Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí.
Cent anys.
Això, lògicament, ho vam fer a l'abril, al centenari, el dia 27 concretament, data de 1911.
Tenim registrats aquests aconteciments, que un senyor se van reunir, van fer la primera assemblea,
el primer local social, el primer president, el 1911, el qual ignoràvem fins a no fa gaire temps.
I bé...
Ah, que no el sabíeu que havia començat això?
No, nosaltres comptàvem a partir de 1950, perquè després, clar, la Guerra Civil i tota aquesta cosa que venia bé,
tampoc tenim dates que ens enfoquin de cara a que això va existir o no va existir.
El que sí que tenim són que algú ens ha portat a la llum, diguéssim, que la data de 1911,
si bé a 1901 ja va començar a parlar algú del centre, i a 1977 també, però fins a 1911 no teníem concretament
la sabidoria, diguéssim, que hi va haver això, un president, un local social per amb ells, i una nova junta.
Passa que d'aquella època no teniu rebullida, el que més teniu documentació és a partir dels anys 50.
Sí, nosaltres ja comencem a partir dels 50, que és quan tenim tota la relació ja pròpiament nostra, diguéssim.
On està situat, ubicat, físicament, al centre cultural de l'Aragó?
Sí, estem al carrer Pau del Protectorat, número 14.
Això és a tocant a la plaça dels carros, pot ser cap a baix?
Sí, a dalt, gairebé ara tocant al Palau de Congressos.
Val, val, val, val, val. Això és una mica més.
Molt propiet del Palau.
En aquests, clar, 900 anys, però sí en aquests 50 anys, no?, que en teniu més constància,
senyor Llobet, com ha canviat tot plegat, l'associació?
Bueno, suposo que, esclar, a través dels anys, a través dels temps,
cadascú que ha estat lluitant per aquesta entitat,
doncs ha fet, lògicament, el que ha pogut.
Hi ha hagut sempre molta unió, això sí.
Els anys bons van ser els anys 60 i 70, tenim constància d'això.
I bé, ara, doncs, és un moment crític, molt delicat,
en el qual tots sabem com estem,
estem molt delicadets també nosaltres,
però bé, els que som ara haurem d'intentar aguantar
i esforçar-nos per fer les coses com s'han de fer per partir endavant.
Bé, és que quanta gent formeu part del Centre Cultural de l'Aderú?
Som aproximadament uns 170 socis, això vol dir que cada soci pertany a una casa,
tots els membres de la casa són socis, evidentment, com que es reflecteix un,
tots els altres són socis, vol dir que tenim un grup molt elevat de gent que es fa costat.
170 socis amb totes les seves famílies.
Exactament.
Tots són de procedència aragonesa?
No, no, no, n'hi ha que són catalans, n'hi ha que són catalans,
i pròpiament dit, vull dir, nosaltres pertanyem encara al passat,
però els nostres fills d'això són nascuts aquí,
i els que venen al centre són molts catalans.
És més, tenim balladores catalanes que ho fan molt bé,
i són catalans que van, són dels castells de Tarragona també.
Ja és aquesta nova generació, ja nascuda aquí,
perquè de gent que ve de l'Aragó i que s'instal·la a Tarragona,
no n'hi deve haver molta ara ja.
Dona, ara per ara no n'hi ha gaire,
és més bé del que estan assentats d'abans, ja diguéssim,
n'hi ha molta, gent aragonesa aquí n'hi ha molta.
Però això passa el moviment aquest als anys 60.
Sí, ara, bueno, no.
Passa que als anys 60, com qui diu, fa quatre dies,
i és simplement una qüestió d'una generació, no?
Correcte.
I ja està.
Què feu normalment, més enllà de les festes del Pirat,
que ara en parlarem?
Quin programa d'activitats es seguiu durant tot l'any?
Bueno, durant l'any fem la festa de...
després d'això ve Sant Valero, que és el 29 de gener,
ara de Carles Nadals també fem castellada,
fem una mica de Nadal també una miqueta de festa,
i després fem Sant Jordi, el més relevant és això,
i bé, alguna més que n'hi ha que ara no m'he ve...
Però vaja, fem tots els aconteciments que podem,
fem conferències, fem actes públics de tota mena,
i tot el que podem, tot el que estigui al nostre abast, ho fem.
I el local del carrer Pau del Protectorat
va anar servint també de casal de trobada.
Sí, exacte, és una casa que és nostra, és nostra pròpia,
és tot l'edifici nostre, anem pagant lògicament,
però és nostre i això és un avantatge,
doncs jo crec que digne per tots els que contribuïm a...
Us trobeu allà, encara que no hi hagi cap excusa concreta, eh?
Sí, sí.
Us aneu anant trobant per fer les reunions, per fer xerrades...
Cada dia, si la gent vol i vol venir,
doncs estem oberts a tot,
i el que passa és que com no hi ha una persona adequada
per estar obert tot el dia,
doncs no ho podem fer, però...
Bé, la lluita és per això,
perquè estigui obert el màxim possible.
Doncs entrem, si et sembla, Manuel, a les activitats,
perquè, clar, jo crec que la festa grossa
que organitzeu des del Centre Cultural de l'Aragó
és per aquestes dates, és per la verge del Pilar,
o sigui que ara és la vostra.
I això demostra aquest superfulletor d'actes,
programa d'actes més que fulletor, eh?
Que heu portat, a més,
amb l'orgull aquest de dir que fem el centenari.
I això ho fem pel públic en general, eh?
Per tothom, que també és l'excusa per conèixer-la.
Que si els portes estan obertes per tothom.
La comunitat aragonès ara ja, doncs, barrejada, per dir-ho així, no?
Sí, sí.
Doncs explica'ns les activitats que han passat,
que si no ens farà molta ràbia, però què ens queda?
Perquè jo crec que aquest cap de setmana serà potent, no?
Bé, per exemple, avui tenim un concurso de dolços i truites,
i aquesta cosa que normalment se fa entre les dones i els homes,
i aquestes coses...
Perdó.
Després n'hi ha una mica d'aconteixement de la bellesa,
del tema dels avis,
que fem cada any també.
L'homenatge, també.
L'homenatge, exacte.
I després demà, doncs, n'hi ha, penso que hi ha una conferència,
si no recordo malament, n'hi ha una conferència,
i el dissabte és la...
Ja comença el plat fort, diguéssim,
que és l'acte de la Caixa Tarragona,
que fem la presentació de les dames i reines dames,
i aleshores aquí n'hi ha una mica d'aconteixement ja en la laudística,
la coral...
Bé, aquest acte ja és relevant,
mereix la pena contemplar-lo.
El de dissabte, deies?
El del dissabte.
A quina hora comenceu?
A les 7 de la tarda.
Molt bé, molt bé.
Això ho feu, però, a l'Auditori de Caixa Tarragona, no?
Sí, aquí al Pere Martell.
Va, ho feu a un lloc més cèntric,
suposo també per donar més cobertura,
perquè pugui venir més gent.
Sí, bé, molt amablement on se deixa en el local.
Fa molts anys que estem entrolats amb ells amb aquesta qüestió,
i doncs estem molt agraïts de Caixa Tarragona,
i doncs any, tres anys, ho fem allí.
Però després, a partir de les 10,
després de tot aquest acte més protocol·lar,
i a partir de les 10 us traslladeu
al tincladó número 4 del Mollacosta, del port.
Correcte, sí.
Sí, què feu, què feu allà?
Allí fem una miqueta més de barull.
Allí fem una mica de pica-pica,
després tenim una verbena,
doncs, bé, també s'ha d'invitar tothom que vulgui acudir.
Molt bé, això serà dissabte.
No faltarà per ningú allí, segur.
Val, ja m'ho penso, perquè, escolti,
o sigui, el tema del menjar, a l'Aragó com ho portem?
Bé, hi ha coses que aquí es desconeixen molt de l'Aragó.
Sí, no?
Sí, hi ha coses molt bones que realment aquí no...
Salvo que hi hagi algun lloc que es destini a això,
no es coneix realment.
Hi ha coses molt bones.
I aprofiteu també les festes per donar...
Aprofitem una miqueta, sí.
Per també expandir la gastronomia.
Exacte.
Diguéssim, molt bé.
Això serà dissabte a la nit.
Per diumenge ens heu preparat una activitat al Palau de Congressos,
a la tarda, no?, perquè tothom puguem descansar.
Sí, és el festival de jotes que fem cada any també,
que ho fem al Palau o...
Allí en podem també, sí, esclar,
però el Palau és essencial.
Diria que pot ser un dels actes més multitudinaris,
això de les jotes, esclar, tira moltíssim.
Sí, perquè a la gent li agrada, eh?
La gent, quan veu les guitarres van dur i el ball i això,
doncs jo veig que li agrada a la gent i és multitudinari, sí,
que ho deix molta gent, sí.
Però és de veure ballar jotes i estar assegut o de ballar-ne també?
No, bueno, jo no...
La meva missió és una altra.
D'acord.
Diumenge a les 7 de la tarda, eh?
Sí.
Al Palau de Congressos, esclar,
una de les activitats que no pot faltar,
festival de jotes.
Ens traslladaríem a dilluns,
perquè durant tota la setmana hi ha actes,
actes més pausats, no?
Sí.
Una conferència, estic veient per aquí,
expliqui, expliqui vostè mateix.
Sí, el dilluns
hi ha una conferència
sobre l'escultor aragonès Gargallo,
a càrrec de la senyora Maria José Lasala,
que, doncs, també transmetrà
tots aquests sentiments
que aquest home a través de la seva estància aquí,
diguéssim, va fer, que va fer molt.
I, doncs, bueno,
és una conferència interessant,
és molt important, eh?
Per nosaltres, almenys, és molt important.
I després, doncs, el dimarts
també hi ha un desfile,
diguéssim, del traslladament de la Verge
del nostre centre
a l'església dels Caputxins,
que és un aconteciment
que també el valorem molt,
perquè, torno a repetir,
el Pugui de Tarragona
se vol que molt,
i a tothom li agrada,
i toquem i cantem,
o sigui, tocada i cantada de jotes.
I, bé, doncs,
és un recorregut que és bonic.
És bonic.
Però on passareu?
A veure.
Sortirem del centre,
pujarem al carrer Mendes Núñez,
sortirem a la Rambla,
baixem a la Rambla,
i entrem a l'església dels Caputxins.
No és difícil de...
Això serà dimarts...
Dimarts.
A quina hora?
Perdó, dimarts...
Això serà dimecres, perdó.
Va, doncs, hem saltat.
De fet, és el dia,
és el dia de la Verge del Pilar, no?
Ja deia, jo dic que és una...
No, el dia de la Verge és el dijous, no?
O estic ara a això?
No, crec que és dimecres.
Ai, dimecres, perdó.
Sí, sí, sí.
Llavors anem bé, anem bé.
Dimarts és el recorregut de la Verge
i dimecres és la missa sobre la missa Baturra,
a l'església,
que jo també vaig una miqueta...
Doncs dimarts és el trasllat de la Verge,
fent aquest recorregut,
la traslladem,
i dimecres, que és el dia del Pilar,
doncs fem la missa Baturra
a l'església dels Caputxins,
per tot lo alto,
també hi ha moltíssim públic,
moltíssim,
i jo estic agraït a tothom,
perquè veig que hi ha molta gent
que encara que no sigui manya,
doncs se vol que a nosaltres també,
i doncs, bueno, això és d'agrair.
Doncs, després de la missa
tenim ja el dinar de Germanó,
al del Ciutat de Tarragona,
i bé, allí passarem la tarda
i també cantarem i ballarem una miqueta
tot el nostre cante ja...
O sigui, passarà de la part més religiosa,
més rígida i protocol·lària
a la part festiva, que és el que tenen les festes.
Clar, el vostre dia gros
és dimecres, evidentment,
però la festa encara coeja
fins al dissabte vinent.
I aquesta hem parlat
de que dijous, per exemple,
doncs teniu una audició
d'una coral russa?
Sí, sí,
tenim uns senyors
que se van prestar
a fer-nos una demostracioneta
de tot això,
de com canten i com ballen ells,
doncs sí, ho vam acceptar,
és molt gratificant,
molt gratificant, això ens agrada,
que vingui la gent
a veure'ns i oferir-nos d'aquesta manera,
tot ho tenim, per suposat,
a l'abast de tothom,
i bé, farem aquesta d'això,
a veure, no ens coneixem personalment,
però ja ens coneixerem
i esperem que agradi també això.
Això serà dijous, divendres,
en el mateix centre,
tindreu una conferència
a càrrec de l'arcabisbe,
de Monsenyor Jaume Pujol,
i el de dissabte
rematem la festa
amb una altra conferència
sobre la memòria històrica
del mateix centre,
un autohomenatge
amb aquest centenari.
Sí, aquí és on s'explicarà
una mica tot el contingut
de tots els majorment,
si tant,
les reines d'ames
de tots aquests anys
i tots els actes majoritaris
que ha pogut haver-hi.
Acabareu amb música.
Clar.
Doncs, escolta, molt bé,
moltes felicitats
no només per aquesta nova celebració
de les festes del Pilar,
que clar, us toca de molt a prop,
sinó per aquests cent anys,
aquest centenari
que a més us ha vingut una mica
així de la nit al dia,
de dir,
ostres, som més vells
del que en pensàvem.
Sí, sí, sí, pensàvem
que no teníem aquest currículum
i sí, exactament el tenim.
Ara la qüestió és
si això ve del 1911.
Sí.
La qüestió és intentar recopilar,
diria jo,
material, documents...
És una mica difícil
llevat que, bueno,
n'hi ha un senyor
que s'hi ha dedicat
a buscar
i ho ha trobat,
però, esclar,
va n'hi haguer la Guerra Civil
entre mig,
que va n'hi haguer molt
de desordre,
i després de la guerra
també, lògicament,
fins als anys 50
no van començar
les activitats.
Nosaltres, per exemple,
no ho tenim així.
Bueno,
tenim el que tenim
i no podem allargar-ho més.
Vull dir,
gràcies a que sabem
que hi havia
una assistència
del nostre centre
en aquest any,
que és el que celebrem
aquest efemèrides,
però no hi ha res més.
és això.
Doncs vinga,
és una bona excusa
aquestes festes
del Pilar d'enguany.
El dimecres serà
dia 12 d'octubre
per conèixer
el Centre Cultural
de l'Aragó a Tarragona.
Avui n'hem parlat
amb el seu president,
el Manuel Llobet.
Doncs que vagi molt bé la festa.
Moltes gràcies.