Acabem de situar-nos ara mateix a la plaça de les Cols
i totes estan anant increïblement puntuals.
Avui per fer aquesta retransmissió de la Cerca Vila
ens acompanya en Pitu Rovira,
amb ell el coneixereu com a president del Gremi de Llibraters,
però ara aquests dies es treu la caputxa de Gremi de Llibraters
i és el cap de colla, podríem dir, dels portants de l'Àliga.
Pitu, bon dia, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Portant de l'Àliga, veterà, experimentat,
una de les persones que vas impulsar la baixada de l'Àliga
que ara s'ha convertit en una festa multitudinària.
Com estàs veient aquesta festa?
Bé, doncs, pràcticament segueix el ritual i l'ortodoxia
que ha de portar tot això.
L'evolució és la mateixa de cada any.
Ahir vam encertar...
Bé, és impossible.
Se'ns agosten els diables,
que són els que ens salen el seguici amb el seu ball de...
de Sant Miquel.
Doncs, sí, sí, tot està anant molt puntuant,
ara baixant cap aquí a la plaça de les Cols,
ho comentàvem,
que han arribat en poc més de 10 minuts
des de la plaça de la Font aquí als diables.
Sí, han arrencat puntualment
després de les tres senyals,
dels tres coets que es llancen
des de la taulada de l'Ajuntament
i els diables ja els tenim entrant
amb les seves carretilles a la plaça de les Cols.
La tradicional olor de pòlvora,
molta gent ben preparada, ben equipada,
amb caçadores texanes,
amb barrets que jo me l'he deixat,
tot sigui dit de part.
Jo cada any dic que em fan respecte,
els diables, no sé si en tu te'n fan.
Bé, no, més o menys hi estic acostumat
perquè, com a els de l'Àriga,
pertanyem a l'entitat del Ball de Diables,
de fet és l'entitat que el va recuperar
ara fa 25 anys,
i bé, tot aquest moviment de pòlvora
i de carretilles,
doncs hi estem acostumats a ajudar-los
i a ballar amb tins quan ens convé.
I certament, com tu deies,
hi ha tota una munió,
sobretot de canalla,
tapats aquí del davant nostre
on tenen uns quants tapats fins dalt de tot
per evitar que les espurnes
els hi cremin els braços i mans.
Escolta'm el so de les carretilles
que ara estan enceses,
acaben d'entrar al soptrot.
Ara han entrat el vocifer, la diablesa.
Ara ja podem parlar.
Acaben d'entrar el diable i la diablesa, no?
Ells són els que porten aquests saptrots tan singulars
que va dissenyar.
Saptrots carregats de carretilles
i ara el que faran serà tirar uns quants sortidors
i faran una carretillada aquí a la plaça de les Cols,
que és l'encesa,
tots els diables alhora,
i l'encesa dels saptrots
del llucifer i de la diablesa.
Sí, fer que porta un barret de copa,
en senyal del senyor del poder també, no?
M'imagino.
Sí, aquest barret és molt característic
del llucifer del camp de Tarragona,
en altres llocs porten un altre tipus de barret,
però aquest barret de copa
és el que normalment porten
el llucifer dels valls de diables parlats,
que no de les colles de diables,
que són unes altres llocs.
I això hem de distingir el que són
els valls de diables
de les colles de diables.
Els valls de diables són aquells que després,
com el de Tarragona en aquest cas,
representen i expliquen
i reciten versots
com faran demà
l'arribar a l'Ajuntament.
Demà i també aquesta nit,
perquè de fet no només d'Ames i vells,
que ara venim també de la primera representació
que després podeu sentir
en diferit de Tarragona a la ràdio,
no és l'únic vall parlat,
el vall de diables també en té,
el vall de Serra Llonga,
el vall de Pastorets,
el vall de Gitanes,
molta riquesa, no?,
en aquest sentit.
Sí, de fet aquí a Tarragona
tenim tot el ventall
de valls parlats
que es representen
a altres llocs de Catalunya, no?
Per això el fa singular
tot aquest acerc a vila,
tot aquest seguici popular de Santa Della.
I ara hi encenen
els portadors.
i el migó
l'està un poc a pan, eh?
Molt de fum,
molt de color.
Avui el fum difícil
de dispersar també el fum,
perquè està fent una tarda molt agradable
i amb poc vent.
Sí, però a part del soroll
que fan les carretilles
a l'explotar
i dels sortidors,
la llum,
la llum que desprenen,
el fa certament espectacular
aquest moment
de l'encesa conjunta
de totes les carretilles
dels diables.
Els diables que són,
els cobren aquesta acerc a vila popular,
sempre són els elements de foc,
els que es van obrir en pas,
d'una certa manera,
no els que van fent espai perquè puguin passar la resta de la vida.
De fet,
el seguici de la cercavila de Santa Tegla
està estructurat primer en tots els elements de foc,
encapçalat, com tu deies,
del Vall de Diables.
Automàticament després ja ve
el drac de Sant Roc,
que és un altre dels elements de foc,
i després anirem veient tots els altres grups de foc
i en seguit ja venen totes les bèsties,
diguem-ne,
pacífiques,
podríem dir,
que no descarreguen foc
i que el seu ritual ja és un altre.
Sí, perquè aquests fan bastanta impressió,
eh?
el drac de Sant Roc ja s'acaba de situar
al centre mateix de la plaça de les Cols
i ara l'encenen amb tots els punts
de distribució d'espurnes que té,
que Déu-n'hi-do.
Aquest és un dels pocs moments
que el drac encenca tots els seus punts de foc,
la boca,
les ales,
la fua,
i que va regant
amb totes aquestes espurnes
tota la gent que hi ha al seu voltant.
Les espurnes que ara ja es van apagant,
es va apagant,
acaba de...
el ball circular,
sempre, no?,
per anar escampant les espurnes.
Sí, per anar regant a tota la gent
que hi ha al voltant.
Val a dir que,
tot i l'especularitat d'aquestes bèsties,
el risc també és mínim de crevada,
eh?
Perquè també és un tipus de foc
que en un moment sí que et pots fer
una petita cremada
amb un braç
o amb un coll,
però tampoc res d'una cremada,
allò d'un grau
que sigui perillós, no?
I ara entre el bou...
I ara entre el bou,
que Déu-n'hi-do la...
Que també pots veure
que va carregat a les banyes
i a la boca
amb unes quantes carretilles
en plan sortidor,
que ara les encendran,
i que també regarà tot el públic.
Són elements
que s'han anat recuperant
des dels anys 80
de cap aquí,
del que va ser tota la recuperació
el seguici popular,
però no es van recuperar la bava l'ar,
sinó que estaven extensament documentats
a la història de Tarragona
i la majoria d'aquestes peces
van començar a estar documentades
cap al segle XIV-XV.
Sí, de fet es va fer un treball primer etnogràfic
d'estudi i el per què de cada peça
i de cada element
per seguir un criteri adequat
i un criteri amb coherència, no?
I ara ja podem veure el bou
amb la testa aixecada
i regant amb aquestes espurnes
amb una munió
de sobretot
de gent jove,
de gent jove,
molt jove tapada amb els barrens de baix.
Una mica inconscients i ben preparats,
això sí, eh?
Bé, vull dir,
participar en això,
com participar en el correfoc,
un ingredient important
és el de la inconsciència,
també.
Una inconsciència controlada,
evidentment,
però hi ha de ser, no?
Ara el bou
que dansa fent cercles
al mig del Pla de les Colts
passen ràpid, eh?
Van...
Sí, home,
això va bé
per no trencar el ritme
de tot el Cercavila.
Hi ha una cosa
que si em deixes apuntar-ho,
tant el drac de Sant Roc
com el bou
com la brívia,
que són tres elements de foc
i després veurem el Lleó,
també pertanyen
o són portats
per barris
de la ciutat de Tarragona,
que d'alguna manera
podrien substituir
els antics gremis
que eren els que
portaven
tots aquests elements
del Servici Popular.
Aquest, el drac
que acabem de veure passar,
havia estat recuperat
pels veïns
del carrer del cost del Bou,
per exemple,
el Bou,
si no m'equivoco,
eren els veïns del Port,
no?
Els que l'havien recuperat?
El Bou, no,
el Bou són de Sant Pere i Sant Pau.
Sant Pere i Sant Pau.
El Port són el Lleó
i la Víbria
és de la colla de Diables
Boramart,
que van recuperar la bíblia
amb l'element de foc
que en tot el seu llibre.
La bíblia,
per descriure'n una mica,
diríem que també
és com una mena de drac,
però més complex,
amb cap d'àliga,
amb un cap d'àliga,
amb cua de serp,
és una figura
sovofrògica
que barreja
aquests tres elements,
el cap de l'àliga,
les ales de drac
i la cua de serp.
Té molts punts
de foc
i avui
en aquest punt
li encenen
tots els seus punts,
els de la boca,
els de les ales
i els de la cua.
De fet,
és un element
que quan està tot encert
és certament espectacular
perquè totes les carretilles,
en aquest cas,
porta sortidors
que es pulsen el foc
d'una manera vertical,
no rotatòria,
com més quan li posen carretilles.
Però aquest és un element
que quan la gent
que hi ha a les escales
de la catedral,
en aquest cas,
i a baix
a la plaça de les cols,
és certament espectacular
tota l'encesa
d'aquest element.
Ara està ballant
cerimoniosament
la víbria
al mig de la plaça
de les cols
a l'espera
que li vagin encenent
aquests punts de foc
i el ritme dels tabals.
Tots aquests elements de foc
acompanyats per timbal,
sempre.
Sí,
perquè és un element,
és un instrument musical
que li va molt bé,
que pots fer diferents
i que són
i que a més
és el sortidor.
Tocat amb força
és el sortidor,
no?
els portadors
de la víbria
demanen
al públic
que els acompanyi
i ara
ja estan encenent
tot el sortidor.
Escoltem com xiula.
El cel s'ha tornat a color taronja, eh?
Sí,
aquests sortidors
que havíem posat
són xiuladors,
són que fan aquest so
que és el que ara...
Va saludar la gent.
Com hi ha escut...
O va veure.
No,
com hi ha escut
amb altres elements,
va saludar
el públic
que ja ha assegut
a les graons
de les escales
de la catedral.
D'altres ja ho veurem
més endavant
que s'atreveixen
fins i tot
a pujar
fins a mitjà
amb altres escales.
La víbria
que portava
que es cabell
se'n ve la cua
i el mocador
de la colla
que li han penjat el coll.
Jo no sé
si l'hi havia vist mai
el mocador
de la colla
penjat el coll.
Sí,
habitualment
porta aquest element
i ara entra
al ball de Serrallonga
amb els seus trebucs,
amb les seves armes
de banc càrrega
fent-los expulsionar.
Aquest és el ball
de Joan de Serrallonga
que representa
doncs això,
aquest bandoler
mític
de la nostra terra
i que a Tarragona
va ser un dels primers llocs
que van recuperar
aquest ball parlat
d'en Joan de Serrallonga.
Un ball
que està documentat
per primera vegada
a Tarragona
així com a ball parlat
del segle XIX
però segurament
ja se'n feien
representacions
anteriorment.
El Serrallonga
és un personatge
que data
del segle XVII
i ha format
part ja
del nostre imaginari
col·lectiu
com una mica
Robin Hood català
potser, no?
El bandoler
que robava els rics.
De fet, és un bandoler
que no és originari
ni del camp de Tarragona
ni de l'enquetes terres
sinó de les guilleries
allà
del Montseny
però que sí que la seva fama
es va extendre
per tot Catalunya
i el bandolerisme
va ser un fenomen
evidentment
que els vam trobar
arreu del nostre país
i aquí fan la representació
del que seria un ball
amb una escenografia
molt peculiar
de Joan de Serrallonga
i el bandoler
i la seva dona
i el seu fill
estan al centre
de la rotllana
que van formant
els bandolers
i acaben
disparant
tots alhora
les seves armes.
uns trabucs
que per cert
són bastant
feixucs
de portar.
Sí,
perquè són allò
que se'n diuen
unes armes
davant càrrega
perquè
aviam
es carrega
la pòlvora
pel canó
o sigui
per l'obertura
que després
surt l'explosió
i ara estan a punt
s'han posat en cercle
tots quiets i parats
al voltant del seu cap
del Serrallonga
la dona i el nen
i a punt de disparar.
I aquest ball
com tots els balls
del Camp de Tarragona
incorpora una peça
que és el Diable.
Aquest Diable
el veiem representat
o el Dimoni
en aquest cas
el veiem representat
en diversos balls
en el Camp de Tarragona
com és
amb el Joan de Serrallonga
amb els balls de bastons
veiem que també incorpora
aquesta peça
molt i molt característica
del nostre territori
i en aquest cas
del Camp de Tarragona.
Ve d'aquí
que han disparat
tots alhora
menys un.
Com es diu
quan disparen tots alhora?
Té un nom, no, això?
Suposo, no ho sé
però hi ha una cosa
que cal observar
amb el que et deies tu abans
el soroll de sordidor
que fan aquestes armes
que si ens hi fixem
tots els bandolers
porten taps a les orelles.
Ells sí, nosaltres no.
No, però cada vegada
que disparen
i són moltes
durant tot el seguici.
I aquest element
al ball de Serrallonga
en aquest cas
ja no està acompanyat
pel ritme dels treballs
sinó que està acompanyat
per gralles
i tenores
per un grup de sonadors.
I ara fins aquí
han acabat
tots els elements
de foc
que són els que em fan por a mi
que són els que et veus
a tu
i tots els que fan soroll
com són
el ball de Serrallonga
i ja veiem uns personatges
vestits de groc
amb un mocador vermell
al cap
que amb els peus
van retirant
les restes de carretilles
de tots els elements anteriors
i en pocs moments
veurem a entrar
l'àliga de Tarragona.
Aquests són els teus, eh?
Aquests són els meus col·legues.
És de les primeres vegades
que veig l'àliga
sense haver-hi estat
per a vostè.
Doncs la liga
que s'està enfilant
ja al capdamunt
del carrer Major
a punt d'entrar
a la plaça
és un element
imperial.
Ara hem fet
el canvi de portador
serà el que farà
el ball
i podrem veure
com aquí
engresca
la gent
a la plaça
de les Cols
i si no m'equivoco
és una de les peces
que s'enfila
si pot
quasi fins al capdamunt
de les escales
de tot a dalt.
Podem veure
com mou el cap
amb el Piqui porta un colom
de color blanc
en guany l'estrenem
el colom és nou
aquí desnou de guany
i a l'any
hi portava una ampolla
de xartres
bé
el dia 21
l'àliga
es permet
es permet
com a senyora
que és
de
de canviar el colom
per una botella de xartres
uns petits accessos
propis de la festa
normal i corrent
aquesta és una peça
que sobretot
la canalla
li té un especial
un especial admiració
i un especial carinyo
i ara podem veure
com ja s'enfila
per les escales
de la catedral
i si la deixen passar
és capaç de pujar
fins d'ala
és una peça
fins on la deixen
doncs sí
sí
li van fent pas
la gent
es va aixecant
com pot
perquè les escales
estan plenes
a més no poder
i l'estan
pujant fins dalt
ja gairebé hi són
és una peça
molt singular
perquè està feta
de lleutor
i d'aquestes
no n'hi ha gaires
és l'única
en tot Catalunya
que no és una peça
fabricada
amb fibra de vidre
i altres materials
està fabricada
com tu deies
amb lleutor
damunt d'una estructura
de ferro
per l'Antoni Mas
el ferrer de Vilasega
que és un artista
és el mateix
que ens ha fet
la producció
d'Àlica Petita
i ara ja ha donat
el tomb
aplaudida
per la gent
i bé
és un moment
espectacular
que és més difícil
pujar-la o baixar-la
perquè ara estic veient
aquí uns seriosos esforços
per mantenir-la
la persona que la porta
doncs ha de tindre cura
ha de ser valent
ajudat pels seus companys
guiant-lo
però ja hem vist
que li ha sigut
relativament fàcil
de fet
ara acaba de copiar
el pilar
de les colles castelleres
pujant i baixant
les escales
la Lliga
que dansa en cercles
al mig de la plaça
La Font
el ritme de l'emperito
de la roca
que de fet
no és la música
del ball de l'àliga
n'hi ha una altra
que és com a més cerimoniosa
Sí, del ball de l'àliga
l'interpreten
a l'arribada
a l'Ajuntament
però sempre
que circula
pels carrers
de la ciutat
va acompanyada
d'aquests pas dobles
el emperito
el pequeto
el xocolatero
i el pequetero
i d'altres
fixem-nos que
és una vista
que quan ha arribat
aquí
era molt esperada
i és la que més estona
sigui estat aquí
ballant
això sempre
hem tingut una lluita
amb els regidors
de cultura
que ens fan anar
de pressa
però
sempre desobeint
les seves indicacions
fem disfrutar
la gent
anem acompanyats
d'una banda de música
en aquest cas
de Vilanova
i la Geltrú
la banda musical
i és una escola
de música
del mestre Montserrat
amb un so espectacular
i què ha passat
amb l'emperito roca
que és la música
que estem sentint ara
perquè
com deia
no és la música original
però s'ha acabat
convertint
com l'himne de les festes
vau ser una mica
vosaltres
que el vau introduir
més
no
això
mira
això passa
aquestes coses
que són el bo
de les festes
que sense donar-te'en compte
sense voler-ho
sense programar-ho
una música
un fet
com pot ser
la festa d'ahir
de la baixada
de l'àl·lic
i altres elements
sense voler-ho
s'ho converteix
en un acte
que ja el vam veure
o el que era
i el veiem cada any
i amb la música
ha passat exactament
el mateix
sense que ningú
pretengués
fer
que aquesta música
fos la més
característica
de les festes
ha convertit
en això
va començar
de fet ahir
quan anaven entrant
els elements
de la plaça del rei
durant
prop d'una hora
l'orquestra mitjanit
va estar tocant
l'emperito roca
fins que va acabar
d'entrar
l'últim
d'aquests elements
sí
perquè a més a més
és demanat
que quan entren
les peces
els elements
del seguici
que fan la baixada
del dia 21
siguin rebuts
a la plaça
a la plaça del rei
amb el so
de l'emperito roca
ara estem esperant
que entri
el segon dels elements
que no porta foc
després
de l'àliga
qui ve
després de l'àliga
la molassa
està esperant
també és un d'aquells elements
que es fa esperar
ara veient com aixeca ja el cap
i ara prendrà carrera
i amb una esbranzida
voldrà imitar
també l'àliga
i pujar a les escales
de la catedral
si pot
i la deixen
i no han fet un passadís
perquè pugui arribar
fins dalt de tot
de fet són dues peces
dintre del seguici popular
que són molt estimades
a més a més
entre elles
hi ha un joc
hi ha un joc
no d'odi
d'amor
hi ha un joc d'amor
i fins i tot
en alguns moments
fan balls conjunts
quan els hi sembla
vull dir
són les dues
potser peces
més trasgassores
dintre del
dintre del seguici
que si poden
se salten
tot el ritual
totes les indicacions
i com veiem ara
després segurament
que vindrà aquí
a les fonts
a veure aigua
a veure aigua
ara està baixant
de cara
cap per avall
bé
de cara cap avall
les escales
que no sé
si ha de ser més complicat
baixar així
o baixar de cul
a rere
aquesta peça
és complicada
de moure
perquè és molt gran
té un cap enorme
i no ho sembla
és gran gran
dintre del
dintre del seguici
ara ballarà
aquí a la plaça
de l'escolt
giravoltant
sobre ella mateixa
i fent sonar
els cascabells
i tard o d'hora
farà cap amb una
de les fonts
de la catedral
a veure aigua
tard o d'hora
la molassa
que com tants altres
elements de la ciutat
en els faldons
que porta
porta l'escut
de Tarragona
amb les quatre barres
unejants
sí
totes les peces
en un altre lloc
porten les quatre barres
ondulades
de l'escut
de Tarragona
la molassa
el porta
amb aquest faldó
que penja
de les espatlles
l'àliga
és la finestreta
per on el portador
veu
veu
peronada
de circular
els diables
el porten
a les masses
també el porten
dibuixat
veiem la molassa
que també
amb els guarniments
dels ulls
de les quatre barres
també fa la forma
de l'escut
i ara va a veure
a veure
a la font
de la dreta
de la plaça
de l'escolt
i tota la canalla
que hi ha damunt
de la font
que són molts
han aprofitat
per tocar-li el cap
de fet
aquí d'Arragona
tenim la sort
de tindre
aquests graons
aquestes escales
que produeixen
fins al pla de la seu
que són un veritable
anfiteatre
i on passen
moltes i moltes coses
importants
per la nostra ciutat
és un marc
fotogràficament
fantàstic
amb el color de fons
de la catedral d'Arragona
de fet
deu ser aquest
un dels millors llocs
per veure el seguici
això sí
has de venir
tres hores abans
d'agafar lloc
però si aconsegueixes
molt d'hora
per agafar
un tros de pedrís
has de vindre
almenys
un poques hores abans
per agafar-lo
en bon tros
i ara a poc a poc
nosaltres hem anat
quedant arraconats
perquè a mesura
que va pujant
el seguici
també va pujant gent
això no sé
si als portants
arriba un moment
que no sabeu
i la gent que balla
no deveu saber
gairebé un posar-vos
perquè cada vegada
queda menys espai
bé
però un cercavila
ve a ser això
la pròpia paraula
ens ho diu
un cercavila
és anar
per la vila
cercant la gent
buscant-la
infectar-los
de la festa
i un cercavila
és això
cada vegada
més et ha paït
de fer
el bo d'això
és que estiguis
que tinguis poc espai
que t'hagis d'anar
a obrir un espai
això no seria
no tindria cap mena
de sentit
si ara estem
en un gran espai
i entre
els valls
o les bèsties
que circulen
vinguessin
una distància enorme
no tindria
i ara ha arribat
una altra
fera ferotge
però que
tot i ser una fera ferotge
no fa gaire poc
és la cucafera
m'agrada moltíssim
la cucafera
la cucafera
és una peça
ara l'estan aixecant
és portada
si no mal
m'ha equivocat
per tots homes
a dins
és de l'associació
la van impulsar
l'associació
de veïns
del Maradió del Carme
i té una gran boca
que al final
quan acaba el ball
té una sorpresa
per tota la canalla
que hi ha al seu voltant
i que segurament
des d'aquí no els veiem
però que estan esperant
que llenci els caramels
i ara també
s'acosta
a les fonts
de la catedral
això ho va començar
a fer una mica
la molassa
i al final
s'hi n'afegit tot
això també
sí, sí
una mica en mica
s'hi van afegint
d'altres elements
en aquest cas
els portadors
de la cucafera
l'aixecan
li fan bebre aigua
i aixeca el cul
és impressionant
perquè és una bèstia
enorme
gairebé rodona
la faran girivoltà
i expulsarà caramels
per la boca
d'un coll
que a més a més
allarga
en el moment
de fer aquesta expulsió
de caramels
que veurem
com els nens i nenes
es llencen a buscar-los
això en els apunts
que tinc jo
deia que això
d'estirar el coll
ho feia per treure el barret
a la gent que no es descobria
quan passava a la custòdia
o a la relíquia de Santa Ticle
no ho sé
aquesta és
la qüestió tradicional
és veritablement això
però ara clar
s'ha convertit
en una altra
ara poca gent
a banda dels que es posen davant
ja els estan llençant
caramels a Dojo
els portadors
des dels seus segons
a tota la canalla
això també queda
queda
galdós
una mica
la plaça
de l'escolt
després de la cercavila
però bé
amb un cercavila
jo ens sembla
que això
és el que li dona
és el que li dona
doncs això
la participació
del públic
que no està estàtic
com per ser una processó
que és una altra història
no?
la cucafera
la cucafera
també és un element
que ara ja l'hem vist passar
ja està sortint
de la plaça
dels cols
però que ens remet
a aquest passat
que comentaves abans
relacionat amb els gremis
perquè és un element
que està tot cobert
de cuir
i depenia del gremi
de cuiratès
però precisament
potser és un dels que
ens recorda més directament
aquest passat
sí
l'àlegia també
era una peça
que la portava
al gremi de Ferrés
tot té una relació
allò que tu comentaves abans
de la recuperació
de tots aquests elements
dintre del seguici popular
quan es va anar fent tot això
no es va fer
la babalà
es va fer documentant-ho
i el perquè de cada cosa
que també ha ajudat
a totes les nominacions
que té el nostre seguici popular
no?
no és d'endelades
d'aquest seguici
és reconegut
amb títols
en títols
del nostre país
i estatals
perquè la feina
que hi va haver
al darrere
de tot això
va ser molta
i molt ben documentada
i ara el que ha entrat
és un altre dels elements
que tenen distinció reial
junt amb l'àliga
que és el Llor
aquest és el Llor
aquest és una peça
també molt senyorial
molt bonica
porta una gran corona
que si la veniem
en detall
a la faixa de la corona
hi porta representat
totes les bèsties
que surten
en el seguici
la cocafera
l'ambulasta
el drac
l'àliga
el bou
els estic veient des d'aquí
però ens hi hem de fixar
això ja són detalls
aquests són detalls
però aquests detalls
són importants
vol dir
aquesta peça
s'agermanen
totes les altres
que surten
prèviament
amb ella
de fet aquest és l'últim
és l'últim animal
del seguís
i va acompanyada
de la banda
de música
de Cardona
una banda de música
molt popular
que si ho observes
van amb unes samarretes
de color taronja
i que no van estàtiques
com van altres bandes
desfilant
sinó que fan un ball
a dreta i esquerra
s'acotxen
en aquest moment
van coreografiant
també
és a dir
que també porten
una coreografia
és una banda
que porta
un parell o tres d'anys
perint a Tarragona
i que
segons ens diuen ells
esperen aquestes festes
per passar-s'ho
però
la mar de veia
la nostra ciutat
i també
estan tocant
l'emparito roca
és una banda molt jove
pel que veig
les cares de la gent
no m'escanya
que vingui de festa
però hi ha gent
també d'una certa edat
dins d'aquesta banda
ahir aquests
els portaven
amb els de l'àleg
a la baixada
i any rere any
ens diuen
que
que volen repetir
que repeteixen
que ells tenen
ja el contracte
ja signat
per cada any
si volem
o sigui que ja directament
encara que no se'ls hi pagui
aquests venen
aquests venen
per tant el trombo de casa
sí, sí
a més a més
ja et dic
són una gent
que s'ho passen
però molt molt molt bé
i s'han involucrat
molt en la festa
no?
que això és important
venen dues bandes
convidades
a part de la
titular de Tarragona
de l'Unió Musical
la banda aquesta
de Cardona
i la que hem dit abans
a Vilanova i a l'Ajuntura
i la riquesa
de grups musicals
propis de la ciutat
que n'hi ha
i molts
també és important
la participació
de grups musicals
de fora
imitant
a la que antigament
i avui n'hem tingut
la representació
a les 12 de la migdia
al portal de Roser
l'entrada
de les bandes
a la ciutat
imitant allò
que es feia abans
els grups musicals
vinguts de fora
que es feia
l'entrada
a la ciutat
per acompanyar
amb totes aquelles peces
que hi havia
llavors
és una manera
també d'anar
fer una mica
d'ambaixadors
de la festa
perquè a banda
d'aquestes bandes
que venen de fora
m'imagino
que alguns dels grups
de sonadors
que hi ha
de grellers
també són vinguts
a altres poblacions
a l'entorn
Sí
i llavors
aquesta gent
també transmeten
l'esperit
d'aquesta festa
ho expliquen
i això també fa
que amics
i coneguts
i gent
de les seves poblacions
arribin fins a Tarragona
a veure
i participar
a les festes
de Santa Teca
Aquell element
és important
aquí a Tarragona
El magí
de les timbales
Sí
és dels pocs
dels pocs
patges a cavall
que resten
a Catalunya
antigament
obria
el seguici
precedia
les autoritats
municipals
no anava sol
sinó que
anaven més
dalt de cavall
però
en aquest cas
ja portem anys
que
només n'ha quedat un
però que
és allò
aquella figura
estimada
i volguda
per tots els tarragonins
i sobretot pels nens
que ja hem pogut veure
que
els seus pares
l'enfilen
per fer-se la foto
per fer-se la foto
al magí de les timbales
nom que li ve
d'un antic
d'un antic senyor
que representava
aquest paper
de timbaler
que es deia magí
i des de llavors
li va quedar
magí de les timbales
i ara entren a plaça
just darrere
del magí de les timbales
que encara no han marxat
segurament els gegants
que més s'estima
tot tarragon
no és que els altres
no se'ls estimi
però és que els gegants
negritos
són tan bonics
el negrito
i la negrita
són dues peces precioses
clar
aquí ens hi va el cor
no?
és allò de la comparança
els compares amb altres
d'altres ciutats
i dius
home
no té color
el nostre negrito
i la negrita
com aquest cap
no?
però si treus
aquesta
si treus
aquesta
vessant emocional
doncs has de reconèixer
que
que hi passis allà
aquestes
aquestes dues peces
s'hi va posant ganes
Bernat Berderol
aquí va fer una feina
impressionant
de la mateixa manera
que amb els gegants
amb els gegants
de la ciutat
i amb tota la corrua
d'aquells nanos
que ens vindran darrere
aquells nanos
uficientistes
que són
tota una
una desfilada
única
única
i són unes peces úniques
en tot Catalunya
Berderol
un escultor del 19
perquè són peces antigues
bé
a les que veiem
són reproduccions
amb fibra de vidre
perquè per preservar
els originals
però fins fa poquets anys
fins fa 3 o 4 anys
que sortien els originals
peces del segle XIX
de fet són uns gegants
els negritos
els dos gegantons negritos
negritos
negritos
negritos
però amb els dos gegants
que ara són a punt d'entrar
a la plaça de les Cols
que
no fa gaires anys
van
van complir el centenari
i aquí
amb aquest
negrito
negrita
gegant
i geganta
tenim la característica
que tots els
terragonins
i terragonines
coneixen
que són portats
des de sempre
per la comunitat
de gitanos de Tarragona
de la Peralta
i que s'ho van passant
de generació
rere generació
i això és una característica
de Tarragona
això
llavors que no és
que ho pugui portar
qui vulgui
sinó que és gairebé
un privilegi
poder portar
aquests gegants
bé
pot ser un privilegi
si ho entenem així
però sí també
una
una
una pluralitat
prou important
d'això que en diem
de la integració
i tota aquesta història
que ara ens volen
fer entrar
no?
i aquí veiem
que aquests
quatre peces
des de sempre
i en tota
normalitat
ha sigut portada
per un
per un
per una gent
pertanyent
podíem dir
amb una
ennia
ara se'n diu
no?
però que són
aquesta comunitat
gitana
de Tarragona
que tota la vida
hem viscut
sobretot
en els carrers
de la per alta
els gegants
que tenim
ara ja han sortit
els negritos
els que tenim
dansant tranquil·lament
al centre
de la plaça dels Cols
són els gegants
moros
també
datats
al segle XIX
i unes peces
aquestes
monumentals
així com els negritos
són monos
són boniquets
són
tamany butxaca
dintre de la
classe dels gegants
el negrito
té la peculiaritat
que és
mig gegant
de cos
per avall
són les cames
del portador
és també
un element
molt peculiar
i jo diria
que en tot Catalunya
n'hi ha cap
cap gegantó
que a les cames
del portador
se li veien
al complet
aquells dos
són uns gegants
molt alts
molt
ferms
sobretot
el gegant
moro
un aspecte
feroig
fins i tot
aquest gegant
molt sever
ferreny
jo diria
que un gegant
ferreny
amb un sable
a la cintura
i a l'escut
de la ciutat
aguantat
amb una mà
i la geganta
amb un ram
de flors
i amb una
mirada
intensa
intensa
una mica dominadora
aquesta geganta
i ara arriben
els altres gegants
els vells
o també coneguts
com del cos
del bou
que també s'inspiren
en els musulmans
també estan inspirats
en els moros
sí
de fet
en tot Catalunya
hi ha molts gegants
que representen
els moros
aquests dos gegants
són més antics
que els anteriors
eren els antics
gegants
de la ciutat
i en el seu moment
al fer-se aquests nous
van ser cedits
al carrer
del cos
del bou
que és un carrer
molt tradicional
de la ciutat
i estan a cura
de l'associació
de veïns
d'aquell barri
també com dèiem
vestits
a l'estil morisc
amb turban
ell
ella amb un vel
i ell el que porta
és una porra
i s'ha de fer
un senyal de poder
si t'hi fixa
aquest gegant
va més armat
que l'altre
perquè porta sabra
i porra
aquest és un element
que si ens posés
a empaitar-nos
ens podria
ens podria fer més mal
que l'altre
a mi em fa més por
l'altre
no sé per què
i la geganta
doncs un ram de flors
molt bonic
abans ens hem deixat
de dir
que la negrita
porta
un element
molt característic
a la mà
que és un lloro
això és un element
que no el veuràs enlloc
això sí que és
molt característic
i ara ja tenim aquí
tot allò que dèiem abans
la desfilada
dels nanos
aquí n'hi ha nanos
a fora d'aquí
n'hi ha un capgrossos
però no acabem
d'entendre-ho
aquí Tarragona
això dels capgrossos
n'hi ha un nanos
i la gent que els porta
és l'associació
de portadors
dels nanos
de Tarragona
el nano capità
que és una figura sola
i després
totes les altres
són una parella
home i dona
que hi ha diferents
diferents elements
l'arolequí
els negrets
el gitano
el metge
el marquès
els pagesos
aquests són
aquests són
el que seria
els nanos
vells
i després
separats
simplement
per un grup
de gralles
hi van
i van
quatre parelles
més
d'uns gegants
que no sé
en un moment
s'hi van afegir
els nanos
la parella
de pescadors
els del gimnàstic
i dels xiquets
de Tarragona
tres parelles
els gegants
i els nanos
més antics
daten del segle XIX
com comentaves
abans
també són
reproduccions
amb fibra de vidre
també
sí
perquè els antics
no que esteixin
deteriorats
va creure
que venien
preservar-los
de la sortida
avui
perquè el temps
ens acompanya
però més que una vegada
ens hem trobat
en pluja
i era una llast
també
que unes peces
tan
tan
tan
tan importants
i centenàries
doncs
estiguin a les inclemències
del temps
a part
que són menys pesades
de les que s'havien fet
anteriorment
perquè els originaris
que són
cartò pedra
cartró
treballar
com se feien
tu saps?
es feien molt lluny
llavors es feien
amb cartò pedra
i s'hi s'hi sallaven
i era d'un pes
important
també val a dir
que els gegants
de Tarragona
tant els nanos vells
com els nous
no tenen un ball
van acompanyats
de música
però no ballen
en altres cittats
veiem que
com pot ser
a Berga
o a Vilanoia
o pot ser
a Vilafranca
del Padre
els gegants
i els nanos
ballen
executen
una coreografia
els nanos
de Tarragona
que són
nanos
especialment
alts
a diferència
d'altres
que
no pel portador
sinó que
la seva testa
és especialment
més grossa
que els que
s'acostumen
a veure
arreu
i també
una singularitat
que deuen tenir
aquests nanos
és que són
extremadament realistes
s'acosten molt
sobretot en els nous
potser els vells
n'hi ha més
que fan ganyotes
sobretot
l'aquí
que fa una ganyota tremenda
però
per això que deies tu
no són
caricatura
que hi podrien
acostar-se
però que sí
que són
quasi bé
retratos
i tots
els nanos
vells
i els nous
també
representen
a persones
reals
que van existir
en el seu moment
no són
nom i cognoms
vols dir
sí
cadascun d'ells
tenen
la seva
història
a qui representen
i a qui
reprodueixen
el metge
el pagès
tots aquells
tenen
darrere seu
una història certa
no són
alegories
ni invencions
de l'escolta
ara
entre la plaça
hi ha
un dels valls
de cap a poc
van entrant
que no sé si els veurem
gaire bé
perquè
ara hi estem
tan rodejats
de gent
a Tarragona
tenim dos valls
de bastons
hi ha moltes coses
duplicades
dins del seguici
aquesta és una d'elles
és el vall
de bastons
dels veïns
de la parauta
i també
és un vall
molt característic
del camp de Tarragona
i el Penedès
i la conca de Barberà
famosos són els valls
de bastons
de Montblanc
sobretot
i de Vilafranca
i Vilanova
i a Tarragona
de sempre
han existit
el que és
un vall
de bastons
el seu vall
més característic
i més esperat
aquí a Tarragona
és el vall
de la mort
del dimoni
incorpora
dues peces
molt especial
que és aquest element
que va amb una mena
de massa
que va donant cops
sobretot
a la canalla
com una mena
de bruixelló
del trinxutxú
però bueno
salvant la distància
i el dimoni
el dimoni
també amb una forca
que acompanya
els bastons
el que intentarem
fer ara
és colar-nos
colar-nos
fins a primera fila
més que res
perquè ara
aquí la música
en tots aquests valls
sí que prendrà
un protagonisme
molt important
no és que abans
no en tingués
però és que ara
m'agradaria
que els oients
poguessin sentir
la riquesa
de les diferents músiques
que es van interpretant
acompanyant els valls
ara els que tenim
al mig de la plaça
a les cols
bé al mig és un di
perquè hi ha tanta gent
ara mateix
és el vall
de Pastorets
si no m'he descomptat
ara tenim el vall
de Pastorets
que també és un vall
recuperat
no fa gaires anys
però les valles
d'en Saire
de les barres d'en Saire
de Tarragona
i ara estan executant
un dels seus valls
aquí a la plaça
dels Cols
de fet
aquest espai
de la ciutat
és on
juntament amb la plaça
del Rei
i la plaça
de la Font
és on tots els valls
executen
un vall
d'allluïment
després van desfilant
també
executant
algun vall
però caminant
i aquí
diguem-ne
obligatòriament
el que fan
és executar
això
un vall
d'allluïment
escoltem ara
com dèiem
la música
una miqueta
els bastons
com piquen
un vall
hi
eh
eh
I ara al Vall de Pastorets
fan una de les seves figures típiques
que és la bota, tots posen junts els seus pals
que són uns bastons llargs
com uns bastons de caminar
els ajunten, formen una forma de bota
com una cúpula
i una de les d'ensaires
una noia en aquest cas, força jove
s'enfila al capdamunt i ara l'alcen
que per cert es diu Laura, es deu dir
perquè veig que per aquí darrere la crida
si no, perquè té els seus seguidors
i els seus...
Té els fans
els seus animadors, els seus fans
és una forma tradicional que...
El seu crin, no sé si no l'han pogut sentir
fa un visc a Santa Tecla
i el grup sortirà de la plaça
amb aquesta rotllana
que han format amb els bastons
transportant aquesta balladora
dreta damunt d'aquesta xarxa
com feta amb els seus bastons
Amb el bastó que el porta creuat
darrere de l'esquena
mentre els altres
els porten entre creuats
formant com una mena de pòdium
perquè ella pugui anar-hi al damunt
És el que el ball de Pastorets
va acompanyat pel grup musical
més reduït del seguisse
que són dos sonadors
un sac de gemmics
i una flauta i un tamboril
Per cert, els sacs de gemmics
que demà a la tarda
recordem que hi haurà
dissabte a la tarda
hi haurà una trobada
de cornemusses
la primera tornada de cornemusses
de gaites i sacs de gemmics
que es fa a la ciutat
ho apuntem com a curiositat
i ara ja tenim a plaça
el ball de Turcs i Cavallets
la versió terraunina
de Moros i Cristians
Sí, de fet
és un dels valls característics
de la lluita
entre dues faccions
els cristians a cavall
capitanejats
per una representació
de Jaume I
de fet
el casc
el elm
que porta
el cabaner
reprodueix
el drac
el que seria
l'elm
de Jaume I
i
que tots són homes
els que van a cavall
i la característica
és que
el que serien els turcs
són totes noies
avillades
i armades
amb sables
i executen
aquesta lluita
entre
els cristians
i els moriscos
és una dansa
que també és força rítmica
perquè ells
van picant despasses
al ritme
que els marca
la música
es sentim rebombori
perquè també tenim les càmeres
de la televisió
que evidentment
també estan gravant
la cercavila
ja no hi ha prou
atenció
amb tots els elements
que van passant per aquí
només faltem
els mitjans
si ara t'hi fixes
és el moment
en què
diguem-ne
l'exèrcit
cristià
guanya
l'exèrcit
turc
de fet
aquesta és una representació
petita
del ball sencer
que sí que podem veure
representat
demà al migdia
davant de l'Ajuntament
a la tanda d'alluïment
que es fa
un cop s'acaba
l'ofici
a la catedral
cap allà
un quart
dos de dotze
sí
i que cada element
va passant
per davant
del palau municipal
executant
el seu ball
ara fan la salutació
el públic
els vencedors
i els vençuts
de fet aquesta representació
de la lluita
de l'enfrontament
entre el bé i el mal
és molt present
ara veiem aquí
el ball de turcs i cavallets
però
quan parlem dels dimonis
i tot plegat
i el ball de serrallonga
també acabem parlant
una mica d'això
bé
el que també ho representa
i molt bé
és el ball de diables
que és el ball
de fet és el ball de diables
de Sant Miquel
i els diables
que representen
i tornem a insistir
demà
a la tanda d'alluïment
a la una del migdia
al votant de la una del migdia
davant de l'Ajuntament
on fan els versots
és la representació
de la lluita
del bé i del mal
de les forces del cel
de l'infern
i que acaba
evidentment
com ha d'acabar
que guanya
les forces del cel
i ara entra a plaça
el ball més petit
dels participants més petits
de tot el seguit popular
com és el ball de patatuf
fixa't-hi la quantitat de pares
maves, maves, tietes, àvies
germanets
que s'acosten i fan ruïana
per veure ballar
amb tota aquesta curruda de nens
que formen part del ball de patatuf
de les bars santa teca
és que són molt petitets
deuen tenir
cinc anyets
o així
més més
sí
molts d'ells
en tenen
4 i 5 anyets
i molts d'ells
ja van sortir
el dia 19
amb la santa teca
la petita
de fet
això és la pedrera
de les bars santa teca
en aquest cas
com el ball de pastorets
infantil
és la pedrera
de les bars
d'ençària de Tarragona
escoltem una miqueta
la música
que també és molt característica
el ball del patatuf
que es balla picant de mans
concretament
picant 3 vegades
les mans
que diuen
que per això
té aquest nom
del patatuf
d'anar picant
sí
i després
si t'hi fixes
les parelles
que
estan formades
per nen i nena
el nen
porta
la barretina
musca
la barretina
violada
característica
del camp de Tarragona
una cosa
molt ben cuidada
i que
fan giravoltar
la seva parella
per sota
del braç
i ara ja s'ha acabat
i van canviant
de parella
fins que tanquen
el cercle
i llavors
acaben la dansa
una gran feinada
per la gent
i per les cuidadores
i els que els ensenyen
a fer aquest ball
perquè controlar tota aquesta canalla tan petita
perquè són bastants
jo diria que cada any
n'hi ha més
si en guany
jo ara m'hi estava fixant
en guany
són un bon grup
els que
formen el pare
del Vall de Patatuf
s'estan exhibint
però
i estan molt bé
i ara ja surten
parella per parella
al llarg del carrer
marxeria
i també és bonic
veure que van mantenir
més o menys
l'equilibri
de nens i nenes
perquè a vegades
abans les dones
gairebé no sortien
els seguissin
si és que podien sortir
que em sembla que no
però ara són molt presents
gairebé més
hi ha alguns grups
que si ens hi fixem
hi van més nenes
que nens
vull dir que a vegades
la nena ha d'interpretar
el paper
el paper
masculí
i ara és el Vall
de Cerculets
també de les bars
Santa Ticle
que és una de les entitats
impulsores
de tota aquesta recuperació
del seguici popular
de Santa Ticle
allà als anys 80
i ara també estan a punt
d'executar el seu
Vall d'enlluïment
aquí a la plaça
de les Cops
Ens recordo una miqueta
el ball de Pastorets
suposo que pel sentit
que originàriament
devia tenir aquesta dansa
de cosa arrelada
a la terra
en aquest cas
està molt relacionada
amb l'època de la barema
que de fet és ara
Sí, de fet
són les enramades
a les terres de l'Ebre
les coneixen com enramades
i aquí al Camp de Tarragona
a l'època de la barema
de fer Santa Ticle
està dintre de l'època
on els pagesos
anaven a la vinya
a recollir el rim
i tot això
forma part
d'aquests moments
de descans
i també
d'agraïment
a la bona collita
que és d'on arrenquen
tota la majoria
d'aquests valls
també aquests
veurem que acaben
fent un cercle
i en tots aquests
en tots aquests
en tots aquests cèrcles
o semicèrcles
que porten
florits
acaben fent
doncs una
una xarxa
amb ells
no?
al mig
hi ha un dansador
una dansadora
una dansadora
en aquest cas
que va recollint
tot el
tot els
aquests arcos
els cèrcles
els cèrcles
que també he llegit
per allà
que estan
abans
antigament
devien ser
possiblement
peces de fer botes
cèrcles
d'aguantar
les fustes
de botes
els cèrcles
de les botes
aprofitats
i fent
i fent
aquest
decorant-los
posant-los bonics
i ara hi posen
un nen a dalt
de la mateixa manera
que hem vist abans
al ball de Pastorets
que un ballador
corona
aquesta pinya
que han fet
i que en aquest cas
doncs hi posen
un nen
petitet
damunt del cap
petitet
petitet
d'aquella balladora
que anava recollint
els cercolets
i també
circularan caminant
és una característica
allò del pilar caminant
tot s'ha de fer movent-nos
en aquest moviment
que tan arrelat
és a la nostra ciutat
és una nena
la que corona
aquesta forma de bota
que fan al ball
de Cercolets
acompanyat també
per un grup de sonadors
amb gralles
timbals
i ara entra
el segon
el segon grup
de ball de Bastons
també pertany
a l'Esbar Santa Tegla
que el va recuperar
després d'alguns anys
que no existia
a Tarragona
va desaparèixer
i l'Esbar Santa Tegla
en el seu moment
el va tornar
el va tornar
a recuperar
de fet és una fenya
dels esparts
de recuperar
i mantenir
tots aquests balls
tradicionals
de les nostres terres
i ara aquests
doncs interpretaran
això dels grups
de bastoners
de vegades
hem de ser conscients
també
del seu
petit risc que té
sobretot
a les mans
i als dins
dels seus balladors
molts d'ells
acaben
amb veritables
jo n'he vist
de partits
de bastons
aquests
i fa molta impressió
bonys
a les mans
i nyenyos
algun nyenyo
també
que s'escapa
i el que és
de vegades
és curiós
de la manera que piquen
que arriben a trencar
aquests bastons
que ben dobles són
però que
de la manera que piquen
i amb la força
que els fan
que els fan repicar
són uns balls
que comencen
així com a tranquil
si es vagi tan al ritme
i acaben
amb una velocitat
que no s'ha
de...
això és hores
i hores d'assaig
vull dir
això no es improvisa
i ho fan al ritme
d'un flabial
fixa't-hi que
amb aquests balls
de bastoners
encara que tots
formen un grup
formen dues colles
dintre d'una
cada desmoradilla
té
el que podríem ser
un cap de colla
que és aquest
que crida
i dona una senyal
i dona una senyal
amb l'altra
amb una paraula
que no entenem
no entenem
el que diu
que és
l'ordre
o la senyal
que es donen
per començar
a acabar el ball
els balls de bastoners
que també és impressionant
no només
no només com ballen
i com piquen
sinó com salten
i el seu avillament
amb aquesta faldilla
amb aquests picarols
que porten els turmells
i les faldilles
i aquests mocadors
que de flora
això és diferent
d'un ball de bastons
a l'altre
perquè acabem de ballar
a veure el de Santa Tecla
que porten
aquests mocadors florits
els altres
em sembla que van més llisos
els de la paraula
això és molt característic
d'aquí Tarragona
aquest tipus
d'avillament
fora d'aquí
altres bastoners
van vestits
d'una altra manera
però aquí a Tarragona
sempre han anat
amb aquest faldó
que també és molt semblant
amb el del ball
de pastorets
i aquests picarols
amb els turmells
I ara tenim ja preparats
els balladors
de l'altre esbar
l'esbar d'Ansaire de Tarragona
amb el ball de Gitanes
Aquest ball
és molt
a casa
i a tots els pòboles
i ciutats del Penedès
el tenen aquest ball
de Gitanes
i també
a poblacions
com Terrassa
i Manresa
també el tenen
antigament era el ball
que ballaven
les comunitats gitanes
que hi havia
a les ciutats
A Tarragona
existia de sempre
un ball de Gitanes
també en el seu moment
va desaparèixer
i
i l'esbar d'Ansaire de Tarragona
doncs ara fa un any
uns anys
el va
el va recuperar
Està format
per diverses parelles
cadascuna d'elles
porta dues cintes
porta una cinta
cadascuna d'elles
i van fent
un trenat
amb un bastó
que l'aguanta
un ballador
i van acompanyats
per una figura
que se'n diu
un majoral
que amb un fuet
és a dir
un bonic
que se'n diu
amb un làtiu
doncs va esperonant
amb els balladors
que ho facin
més i més ràpid
no?
Té el seu punt
d'ironia
en el moment
que els balladors
alcen les faldilles
de les balladores
doncs per veure'ls
i la seva
i passant aigua
no?
Escolteu-me les castanyoles
que també és típic
d'aquest ball
aquest és el moment
d'aixecada
de faldilles
un ball també complicat
encara que no us sembli
perquè trenar
suposo que no ho poden fer
de qualsevol manera
perquè si no
després no ho desfarien
es farien nusos
si ens anem fixant
ells van girar al voltant
van trenant
tot aquest
tot aquest
tot aquest
tot aquest
tot aquest
tot aquest
cintes
en aquest cas
blaves
i vermelles
i van fent una trena
al voltant
van guarnint
aquest
aquest bastó
aquest màstil
i
i ara ho desenreden
ara som un port
han fet així
però ara aniran
ballant
perquè els carrers
ja ho aniran
i ho aniran
desentrenant
gent molt jove
també estic veient
en guany
molt engrescada
com podem sentir
de fet
la gresca
no pot faltar
amb un cercavila
abans ho hem dit
un cercavila
és això
és anar
recollint gent
anar engrescant
la gent
i fer-la
que participi
a la festa
ara entren
al ball de Valencians
també amb aquesta
barretina morada
que hem vist
en el ball de Patatuf
que és la barretina
pròpia del nostre territori
i aquests són
el que serien
l'origen
l'origen
dels castells
que coneixem
abans que existissin
els castells
quan els coneixem
existien els valls
de Valencians
que acaben
amb pilars
i enfilan-se
un damunt de l'altre
i que al final
n'hi ha un
dalt de tot
que no fa l'aleta
com fa
el xaneta
d'un castell
sinó que s'alça
dret
estàtic
damunt
d'aquesta
construcció
que podríem dir
de tres pisos
però això
és l'origen
realment
és l'origen
dels castells
tal com coneixem
i ara veiem
d'un dels balladors
ara la coronen
la construcció
damunt
d'un pis
format per tres balladors
i
estàtic
i dret
doncs
no fa cap aleta
sinó que simplement
s'està
així
també un tratge
peculiar
amb la faixa
d'aquest color
morat
igual que
la barretina
l'armilla
de color verd
i picarolsa
les cames
també
aquest és un element
que hem comentat abans
com el que podríem dir
la faldilla
és un element
que el porten
tots aquests
tots aquests valls
els valls de bastons
els de pastorets
els de valencians
porten aquest element
que és
aquest faldó
per sobre
damunt dels pantalons
són les calces
que es deia antigament
i ara ja ens queda poquet
després del vall
de valencians
ara entra
en el vall
de cocis
o de prims
també se'n diu
és un
és un
és un ball
molt
molt musical
porta tota una
coreografia
musical
encara en el sentit
que tots els valladors
i valladores
van carregats
de picarols
si ens hi acostem
sentirem
ara que ara això
ja queda
queda molta gent
però potser ja no n'hi ha tanta
el vall de cocis
han recuperat en aquest cas
per l'esbar d'en Saire
de Tarragona
se n'ha repartint una mica
la feina
entre l'esbar Santa Tecla
i l'esbar d'en Saire
sí de fet aquí a Tarragona
tenim la immensa sort
que tinc dues entitats
com és el
en aquest cas
els esbar d'en Saire
de Tarragona
i l'esbar Santa Tecla
que en tots els seus anys
han fet una feinada
de part de representar
la ciutat fora
doncs fent actuacions
fora de Tarragona
per la festa major
recuperar
tots aquests valls
que sense un estudi previ
una feinada
i diem el que dèiem abans
sense la feinada
de buscar
la gènesis
de tot això
i hem tingut
la immensa sort
de tindre
tota una jantada
imaginem-nos
si hem comptat
tota la gent
que ha desfilat
aquí
enrere seu
hi ha tota una sèrie
de gent
que han estudiat
han investigat
han mirat
d'on provenia
i amb això
ens hem de felicitar
de tindre tota aquesta gent
que ens hem dedicat
hores i hores
a fer
tota aquesta feinada
per recuperar
aquests valls
escoltem-nos
escoltem-nos
perquè a més
van llançant
les panderetes
que porten
les van llançant
a l'aire
s'han animadíssims
eh
juntament amb el ball
de Citana
segurament són els que fan
més festa del seguici
sí
i a més a més
quan surten
de la plaça
la seva feina
és animar
a tot el públic
que tenen al voltant
no?
porten un nombrós
grup de sonadors
acordia incorporat
i ara jo diria
que
els set pecats capitals
han d'estar a punt
d'entrar
al ball
també
del set pecats
queda més difícil
de veure
perquè no salten
és un ball
molt cerimoniós
i estan a punt
d'entrar
sí, sí
jo ja veig
una virtut
per allí
van avillats
amb un vestuari
molt peculiar
i amb unes caretes
també és una representació
del bé i del mal
tornem-hi
amb tot allò que dèiem
abans
això remet a l'origen
religiós de la festa
però de fet
tot els grups
que han anat passant
la majoria
i les bèsties
que hem vist a l'inici
provenen de tot una
de fet
l'àliga
la molassa
el lleó
són els elements
dels quatre evangelistes
no ens n'anem
no ens n'anem d'aquí
i aquest és un
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
i aquest
els set
pecats
capitals
amb una base
religiosa
autèntica
que ara porto
ja que he portat
els apunts
els puncti
els set pecats
capitals
a veure
són
la superbia
l'avarícia
la luxúria
la golafreria
la il·la
la ira
i l'astúcia
això m'hauria de saber
dels pastorets
i la paresa
no me la deixo
això
això és el que abans
ens ensenyaven a l'escola
a l'escola
a mi que t'aquer
i després
amb pastorets
que sempre aprens
coses d'aquestes
però bé
com tu deies
és un ball
molt
molt ceremoniós
és molt bonic
de veure'l
la nit de Santa Tegla
a la plaça de la Font
quan tots aquests valls
fan una ballada conjunta
al llarg de la plaça
a diferència dels altres valls
que actuen
diguem-ne davant
de l'Ajuntament
i aquests fan una ballada conjunta
molt més tranquil·la
de públic
i on pots observar
les seves evolucions
amb molta més tranquil·litat
i en aquest ball
a mi
més que les evolucions
que puguin fer
que són molt serimosioses
molt tranquil·les
potser no tan espectaculars
com els altres
però crec que val molt la pena
veure'l de prop
per veure les màscares
que portes
les màscares que porten
que serien unes màscares
diguem-ne dels bons
i unes màscares dels dolents
les màscares que són de bondat
i les que fan por
no?
però les virtuts
que són elles
que van vestides de blanc
gairebé com si fossin núvies
a mi també em fan una mica
respecte
de fet és un ball
que podríem dir
home pot fer una miqueta
de por
no?
a la canalla sí
però no els veig gaire espantats
els que hi ha aquí
no no no
vull dir la canalla de Tarragona
estan acostumats
a veure tot això
i serien capaços de llançar-s'hi
entre mig
perquè de por
veritablement
en tenen
perquè ara hem vist el moment
l'acte
que el bé guanya
sobre el mal
aquesta
aquesta vara
que porten
les virtuts
imposen el ceptre
de guanyar
el bé
contra el mal
i ara ja tenim
la
la moixiganga
un altre element
aquest sí que té
una referència
si els set pecats
capitals
tenen una representació
un significat
molt religiós
la moixiganga
també
i encara potser
més difícil
d'entendre
si no estàs informat
de què va la cosa
aquest ball
el que fan
són representar
representen
escenes bíbliques
i de la passió
tot allò que veiem
potser representat
durant les festes
de la setmana santa
en la presunció
del divendres sant
en tots els misteris
d'alguna manera
i alegòricament
ho podem veure
representat
per la moixiganga
de fet són bals
que antigament
utilitzava
l'església
per fer entendre
el poble
que era
podríem dir
en alfabet
no sabia
de llegir
ni escriure
i fent-li
aquestes representacions
com les
de la taula
els hi feien
més entenedores
tot allò que explicava
els hi explicaven
des de la trona
simplificant-ho molt
no?
Per fer-ho clar
perquè com que abans
les celebracions religioses
feien en llatí
difícilment el poble
podia entendre alguna cosa
i llavors els hi feien
aquestes representacions
de la mateixa
perquè les retaules
que veiem
a les esglésies
eren
vinyetes
pràcticament
del que ara
en diem còmics
perquè la gent
entengués
de què anava
tot allò
que els hi estaven
explicant
és un ball
molt bonic
dels barrets
que porta
barrets amb flors
amb aquests clavells
blancs i vermells
i també
tipus
que els cabells
als peus
els picaros als peus
els repeteix
amb el faldó
per sobre
dels pantalons
bé
i tanca
i tanca
això
la banda
Unió Musical
Unió Musical
de Tarragona
que ara
s'aturaran aquí
i interpretaran
en Perito Roca
allò que
tot allà
és el
l'himne
de la festa
l'himne
no oficial
que la gent
s'ha fet pròpia
i que se n'han fet
versions
per tots els gustos
per tots els instruments
possibles
també
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Música
M'encanta la història de l'emperitor Roca
perquè ara no ens ho pot semblar
però era una marxa militar
Sí, però mira quins la vam agafar
Té un aire molt festiu
És dels pas dobles que més
engrescadors són
Jo voldria fer un apunt sobre l'entitat
de l'unió musical de Tarragona
que darrere seu també té una escola de música
prou important
i que té una quantitat de gent darrere seu
que té un futur
molt, molt, molt, molt
espectacular aquesta gent
I bé, aquí s'ha acabat ja
S'ha acabat, la música ho tanca tot
A preparar-nos per anar a les rebelles
i demà l'anar de l'ofici
on surt altra vegada
tot aquest seguici que hem vist
al complert i a la tarda
És que ara el veurem
Al migdia doncs a veure la representació
tant de alluïment de tots aquests valls al complert
i després els castells
I a la tarda a la processó
però diu que demà els castells han de ser espectaculars
Hi ha bones previsions
Les colles crec que es van quedar amb les ganes diumenge passat
Van quedar una mica amb les ganes
i jo crec que demà aniran a per totes
Hi ha dues colles que es van quedar amb les ganes
de fer dos castells
molt, molt, molt importants
que demà em sembla que
vaja, segur que demà
demà els tornarem a veure
Doncs ho podreu seguir en directe a Tarragona Ràdio
Ara ens acomiadem
S'ha acabat ja la Cerca Vila
aquí a la plaça de les Cols
Donem la gràcia al Pitu Rovira
que ens ha acompanyat i ens ha il·lustrat
amb tot el que sap de la Cerca Vila
durant tota aquesta retransmissió
Pitu, moltes gràcies
A vosaltres, vinga
Adéu-siau, bona tarda
I bona santa tecla
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres, vinga
A vosaltres
A vosaltres