-nos a nosaltres a actuar també així.
I la fiura del Sirineu, que veiem aquí en pantalla, té avui una força realment corprenedora.
Perquè el Sirineu era això, un home de sirena, un immigrant que treballava allí a Palestina.
I sirena és una regió del nord d'Àfrica, que ara està ensengonada per la guerra.
És, junt amb la Tripolitània, les dues grans regions històriques que conformen l'actual territori de Líbia,
un país on l'esclat de les bombes no deu deixar sentir cap altre so.
I ara apareix aquí, al pla de Palau, el misteri anomenat Jesús Natzeré, amb les tres maries i la figura de Jesús.
És un misteri que l'original es va fer l'any 1907 i es va salvar en part de la follia iconoclasta de l'any 36,
com es van salvar també els altres misteris dels natzerens, potser pel fet que no estaven amb esglésies, sinó amb altres ubicacions.
El Jesús Natzeré, les tres figures femenines, les tres maries, són obra d'un magnífic escultor anomenat Josep Rius, de l'any 1907.
I el Natzeré és obra del grandíssim escultor itallista canongí Salvador Martorell, que el va tallar a l'any 1939.
És d'un dels misteris que sempre han anat a braços i l'acompanya la banda de tambors d'aquesta agrupació de la real germandat de Jesús Natzeré.
El Natzeré passa davant del balcó de Palau.
I agafem un fragment també de Sant Lluc, al capítol 23, versets 10, 27 al 31.
Els seguia una gran gentada del poble i també moltes dones endolades que el planyien.
Jesús es girà cap a elles i els digué
Dones de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills,
perquè vindran dies que la gent dirà
Felices les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat.
Llavors diran a les muntanyes
Calleu damunt nostre i els turons, cobriu-nos,
perquè si a un arbre sec, perdó, si a un arbre verd fan això,
què serà de l'arbre sec?
Calleu damunt nostre i l'arbre d'arbre d'arbre d'arbre d'arbre d'arbre d'arbre d'arbre.
El cas de Simó, de Sirena, ens fa pensar molt.
És un home que arriba a les portes de la ciutat
i no sap res d'allò que passa,
perquè ve del camp brut amb la terra que ha treballat.
I l'oficial de les tropes romanes d'ocupació el veu forçut i pobre
i l'obriga a portar a bon pas la creu de Jesús.
No és un deixeble, no és pas un amic.
Els apòstols s'han dispersat.
Tanmateix, ell no fuig i porta la creu que no li era destinada.
N'hi ha molts a qui la vida obligarà a portar la creu
i no saben que és la creu de Crist.
La porten cada vegada que s'avança a nodrir, vestir, acollir el desconegut.
No es van pas conèixer, deien a Crist,
però ell els diu, a mi me vau fer.
Simó tenia encara als ulls l'arbre florit,
però sota la sang presa potser va entreveure un rostre de llum
i aleshores va comprendre que, en comptes d'un arbre sec,
portava el nou arbre de la vida.
Jesús i les dones
I els homes s'han condemnat Jesús,
però les dones els segueixen tot plorant.
Entre els enemics de Jesús no hi ha dones.
Com a signe de maternitat escarnida,
fan mostres de dol.
Jesús els diu, no ploreu.
Diu, no ploris mare,
que d'aquí a tres dies ressuscitaré.
No s'ha de plorar pel sacerdot
que celebra el sacrifici de la santedat universal.
Però cal plorar pel destí de l'home,
per allò que l'home fa fet del seu destí.
Llàzzer és mort,
ja fa furtó.
Els enemics
assetgen la ciutat.
Les forces del no-res
assetgen l'home.
i l'arrosseguen
cap a la buidor abismal.
Jesús assumeix aquest destí
per vèncer-lo.
Ha ressuscitat Llàzzer
i es prepara per fer front
al qui divideix,
al qui no té amb ell relació de cap mena.
Així, un dia,
ens podrà dir,
jo eixugo totes les llàgrimes
dels vostres ulls
i no existirà més
la mort,
ni dol,
ni crits,
ni sofriment,
perquè les coses d'abans
han passat.
Hem vist com la Verònica
eixugava el rostre de Jesús,
una de les tres
maries.
I això
ens torna
a portar,
a llegir,
a recordar
una pregària
de l'arcabisbe
ortodox
de Constantinople,
el patriarca
Bertimeu I,
que diu així,
la torre del Siloé
sempre cau,
els exèrcits
sempre incendien
les ciutats.
No és que vos
ens castigueu,
som nosaltres
que ens tornem
arbres secs.
Vos,
arbre verd,
doneu-vos
la vostra
saba,
perquè sapiguem
aixugar les llàgrimes
de les dones
de Jerusalem.
feu que siguem
com la Verònica
i eixuguem
la suor
de la vostra cara
per tal que
el vostre rostre,
inscrit
a les icones
i tota persona
és icona vostra,
sigui per nosaltres
la porta
de l'eternitat.
I tenim
aquí
el pla
de Palau,
l'obra
de Jesús
és despullat
dels seus vestits
del
barceloní
Agustí
Ballester
Baselduc,
una obra
que es va estrenar
l'any
1961.
Té una anècdota
aquesta obra
i és que
la Reial
Jormandat
de Jesús
Natzeret
havia
pagat
cinc figures,
és a dir,
la dona,
el sirineu,
el soldat,
la figura
de
Jesucrist,
etcètera,
perdó,
estem a aquestes hores
on ja comença
a tindre
lapsos mentals.
Perdonin,
els amables
telespectadors
i els amables
oients,
m'he referia
a l'obra
de Jesús
despullat
de les seves
vestitures
on,
evidentment,
no hi ha pas
el sirineu,
sinó hi ha
un saig
que despulla
a Crist
i un altre
que ja està preparant
els estris
i també
hi ha un soldat
romà
i una figura
femenina.
L'artista
va afegir
a les que li havien
contractat
una més,
una nena,
que és,
era,
vaja,
és el retrat
en aquella edat
de la seva filla.
Una senyora
que ara ja té
uns quants anys més
perquè el misteri
en té
exactament
cinquanta.
ens ofereix
les càmeres
de Canal Català
Televisió
l'escut
del senyor
arquebisbe
de Tarragona.
Amb les seves
15 borles
verdes
a banda i banda
de primat,
amb el primer quartet
veiem
la tau
de Tarragona
i de tecla
sobre fons vermell.
Al costat,
amb aquella
creu negra
i unes zones
blaves,
és l'escut
de Guissona,
de la població
nativa
del senyor
arquebisbe.
Ara,
ha nascut
dues vegades
perquè també
és fill
adoptiu
de Tarragona
i ara haurà
de celebrar
dues vegades
el seu aniversari
si ens ens permet
una mica
la broma.
I després,
a sota,
hi ha
la flama
que representa
els nostres
sants
màrtirs,
auguri,
eulogi
i el bisbe
fructuós.
Una flama
per cada un
dels tres
màrtirs
sobre el mar
que va
portar
la fe
a Sant Pau,
aquest mar
que va arribar
des de
terres
italianes
fins a
nosaltres,
amb un fons
d'orat
que significa
la fe.
I també
el quart
quarter
significa
per un costat
les obres
de Pau,
pel qual
el senyor
arcabisbe
n'és
molt
devot,
i un símbol
molt lligat
amb la seva
família
i també
amb tots
nosaltres,
és a dir,
les muntanyes
de Montserrat,
el tron
de la
Mare de Déu.
A sota,
veuen amb
unes
franjas
com a blanca
i unes
creus
negres,
és el
pali
que correspon
als arcabisbes
metropolitans.
La creu
és la creu
arcabisbal
o patriarcal
que té
dos braços,
la veiem
només
parcialment
perquè la
part superior
ara els
amics
del canal
català
ens ofereixen
sencera,
es veuen
els dos braços
d'aquestes
creus
pròpies
d'arcabisbes
i de patriarques
i a sota
hi ha
perdó
la cartella
on
es pot llegir
que
audisti
docke,
és a dir,
és una frase
de Sant Pau
del que
diu
i és el lema
del senyor arcabisbe
que
el que has sentit
ensenya-ho,
és a dir,
tu has escoltat
la paraula de Déu,
ensenya-la
a tots aquells
que no la coneixen.
I davant nostre
tenim
la impressionant
creu
de Penitents,
una obra
magnífica
d'aquell
fuster
i també
gran
passebrista
que va ser
el senyor
Joan
Àvila.
Acapçala
els Penitents
de la Sang
que és
una de les
estampes
més
corprenedores
del nostre
divendresan.
Aquí,
amb braços
en mans
dels
Penitents,
es poden
contemplar
tots
els atributs
de la passió,
des del gall
que va cantar
tres,
dues vegades
després de
les negacions
de Sant Pere,
la llança
del centuriol
onginus,
la llençol
amb el que van
amortellar
Jesucrist,
la tovallola
amb la que es va
rentar les mans,
es va aixugar
les mans
Pilat,
la mateixa
vecina
que va
rentar-se
les mans,
la tovallola
de la
Verònica,
diferents
elements
relatius
a la passió
de Jesucrist
i els
Penitents
acompanyen
l'anomenat
Cris
de Penitents,
una obra
també
que és
una reproducció
d'una
que es va
perdre
durant
la Guerra
Civil.
És un
dels pocs
misteris
que
continuen
anant
sobre
rodes
en part
per la
dificultat
que té
per lo
descompensat
que està
el pes
de la part
superior,
és a dir,
de la figura
i lo
de la
peanya.
Aquest
misteri
és
l'anomenat
Cris
de Penitents
i
l'acompanyen
com hem dit
abans
també
els
Penitents
que encara
que no siguin
congregants
de la
Puríssima
Sang
de
Nostre
Senyor
Jesucrist
sí que
formen
part
de les
seves
rengles
en aquesta
ocasió.
És
una imatge
que representa
Jesús
defallit
pel pes
de la
creu
i va
ser
assallallat
per
innocents
serian
amuntagut
l'any
1961.
És a dir,
és el mateix
autor
l'empostí
de la
flagellació.
és el mateix
demà.
L'espół
les
us
es
fol
fiós
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La processó del divendres Sant Tarragoní té una gran tradició musical.
Hi ha hagut compositors que han escrit obres per aquesta processó.
Podem recordar-ne, entre altres, els mestres Santiago Lario Balimanyes,
que va ser director durant molts anys de la banda municipal de Tarragona.
També podem afegir amb aquesta nòmina el mestre Josep Maria Malato Ruiz,
que va ser director també molts anys de la banda primitiva de Líria,
amb la qual va aconseguir magnífics triomps tot arreu.
Va participar en nombrosos campionats mundials de bandes de música
i les va guanyar amb aquella formació.
I ara, més recentment, el mestre Joan Baptista Massagué,
director de la banda Unió Musical de Tarragona,
també ha compost obres per aquesta processó,
aquesta Setmana Santa Tarragonina.
és veritat d'aquí.
Empte Ops
En aquest divendres sant a Targoní
ara estem veient el pas dels penitents
que porten a coll creus de totes mides
molts d'aquests penitents van descalços
molts d'ells són dones
i veiem també la impressionant creu de puntes
que sempre porta un home pel gran pes
i per la tremenda incomoditat que representa portar aquesta creu
de fet totes aquestes creus és ja un bon sacrifici
el que fan qui les porten
és una forma ben plàstica i ben gràfica
d'acompanyar Jesús en aquest divendres sant
en aquest dia de la seva mort
que serà el preludi del gran esclat de Pasqua
de la seva ressurrecció
El silenci és absolut aquí al Pla de Palau
Feia anys que no havíem percebut el silenci
amb tanta nitidesa com enguany
només és el so de les agrupacions musicals
els que el trenquen una mica
i ara arriba el Sant Crist de la sang
aquesta obra meravellosa
que va substituir amb una perduda
durant la Guerra Civil
obra de l'artista Benet Baró
i aquesta és del canongí Salvador Martorell
és una talla magnífica
que acompanya els majorals de la sang
que és la angioli
que ég mean la beru d'acompany
que és el sant
a Catalunya
El Sant Cris de la Sang desfila pels carrers de Tarragona des de l'any 1940.
L'acompanyen els congregants de la Sang i els majorals.
Els congregants porten una vesta negra amb cua penitencial però avui recollida,
un cinturó de cuir negre i una cucurulla negra,
o bé, en el cas dels majorals, una corgera blanca i tots la medalla amb les cinc nàfres de Jesucrist,
les quatre dels claus i la llançada.
I darrere del Sant Cris de la Sang veiem que fan la seva entrada aquí al Pla de Palau,
la congregació del venerat cos de Jesucrist en el descendiment de la creu.
Aquest acompanyaran el misteri que representa el moment en què Jesús és baixat de la creu per Nicodem
i lliurat a la seva mare amb l'ajut de Josep de Limatea,
mentre Maria Magdalena plora als seus peus,
i Sant Joan i Maria Salomé contemplen l'escena des de darrere.
El pas fou dissenyat a l'any 1948,
d'aquí uns instants apareixerà davant nostre,
i mentrestant van passant els congregants d'aquesta congregació del venerat cos de Jesucrist en el descendiment de la creu,
que porten la seva habitual indumentària composta per una vesta de color negre,
amb una cucurulla negra o gorgera, segons el cas,
i tots amb una faixa de color morats,
i també els botons i els guants també són morats.
Porten igualment la medalla que representa l'escut d'aquesta congregació.
El fred s'està deixant sentir en aquesta nit del divendres Sant Taraboní,
d'aquest 24 d'abril de 2011.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un art digital has drut".
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i les tres restants s'hi van afegir l'any passat
obra dels tallers de Palència
de l'artista Melchor Gurtierre de Sant Martín.
Són unes peces que realment no desmereixen unes dels altres.
I és que realment podem dir que el patrimoni
que es va reunir amb grans esforços acabades després de la guerra
en una ciutat gairebé en cendres,
amb unes congregacions, germandats,
que havien perdut gairebé tot el seu patrimoni,
van fer el miracle d'aconseguir que artistes de reconeguda vàlua
fessin aquestes obres que realment,
si bé no tenen l'antigó d'unes d'un salsillo
que puguin presentar, per exemple, la processó de Múrcia,
aquestes també són realment importants
i amb el temps adquiriran el seu valor que els correspon.
Són obres, com dèiem, magnífiques
i que honoren aquesta processó del divendres sant a Tarragoni.
Gràcies.
Acompanya que és misteri a part de la seva junta directiva i dels banderers d'honor
el seu conciliari, mossèn Joan Anton Sedó, canonge de la catedral
i també rector de la parròquia de Sant Pau.
Cal dir que aquesta congregació té precisament la seva seu a l'esmetada parròquia de Sant Pau.
Jesús ha mort a la creu
i el que hi ha és la paraula s'ha fet home i ha arribat fins al punt més llunyà on pot arribar la humanitat perduda.
Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?
He cridat.
Distància infinita, esquincement suprem, meravella de l'amor.
Entre Déu i Déu, entre el Pare i el seu fill encarnat,
s'interposa la nostra desesperació, amb la qual Jesús es fa solidari fins al final.
L'infern és l'absència de Déu.
Tinc set, ha dit, encara Jesús fent-se ressò del salm.
La meva gorja està resseca com la terrissa.
La llengua se m'encasta al paladar.
M'ageusa la pols de la mort.
Déu té set de l'home i l'home el defuig,
tot treçant un mur de separació.
Jesús, clavat en aquest mur, ha dit, tinc set.
I li donen, li donem vinagre.
L'abraçada eterna del Pare i del fill
és ara la distància entre el cel i l'infern.
Eloï, Eloï, la mà s'ha pactat nit.
Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
I és que, com si el Déu crucificat per un instant se sentís ateu.
Però llavors, tot es capgira.
Com a jotzemení, la voluntat humana de Jesús s'adhereix a Déu
i exclama,
Pare, confio el meu alé a les teves mans.
L'abisme de la desesperació
s'esbeneix com una minúscula gota d'odi
en l'abisme infinit de l'amor.
Ara, la distància entre el Pare i el Fill
és la distància de l'esperit.
I diu el patriarca Bartomeu
Jesús, vos que us heu fet no res
prenent la condició d'esclau,
fet obedient fins a la mort
i una mort de creu,
ensenyeu-nos a dir
quan ens trobem en l'angoixa
o potser en l'agonia.
Pare, confio el meu alé
a les vostres mans.
Des d'ara, el cel, la terra i l'infern
són plens de llum.
Res no ens pot separar de vos.
On aniria la llum del vostre esperit?
Si mageia els inferns,
també us hi trobo.
Pastor immolat,
carregueu-nos a l'espatlla
i retorneu-nos al Pare.
Que en vos, la teu més adolorit,
trobi finalment la resposta.
Lluança, vos,
Jesús, Déu nostre,
perquè de la creu
de la desesperació
no heu fet
la creu pasqual.
Les dotze de la nit
en el rellotge
proper
de la catedral.
Just en l'instant
que comença a passar
per aquí,
pel Pla de Palau,
el gremi de pagesos
de Sant Isidre,
concretament
els pagesos joves.
Porten
una túnica negra
i un escapolari blanc
amb la creu
vermella.
acompanyen
el pas
de la pietat.
La pietat
és
una obra
que va ser
dissenyada
per
el gran
arquitecte
i artista
tarragoní
Josep Maria
Jujol
Givert.
I va ser
tallada
l'any 1944
per Josep Maria
Martí Zella.
Representa
la Mare
de Déu
rebent el cos
del seu fill
Exànima.
Aquesta figura
de la pietat
que va ser
destruïda
durant
la Guerra Civil
ja havia
tingut representació
des del segle
XIV.
Era,
com hem dit abans,
junt amb el creu
del Sant Crist,
el
Sant Exeomo
i el Sant Sapulcre
les figures
que
gairebé
sempre
havien
participat
en aquesta
processó
del Sant
Enterrament
que recordem
abans es feia
el dijous Sant.
La pietat
com diem
va acompanyada
per
els agremiats
joves
que porten
la vesta
de color negre
amb un escapolari
blanc
i que porta
una creu
llatina
que és la que
poden veure
els amics
de Canal Català
Televisió
en la imatge
que els ofereix
el realitzador
amb una creu
llatina
vermella
brodada.
Els congregants
que no porten
cucurulla
van amb una
gorgera
i tots
amb la medalla
del
Sant Sapulcre
tret dels que
encara només
són
aspirants.
Impressionant el silenci
que es viu
en aquesta part
de la part alta
i la redundància
que ha trencat
només
en aquesta ocasió
el so
del rellotge
de la catedral
del cloquer
marcant
les dotze
de la nit.
La processó
en aquests moments
es troba
aturada.
No hi ha hagut
masses interrupcions
en guany.
Potser també
s'ha anat
una miqueta
més
de pressa.
No hi ha participat
tanta gent
com han pogut
comprovar
els amables
de l'espectador.
Però
Déu-n'hi-do
que les persones
que participen.
Potser també
és un efecte
una mica
fals
això que els acabem
de comentar
perquè
podria ser
que aquesta
aparença
de menys
participació
es degui
el fet
que tots
els
participants
en aquesta processó
portin
la cua penitencial
recollida.
I això
realment
divideix
per dos
l'espai
que
actualment
ocupen.
tots
els
participants
van
molt
més
seguits
que no pas
aquell
metre
i escaig
dos metres
de vegades
que representa
la cua
i una distància
de seguretat
per no trepitjar
aquesta cua
que porta
la persona
que va
al davant.
en el fons
s'accent
s'accent
el so
dels davals
que acompanyen
el sant
de pulcre
al qual
se n'afegirà
el so
dels que acompanyen
a la pietat
perdó
el cor
de la mare
de Déu
està
travessat
per les
set
espaces
de dolor
de la mare
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Les figures que es poden contemplar en aquest pas són realment com una estilització,
com si fossin unes flames que s'enlairen cap al cel, plenes d'esperança.
Tornen d'un calvari, d'un enorme fracàs, però hi ha aquella cosa,
hi ha l'esperança amb aquelles paraules de Jesús que els havia parlat, de que ressuscitaria,
I amb això tornen, amb això viuen.
L'Evangeli, segons Sant Marc, ens diu
Vora la creu de Jesús hi havia unes dones mirant-s'ho de lluny.
Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria de mare, la mare de Jaume el Menor i de Josep,
i Solomé que havien seguit a Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos.
N'hi havia també moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte,
Josep d'Arimatea, membre honorable del Sanedrí, que esperava també el regne de Déu,
va atrevir-se a anar a trobar a Pilat i a demanar-li el cos de Jesús.
Pilat s'estranyà que ja fos mort, cridar al centurió per informar-se'n
i un cop ho sabé per ell, donar el cos a Josep.
Josep, comprar un llençol, desclavar Jesús, l'amortellar amb el llençol
i el posar en un sepulcre tallat a la roca.
Després, feu rodolar una pedra per tancar l'entrada del sepulcre
i Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l'enterraven.
Silenci, corprenedor, en aquest divendres s'han de reunir aquí a Plau de Palau.
Un divendres que ha estat marcat per la incertesa de si aquesta desfilada tradicional,
aquesta autèntica catequesi caminada, sortiria, sortosament, així ha estat
i podem gaudir d'aquest moment que ens recorda tot el que va fer Jesucrist per nosaltres,
el suprem sacrifici per amor.
Tenim davant nostre aquesta obra estilitzada de Joan Salvador Voltes.
Realment, el patrimoni artístic que t'ha reunit aquest divendres sant,
en línies generals, és força remarcable, realment important.
Hi ha algunes altres obres que desmereixen una mica,
però bé, què li farem? Cadascú treu el que pot.
El senyor Arquivisbe segueix la processó,
acompanyat del seu vicari general i dels dos membres capitulars,
des del balcó aquesta processó del sant enterrament,
que en aquests moments està novament aturada.
Les caixes cineses se senten a la llunyania
i encara fan més evident el silenci.
recordem que aquesta transmissió és una gentilesa,
de Tarragona Ràdio, de Canal Català Televisió
i del Departament Diocesà de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Malgrat el fred i la humitat,
les persones que contemplen el pas d'aquesta comitiva
mantenen estar en el seu lloc
com si fos un d'aquells dies esplèndids
que a vegades ens ofereix la primera vera tarragonina
a alguna ocasió.
Alguns es resguarden com poden amb mantes diaris
perquè el fred realment es fa sentir i sobretot la humitat.
A més a més, amb la particularitat que la immensa majoria de persones
estan assegudes sobre unes cadires de fusta
que durant el llarg de tot el dia han anat rebent l'aigua
i que suposem que no deuen estar precisament massa confortables.
Totes passades, aquella demensa
que els carrers estiguin mullats i tot això s'ha esveït
perquè veiem a través de les imatges dels nostres companys
de Canal Català de Televisió
que veiem que el terra està força sec.
Ens ho ensenyen amb bona imatge
que realment veiem la part més propera a la vorera
doncs està completament aixuta.
I l'altra part del centre també
es veia a l'ombra del misteri.
Un misteri que realment és d'aquells que fa pensar
fa pensar a tot el que dèiem.
Sí que es ve d'una desfeta
però hi ha l'esperança que la cosa canviï.
Sembla que d'un instant a l'altre
es posarà en marxa
novament la processó
veiem com els portants d'aquest misteri
deuen estar esperant instruccions
per part dels arreglaradors
de l'organització
per posar-se en marxa.
Un quart d'una
ja del dissabte de sant
o també conegut com a dissabte de glòria.
i avancem-nos una miqueta
Joan
ens parla
amb el seu
evangeli
al capítol 20
versets 19 al 23
del següent
ja hem donat un salt
sí que estem al divendres ara
però
Joan escriu el diumenge
diu
el capvespre d'aquell matí
perdó
el capvespre d'aquell mateix dia
que era diumenge
els deixebles
per por dels jueus
tenien tancades les portes
del lloc on es trobaven
Jesús
va arribar
es posar al mig
i els digué
pau a vosaltres
i dit això
es va mostrar
a les mans
i al costat
els deixebles
s'al·legaran
de veure el senyor
ell els tornà a dir
pau a vosaltres
com el pare
m'ha enviat a mi
també jo us envio
a vosaltres
llavors
va fofar
damunt d'ells
i els digué
rebeu l'esperit sant
a qui perdonaren
els pecats
li quedaran
perdonats
a qui no els perdoneu
li quedaran
sense perdó
Jesucrist
ha mort
a la creu
som al davant
del simal
de la salvació
aquí val més
el silenci
que qualsevol
paraula
però
si per la nostra incapacitat
o per la poca traça
hi ha res
que ens ho destorbi
pensem
les humiliacions
no paren
davant
el misteriós
silenci
de Jesús
els enemics
feien el valent
i el desafiaven
Jesús calla
perquè
fer cas
de les seves exigències
hauria estat
una negació
de la divinitat pròpia
a més
si no l'havien cregut
en vida
encara estarien
menys disposats
a fer-ho
en aquesta situació
com diu
Lluc
al capítol
16
verset 31
per altra part
com reaccionem
davant les colúmnies
injúries
o desafiaments
que ens fan
val més dir
com la litúrgia
o creu
o creu
única salvació
i esperança
nostra
la banda
la banda de cornetes
i tambors
de misericòrdia
de Reus
una de les clàssiques
de la processó
del divendres
any
d'Aragoní
passa
per davant
de Palau
fent sonar
les caixes
les chineses
d'Aragoní
d'Aragoní
i d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
d'Aragoní
comença a desfilar
pel pla de Palau
al gremi
de Marijans
d'Aragoní
d'Aragoní
el sant enterrament
és a dir
l'escena
de l'enterrament
de Jesucrist
veiem
com
els agremiats
porten
la vesta negra
penitencial
recollida
en aquest cas
i l'escapulari
triangular
blau
porten
també
una
gorgera
blanca
amb una
cinta
blava
i la
medalla
del gremi
de l'escut
del gremi
recordem que
aquest
gremi
va
dividit
en dues
accions
perquè són
els que
acompanyen
al començament
del professor
el misteri
del Sant Sopar
aquest grup
que els amables
espectadors
de
Canal Català
Televisió
estan veient
a la seva pantalla
i que
els nostres
oïdors
de Tarragona
Ràdio
poden escoltar
a través de les nostres
pobres paraules
doncs
acompanyen
el misteri
del sant enterrament
que
no creiem
que tard
i massa
va
fer la seva entrada
aquí
al Pla
de Palau
una nova durada
veiem
en imatge
ho expliquem
pels amables
uïdors radiofònics
que
hi ha
aquests
d'ons
que cremen
petroli
una espècie
d'essència
que
han
substituït
els antics
atxes
aquella espècie
de quatre
civis
ajuntats
i que
deixaven
el divendres
Sant
Tarragoni
després del divendres
Sant Tarragoni
aquelles característiques
dues fileres
per
al llarg de tot
el recorregut
recordem
els que ja teniu
una certa edat
el temps
en què
el divendres
Sant
es caracteritzava
perquè al matí
uns camions
de la brigada
municipal
anaven
escampant sorra
per tot
el recorregut
per evitar
que la cera
que anava
quedés presa
i
formés
una
filera
que fos
una veritable
pista
de patinatge
malgrat
l'esforç
de la brigada
a vegades
la sorra
potser
els dies
que feia vent
quedava
empesa
i quedava
desplaçada
aquelles
taques
marques
de cera
que
feien
que
alguna vegada
hi hagués
alguna
relliscada
ara
en el moment
que passa
el sant enterrament
també fa
aparició
la pluja
que esperem
que no sigui
massa
violenta
però
jo veiem
que es comencen
a obrir
per aigües
que comencen
a abandonar
els seus llocs
on han estat
seguint
la processó
i aquests
armats
diguem-ne
de marina
magníficament
avillats
amb casc
i
cuirassa
platejada
amb
faldellí
de cuiro
amb
capa blava
i vestits
totalment
de blanc
amb un plomall
blau
com els
antics
guàrdies
de la
marina imperial
romana
acompanya
el misteri
anomenat
del sant
enterrament
el sant
enterrament
recordem
que el va
cisellar
el
renongir
Salvador
Martorell
va ser una obra
de l'any
1941
i representa
el redentor
mort
envoltat
de Nicodem
de Maria
de Cleofas
de Maria
la Mare de Déu
de Sant Joan
de Sant Joan
evangelista
de Josep de
Rematea
i de Maria
Magdalena
el sepulcre
que tapa parcialment
el llençol
que talla
Jesús
és
una
reproducció
d'un sarcòfag
paleocristian
de moment
la pluja
ha fet acte
de presència
la presència
sembla que no és
massa forta
però esperem
que la cosa
es quedi així
només
amb un
plugim
que a més a més
a part
del molest
que pugui ser
pels persones
que participen
en aquesta processó
també és un
perjudici
pels
misteris
per aquestes
magnífiques
talles
que desfilen
aquí
en el divendres
s'han de reunir
la pluja
sembla que la pluja
vagi guanyant
amb intensitat
els que estan provistos
a parar aigua
aguanten
imperterrits
aquí a
Pla de Palau
i veiem
com
membres
del gremi de marejans
comencen a estendre
un plàstic
per protegir
les imatges
del misteri
de fons
sentim
el so
d'una
banda
de
ministrés
es barreja
el so
de la banda
de tambors
que acompanya
els marejans
i els ministrés
el so
del qual
arriba
des de
la que ja
endivinem
presència
aviat
aquí al
Pla de la Seu
del gremi
de pagesos
de Sant Isidre
els anomenats pagesos vells
la processó està aturada
no sabem si la intensitat de la pluja farà que se suspengui però a través de les imatges i també a través del balcó des d'aquest lloc de transmissió veiem que va augmentant la intensitat de la pluja
a través de les imatges i també a través del balcó des d'aquest lloc de transmissió veiem que va augmentant la intensitat de la pluja
tots
tots
participants
congregants
i membres de la directiva
estan aguantant l'aigua
veurem
aquí als instants
a veure com
segueix
si continua la processó o no
recordem que aquesta transmissió amics oïdors de Terrabana Ràdio arriba per gentilesa d'aquesta emissora l'emissora de la ciutat que estan sintonitzant des del 96.7 de la freqüència modulada
aquesta transmissió a més a més de ràdio i televisió també es pot seguir per internet
estem segurs com ha passat en algun altre any que des dels punts més remots del món ens estan escoltant
terragonins que saben que l'emissora de la ciutat ofereix aquesta transmissió
saludem doncs
saludem doncs
tots els terragonins
que en aquest divendres sant
de 2011
ens estiguin seguint
des dels països
on es troben
països llunyans
l'any passat vam tindre comunicacions
posteriori que ens havien escoltat
des d'Austràlia
des de Mèxic i des de l'Argentina
i segurament d'algun altre punt més
sens dubte
i ha acabat la
operació de cobrir amb un plàstic
el misteri del sant enterrament
evidentment s'han apagat tots els ciris
perquè això hauria pogut ocasionar un desastre
amb el plàstic
i veurem a veure com continua
els paraigües segueixen oberts
i veiem que la intensitat de la pluja
no mimba
no és gran cosa
però
veurem a veure també si si
per les baixades com ara la del Patriarca
o la de la Pare Iglesias
o la de la Misericòrdia
doncs
allò no es converteix en un perill
pels portants dels misteris
aquestes zones que estan
pavimentades en còduls
són més susceptibles de les relliscades
esperem que la pluja no vagi a més
i que es mantingui com fins ara
el processó segueix aturada
i nosaltres podríem aprofitar per repassar una altra de les pregàries
de les pregàries del Patriarca
d'Ortomeu I
una diu
i ens anticipem una miqueta
amb el temps
em mantinc en pau
tinc l'ànima serena
com un nen a la falda de la mare
sé que vos em trobareu
Jesús, Rei
il·lumineu-me enmig de les tenebres
vos que sou la torxa de la vida
que el silenci vibri amb la vostra presència
que el món
no sigui mai més
un sepulcre buit
els dos Adams s'identifiquen
en la llum
ja no hi ha morts als sepulcres
Crist
ha ressuscitat d'entre els morts
per la mort
ha vençut la mort
els que hi estaven als sepulcres
els dona la vida
la processora segueix aturada aquí al pla de palau
segueix la banda de tambors dels marejans tocant
veiem en la imatge que ens ofereix
Canal Català Televisió
les imatges cobertes amb el plàstic
amb aquesta mena d'impermeable
Bieixen
Déu
Bérocchen
Veiem ara ja al final del carrer de Sant Pau, a punt d'entrar a la plaça del Pla de la Seu, el Sant Sepulcre.
El Sant Sepulcre és la talla més antiga que desfila a la processó del divendres Sant Tragoní.
És d'un autor anònim i es va poder salvar gràcies al valor d'un dels membres de la confreria de la Germandat, perdó, dels pagesos,
que se'l va carregar al coll i per un miracle va poder transportar-lo fins a casa seva, amagar-lo amb un amagatall,
que després es va comprovar que si allò, l'amagatall, hagués fet un mil·límetre menys al Sant Cris no passava,
va passar just i es va poder amagar-li durant tots els tres anys d'aquella bogeria col·lectiva
que va ser la Guerra Civil del 1936-1939.
Es va perdre l'urna que havia dissenyat Jujol,
però després de la guerra es va tornar a refer l'urna amb unes característiques diferents,
suprimint unes palmes que creuaven els laterals d'aquesta urna
i que impedien la visió del Sant Sapucre.
Jujol va subsanar aquella deficiència de la primera urna i en fer aquesta segona.
l'urna es va estrenar ja l'any 40 i el Sant Sapucre, el que és la imatge, la talla,
és una obra d'autor anònim del segle XVII.
La processó està adorada, l'urna guarda la imatge dins un esparet de vidre
i guarneix aquesta urna d'aurada, una magnífica palma de plata
que va realitzar el gran orfebre tarragoní Joan Blasques.
És també una peça de les més barboses del Divendres Sant Tarragoní.
Acompanya, que és Sant Sapucre, un grup d'armats que són els propis,
en aquesta ocasió, del gremi de pagesos de Sant Isidre,
en aquest cas els pagesos vells.
Sembla que la pluja s'hagi aturat, efectivament,
en aquest cas deu ser un petit esporneig, s'han tancat ja molts de paraigües,
per tant vol dir que la cosa torna a la normalitat, afortunadament,
i que la processó pot seguir amb el seu pas habitual i amb el seu discorre normal.
recordem que pels amables oïdors de Tarragona Ràdio que no puguin estar veient
aquestes magnífiques imatges que ens ofereix el Canal Català de Televisió,
que els membres, els agremiats dels pagesos, els pagesos vells, entre cometes, els grans,
és una túnica negra i una capa blanca amb la creu del Sant Sapucre.
És a dir, aquesta indumentària, és a dir, la túnica negra i la capa blanca amb la creu del Sant Sapucre,
és la pròpia dels cavallers medievals del Sant Sapucre,
els que tenien encarregats, precisament, la custòdia d'aquell indret sagrat a Jerusalem.
recordem que és aquell famós temps de les croades amb les ordres militars,
mitat monjos, mitat soldats, eren aquells, els seus membres dels templers, dels hospitalers,
dels santjuanistes i dels cavallers del Sant Sapucre.
El Sant Sapucre es va salvar de la destrucció en caure a Jerusalem en mans de les forces coaligades islàmiques.
Allí hi havia sirians, hi havia egipcis, hi havia curts, hi havia turcs, hi havia...
Bé, pràcticament estava representat tot el món islàmic d'aleshores,
gràcies al gran sultà Saladí, perquè alguns dels més fanàtics dels seus guerrers
volien arrasar la basílica del Sant Sapucre.
i el sultà assenyadament va dir
no feu aquesta tonteria, perquè no us penseu que els cristians veneren aquest lloc, aquest edifici,
sinó el lloc on, diuen, va morir Jesucrist, on està enterrat Jesucrist.
El cas és que li van fer cas, afortunadament, i gràcies a Déu,
doncs avui encara en aquella atormentada terra de Palestina, en aquella atormentada ciutat de Jerusalem,
es pot contemplar el lloc on havia estat enterrat Jesucrist.
L'únic lloc on Déu no hi és, perquè clar, és un sapucre buit.
Això ho deia un biblista d'aragoní, mossèn Joan Aragonès,
feia aquest petit joc de paraules.
L'únic lloc on Déu no hi és, és a dir, perquè ha ressuscitat.
I això, no obstant, el sant sepulcre és un indret on els cristians ens hauríem de plantejar moltes coses.
És tristíssim la divisió que afecta a tota la família cristiana.
Allí, al edifici del sant sepulcre de Jerusalem,
a la custòdia hi ha catòlics, hi ha ortodoxos, hi ha armenis,
però, dissortadament, com que els humans som com som,
no ens posem d'acord amb qui ha de tenir la clau
i, perquè no es baralli el personal,
la clau la guarda una família musulmana,
que cada nit, al tancar la basílica,
treuen per una creu,
una escala, tanquen la porta,
tornen a entrar a l'escala,
la clau se la guarda aquesta persona de religió musulmana
i fins al dia següent.
És aquelles contradiccions que tenim els cristians,
que ens omplim la boca parlant d'amor,
de germanor,
i després passa el que passa,
que no són capaços ni tan sols de compartir una clau.
la processó segueix el seu pas,
cada vegada més a prop del final,
veiem que no plou,
veiem a través de la nostra finestra,
perquè hi ha una de les faroles
que ens permet veure si cau aigua o no
i en aquests moments el temps es comporta.
l'aigua ha tingut que fer la seva aparició,
però afortunadament no ha estat excessiva.
recordem que fa un parell d'anys
precisament la processó es va interrompre aquí a Pla de Palau
perquè va caure un xàfec realment impressionant
tot just quan passava la cua de la processó
i recordem els amables oïdors ho recordaran
i també els telespectadors
com la banda Unió Musical va anar a refugiar-se
a correcuita dins el Palau Arquebisbal.
Aquesta imatge dels cavallers del Sant Sapucre,
és a dir, dels seus successors, dels pagesos actuals,
amb aquesta túnica negra i la capa blanca
amb la creu vermella del Sant Sapucre
i reflectint-se aquestes imatges seves
a la llum rogenca de les haixes sobre aquestes parets
d'aquesta part alta de Tarragona, de vella pàtina,
s'han pensat en una imatge realment forta,
digna d'una aigua fort antica
o d'una pintura d'aquelles vigoroses
que ens portin a una època ja allunyada en el temps
però no tant en l'esperit
perquè entre els cristians medievals i els d'ara
en el fons la diferència està en el vestuari
perquè la fe en Jesucrist,
l'afany penitencial de participar en aquesta processó
és el mateix.
I ara s'apropa ja al final d'aquesta processó
perquè veiem que les aspirants de la congregació de senyores de la Mare de Déu de la Soledat
fan la seva entrada a la plaça.
és una agrupació que les aspirants van vestides amb una túnica blanca
i un feixí i uns escapularis blaus
acompanyen el pas de la Soledat.
Cal dir que aquesta congregació de senyores de la Mare de Déu de la Soledat
va començar a sortir pels carrers de Tarragona l'any 1840
recollint el relleu acompanyant aquesta imatge
que d'aquí uns moments farà l'entrada a la plaça
encara deu estar pel carrer de Sant Pau
perquè no veiem la lluny ni al fons del carrer no la veiem encara
doncs primer l'acompanyava una confreria formada pels gitanos de la ciutat
després la va succeir al gremi de notaris
i després el 1840 els notaris
perquè havien reduït el seu nombre de manera considerable
van cedir el pas a aquesta congregació de senyores
agrupada a la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
les congregants van vestides de negre
o bé amb una gorgera blanca amb una cinta negra
o bé amb la cucurulla negra
i ara entre si dona el tom a la cantonada del carrer de Sant Pau
per enfilar al Pla de Palau aquesta escultura de la soledat
una soledat que va estar inaugurat al seu pas a la nostra processó de l'Orient de Sant
l'any 1963 i que enguany estrena una nova peanya
l'escultura és de l'artista Josep Viladomar i Massanes
Josep Viladomar també és l'autor
perquè les persones que no coneguin aquest detall
de les tàtues de les fonts del centenari
i on se representen els quatre continents coneguts a l'Antigó
abans de l'aparició del gran subcontinent australià
la processó va desfilant
ja no hi ha paraigües al Pla de la Seu
i la Mare Déu de la Soledat està aquí aturada davant del Palau
Maria ha quedat sola
però amb un encàrrec realment feixuc i meravellós
ser la Mare de tota l'humanitat
ser milions de vegades Mare
centenars de milions de vegades Mare
de la mateixa manera que Joan li ha quedat l'encàrrec de ser el seu fill
de representar-nos a tots nosaltres
els milers de milions de persones
que són fills de Déu però que massa sovint ho oblidem
i fem que les espases de dolor continuïn atrevessant
un dia i un altre i un altre al cor de Maria
Maria amb la seva soledat va darrere del seu fill
de la creu
i és la seva una tristesa natural
perquè ha tingut el fill mort a la falda
però també una tristesa esperançada
perquè ell sempre ha confiat en el seu fill
el seu fill no li ha fallat mai
i tampoc aquesta vegada
encara que hagi d'esperar tres dies
no li fallarà
van passant les congregants
d'aquesta congregació de senyores
i la processó continua amb el seu silenci
el patriarca Bartomeu
ens ofereix un altre d'aquestes magnífiques pregàries
diu
Jesús
fill del cel
per part del pare
fill de la terra
per la vostra mare
feu-nos fills
de la terra i del cel
per les pregàries de la mare de Déu
Jesús
una llança
ha traspassat el vostre costat
potser el vostre cor
i el vostre cor
Maria
una espasa
l'ha travessat
Senyor
feu-nos entrar
en aquest terrible intercanvi
per les pregàries de la mare de Déu
Jesús
fill de la verge
feu-nos
com el deixeble estimat
testimonis de la llum
i de la vida
de la llum de la vida
per les pregàries
de la mare de Déu
zusammen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
ballen
Mentre passen les senyores de la Congressió de la Soledat,
s'està acostant ja el moment en què, ritualment, el prefecte de la real i vulnerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist,
que és Montsenyor Miquel Barberà Anglès, convidarà el senyor arquebisbe a sumar-se a la processó del Sant Enterrament.
Vegem ja a la llunenia la bandera principal de la Congregació de la Sang.
Darrere ja veiem també els plomalls dels guàrdies urbans en vestuari de gala,
que acompanyen aquesta processó i també acompanyen l'Ajuntament que acostuma a participar-hi en corporació.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Recordem, amics oïdors i telespectadors,
que aquesta retransmissió de la processó del Sant Enterrament
d'aquest divendres sant de 2011
és una gentilesa de Tarragona Ràdio,
l'emissora de la ciutat, de Canal Català Televisió
i del Departament Diocesà de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
La processó està arribant ja al seu final.
Hauran estat tres hores de connexió amb vostès,
perquè falten pocs minuts per la una
i no creiem que la processó se'n vagi més enllà d'aquesta hora.
El processó del divendres sant de Tarragona ha demostrat un cop més
que no és una manifestació folclòrica per a turistes,
és una cosa més, és molt més.
és l'esperit de tot un poble que es posa a caminar darrere del seu redemptor,
que el vol acompanyar en aquests moments últims de la seva estada aquí a la Terra,
abans de la seva resurrecció.
El silenci, com poden comprovar els senyors de l'espectadors i els senyors uïdors,
és realment impressionant.
Veiem ja a la porta de Palau el senyor arcabisbe,
acompanyat dels capitolars,
veiem també un dels majorals,
i d'un moment o altre arribarà aquí el prefecte de la Sang.
En aquests moments veiem el monsenyor Miquel Barberà
que s'atença amb el senyor arcabisbe,
el saluden en aquests instants,
i protocolàriament convida a unir-se a la processó.
L'acompanya, el vicari general,
mossèn Joaquim Fortuny,
que es col·loca al costat del senyor arcabisbe,
i al seu costat també
hi van mossèn Antoni Martí a Subia
i al mossèn Norbert Miracle.
Darrere d'ells hi ha la junta
de la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang de nostre senyor Jesucrist,
que és l'organitzadora des del 1560 d'aquest processó.
I darrere, encapçalats pel senyor alcalde,
hi va l'Ajuntament de la ciutat.
També davant veiem representacions
d'autoritats militars
i de l'autoritat portuària
i també de la Diputació.
Sentim a la llunania
els sons de la banda Unió Musical de Tarragona
que dirigeix el mestre Joan Batista Masseguer.
Queda ja poc temps
i podríem dedicar-lo
a una breu meditació.
Adreçant-nos a Jesucrist
que reposa ja al sepulcre
a l'espera de la ressurrecció,
podríem dir que,
Senyor,
Jesús us va protegir quan éreu infant
i un altre Josep
us ha desclavat
suaument de la creu.
Us heu abandonat els seus braços
com un nen petit
als braços de la mare.
Josep
diposita dins la roca
la relíquia del vostre cos
invaculat
a fer rodolar la pedra.
Tot és silenci.
És el dissabte misteriós.
Tot calla.
La creació
reté el seu alé.
Crist
davalla fins al buit
total de mort,
però hi baixa
com a avançador.
Flameja
amb el foc de l'esperit
i, en contacte amb ell,
es consumeixen
els lligams de l'humanitat.
Oh vida,
com pots morir?
Mores
per destruir el poder
de la mort
i ressuscitar
els morts
retinguts
als inferns.
Tot calla,
però el gran combat
s'acaba.
Aquell
qui divideix
ha estat
vençut
sota terra
en el més profund
de les nostres ànimes
s'encés
una llavor
de foc.
Betlla Pasqual.
Tot calla,
però és un silenci
d'esperança.
El darrer Adam
allarga la mà
el primer Adam.
La Mare de Déu
aixuga
les llàgrimes
d'Eva.
Al voltant
de la roca mortal
floreix
el jardí.
El llibrador meu
havia fugit
lluny de vos
en la duresa
mortal
de la roca.
Però vos
trenqueu
tota barrera
i guieu
tots els presoners,
presoners
d'ells mateixos
i dels diables.
els guieu
cap a l'alba
de la Pasqua
perquè la mort
és més fort
que la mort.
i
mentre sonava
l'una
de la matinada
aquí
en aquest
pla de la seu
des del cloquer
de la catedral
arriba el moment
d'acomiadar
aquesta
transmissió
que ha arribat
fins a vostès
per gentilesa
de Canal Català
de Televisió
i aquí
des de l'Arc Palau
de l'Arc Bisbal
per gentilesa
de Tarragona Ràdio
i del Departament
diocesà
de Mitjans
de Comunicació Social.
El saludem
a Lluís
Comas
aquí
a la cura
del
control
de so.
Saludem
també
l'amic
Joan Maria
Bertran
que
està seguint
aquesta
connexió
tinguent cura
d'ella
també
perquè arribi
fins a les seves llars
des dels estudis
centrals
de Tarragona Ràdio
i un servidor
d'Hidac Bertran
també
els desitja
junt
amb els meus
companys
que tinguin vostès
una molt
molt
bona Pasqua
i
fins a l'any
vinent
si Déu vol.