logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí i 11 minuts, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps ara per parlar de la commemoració que avui fa Tarragona
dels 200 anys de la batalla final de la Guerra del Francesc.
I és que el 28 de juny del 1811 s'acabava el setge
que va patir la ciutat de Tarragona durant més de 50 dies.
La ciutat va caure en mans de les tropes napoleòniques
després d'una batalla final realment cruenta.
En els darrers mesos, la ciutat ha organitzat a preparar
tota una sèrie d'activitats a les que hem vingut parlant àmpliament
en aquesta sintonia.
Avui arriba l'acte segurament més emotiu,
l'acte institucional de record d'aquest setge final.
Un acte promogut per l'associació Setge de Tarragona de 1811.
Una associació que avui us volem presentar en aquest programa
amb la veu del seu president, el senyor Joan Ribas.
Senyor Ribas, molt bon dia.
Bon dia.
I també amb un dels membres de la Junta i coordinador
de l'acte d'aquest vespre, el senyor Lías Torres.
Senyor Torres, també molt bon dia.
Hola, bon dia.
Senyor Ribas, primer que res, presentem l'associació.
Quan es creia, com decideixen impulsar una associació específica
per recordar el setge de Tarragona?
La decisió de crear l'associació
portem ja, jo diria que tres o quatre anys.
Va sorgir dels homenatges que feia l'Ajuntament
el dia 28 de juny a l'estàtua de la Rambla,
que ens trobàvem uns quants tarragonins
que sempre parlàvem i dèiem el mateix.
Hauríem de crear una associació que potencies aquestes homenatges
perquè pensem que a Tarragona no és prou coneguda
la història del setge de Tarragona.
La gent n'ha sentit parlar, però ningú sap ben bé com va anar.
I a l'apropar-se al segon centenari vam dir
si no creem l'associació ara ja no ho farem mai.
I va ser quan es vam decidir.
L'associació porta sis mesos d'antiquetat, des de primers d'any.
I des de primers d'any que ja estem treballant
amb el tema de promoure el coneixement,
que és una de les metes que té la nostra associació.
El coneixement, donar a conèixer
aquest episodi de la història de Tarragona
que és molt desconegut aquí i encara més a fora.
Entre els actes que hem fet vam col·laborar amb l'Ajuntament,
amb les visites guiades al Fortí de Sant Jordi,
que vam col·laborar membres de l'associació.
Hem fet una exposició molt entranyable
que és dels 50 anys del Batalló Infantil.
Batalló que va sortir amb motiu del 150 aniversari
del setge de Tarragona
i que ja no se'n havia parlat mai més.
Entre els socis fundadors
ens en vam trobar uns quants
que havíem anat al Batalló Infantil.
I vam pensar,
i per què no fem una exposició
per donar a conèixer aquest Batalló Infantil
que la majoria de tarragonins desconeixen?
I ara que fa 50 anys que vam sortir,
i tots els que vam sortir rondem la siscentena ja
perquè érem de sis a onze anys aproximadament.
Hem lograt reunir, posant-nos en contacte
amb antics membres del Batalló,
hem lograt reunir uniformes, documentació, fotografia,
sobretot és una exposició fotogràfica,
i amb aquest cúmul de material
hem fet una petita exposició a Casa Castellarnau.
Està oberta fins al dia 30 de setembre
i jo penso que val la pena anar-la a veure.
Els que hi van participar
o els que van veure el Batalló Infantil
recordaran i els hi agradarà.
I els que no en tenien ni idea
coneixeran un fet de fa 50 anys
que diran, ostres, aquesta gent van sortir
el mes d'agost i el mes de juny
vestits amb uns trajes de llana
que vam suar lo nostre,
però vam disfrutar molt.
La majoria, per tant, de fundadors de l'associació,
una mica tenen aquella vinculació
des de petits perquè van formar part
d'aquell Batalló Infantil de fa 50 anys?
Sí, ha estat una casualitat
o perquè també hi estàvem interessats,
però en els actes que feia l'Ajuntament
allà a l'estatua dels herois,
els que ens vam trobar,
si n'érem 8 o 10 que vam començar,
4 o 5 érem del Batalló Infantil,
i vam dir, escolta, per què no ho farem?
Suposo que ja ens venia una miqueta
de l'any 61, quan vam sortir en el Batalló.
L'associació Senyor Ribas es crea
i està ja formada i constituïda
amb l'intenció de quedar-se,
és a dir, va molt més enllà
dels actes que culminen amb el dia d'avui?
Sí, sí, sí.
A veure, ha estat fundada
arrel del 200 aniversari,
tot i que ja portàvem temps intentant-ho, no?
Però vull dir, la nostra idea
i el que nosaltres volem és
continuar i continuar fent actes,
vull dir, no serà com aquest 200 aniversari,
però no volem que la memòria històrica es perdi.
Vull dir, cada any, cada any farem alguna cosa.
No deixarem que es perdi
i hem d'esperar ara el 250 aniversari
perquè es torni a parlar del setge de Tarragona.
Ha de ser una cosa que cada any,
d'una manera o d'una altra,
sempre es recordi,
en conferències, en actes, en publicacions.
sempre l'hem de tindre a la memòria,
que els tarragonins se'n recordin d'aquell fet.
Amb tot el que s'ha fet
en aquests 3-4 últims mesos,
en fi, impulsat per diferents institucions,
bàsicament a través de l'Ajuntament,
l'exposició que comentava,
presentacions de llibres,
altres actes de caire ciutadà,
les recreacions o reconstruccions
que hem vist aquest cap de setmana,
l'acte mateix d'avui,
que tindrà lloc aquest vespre,
creu que la ciutat ha fet un pas,
un salt endavant realment considerable
pel que fa al coneixement
i a la consciència respecte
a aquell episodi històric?
Jo crec que sí,
jo crec que sí,
perquè és que hi havia molta gent
que ho ignoraven.
Ahir al Pla de la Seu
hi havia molta gent
que van descobrir la làpida aquella
que hi ha al Pla de la Seu,
que fa 100 anys que està posada
i que ningú es havia parat a llegir.
Ahir, al sortir de l'acte
que va fer la catedral,
molta gent esperava per llegir-la
i va dir, aquí hi ha una làpida...
Són coses que la gent
havíem anat oblidant
perquè ningú es havia preocupat
en anar-nos-ho recordant.
I és això,
vull dir, la memòria històrica
és que t'ho vagin recordant
perquè si no la memòria es perd.
Quantes hem format part ara
de l'associació?
Ara devem ser
doncs uns 60, 70,
una setantena
i estem oberts
a admetre més socis,
però ja et dic,
la captació de socis
deu fer uns 3 mesos
que la fem
perquè des que ens hem creat
fins ara que fa 6 mesos
han sigut 3 mesos
de treball intens
entre els que ho hem fundat
i gairebé que no ens havíem preocupat
a anar a captar més socis,
però doncs ara ja hi estem,
estem oberts a captar més socis
i hem tingut molta acollida.
Em deien ahir
o abans d'ahir
que en el Facebook
tenim un grup d'amics
de l'associació
Setge de Tarragona,
cosa que jo ignorava,
no sé si hi ha 80 o 90
adherits en el Facebook,
que són amics nostres
i que jo ignorava,
vull dir,
gràcies a tots,
perquè és un al·licient
el veure que estàs fent una cosa
i que hi ha gent
que d'una manera o d'una altra
et dona el seu suport.
L'exposició que comentava,
aquesta oberta a Casa Castellarnau,
ha estat a partir del material
cedit de manera personal
per alguns dels que van participar
en el batalló
on hi havia material
que estava en mans d'alguna entitat
o d'alguna institució?
Hi ha dos apartats,
hi ha el material
d'uniformes,
escopeta,
la bandera,
tot això ens ho han deixat
membres que van participar
en el batalló infantil.
Però després hi ha una part,
una segona part,
que és molt important,
que és la part fotogràfica.
hem aconseguit fotografies
de particulars,
vull dir,
dels membres que van participar
que tothom té la seva parella
o tres de fotografies.
Però després ha sigut molt important
la col·laboració
de l'Arxiu de Tarragona
que ens ha deixat
a través del senyor Jordi Piqué,
que ells han col·laborat
amb l'exposició,
vull dir,
són copartícips en l'exposició,
més d'una cinquantena
de fotografies
de l'Arxiu Bellver
que custodia l'Ajuntament de Tarragona
i que han posat
a la nostra disposició
per poder-les posar.
Després també
l'Arxiu Canadell
que està a l'Istiu Històric Provincial,
la Cristina Canadell,
ens les ha ofert
totes les que tenia
sense cap dubte
i estan exposades,
vull dir,
quasi bé totes.
I després de l'Arxiu Txinxilla
n'hi ha unes quantes també,
no sabria dir quantes
perquè aquestes són de particulars,
però l'apartat de fotogràfic
ha estat molt, molt important
perquè és el que fa el record.
Vull dir,
la gent que desfila allà
que van estar
en el batalló infantil
es veuen reflectits
en algunes fotografies
que potser ni ells tenen
a casa seva
i que nosaltres hem pogut rescatar
dels diferents arxius.
sorprendrà molt a molta gent,
algunes coses que de l'exposició
sorprendran sobretot a la gent més jove,
a les generacions que no va viure.
I gent de Tarragona,
vull dir,
que coneixen Tarragona
i que coneixen la gent de Tarragona,
jo diria,
apropeu-vos el llistat
dels 150 soldadets
que van sortir allà aquell dia.
Vull dir,
no són desconeguts.
Ahir parlàvem amb historiadors
i de fet al llarg d'aquests mesos
hem parlat amb molts experts
en aquest episodi històric.
Per què creuen vostès,
que són ciutadans de Tarragona,
interessats per aquest episodi històric,
per què creuen que ha estat
tan desconegut
entre els tarragonins,
però especialment fora, no?
Quan es parla d'aquest episodi
a nivell general de Catalunya o d'Espanya,
no s'ha tingut mai en compte
el setge que va patir Tarragona.
Tens tota la raó.
A veure,
si ho comparem amb el setge de Girona
o amb el de Saragossa,
vull dir,
Tarragona és la gran desconeguda, no?
De fet,
Girona i Saragossa
van tindre un gran periodista
que els va donar a conèixer, no?
Que era Benito Pérez del Dos.
Llavors,
el setge de Tarragona
es va prohibir ja
al final de la guerra.
El setge de Girona
i el de Saragossa
van ser al principi.
Per tant, vull dir,
hi havia molta resistència al país
i els posaven com a exemple.
Tarragona ja va ser
a les acaballes
de la guerra del francès
i no se'n va parlar tant.
Després,
també és possible,
hi ha historiadors que diuen
que l'exèrcit espanyol
a través de Campo Verde
no es va enlluir gaire
amb la defensa de Tarragona.
Campo Verde
va marxar
amb una part de l'exèrcit
que estava a quart al lat
aquí a Tarragona
amb la promesa
de que tornaria.
Tornaria
a aixecar el setge.
Encara l'esperen ara.
Llavors,
aquí a Tarragona
aquest fet
no va ser gaire agradable,
l'exèrcit no en va voler
parlar gaire també
tot i que
Campo Verde
va ser jutjat
i condemnat
després Ferran Satel
va indultar
però doncs
com que era una cosa
molt tèrbola
vull dir,
van preferir
mira,
no en parlem
no en parlem
i no se n'ha parlat
i fins ara.
I s'ha quedat amagada
durant dos segles.
S'ha quedat
va ser una cosa
que va quedar
molt, molt, molt
aquí a Tarragona
i aquí a Tarragona
vull dir,
també si preguntes
a molta gent
saben alguna cosa
però doncs
ignoren bastant.
Aquest de 2011
de totes maneres
està servint
per recuperar
la memòria històrica
ja fa mesos
que hi ha activitats
i avui culminen
aquest 28 de juny
del 2011
i culminen
amb un acte
que tindrà lloc
aquest vespre
a partir de dos quarts
de nou
i que el senyor Torres
ens podrà explicar
exactament
com serà,
què és el que han preparat
des de l'associació
senyor Torres.
Bé,
bon dia.
Primerament
dir que
a les vuit i mitja
hi ha l'acte
constitucional
de l'Ajuntament
que normalment
els últims anys
ja es fa.
Simplement nosaltres
ens hem afegit
una miqueta al joc
i hem volgut
donar-hi una miqueta
de protagonisme
al públic.
De fet,
el que em comentàvem abans
són quasi 80 actes
que des de l'Ajuntament
i moltes entitats
que s'han adherit
s'ha anat realitzant
al llarg de l'any
i per cert
totes amb molta acceptació
tot i que
sempre jo dic
que no tenim
la cultura
napoleònica
o d'època
els últims anys
s'han ensenyat
també
a aprendre
la cultura romana
que tampoc
parlàvem abans
que Tarragona
els 16 no el coneixien
tampoc coneixien massa
Tarragona
de l'època de Tàrraco
i a base
de matxacar
matxacar
hem educat
la gent
a parlar
i entendre
i sentir-se romans.
Doncs en aquest tema
passa identicament igual
Tarragona
1811
era una gran desconeguda
per molts motius
i que bé
als últims anys
s'havia quedat
sintetitzada
un simple homenatge
i gràcies
que tenim el monument
al Saròi
i a la Rambla
i que cada dia
que passem davant
ens en recordem una mica
que si no ni tan sols
és això.
Quan es va començar
a preparar
tota aquesta sèrie
d'actes
commemoratius
l'associació
va creure
que podia ser
un tema
molt important
crear un acte
multitudinari
és a dir
no simplement
que el tarragoní
anés a veure
una exposició
o veure
una presentació
de llibre
que això ho ha fet
perquè
s'hem sorprès
de la quantitat
de tarragonins
i tarragonines
que hi han participat
i hi han anat
a veure
tota aquesta edat d'actes
però en canvi
volíem un acte
multitudinari
què fem
què fem
què farem avui
un dia important
farem l'acte
commemoratiu
i aleshores
vam considerar
que seria molt interessant
fer una desfilada
participativa
amb el qual
el tarragoní
sortint
des del monument
que més o menys
coincideix
a prop
del carrer
sal
on avui mateix
a les 5 de la tarda
els canons
francesos
van
fer caure
un tros
d'aparament
de muralla
de Sant Joan
i van entrar
en bretxa
i en poques hores
va caure
la ciutat
amb l'últim reducte
a la plaça
de la Seu
han volgut
fer una mica
que la gent
participés
en aquesta desfilada
i arribés
a la plaça
de la catedral
sortirem
a les 8 i mitja
i desfilarem
però encara li volíem
posar una miqueta
més de protagonisme
vam considerar
ja que Tarragona
té un gran potencial
timbaler
de fet
les últimes hores
del setge
van ser molt sorolloses
evidentment
i molt espantoses
l'acte
de qui hi hagi
timbals tocant
pot crear
aquesta atmosfera
vam considerar
que barrejar
els timbals
amb la gent
de carrer
tots junts
i desfilant
pot crear
aquesta simbiòsis
entre francesos
i tarragonins
defensant
més o menys
com ara
s'ha creat
un toc de setge
especial
per l'acte
que l'ha creat
el compositor
Oriol Sec
i
primerament
vam considerar
que tenim
que parlar
amb les entitats
en aquest cas
la Setmana Santa
que són les que
tenen més
timbalers
s'han abocat
s'han abocat
a l'acte
de fet
aquest dissabte
van tindre un primer assaig
i tot
sent un assaig
es van reunir
225 timbalers
aproximadament
vull dir que
avui pot ser
segurament
passarem
dels 300
i bé
l'acte és aquest
és una desfilada
que passarà
pel mig de la Rambla
pujarem pel carrer
Comte de Rius
arribarem a la
plaça de la Font
pujarem al carrer Major
entremig
suposo que
a l'entrada
de la plaça de Font
repartirem
unes espelmes
que s'encendran
allí mateix
i aprofitant la desfilada
aniran cremant
fent-se arribar
a les escales
de la catedral
on la gent
les deixarà
hi haurà
una part de l'organització
que recorirà
les espelmes
i els posarà
i tots plegats
estarem dalt
al pla de la catedral
tocarem uns quants
minuts
hi haurà un silenci
sepulcral
esperem
li hem de posar
una mica de significació
perquè la motivitat
l'hem de crear
entre nosaltres
l'hora ja és bona
serem cap a les
quarts de deu
ja hi haurà
una hora
bonica de fer
es farà
l'oferna floral
l'última ofrena floral
que la farà
l'associació
i acabarem
en un petit parlament
i bé
un toc de campanes
que donaran
com a clorrent
de final l'acte
i jo penso que
en aquest acte
hi ha entrevingut
molta gent
serà un acte
que a simple vista
pensem que hi pot participar
moltíssim
en ciutadania
que hi haguéssim
mil o dos mil persones
que sé que és molt de manar
i no tenim un precedent
però bueno
aprofito aquí
la ciutadania
a convidar-los
a participar en l'acte
i rere d'aquesta gent
hi ha quasi 25 persones
entre l'organització
i felicitar
primerament
agrair
els campaners
de la catedral
per la seva participació
els timbalers
sobretot
que som part
i evidentment
després agrair
a tots els ciutadans
que avui participaran
per tant
la desfilada dels timbalers
arrencar després de l'ofrena floral
al monument als herois
a la Rambla Nova
després d'aquesta part institucional
que és la que s'ha fet
en els darrers anys
i darrere dels timbalers
podran anar
tots els que vulguin
i tots podran tenir
doncs un espelma
per col·locar
a les escales
de la catedral
exacte
la intenció és col·locar
les espelmes
a les escales
de la catedral
i fer l'últim acte
al pla de la seu
just davant
de la façana
del temple
sí, sí
bàsicament
hi ha
12 grups
de timbalers
entre grup i grup
es anirà
distribuint la gent
posarem les espelmes
i al final
farem
la cloeta
de final a dalt

penso que pot quedar
molt bé
i aquest toc de setge
que han preparat
això
és un encàrrec
que fa l'associació

és un encàrrec
que van fer
un dels compositors
novells
de Tarragona
mitjançant
l'estudi de música
i volíem crear
un toc
precedent
de manera que
evidentment
això és un primer any
l'any que ve
si tot va bé
lliure un segon
i espero que durant
molts anys
l'associació
se n'encuidi
que això
segueixi durant
és un toc
que quan portem
uns quants dies
sentint
tu digui
mira és el toc
de Tarragona
que de fet
una mica
aquesta desfilada
és un homenatge
evidentment
a tots els
tarragonins
que van defensar
la ciutat
el 28 de juny
i els 56 dies
previs
però també
volem que sigui
una espècie
d'homenatge
a tots els
tarragonins
i tarragonines
que al llarg
de la història
han defensat
han lluitat
i avui en dia
lluiten
i defensen
la ciutat
i la seva ciutat
ha de ser
la millor
és un homenatge
a ells
i a tots els
tarragonins
que estem
a Tarragona
i que si tu
avui vens
ets tu
un tarragoní
que dius

jo també
soc tarragoní
i estic aquí
defensant
la meva ciutat
aquest format d'acte
amb timbals
espelmes
toc de setge
el volen repetir
és a dir
el voldrien
que fos
a partir d'avui
un acte
que es fes
cada 28 de juny
al vespre

sense cap mena de dubte
és important
que avui
la ciutadania
surti al carrer
ens acompanyi
a tots
els serois
del 1811
fins a la catedral
i que quedi
de manera permanent
com un acte
protocolari
de cada 28 de juny
però a més a més
un acte
de tarragonisme
podem donar
aquesta doble identitat
pot ser l'oportunitat
d'una vegada
per totes
de dir
Tarragona
té el seu dia
que en aquest cas
durant molts anys
va ser el 28 de juny
ni volem tornar a recuperar
que el 28 de juny
sigui el dia de Tarragona
per dir-ho així
d'alguna manera
aquests últims dies
hem vist moltes coses
des de la reobertura
del fortí de Sant Jordi
al públic en general
grups
de reconstrucció històrica
que ens han recreat
fins i tot
la sal
al Pla de la Seu
a les escales
de la catedral
grups que han vingut
d'altres ciutats
de la resta
de l'estat espanyol
des de l'associació
Setja de Tarragona
es podria crear
un grup similar
i han pensat
en aquesta iniciativa
o no?

estar en la nostra ment
poder fer alguna cosa
tot i que també
us he de confessar
que arran
d'aquests dos dies
així d'activitat frenètica
de recreació històrica
moltíssima gent
però és que
ens fem creus
de la gent
que ens ha dit
escolta
i vosaltres
no podríeu tirar endavant
estar en ment
s'estudiarà
passat a l'estiu
i ens agradaria
que
d'això
neixi alguna cosa
creiem
que anem
per bon camí
i possiblement
al setembre
a octubre
potser hi ha una sorpresa
no ho sé
potser sí
tant de bo
sí perquè en la línia
del que vam poder veure
per exemple
dissabte al vespre
amb la escenificació
amb la recreació
de la sal
final
del final del setge
de l'episodi final
a les escales de la catedra
i de l'expectació
que va crear
i del resultat
no?
vostès se senten
millor satisfets
valoren
especialment
de manera positiva
actes com aquest?
crec que sí
que tindria èxit
el que passa
que és una cosa
que s'ha de meditar molt
perquè doncs
requereix molt d'esforç
té un cost econòmic
important
i aquestes coses
no es pot dir
vinga va
muntem-lo
i demà
comencem a sortir al carrer
no
s'ha de preparar
s'ha de pensar
molt bé
s'ha de parlar
amb tots aquests grups
perquè ja tenen
una experiència
i ells ens explicaran
amb les pegues
que ens trobarem
per on hem de tirar
vull dir
és un tema
de molts contactes
però jo penso
que si el féssim
aquí a Tarragona
tindria èxit
no
i ves que
nosaltres
tampoc voldríem plantejar
una recreació històrica
en el sentit
simplement
de veure uniformes
o veure una mica
de tiroteig
com se va veure
nosaltres
si es fa algun dia
alguna cosa d'aquestes
voldríem anar
molt més enllà
en el sentit de dir
nosaltres anem a explicar
què va passar a Tarragona
què passava el 1811
qui vivia
com vivien
és a dir
no simplement
limitant-se
a una vistositat
d'uniforme
sinó simplement
anem a explicar
molt més
i clar
això és la part difícil
per això et dic jo
que bé
no ho tenim al cap
però que realment
és molt complex
de totes manes
igual que fa més d'una dècada
va néixer
Tarracoviva
com a un festival
per reconstruir
històricament
l'època romana
a ram del que comentava
abans el senyor Torra
sobre el desconeixement
que podíem tenir
de l'època romana
els propis terragonins
ara també pot néixer
precisament a partir
d'aquest bicentenari
del setge de Tarragona
en fi
doncs unes jornades
o un altre tipus d'activitat
que impulsi
d'alguna manera
el coneixement
a la ciutadania
en general
d'aquest moment
d'aquest moment
històric
acabem
un cop ja explicat
l'acte d'aquest vespre
recordem senyor Ribas
que tenim l'exposició
a Casa Castellarnau
fins al 30 de setembre
tot l'estiu per tant
tot l'estiu per endavant
i si tant d'èxit tingués
no tenim cap problema
per part del museu
de la ciutat
d'allargar-la
el temps que creguem convenient
però pensem
que fins al 30 de setembre
ja n'hi haurà prou
i una última qüestió pràctica
la manera de contactar amb vostès
si hi ha alguna persona
que ens estigui escoltant
que estigui interessada
tenen algun
punt de trobada
algun telèfon
tenen un grup
pel Facebook
tenim un correu electrònic
perquè ja et dic
som una associació
que acabem de començar
no tenim ni local social
ni telèfon
vull dir
el dels associats
la nostra web
és
ass.setgetarragona
arroba
tinet.cat
molt bé
i aquí poden contactar
amb nosaltres
que tindran
la nostra resposta immediata
i si no en un acte
com en aquest vespre
abans o després de l'acte
segur que podran contactar
amb alguns dels responsables
de l'associació
com per exemple
els senyors Joan Ribas
i Elías Torres
que ens han acompanyat
en directe
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en les hores
prèvies a un acte
que sens dubte
serà emotiu
no s'ha fet mai
s'estrenarà
un toc diferent
el toc de setge
creat especialment
per a l'ocasió
i hi haurà
aquesta desfilada
que anirà
des del monument
als herois
a la Rambla Nova
fins al pla
de la seu
senyors
Ribas i Torres
moltes gràcies
felicitats per la iniciativa
que els vagi molt bé
com a associació
i sobretot
que sigui tot un èxit
l'acte d'aquest vespre
Gràcies a vosaltres
per comptar amb nosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Bon dia