Dos quarts i mitja de dotze, aquí seguim en aquesta cinquera hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de la història de Tarragona.
Demà, dijous, en el mar de la primavera literària, es presentarà la història de Tarragona en sis volums,
un repàs a la història de la nostra ciutat des de l'època de Tàrraco fins a l'actualitat.
Alguna vegada n'havíem fet menció en els darrers mesos d'aquesta iniciativa,
i aquesta iniciativa ara ja veu la llum pública.
La coordinadora d'aquesta obra tan singular i tan especial és la historiadora Montserrat Duc,
a la que podem saludar ara mateix a aquesta hora del matí a través del telèfon.
Montserrat Duc, bon dia.
Hola, bon dia.
Demà ja es presenta el conjunt dels sis volums de la història de Tarragona?
Demà se'n presenten dos, es presenta el que és l'obra, es comença la campanya de comercialització,
i a final d'any tindrem ja tota l'obra publicada.
Es presentaran dos? Quines èpoques?
Dos dels sis.
Es presenta el volum primer, que és de la prehistòria a la Tàrraco clàssica,
feta cura de quatre especialistes, com de fet tota l'obra, cada període històrica està fet per especialistes universitaris.
I demà presentem el volum primer, des dels primers poblaments ibèrics de Cossetània i Tàrraco clàssica,
i presentem el volum 4, que és el referit al segle XIX.
Per tant, és un volum molt oportú perquè explica, entre altres coses, com i què va ser el setge de Tarragona 1811,
a cura de Salvador Rovira.
Els altres quatre volums arribaran en els propers mesos?
Sí, segurament passat l'estiu un altre, dos més, i a final d'any els altres dos.
La qüestió és de producció editorial.
Succeeix que l'obra és bastament il·lustrada, cada volum inclou més de 200 imatges,
i aleshores hi ha tota una logística complicada.
S'ha de demanar permís a les entitats culturals que custodien aquestes imatges,
o als autors de les fotografies, o als autors dels gravats,
al Louvre, o al Museu del Prado, o a la Biblioteca de Catalunya,
on sigui que s'escaigui qui conserva les imatges,
i aleshores això ho fa una mica més lent.
És una obra complexa d'edició, que només era possible fer-la
amb l'impuls d'un editorial com Pagès Editors,
que és un editorial molt reconeguda a Catalunya,
amb un catàleg de més de 2.000 títols i 20 anys d'experiència,
que havia fet una obra semblant pel que fa a la ciutat de Lleida,
i que justament a partir d'aquella experiència van pensar
que podien intentar fer-ne la de Tarragona i potser a futur una altra,
alguna altra d'alguna altra ciutat important del país.
Ja deia, només a partir d'una empresa editorial
amb un bagatge important, tècnic i de saber fer,
podia embrancar-se en una obra tan complexa com és aquesta.
També deu ser una obra complexa des del punt de vista de la coordinació,
de la feina que ha fet o fa la Montserrat Duc,
perquè m'imagino que coordinar la feina dels diferents historiadors,
dels diferents experts que fa cada volum,
doncs, deu tenir la seva complexitat.
Com ha anat?
Doncs la veritat és que sí,
i això només s'explica perquè ha sigut una obra gestada al llarg del temps.
Fa molts anys que vam començar a parlar d'aquesta obra,
fa tants anys com set anys.
Al cap d'un temps es va aconseguir lligar els convenis amb les institucions
per fer possible la recerca, i en els darrers tres anys,
doncs, hi ha sigut una tasca intensa.
S'ha de pensar que són de l'ordre de 14 historiadors, historiadores i geògrafs,
a més a més de dos documentalistes, els que treballen en això,
i el laboratori de cartografia de la universitat,
que és el que ha fet tota la casca de plasmar sobre l'espai,
sobre els plànols i sobre els mapes, allò que es va explicant.
És una obra molt gràfica, en el sentit que és molt important el text.
Jo diria que hem intentat que sigui pedagògic,
en el sentit que té diversos nivells de lectura.
Es pot fer una lectura completa,
que seria bo que molta gent fes,
però que són moltes pàgines,
estem parlant de 2.500 pàgines de text.
Hi ha un segon nivell de lectura,
que és seguir les imatges a partir dels peus de les imatges,
que permet fer el seguiment, fer-te una idea que val d'allò que s'està explicant.
I després hi ha tot el tema de cartografia i de representació gràfica dels fenòmens.
Per tant, serà un obra útil també des d'una vessant didàctica,
per les escoles i pels instituts, i simplement visual.
És a dir, tot i que es fa amb un format paper,
amb el format en què es difonia la cultura
fins que van començar l'envencida de les noves tecnologies,
la veritat és que s'ha cuidat d'una manera molt curosa
la qüestió de tenir una gran aportació d'imatges.
A més, una aportació d'imatges jo penso que és un valor afegit de l'obra.
Intentem que siguin imatges inèdites,
no estem reproduint imatges que ja han circulat,
amb col·leccions de postals o en altres coses.
A vegades sí, però en la mesura del possible
intentem que les imatges i les representacions cartogràfiques
de les coses siguin noves, estan fetes ad hoc,
estan fetes a mida per l'obra.
Pel que explica, estem davant d'una obra única,
que no s'havia fet mai, evidentment,
i que a més presenta diferents graus d'interès pel públic,
des del més superficial o més general al més específic,
i amb unes característiques, i amb una aportació documental única.
Doncs sí, la veritat és que sí,
i estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat
de dirigir aquesta obra,
perquè jo penso que fent això fem segurament un parell de coses.
El millor que poden fer les persones
que tenen la sort de treballar a la universitat
en el camp de les humanitats,
com jo mateixa i tots els meus col·legues,
és transferir a la societat el coneixement que tenim.
I en aquest sentit, aquesta obra és una transferència.
En els camps tècnics i cientícics,
les transferències són unes altres,
són de patents o d'un altre ordre.
en el camp de les humanitats el que nosaltres som capaços de fer
és això, organitzar una exposició o crear un documental
o fer una obra, com és aquest cas,
amb la col·laboració de moltes persones,
expertes cada una d'elles en el camp del que parlen,
i que significa una aportació,
significa repensar una mica.
Cada generació té dret a fer preguntes sobre el passat,
i això és el que han fet.
De fet, a la ciutat només existien
algunes obres molt sintètiques,
sigui l'obra d'Antoni Jordà,
sigui l'obra de Maria Antonia Ferrer,
amb edicions molt cuidades,
però d'abast molt inferior.
Hi havia una obra amb una emprensida important,
publicada als anys 60,
el que va ser alcalde de la ciutat,
Josep Maria Requesens,
però que va quedar inconclus a l'edat mitjana,
no ho dir, després no va continuar,
escrivint els volums més contemporanis,
i a principis de segle hi havia hagut,
el 1900 exactament,
per tant estem parlant de fa 100 anys,
110 anys,
hi havia hagut l'obra dintre de la geografia comarcal de Catalunya,
l'obra de Carreras Cándi,
de Morera,
de Morera i Salvador.
Bé, aquesta obra,
òbviament,
responia als paràmetres en els que es feia història fa 100 anys,
i les ciències socials i humanes han avançat molt,
les preguntes que fem sobre el passat,
la forma d'explicar les coses també ha canviat,
per tant és una actualització pel segle XXI
dels coneixements sobre el passat de la ciutat,
és una mica,
per resumir molt la idea,
seria un pont,
un pont entre el passat i el present,
o entre el passat i el futur.
De fet, l'últim volum es diu cap al segle XXI,
estem ja al segle XXI.
Ja que deia de manera sintètica el que pretenia l'obra,
de manera sintètica,
una historiadora com Montserrat Duc
seria capaç de dir-nos com definir la història
d'aquests segles a la ciutat de Tarragona,
és a dir, des d'aquella època de la prehistòria
fins a l'actualitat.
Com la podríem definir, la història de Tarragona?
No, jo això no m'atreveixo a dir-ho,
és impossible dir-ho en una entrevista curta com aquesta.
El que sí que puc dir és que
hi ha un espai territorial,
l'espai que actualment coneixem com Camp de Tarragona,
que va ser espai de poblament
de poblacions que ens han precedit
doncs 20 segles o més segles.
Aquest espai ha anat acollint
etapes diverses
amb grau de desenvolupament econòmic,
tecnològic, cultural diferent.
Va ser un capital de la Romanitat,
després va viure a l'edat mitjana,
del qual en queden restes,
per això la història explica
el contrast entre imatges actuals
de la societat del moment,
en aquest cas seria la catedral,
seria el Call Jueu
o seria l'espai de la Tarraco medieval,
una ciutat que, un espai, un poblament,
unes persones que vivien i treballaven
i intentaven ser felices en aquest mateix espai
en el que nosaltres ara habitem,
van viure el setge del francès,
van maldar per guanyar-se la vida,
per progressar, etc.
van anar vivint,
van anar teixint ciutat,
una ciutat que va arribar un moment
que va superar l'àmbit de la muralla medieval
i va començar la dinàmica d'eixample
al segle XIX,
amb el traçat de la Rambla,
amb la unió del casc antic
amb la zona portuària.
Segurament el port
és un dels eixos fonamentals
que expliquen la localització,
el per què d'una ciutat
es fa ciutat en un determinat espai,
això sovint està relacionat amb factors
de caràcter físic, geopolític, etc.
I en aquest cas el tema del port
és absolutament relevant.
Com pots veure,
és impossible que jo faci una explicació curta,
però sí que he de dir que
nosaltres que som ara aquí,
en les restes, en les petjades del passat,
normalment per la via del que ha sigut espais monumentalitzats,
descobrim les petjades dels nostres predecessors.
Un espai que, per altra banda,
al segle XX s'expandeix,
la ciutat rep un gran moviment migratori
d'altres zones de les Espanyes,
i és una ciutat que entra en una dinàmica
d'industrialització molt important,
que ha tingut uns elements molt positius
de desenvolupament i de progrés,
però tanmateix una petjada ecològica definitiva,
des del punt de vista del que havia sigut un paisatge
i del que és el paisatge actual de la ciutat i dels seus entorns.
Una última qüestió, Montserrat,
no sé si la historiadora és la persona més indicada,
però com es comercialitzarà,
com es trobarà aquests sis volums
a partir de maja dels dos primers
que es presentaran públicament?
No em fa res explicar això,
tot i que aquesta no és la meva feina.
La meva feina era...
De fet, no sabia si la coordinadora ho sabia.
Persuadir els col·legues,
els millors col·legues possibles,
perquè fessin el text que jo creia que podien fer,
anar veient com anava avançant tot,
estar al cas de les il·lustracions,
dels terminis, etc.
perquè aquesta era la meva feina.
I la meva feina, diguem que,
en bona part, ja s'ha acabat,
a banda d'escriure un volum amb Tomàs Carot,
que és el volum del segle XX.
De tot i això,
la relació,
després de tants anys de relació amb Lluís Pagès,
de l'editorial Pagès de Lleida,
fa que jo, evidentment,
estigui absolutament al cas de com es comercialitzarà.
S'ha fet un preu polític,
perquè hi ha hagut molt de suport de les institucions.
L'obra sortirà, em sembla,
que sobre 460 euros o una cosa així,
els sis volums.
Es podrà finançar
amb dos anys, 24 mesos,
em sembla que 20 euros a una quota mensual.
Això es farà per subscripció.
Hi haurà una subscripció que es podrà fer
per una venda domiciliària,
o adreçant-se directament a l'editorial,
o bé també a les llibreries de la ciutat,
es podrà adquirir l'obra.
i es presentarà això.
Aquests dos primers volums
es poden recollir de manera immediata.
Els altres dos,
si tot va bé,
estaran a acabar l'estiu,
al setembre.
Jo crec que per Santa Tegla
podem tenir els altres dos volums,
que serien respectivament el 2 i el 3,
el període medieval i modern.
i després els 5 i els 6,
que són els del segle XX,
sortiran a novembre,
per tots els anys.
Molt bé.
Doncs ja hem aclarit tots els aspectes,
fins i tot de la comercialització
d'aquesta obra única,
aquesta història de Tarragona,
que demà es presentarà ja públicament
en un acte a l'Ajuntament de Tarragona.
Montserrat Tanduca,
historiadora,
la coordinadora d'aquesta història
de la nostra ciutat.
Moltes gràcies per les explicacions
i per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
A vosaltres pel vostre interès.
Que vagi molt bé i felicitats.
Gràcies.
Gràcies, gràcies.
Adeu.