This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Passen 10 minuts de la una de la migdia,
en recte final del matí de Tarragona Ràdio,
una recte final avui fent una mirada retrospectiva,
una mirada amb imatges, amb fotografies,
el passat més en recent de la nostra ciutat
i de les nostres comarques,
a partir d'una exposició que s'inaugura aquest vespre
a la sala d'exposicions de Catalunya Caixa,
de la Fundació Caixa Tarragona,
una exposició titulada Turisme de Postal,
una exposició de la qual ara, aquest migdia,
aquí a la ràdio en tenim els seus dos comissaris,
Ricard Ibarra, que és el director de l'Arxiu Històric de Tarragona.
Ricard, molt bon dia.
Bon dia.
I també Helena Virgili, que és la directora
de la Biblioteca Emeroteca Municipal.
Helena, també molt bon dia.
Hola, bon dia.
I a més a més ens acompanya Nando Terino,
que és el coordinador d'activitats de la Fundació Caixa Tarragona.
Nando, també molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ricard, començo per tu.
D'on sorgés aquesta idea?
Perquè em sembla que aquesta sí que és una col·laboració conjunta
de la Fundació i de l'Arxiu,
d'on sorgés la idea de fer una exposició d'aquestes característiques?
Bé, doncs com bé dius,
és una col·laboració conjunta de Catalunya Caixa
i la Fundació Caixa Tarragona
amb l'Arxiu Històric de Tarragona, en aquest cas.
I no és la primera col·laboració.
Fa uns anys vam inaugurar una altra exposició,
la de Valentí Canadell,
que va ser itinerant molt de temps
i que va tindre molt d'èxit.
I en aquesta sintonia
vam trobar una possibilitat de nova col·laboració
que s'ha concretat ara
en aquesta de turisme de postal.
El tema sorgeix
que l'Arxiu Històric de Tarragona
està en una dinàmica
de rebre fons,
en aquest cas,
estem parlant d'un fons d'imatges,
el de l'empresa Fotoraimon,
i que ens va ser ingressat
en diposi l'any 2006.
Ens va ser ingressat pel seu propietari,
Ramon Ferrer Plana,
l'actual propietari,
i s'hi ha realitzat un tractament,
s'ha descrit,
s'ha digitalitzat,
s'ha anat tractant, diguéssim,
i de seguida vam veure la possibilitat
que això podia donar lloc.
De fet,
ara fem aquesta exposició sobre turisme,
però el fons de Fotoraimon,
doncs,
temàticament,
podria donar per moltes altres qüestions.
Bé,
el cas és que,
doncs,
analitzat el fons
i vist l'interès que podria tenir
en aquest tema de turisme,
que és,
com coincidiràs amb mi,
doncs,
molt important a les nostres comarques,
es va parlar amb la Fundació Caixa Tarragona,
la receptivitat va ser,
com sempre,
molt gran,
l'interès molt elevat,
i fruit d'això,
doncs,
bé,
estem aquí presentant aquesta exposició,
que pensem que pot ser
molt interessant
i que portarà bastantes persones.
I quin és el paper
de la Biblioteca Municipal,
Helena,
en aquest projecte?
Bé,
a nivell de biblioteca,
el que hem fet ha sigut
fer una selecció
de publicacions de l'època,
en les que hi ha
molta informació turística.
Pensem que,
bé,
durant els anys 50 i 60,
moltes publicacions d'àmbit nacional
feien els seus monogràfics
dedicats a la ciutat de Tarragona,
aleshores,
doncs,
a nivell de biblioteca,
la part que hem col·laborat,
doncs,
seria en aquesta,
no?,
en el tema
de la publicitat,
tant de fer veure el turisme,
com veien el turisme
en aquella època,
com,
doncs,
la publicitat
a nivell d'establiments,
doncs,
des de restaurants,
càmpings.
Aleshores,
a l'exposició,
com que m'imagino
que s'haurà hagut
de fer una amplia selecció,
què es pot veure al final?
És a dir,
què és el que,
a partir d'avui,
mostreu en aquest turisme de postal?
Jo preferiria que del tema de l'estructura,
del discurs expositiu,
em parlés l'Helena Virgili,
perquè jo penso que ella ha estat més a sobre d'aquestes qüestions.
Jo el que puc dir és que hi ha hagut una feina de selecció molt important,
per què?
Perquè és un fons molt voluminós,
molt voluminós.
És un fons que s'estructura,
bàsicament en dos àmbits generals,
diguéssim,
un de topogràfic,
en què tenim totes aquelles postals
que va generar Fotorraimont,
referides a poblacions,
diguéssim,
i un altre d'encàrrecs de clients,
que és un calaix de xastro,
ni podem trobar qualsevol cosa.
Però en aquest àmbit topogràfic
tenim postals de 450 poblacions,
tenim en total unes 9.000 imatges,
com podeu suposar,
la tasca de preselecció,
a la tasca d'anar concretant l'àmbit territorial,
anar concretant el tipus de discurs
que se li ha de donar a l'exposició,
doncs ha sigut laboriosa.
L'Helena i jo mateix ens hem mirat,
ens hem hagut de mirar moltes, moltes fotografies,
i extreure al final aquestes 70 i pico fotografies
que conformen l'exposició ha sigut complicat.
A partir d'aquí, ja et dic,
jo penso que l'Helena explicarà molt millor que jo el discurs.
Doncs vinga, explica'ns-ho, Helena.
Què podem veure per anar fent un tastet?
Sí. A veure, l'exposició l'hem dividit en quatre grans àmbits.
El primer àmbit seria l'impacte en el paisatge,
que és una miqueta com s'ha transformat el paisatge
des dels anys 60,
que és el gruix de postals que es poden veure allà,
fins a l'actualitat.
Aleshores, una de les coses que hem volgut afegir
a el que eren les postals antigues de Fotoraimond
són unes vistes actuals, en concret són nou imatges
fetes pel Ramon Ferrer des del mateix punt de vista
que es van fer les postals als anys 60,
per veure una miqueta com s'ha transformat el paisatge.
En alguns casos ha sigut un impacte molt contundent
perquè hi ha hagut construccions a nivell de la línia de costa
que de fet van desfigurar molt el paisatge.
I en d'altres casos, com podria ser en algun espai
que s'hi va posar un càmping
i el càmping continua estant en el mateix lloc,
que l'impacte ha sigut menor
i fins i tot hi ha molta més vegetació ara,
perquè hi ha ombra pels campistes que no pas
si allò s'hagués deixat de ser càmping i s'hagués urbanitzat.
És a dir, hi ha nou espais comparats a través d'aquestes fotografies.
Nou imatges comparades.
Nou imatges que comparen la situació de fa 40-50 anys a l'actual.
Sí. Aleshores, bé, el que és la Costa Daurada,
s'ho anirien des de Cunit fins a l'Hospitalet de l'Infant, les imatges.
Aleshores, aquest seria el primer àmbit, que és l'impacte en el paisatge.
Un altre àmbit serien les infraestructures,
tot el que es va construir per donar cabuda al boom turístic d'aquells anys,
des d'hotels, càmpings, restaurants...
En aquest àmbit hi ha alguns hotels que ja no existeixen,
que es van construir en aquell moment, però que ara ja no hi són.
Per exemple, tenim alguna imatge de l'Hostal del Sol,
que recentment s'ha enderrocat.
Tenim una imatge de quan està construint-se l'hotel Imperial Tàrraco,
que també l'impacte visual de l'hotel en aquells moments era considerable,
però també a nivell de Salou o d'altres poblacions,
com s'ha anat transformant això.
Aleshores, l'oferta turística en 10 anys va créixer moltíssim,
dels anys 60 als anys 70.
Aleshores, bé, tot això, donar cabuda a tota aquesta gent que venia,
molts de l'estranger, això ho podem veure també en fotografies
on apareixen cotxes amb matrícules des de França, Anglaterra, Alemanya...
Aleshores, doncs, bé, hi ha molts detalls que són molt curiosos de veure,
de com s'ha anat transformant tot.
El tercer apartat seria el que nosaltres hem dit vida de turista,
que són les postals d'espais, doncs bé,
una platja amb gent que estan prenent el sol,
com a... no posats per fer-se la foto,
sinó, doncs, la...
Bueno, Raymond, doncs, anava per la platja
i anava fent fotografies.
Moltes vegades podien ser encàrrecs dels restaurants
o dels càmpings, i altres vegades, doncs,
ell feia les postals, doncs, a nivell més general.
Aleshores, en algun cas, veiem grups de familiars,
doncs, que posen per fer-se la foto,
però són les menys, no?
Generalment, doncs, és...
Bueno, doncs, gent que està en un restaurant d'un càmping
prenent alguna cosa, o en un bar...
O a la mateixa platja.
A la mateixa platja.
Aleshores, l'últim àmbit seria el de la publicitat,
que és una miqueta, doncs, les postals que va fer
per encàrrec dels establiments que li demanaven, doncs, no?
Veiem, doncs, d'això, doncs,
Recuerdo de Salou o Recuerdo del càmping tal,
que moltes vegades, clar, les fotografies aquestes
són les que estan en gran a l'exposició,
i fins i tot un administrador de finques,
doncs, que encarregava les postals
per poder vendre una miqueta, doncs,
els seus... els apartaments, no?
Llavors, l'apartat de publicitat
és el que va lligat amb les vitrines
on hi ha tota la informació, doncs,
des dels banderins,
tríptics dels càmpings de l'època...
Perquè això també s'exposa.
És a dir, tot aquest material també s'exposa.
Sí, sí, sí.
Perquè de fotografia és una 70, no?
Deies, de 70, de 9.000 que té el fons.
Sí, vam fer primer una tria,
una preselecció d'unes 400,
i després d'aquesta preselecció
només en podíem posar 74,
i són les que hem posat.
Però, de totes maneres,
a l'entrar a l'exposició hi ha un projector
que va passant al voltant de...
entre 300, 300 i pico imatges
que no han estat seleccionades...
Però que s'afegeixen d'alguna manera,
clar, a l'exposició, no?
Per omplir una miqueta els buits,
perquè, clar, l'espai és el que és.
Perquè quin criteri heu seguit
per seleccionar 74 fotografies?
La temàtica, també geogràficament,
m'imagino, no?
Sí.
Que estigui tot repartit...
Sí, que hi hagi una miqueta
de totes les poblacions,
però en alguns casos,
a partir del fons que hi ha,
vull dir que si d'un espai
va fer moltes fotografies,
doncs, evidentment,
aquell sortirà més que un altre
que potser no n'ha fet.
Hi ha hagut alguna cosa espectacular
que hagueu descobert
allò mirant tot el fons
que us hagi sorprès?
O realment ja formava part
de la idea preia
que es havia de tenir
de com ha transformat el turisme
aquest espai,
aquestes comarques
en aquest últim mig segle?
Home, jo penso que
totes les fotografies,
o gairebé totes,
et donen un punt
que després reflexiones
sobre el que ha passat, no?
El que va passar en aquell moment,
amb el boom turístic,
la permissibilitat
que hi va haver
a l'hora de construir,
perquè la llei de costes
doncs no existia
i llavors es construïa
primeríssima línia de mar,
coses que potser ara
no es permetrien,
doncs en aquells moments
es van permetre
i no només
a nivell d'apartaments
de tres o quatre plantes,
sinó amb edificis
de catorze plantes, no?
I llavors, doncs,
l'impacte és increïble
de veure com era
la costa en aquells moments.
i a través de la premsa
de l'època
es poden llegir
com el que ells
volien remarcar
era que se construïa
en aquests espais
tan paradisíacs, no?
Sí, clar, suposo que
ens fa reflexionar molt.
I al Ricard
li ha sorprès alguna cosa
de tot el que
heu trobat en aquest fons?
A mi, el que m'ha sorprès
molt,
més enllà de la temàtica
que hem tocat
en aquesta exposició,
és la importància
de les postals
com a elements
de difusió de l'època.
Quan veus una empresa
local, en aquest cas,
de Tarragona,
que ha fet
tot aquest volum
de postals
que ha treballat
en tantes i tantes poblacions,
doncs 450 poblacions,
no tant sols de Catalunya,
sinó també
algunes del País Valencià,
de l'Aragó, d'Andorra.
Quan veus tot això,
te'n dones compte
que realment
les postals van ser
en un moment donat,
avui encara se'n venen,
encara podem trobar,
però en un moment donat
van ser un canal...
Van de baixa.
Sí, van de baixa.
I encara en aquell moment
devien de ser
un element fonamental, no?
És clar, cap dalt,
van ser un element primordial
i això, esclar,
et porta després
a la consideració
que conservar
un fons d'aquest tipus així
és una font d'informació
molt important
i preservar-lo en condicions
i poder-lo llegar
a les futures generacions
també és un tema
molt important.
Nando,
des del punt de vista logístic
des de la pròpia Fundació,
recordem que s'inaugura avui
l'exposició...
Deixa'm afegir
que a banda de tota aquesta...
a banda de les fotografies
i de la documentació
hi ha un atractiu
molt gran
que són tres pel·lícules
de l'època
que il·lustren molt bé
el que era la vida
en tres de les poblacions
de la Costa Daurada.
Una
es titula
Tarragona
Balcón del Mediterrani
és de l'any 56
i és una pel·lícula
oficial
que explica
és com un documental
sobre...
bé, més que un documental
un reportatge
sobre Tarragona
on es veu
des de la Setmana Santa
fins a
la Diada de Sant Magí
de l'any 56
amb un narrador
tipus Nodo
que va explicant
tot el que es feia
que realment
és interessantíssim
i que...
I això ho podrem veure?
Això es projecta
a la pròpia sala
forma part de l'exposició
val a dir que
gràcies a l'Ajuntament
de Tarragona
que ens ha cedit
i al seu arxiu
ens ha cedit
aquesta pel·lícula
Curiosament
ahir en parlàvem
d'aquesta pel·lícula
amb Jordi Piqué
Això mateix
agraïments al Jordi Piqué
des d'aquí
perquè veritablement
és un document excepcional
i a banda de tot això
tenim dues pel·lícules
amateurs
de l'any 73
de dos autors diferents
una basada en Salou
i l'altra en Cambrils
però on la temàtica
va ser la mateixa
que és la vida
d'un turista europeu
que arriba
amb avió
a l'aeroport de Reus
se'n va cap a Salou
veu tot el que passa allí
des de cans
de catalans
fins a...
de tot
fins que descobreix
també
que des del port de Salou
es va conquerir Mallorca
és tot un...
Això és un documental
d'autor
i que és interessantíssim
és de l'any 73
les imatges són de l'època
evidentment
i com a document
és una passada
i el de Cambrils
ve a ser el mateix
la veritat és que
complementa molt bé
les fotografies
i jo crec que val la pena
per tant
aquests documentals
es van projectant
es van projectant
els tres
un darrere l'altre
i a part de les fotografies
que ens comentava
la veritat
això mateix
són com dues projeccions
paral·leles
una de les fotografies
que no han pogut entrar
a la selecció
i l'altre
aquests dos documentals
que jo crec que
complementen
de forma fantàstica
la selecció
de l'arxiu Raimon
molt bé
l'exposició
estarà oberta
l'exposició
la tenim fins al 22 de gener
de 2012
molt bé
i es pot visitar
cada dia
de dilluns a diumenge
sempre de 10 a 2
i de 5 a 9
hi haurà alguna altra
activitat complementària
o en aquesta ocasió no?
bé
el que tenim sempre
cada dissabte
són cada dissabte
a les 7 de la tarda
una visita guiada
per qui l'interessi
i també
bueno
com venim fent
també
dos dissabtes
mentre estigui oberta
farem
aquesta mateixa visita
estarà complementada
amb una
amb una traducció
simultània
al llenguatge
per persones sordes
molt bé
tinc la sensació
Helena
que serà molt visitada
aquesta exposició
no?
perquè ens agrada
en general
els tarragonins
en fi
en general a tothom
però ja que parlem
de coses aquí
no?
retrobar-nos
amb aquest passat
tan recent
sí
jo penso que
tot el que sigui
en imatges
la gent
doncs
els agrada
i és
bueno
és de les exposicions
que sempre
sempre hi va molta gent
doncs per això
no?
i més si és d'un passat
que molts recorden
hem viscut
i que a vegades
has oblidat
i veure la imatge
et fa pensar
amb els records
que tens
de quan eres jove
o de quan eres petit
depèn de cadascú
i pels que són molt joves
doncs conèixer
com era
tot el que és
la costa
doncs
en aquells anys
i tot aquest fons documental
en Ricard
pertany a l'arxiu històric
de Tarragona?
aquest fons documental
està dipositat
a l'arxiu històric
de Tarragona
la propietat efectiva
és del propietari
de l'empresa
Fotorremo
que és el Ramon Ferrer Plana
que ens ho va dipositar
l'any 2006
de fet
el 2006
hi va portar
la primera fase
el material
una primera part
del material
i el 2010
una segona part
del material
i vull aprofitar
per dir
no voldria
que se'm quedés
sense dir
que el Ramon Ferrer Plana
ens ho va dipositar
sense
per ser
per cap quantitat
no ens ho va vendre
perquè ens entenguem
és molt important
que el patrimoni
documental
el patrimoni cultural
en general
no es converteixi
en objecte
de mercadeig
i també és molt important
que les institucions
no hi participin
en dinàmiques
d'aquest tipus
per tant jo puc dir
que el Ramon Ferrer
va fer aquesta actuació
d'una manera
generosa
va dipositar
això en un arxiu públic
on ha pogut ser tractat
on pot ser conservat
en condicions
i on
en podem fer
la difusió
amb el suport
d'entitats
com Catalunya Caixa
i la Fundació Caixa Tarragona
perquè tota la ciutadania
ho pugui veure
molt bé
doncs avui fem
la presentació
de l'exposició
i els avancem
que segur que anirem
a fer una visita
a nosaltres
la ràdio
acompanyats dels comissaris
si ens ho permeten
per explicar molt millor
en fi
els nostres oients
que podem
que podem veure
a la sala d'exposicions
a Catalunya Caixa
Nando
permeten Nina
que avui farem la inauguració
a dos quarts de vuit
la farem a l'auditori
perquè
a banda de les intervencions
dels comissaris
que estem sentint avui
tindrem un altre convidat
que és un catedràtic
de la universitat
de la
Rovira Virgili
Salvador Anton
que és catedràtic
d'anàlisi regional
que és expert
en aquest tema
precisament
en la
no sé si dir
explotació
de la costa
del tema turístic
a partir dels anys 50
i
doncs
ens farà una
petita conferència
inaugural
on relacionarà
totes aquestes fotografies
amb el seu tema d'estudi
perfecte
tot això serà a partir
de dos quarts d'avui del vespre
a l'auditori
i a la sala d'exposicions
de Catalunya Caixa
de la Fundació Caixa Terraona
Nando Tirino
Ricard Ibarra
Helena Virgili
moltes gràcies
felicitats per la feina
que suposo que ha estat llarga
i en fi
com dèiem
quedarem d'aquí uns dies
i l'anirem a veure
gràcies
felicitats
Bon dia