...
Aquesta cançó de fons que sentim, per tant, el disc 500,
el penúltim disc dels Gertrudis,
han registrat en directe el novembre del 2008.
El penúltim perquè els Gertrudis,
aquesta banda de rumba catalana,
presenten un nou darrer treball discogràfic
i precisament demà dissabte estaran a Tarragona.
Actuaran a la sala Alcau.
Aquesta hora del matí saludem a través del telèfon
el guitarra del grup, el Javi Freire.
Javi, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ara escoltem de fons aquest Gertrudis 500,
ja de fa ben bé dos anys i escaig,
però ara veniu a presentar Tarragona el tripolar.
Com el definiries, aquesta nova proposta discogràfica que ens feu?
Bé, és el nostre cinquè disc,
en general, és un quart disc de Cança de Janeiro,
perquè l'anterior, com tu ve, acabes de dir,
és el concert 500 que vam enregistrar allà al ratmatat.
Bé, una nova cara de Gertrudis.
Bàsicament, si ho volem resumir d'alguna manera,
és una nova etapa a nivell personal i musical
i no deixa de ser una nova era que comença, vaja.
Una nova etapa vol dir també canviar molt respecte a l'anterior,
doncs? Feu propostes molt diferents?
Bé, no ens hem estat de deixar de fer res.
En aquest sentit, volem dir que hem agafat pel deixar de ser
i hem fet d'altres coses que potser no ens haguéssim atrevit en altres moments
o que bàsicament no ens venien de gust en un altre moment
i ara Gertrudis, a part de fer el que ha sigut fins ara,
és d'altres coses i també s'agrada d'aquesta manera.
Si us atreviu és perquè segurament també heu pogut madurar, no?
I precisament ara ja feu coses que potser abans no fèieu.
Sí, potser té a veure amb l'edat, potser té a veure amb la generació,
potser té a veure amb evitar una mica la rutina
que havíem agafat en els últims temps,
la mateixa manera de treballar que havíem agafat,
i és més que res un canvi d'aires.
I llavors això s'acaba influenciant molt
en el tipus de música que acabem fent.
Com ens explicaries una mica les cançons del disc?
Com us les explicaríem?
Sí, o com les definiries allò...
No totes, però si una mica...
Què ens voleu explicar?
Què ens retransmeteu a través d'aquestes cançons de Tripolar?
És una mica això, una mica que hem anat a començar,
una mica d'aire fresc,
que és el que necessitàvem cada un dels components del grup,
i una mica coses noves i experimentar una mica més.
Si abans d'experimentar, ara encara estem experimentant més
en el sentit més musical, més pur.
El concert de demà i aquests que esteu fent ara
es passen sobretot en el Tripolar,
o és una mica una repassada a tota la trajectòria del grup?
Bé, no deixa de ser un concert en el qual englobrem cançons
que no podem deixar de fer,
perquè hi ha la gent que les coneix dels altres discos,
no ens sentim obligats a poder tocar,
i llavors un bon grapat de cançons noves,
la presentació d'aquest nou treball que és el Tripolar,
i esperem que aquestes noves cançons acabin agradant
com han agradat totes les altres, que no estan ben segurs.
N'heu fet ja molts concerts o no, ara?
Bé, no, hem fet aquesta petita gireta de bars,
que estem fent a bars,
així com ahir i abans d'ahir hem estat a la Fala de Llogava,
a la Barcelona, vam estar a Vilafranca,
ara avui estem a Terrassa,
demà estem aquí al Cau,
bé, són 8 o 9 concerts així en...
En petit format.
En petit format, sí, digueu així,
en petit format per poder una mica també nosaltres
anar rodant el concert,
anar rodant el repertori,
i anar-nos trobant còmodes amb aquest nou espectacle.
Us agrada això, el petit format,
el tenir al públic allà al costat?
Sí, bé, és una experiència això de sentir valer
de la gent més propera que mai,
que sempre ha agradat a Gertrude.
i hem profilat per tornar-ho a fer.
Preveieu, però, fer una gira de concerts més grans a l'estiu?
Sí, no, no, ja hi ha moltes coses confirmades
en quant a festes majors,
sales més grans i coses en tot Catalunya,
i, bueno, ens trobem amb escenaris una mica més amples
i que encara podrem gaudir una mica més d'una altra manera,
no tant directe a la públi,
sinó també sobre un escenari que dona una llibertat
més gran que en un lloc que no et pots quasi venir a moure,
que són aquests bars.
Presenteu el disc i feu tota aquesta gira,
els Artrudis, a més, en un moment, sembla, no?,
aquest 2011,
d'una exclusió de la música en general del país,
amb molts estils i des de moltes perspectives.
què us sembla a vosaltres, tot aquest moviment que sembla que hi hagi ara al voltant de la música feta a Catalunya?
Bé, no deixa de ser una cosa que ajuda a tothom, vull dir, que la música se li faci més cas i que la música en català estigui més en boca de tothom,
a tothom li va bé, li va bé als grups, li va bé als mitjans, li va bé als seguidors, li va bé als públic, en general a tothom, fins i tot a la societat,
perquè a vegades hi havia com una mica, una reticència ficada,
depenent què, escoltada, depenent què, depenent del tipus de música, o depenent d'on vens, o depenent de la llengua amb la que cantes,
tot el que sigui somar, a nosaltres ens va bé, i quan la gent li va bé a les coses, nosaltres sempre diem,
com el difícil que és avui dia, el fet de poder treballar i dedicar-s'hi al tema de la música i tal com estan les coses,
és una alegria que a la gent li funcionin les coses i tothom ens surt beneficiat al final.
Molt bé, doncs, Javi Freire dels Gertrudis, moltes gràcies, i demà us venim a veure aquí al cau.
Molt bé, doncs a vosaltres, gràcies, som demà.
Que vagi bé, adéu.
Adéu.
Adéu.
Quan vinc del lloc, el nom no vol dir a poc, a poc ni que la memòria s'oblida el record.
La música, aquest estil rumbero dels Gertrudis, cinquè disc que treuen al carrer, es diu Tripolar, es titula Tripolar, el disc,
i, com dèiem, demà a la nit, a partir de les 10, actuarà a la sala Alcau, és un dels concerts de la programació Tarragona en Viu,
aquestes propostes musicals, concerts, música en directe, en aquesta programació que promou l'Ajuntament de Tarragona
en diferents sales de la ciutat.
Gertrudis, demà dissabte a la nit, a les 10, aquí a Tarragona.
I ara vinc del lloc, d'on la sang es torna calenta, quan la carn és més a prop, més a prop.
I he cregut convenient, marxar contra el corrent i enrampar-me a mal,
un voltatge de la gent, simplement, i he perdut massa temps volcant el dislovent,
esquitxava i dibuixava un vell, del color del cabell d'una rosa tenida de vermell,
i ara vinc del lloc, d'on tornen totes de la panxa contenta, quan venen de matar el cor.
Guai, ara vinc del lloc, d'on la sang es torna calenta, quan la carn és més a prop,
menys més a prop, menys més a prop.
Guai, ara vinc del lloc, d'on tornen totes de la panxa contenta, quan venen de matar el cor.
Guai, ara vinc del lloc, d'on la sang es torna calenta, quan la carn és més a prop, més a prop.
Guai, ara vinc del lloc, d'on tornen totes de la panxa contenta, quan venen de matar el cor.
Guai, ara vinc del lloc, d'on la sang es torna calenta, quan la carn és més a prop, més a prop.
Fins demà!
Guai, aravi, ara!
Guai, ara!
Com es Arte Blaise, arte tal com...
Gràcies!