En punt dos quarts d'una del migdia,
seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho dèiem en el sumari.
Avui volem parlar d'un premi, el Premi Bé-Sabut,
que han guanyat un equip d'investigadors en cap sabats
pel doctor Enric Aragonès,
que un premi que, vaja, sobre l'atenció primària,
sobre un programa d'atenció, perdó,
a la depressió en l'atenció primària.
El Premi Bé-Sabut, que està orientat a rebre projectes innovadors
en gestió de l'àmbit de la salut
i que, a més a més, incorporen noves experiències
i pràctiques també originals.
Avui en volem parlar amb el doctor Enric Aragonès,
que el tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
Doctor Aragonès, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Han rebut aquest premi amb el treball
de manejar la depressió en l'atenció primària
com una malaltia crònica, el model Indi.
Què en podem dir d'aquest treball?
Bé, això és un projecte de recerca
que hem dut a terme conjunt de metges
i infermers d'atenció primària
per millorar el maneig de la depressió
que és una malaltia molt comú
en atenció primària.
És una sèrie de mesures
organitzatives per millorar l'organització de l'atenció,
millorar el paper d'infermeria
amb l'atenció i el seguiment d'aquests pacients,
afavorir el compliment dels tractaments,
afavorir la qualitat de les derivacions
quan enviem un pacient a l'especialista, etc.
És a dir, és un conjunt de diverses mesures,
tot empaquetat i ben organitzat.
I què significa per la vostra feina
haver rebut aquest premi?
Bé, sempre rebre un reconeixement extern
és un aval de la qualitat de la feina que fem.
Nosaltres ja em sembla que feu una cosa bé,
però si des de fora t'ho reconeixen,
doncs ens reafirma en això.
Per tant, estem parlant d'aquest projecte
que pretén implantar, vaja, aquest model indi.
Ara n'hem parlat, en podíem parlar més abastament
de potser el tema de la depressió,
que és una malaltia, evidentment,
i com la tractem en l'atenció primària.
Quins serien els principals canvis
que inclou aquest model?
Bé, en realitat, el model no és
realment inventar res de nou.
és agafar les mesures o les diverses intervencions
que ja són raonablement efectives i aplicables
i organitzar-les de manera que s'apliquin
sistemàticament a tots els pacients.
És a dir, per exemple,
els metges, els professionals en general,
ja tenim una formació
i unes capacitats per atendre aquests malalts,
però la intervenció inclou unes jornades
i una formació per augmentar aquestes habilitats.
Un altre problema del maneig de la depressió
és, com en moltes altres malalties cròniques,
són els problemes perquè els pacients
compleixin adequadament el tractament.
Moltes vegades es diagnostica la depressió,
s'instaura un tractament,
però els pacients l'abandonen prematurament.
Al cap d'uns mesos el pacient es troba millor
i deixa anar el tractament,
cosa que és un error,
perquè hi ha moltes possibilitats de recaure.
Doncs bé, aquest programa incorpora diverses mesures
d'educació sanitària, de vigilància del pacient,
perquè no s'abandonin els tractaments prematurament.
També inclou una intervenció d'educació sanitària en el pacient,
explicant-li ben bé què és la depressió
i què no és la depressió,
la importància del tractament,
mesures que un mateix,
el pacient mateix, pot fer per manejar-se millor
amb les dificultats associades a la depressió,
consells per als familiars, etc.
Perquè és una malaltia difícil de tractar, de gestionar,
en el sentit que potser fins i tot el propi malalt
no se n'adona que allò que apareix és una malaltia moltes vegades?
Sí, aquesta és una de les característiques de la depressió,
especialment l'atenció primària.
La depressió és una malaltia o un trastorn relativament freqüent,
però moltes vegades el pacient no n'és conscient.
Moltes vegades l'atenció primària rebem pacients que venen queixant-se
per mal d'esquena, per mal de cap,
per problemes digestius, etc.
I en el fons, a vegades,
el que està en la base de tot això és un problema depressiu,
no identificat.
Llavors, hi ha feina a treure'l a la llum
i després també hi ha feina, o és complicat,
moltes vegades que el pacient accepti aquests problemes físics,
pels que ell consultava el metge,
en realitat el seu origen és un trastorn depressiu
o a vegades un trastorn d'ansietat.
És complicat, sí.
I més que accepti que ha de rebre un tractament per aquest motiu.
En aquest programa, a més a més,
parleu, doctor Aragonès,
de redefinir els rols professionals,
de potenciar també el paper de la infermera de primària.
Què vol dir tot plegat?
Sí.
La infermeria d'atenció primària té un paper,
tradicionalment un paper molt rellevant
en l'atenció a diverses malalties cròniques,
com la diabetis, la hipertensió,
problemes de dolor crònica, etcètera,
en el seguiment dels pacients,
la vigilança del compliment del tractament,
l'educació sanitària.
En canvi, en els temes de salut mental,
menys fins ara,
no havia entrat a infermeria
a implicar-s'hi d'una forma sistemàtica.
I en aquest programa el que pretenem
és incorporar infermeria també en l'atenció
i el seguiment d'aquests pacients amb problemes depressius
d'una manera similar a com ho fa amb altres malalties.
Les seves funcions són, bàsicament,
l'educació sanitària dels pacients,
d'un suport psicològic i educatiu,
i sobretot també de vigilància del compliment terapèutic.
A més a més, doctor Aragonès,
heu fet, tot això és un projecte,
evidentment, que segurament té moltes pàgines,
allò que diem a vegades dels projectes,
però també heu fet un assaig clínic,
per tant, ha estat provat clínicament.
Sí, exacte.
El projecte consisteix, primer,
en dissenyar aquest model de gestió
de la depressió terapèutica primària
i després avaluar si funciona
mitjançant un assaig clínic.
Un assaig clínic, bàsicament, és un experiment.
Nosaltres vam aplicar aquest programa
en uns centres d'aquí de l'àmbit de Tarragona,
en uns centres d'atenció primària.
Es manejaven els pacients deprimits
aplicant, doncs, tota aquesta metodologia
i en altres centres, doncs,
seguien amb el tractament habitual.
I el que hem pogut comprovar,
i això tenim resultats
que estan ara pendents de publicar
o en revista, una revista mèdica,
el que hem pogut comprovar
és que els resultats són millors
en els pacients atesos segons el model
Índia, el model que hem batejat com a Índia.
En casos com aquest, doctor,
que hi ha un model que s'ha aprovat
i que, a més a més, sembla que funciona
i que dona resultats,
què s'ha de fer, per exemple,
per poder-lo implantar
perquè això es pugui generalitzar
a la resta de centres d'atenció primària?
Quin és el procés?
Molt bé.
Bé, ara cap a qui aniran els nostres esforços.
Cap a qui anirà, eh?
I justament aquest premi,
aquest premi que hem rebut,
també va orientat en aquesta direcció.
el premi consisteix en un petit ajut econòmic,
però sobretot consisteix en la realització
d'un vídeo professional
on podrem explicar les característiques
de la intervenció i de la seva aplicació pràctica
i llavors l'organització aquesta,
de Salut, que ha concedit el premi,
també es compromet a fer difusió
d'aquest vídeo i promoció
entre les institucions sanitàries, etcètera,
que pugui interessar-los i aplicar aquest model.
Per tant, això és interessant,
aquest premi, per això,
per donar-li difusió,
per donar una empenta,
m'imagino, al projecte.
Ah, exacte.
Perquè és molt difícil,
això d'anar a picar portes,
no sé com funciona exactament,
però vaja,
d'anar a explicar el projecte,
que t'escoltin,
que el comprenquin,
que l'entenguin,
és molt complicat,
tot plegat?
Bé, s'han d'anar fent contactes
i tenir sobretot una actitud activa.
Nosaltres podíem haver acabat
l'assaig clínic,
publicant-ho en una revista científica
i llavors qui està interessat
on s'ho llegeix,
ho aplica o no.
Nosaltres pretenem tenir
una actitud més activa
i hem tingut contactes
amb el Departament de Sanitat
i amb altres institucions,
perquè realment
és un programa efectiu,
perquè ho hem comprovat,
és aplicable,
perquè són mesures
realment molt fàcilment aplicables
en les característiques
habituals de l'atenció primària,
vull dir,
no hi ha res que necessiti
uns recursos extraordinaris,
per tant,
el que pretenem,
si és que això
pugui ser útil,
doncs a nivell general.
Doncs veurem com evoluciona
aquest projecte
del doctor Enric Aragonès,
però també del Josep Maria Hernández,
de l'Antònia Caballero,
el Germán López Cortacans
i el Josep Lluís Pinyol,
doncs que amb aquest grup
d'investigació...
I més de 70 metges
i 50 infermeres
que han participat
en les diferents fases
del projecte.
També en l'assaig clínic,
m'imagino tot aquest...
De fet, tenim els números aquí
de 78 metges
amb 20 centres d'atenció primària,
amb un total de 338 pacients,
veja, molta gent
que ha participat
en aquest projecte.
Doctor Aragonès,
moltíssimes gràcies,
felicitats pel premi
i que vagi bé
al futur del projecte.
Molt bé, gràcies a vostè.
Adéu, vagi bé.
Adéu.