Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va començar a gravar-se i produir-se els seus propis discos als 18 anys.
Va començar a fer gires i concerts als 24.
Va engegar el seu propi estudi de gravació als 26
i el seu propi segell discogràfic als 28.
I més enllà de les xifres, nosaltres ens quedem amb tota aquesta trajectòria ben precoç
i amb la seva música, la música de Pau Ballbé,
que parlant de xifres arriba a la Sala Trono a les 7 i a les 9.
Pau Ballbé, bon dia!
Bon dia!
M'agrada molt aquest abstracte que ha tret els de la Sala Trono una mica per explicar la teva trajectòria vital.
Quantes xifres, tu!
Sí, mira, això és culpa teva. Tot és cert, eh? Tot això?
Sí, sí, sí.
Deia jo que destaquem, però, amb dues xifres.
És que tu tenies un únic concert a les 7 del vespre, a la Sala Trono diumenge,
se n'ha esgotat les entrades i repeteixes, fas una altra sessió a les 9.
I tant, sí, sí, ens va fer molta il·lusió quan ens ho van dir,
perquè realment jo tenia una espina clavada en Tarragona.
I això?
Sempre que venia, tenia aquí un programa de públic.
Sí.
Sempre vam venir al Metropol dos cops, vam venir a Muma i amb Estanislau Verdet,
vam venir a Maria Coma i sempre ha estat molt bé i la gent molt maca,
però sempre hi havia allò que faltava que vingués gent, no?
I, hòstia, em va fer molta il·lusió, tot i que, evidentment, la Trono no estava petita,
però em va fotre molta il·lusió quan em van trucar i em van dir,
mira, estàs esgotat? Si vols, fem una segona sessió.
Dic, home, i tant.
Ah, sí, és petita, la Trono, estaràs com a casa, com a família.
I tant, no, no, i a mi és el que m'agrada més.
A més, som un concert especial que serà molt diferent.
Què vols dir, va? Entrem en matèria perquè no tenim molt de temps per l'entrevista.
Què vol dir un concert especial?
Bueno, és un concert diferent, diguéssim, que jo porto tota la gira tocant amb la banda,
amb els quatre músics, i sí que és veritat que durant tota la gira jo porto un pedal de l'úper,
un lopejador, en el qual hi tinc connectat la guitarra i la veu,
i començo a gravar coses en directe, hi ha algun tros de l'espectacle que sí que ho faig, no?
Però no ho faré tant, o sigui, no ho faig tant com ho faré aquest dia de Tarragona, no?
Aquest dia de Tarragona venim a duo, perquè la sala és petita,
vinc jo amb el Nico Roig, que m'acompanyarà de la guitarra i fa efectes raros i torna avisos i coses rares,
però tot el vol el basaré una mica en el lúper aquest, no?
Llavors, diguéssim que el que la gent més o menys ha destacat de la gira que fem,
ho potenciaré molt més en aquest concert, diguéssim, tot estarà basat en el lúper,
en el qual aniré, per això, gravant ritmes amb la guitarra,
guitarres a sobre els ritmes, cantant a sobre, i tot estarà una mica basat en això.
Si no heu vist mai un concert amb el lúper, és interessant de veure, és curiós de veure.
Tu ja en portes uns quants, eh? El lúper ja l'has inclès.
Sí, ja fa molts anys. Jo des del d'any 2000 que vaig descobrir Josep Farthorn anar amb el lúper sol,
vaig dir, hòstia, això és el que jo vull. Jo soc bateria, bàsicament,
i hòstia, el lúper em permetia seguir fent de bateria tocant la guitarra, no?,
i fer totes aquestes capes.
T'estalvies un munt de gent, eh?
Sí, bueno, és més aviat anar a nivell creatiu, eh?, que m'interessa, no a nivell d'estalvi.
Però sí que és veritat que serà un concert diferent perquè, diguéssim,
que reinterpretarem o reversionarem una mica improvisadament tot el que són les cançons
fetes d'una altra manera.
Això està bé perquè tocaràs cançons de tota la teva trajectòria
o, bàsicament, de lo darrer que has escrit?
Sabem que estàs, o t'has ficat, baix, en projectes de banda sonora,
sabem que, bueno, eres, tenies el teu alter ego d'Estenislau Verdet.
Què veurem de tot això en el concert?
A veure, d'entrada, bàsicament, vinc a presentar el 2010, que és el meu últim disc.
Sí.
Però sí que tocaré cançons d'Estenislau Verdet, cançons d'Uma,
que també és l'altra banda que tinc amb la Maria Coma,
i alguna versió, que a mi sempre m'agrada fer versions.
Jo crec que caurà alguna de Rallajet i alguna de la Bjork,
perquè sempre l'acabo fent.
Així que serà una mica dispers, tot plegat, treure bé.
Mil projectes musicals, els del Pau Ballbé.
En què estàs ficat, més enllà d'aquest 2010?
O estàs molt centrat en aquesta presentació?
No, no, no, que va, jo això de centrar-me no és el meu.
A mi m'agrada anar fent diverses coses alhora.
Ara hem acabat just ara de produir i gravar el disc de Maria Coma,
que ha fet un disc Asso.
Sí.
I com a segell, amb Amniotic Records, la veritat,
i també l'he produït en el meu estudi.
I realment ara estem aquests dies així com de promoció,
intentant que el disc comenci a sortir, que estigui a les botigues i tot més.
i a part estic fent una banda sonora per una pel·lícula de cine.
I entre això i la meva gira, que s'acaba ara el desembre a l'Auditori de Barcelona,
i a més ja pensant una mica el nou disco, ja vaig estar liat.
Es pot dir el títol de la pel·lícula o és prematur?
No ho sé encara dir el títol.
Val, doncs ja està.
És una espècie de documental llarg matratxa per cinema
que, bueno, encara no puc avançar amb aquesta cosa.
Pau, ja per acabar l'entrevista, fa una mica...
Nosaltres estem entrevistats fa temps, eh?
Com es tenia l'Au Verdet, recordo jo.
que el Pau Bellbé no ho sé, això ja no ho recordo.
La qüestió és que, tot i que ets molt jove,
fa molt de temps que estàs en el món de la música
i, a més, en un projecte molt personal
i fa l'efecte que ara és quan comences a tenir el camí més obert
o s'entén més, la música que fas.
Abans Estanis a l'Au Verdet era un bitxo raro, per dir-ho així.
Sí, diguéssim que jo he al·lucinat
que ara Estanis a l'Au Verdet comença a ser entès, diguéssim.
Suposo que gràcies que he fet un disc més...
més, com per entendre's més, d'una música que potser s'ha sentit més, diguéssim,
que no vol dir que sigui estàndard,
més aviat un disc rotllo Radiohead i demés,
que hi ha més gent que ho ha pogut apreciar.
S'ha començat a entendre que aquella cosa no la feia jo expressament,
sinó que era una cosa per crear vergonya aliena, diguéssim, no?
O sigui, el problema que vaig tenir amb Estanis a l'Au Verdet,
que era un projecte que feia amb lleixisme, diguéssim, era intentar crear aquest punt
de dir, hòstia, això m'agrada però no m'agrada, no?
Clar, si de cop...
Em fa vergonya dir que m'agrada, no?
Aquest tio fa un estil de merda, no?
Sí.
Però quan després vols que fa un altre disc, que dius, hòstia, això sí que m'agrada,
tornes enrere i dius, hòstia, m'estava fotent el pèl aquest cabron, no?
I amb això estem començant a notar que és ara quan hi ha, diguéssim,
és com un grup de culte, no?
Que ja no hi és, però que a tothom li agrada, no?
S'ha fet justícia.
Sí, bueno, no, però és divertit, és divertit.
Molt bé.
Pau Bellbé, escolta, moltíssimes gràcies.
Digue'n simplement, que sempre ho pregunto, va, una cançó, un tema o un moment del concert
que faràs a diumenge a la Sala Trono, que per tu sigui especial.
Per mi és molt especial i sempre ho dic i la gent riu, eh?
És a dir, l'única que em s'ha obert al concert del concert és la que no és meva,
que és la de Radiohead.
Quina és?
Quina toques de Radiohead, Pau?
Toco la de Motion Picture Soundtrack, que és l'última que tanca, el disc guitar.
És un disc que a mi em va marcar molt.
És un disc que després de les Don Peter van fer, que molta gent es va desencantar
i a mi em va al·lucinar.
I realment, quan la toco, torno a tota aquella època, no?
L'any 2001 i, bueno, una passada.
Vale.
Home, ja sé, doncs, l'única que més t'agrada és l'única que no és teu.
Sí, ja sé que sí.
Els que vinguin ja ho harán el meu discurs pessimista, que ja es marcarà la casa.
Doncs, Pau, ell bé, es tracta en directe, us ho recordem.
Diumenge, a la Sala Trono, doble posada en escena, doble concert.
A les 7 ja no hi ha entrades, però per les 9, en aquest concert extra,
doncs encara en podeu aconseguir.
Em sembla que en queden encara unes 20, com a molt.
Ui, doncs no tantes, eh?
Ja ens quedem a fanya.
De fet, es poden comprar no només per internet, que estan a la meva web, es poden comprar.
A la teva web, que per cert, visiteu-me.
Sí, bueno, allà hi ha de tot.
Si voleu veure vídeos en concert i de més, allà estan, pau.com.
Però també es poden comprar, m'han dit, a Xiva Músic, de Tarragona, a la botiga,
de Bat a Bat, de Reus.
Sí, sí, sí, sí, això teníem entès.
Doncs, Pau, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Trencant-nos fèmols l'un a l'altre sense fer-ho expressament
És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple
Tant amor cert que s'encerta i tan poca conjunció
Que man fort les margarides que eren totes de cartó
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també
Però això ja n'és comestible, això ja són els versers
Mantenint la compostura, recosint els descosits
Deliviem les noves guies per no ser uns desagraït
Gràcies.