Ara, el que volem és donar-vos a conèixer un llibre
que s'ha publicat fa poques setmanes
i que és una trajectòria per la vida de Jordi Mariner,
un home de les nostres comarques nascut a Vinyols i als Arcs,
a la comarca del Baix Camp,
i que pràcticament tota la seva vida l'ha dedicat d'una manera o altra
a la bicicleta, al món del ciclisme.
De fet, ha publicat un llibre que es titula
Jordi Mariner, una vida no només amb bicicleta.
Jordi Mariner, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Per què aquest títol, una vida no només amb bicicleta?
Bueno, perquè evidentment la bicicleta forma part important de la meva vida,
però el que hem de dir i entendre és que la bicicleta no és tota la vida, no?
Hi ha també una família, hi ha un amic, uns amics,
hi ha un poble, una societat, un país, uns fills i uns els que vindran.
És a dir, que no tan sols amb bicicleta.
Jordi Mariner ha publicat aquest llibre amb Cossetània per iniciativa pròpia
perquè li va demanar a l'editorial com va sorgir la idea.
Bé, la cosa és que hi havia, doncs, un plec d'escrits,
d'aquests que es van recopilant mica en mica al llarg de la vida,
de tot el que et va succeint, d'aquelles coses més importants,
un hi pensa, si repensa, em fa quatre notes,
i em fa un escrit i ho guarda allà a la carpeta, no?
I aquesta carpeta es va anar fent grossa, grossa,
fins que hi va haver un moment que vas dir, carai,
doncs això ja està bé que sigui pels fills,
però i si hi ha algun altre que també em pot fer ús de tot això,
doncs anem-ho a provar.
Vaig preguntar i aquí estem,
havent-ho publicat i sentint ja les primeres coses que agraden de sentir.
El llibre, per tant, què és?
Un recull d'articles, d'escrits, fets al llarg de la seva dilatada trajectòria?
Podríem dir que és així, no?
Evidentment, també hi ha els últims temps
que hi havia algunes coses que anaven orientades directament,
però són els reculls de les memòries de tota una vida, no?
Que un quan diu, oh, és que ja tinc 70 anys,
i encara vaig amb bicicleta i encara estic per aquí a les muntanyes
com és ara en aquests moments, sí, vale,
però i tot allò que hi ha escrit,
bé, doncs mira, tot el que té l'oportunitat
de saber què és com més d'aquest mariner
que ha pedalat tants i tants quilòmetres.
I què ens explica el Jordi Mariner en aquests escrits,
en aquest llibre de 200 pàgines, més de 200 pàgines?
Bé, doncs això es comença potser quan l'any 64
tornàvem de Tòquio, de l'Olimpiada.
Per mi l'Olimpiada em va marcar de tal forma
que esportivament parlam,
diria que això és el número 1 per un esportista,
aquesta participació.
Bé, no parlem ja si es guanya,
que allà d'això ja no sé quin color té,
però participar-hi, sentir-t'hi allà dins
entre tanta gent i lluitar per uns ideals,
doncs l'ideal de l'esport,
això va ser molt gratificant.
Aquest va ser un començament,
en què et van vindre campionats del món,
tours de França, giro d'Itàlia,
voltes a Espanya, a Catalunya,
bé, tant i tantes coses que...
doncs feien que dalt de la bicicleta
hi havia moltes coses que dir.
De totes maneres,
si s'hagués de quedar en algun moment
d'aquesta trajectòria,
amb qui ens quedaria?
Esportivament parlant.
Sí, esportivament.
Com a dir abans, esportivament a l'Olimpiada,
ciclísticament parlant,
el Tour de França,
com a persona,
el fet d'haver començat amb la Montserrat,
doncs quan teníem pocs anys,
jo encara puc dir que era escolar,
i que han acabat de tant de temps,
encara continuem,
i això ho estem espanyant fort.
I d'aquí han vingut quatre fills,
i de queixos actualment dos nets.
Aquesta és la part molt important.
Però, dintre del que és la societat,
si entre tots aquells munt de gens,
homes i dones que hem anat coneguent,
hi han hagut alguns,
que al llarg del temps,
per coincidències,
al lloc o als moments de la vida de cadascú,
ha fet que aquesta amistat perduri,
per mi aquest món de l'amistat
té un valor incomptable, vaja.
Parlant d'amistat,
parlant d'amics,
i follegent el llibre de Jordi Marinecla,
ens trobem amb articles publicats fa un munt d'anys.
Ara, per exemple,
estava follegent un amic anomenat Chomin,
parlant de Chomin per Urena,
de l'any 72.
Quins records, no?,
portar amb un llibre, no?,
portar el paper imprès,
aquestes reflexions,
de fa tants anys?
Efectivament,
però et diré més encara.
Et diré que aquell dissabte passat,
on arribia,
això és a Euskadi,
al costat de Irún,
vam tindre,
hi va haver una reunió dels ex-ciclistes del País Basc.
Entre aquests ex-ciclistes,
per aquells tres anys que vaig estar amb ells,
sempre he tingut notificació per quan hi volgués anar.
i, bianualment,
tinc aquest acostum d'anar-hi.
No tan sols jo,
sinó que amb en Gabriel Saura,
que va ser el director meu a l'Olimpiada,
Tur de França,
que llavors es feia per equips nacionals
i en tantes altres carreres,
vam estar allà entre ells.
I entre ells hi estava també el Chomin per Urena.
Com us podeu imaginar tothom,
la versada és molt forta
i molt gratificant
de poder-nos trobar encara en capat de tant de temps.
I quan es veuen de què parlen
amb Chomin per Urena
i en general amb tots els ciclistes
de la seva generació,
de la seva quinta.
De què parlen?
De moltes batalletes.
Això no hi pot faltar.
Però bé,
hi ha els seus moments que són més importants
i es parla de la família,
del moment actual,
del futur,
de com parlem en veusquera
i com parlem en català.
I no hi ha cap problema.
Aquesta és una qüestió.
Hi havia també uns altres companys
que eren de Madrid
i tampoc hi havia cap problema.
i aquest és una de les coses
que allò que olorant una miqueta
l'ambient social
que hi ha en aquells moments,
potser dos dius
carai, tu.
Doncs vale,
em sento molt orgullós
que dintre d'aquell món del ciclisme
ens entenguem d'aquella forma
tan bé,
tot,
i que als seus moments de la competició
hi havia tants cops de corso
allà amb un sprint
o amb un coll de muntanya
per disputar aquella prima
que hi havia dalt
al cap d'amunt de la muntanya.
Escolti, Jordi,
com veu vostè ara
el ciclisme
en dos àmbits,
el ciclisme
d'aficionats,
aquest que
fa que milers
de ciclistes
surtin
cada setmana,
especialment
dissabtes i dimensis
per les carreteres
de les nostres comarques,
com veu aquest món
i com veu d'altra banda
el món més professional,
no?,
el dels grans ciclistes
que lluiten
per les grans proves
com el Tour de França,
amb tot el rerefons
que tenim del dopatge.
Com ho veu,
tot això?
Doncs mira,
molt braument
ho explico,
no?,
mentre l'un
és l'esport de lleure,
l'esport d'oci,
aquí val a dir
després dels estudis,
després de l'ofici,
després del treball,
anar a fer unes hores de lleure
i fer-les amb la bicicleta,
uns patins,
una pilota entre les mans
o entre les cames,
o bé,
anant corrent
o anant saltant,
o nedant,
és a dir,
esport de lleure.
I aquest tira
molt imunt de cara amunt.
Jo no sé si és perquè
avui la societat
doncs tenim més temps,
o l'empleiem
o que ens hem donat compte
que fer esport
d'aquelles característiques
és fer salut.
Altrament,
hi ha l'esport
d'alta competició,
que aquest ho has de deixar tot
per jugar-te-ho
amb una carta,
no?
I llavors això és molt perillós
perquè cada un
que n'arriba
i s'hi guanya la vida,
999 potser es queden
pel carrer.
Però aquest que s'hi guanya la vida,
doncs, bueno,
on hi ha diners,
doncs hi ha
els cops de couso
que hi faci falta,
no?
Entre els que competeixen
i els que dirigeixen
i entre uns i altres,
no?
És a dir,
potser aquest
doncs està
una mica més difícil
perquè el ciclisme
té l'handicap
que té de fer el seu esport
a la via pública,
que és el que agrada
a fi de comptes,
però que la via pública
avui està molt restringida
per la quantitat enorme
de trànsit
que hi arriba a haver.
I aquest és un tema
que potser serà
d'una d'estudiar
en un futur
prou breu.
En el llibre,
Jordi Marinens
s'explica moltíssimes coses
perquè, clar,
la seva trajectòria
és dilatadíssima.
Com a president
de la Federació Catalana
de Ciclisme,
per cert,
quins records
li deixa
el seu pas
per a les institucions?
Bé,
a nivell personal
va ser
molt gratificant,
potser,
perquè
em va donar peu
a conèixer
una gran quantitat,
diguem-ne,
de VIPs
de Catalunya,
de Barcelona.
I a nivell de ciclisme,
doncs,
es va fer una tasca
que podríem dir
que va ser acceptable.
I a nivell
d'honestitat
o així,
així com va ser
uns motius
pels quals
vaig entrar
a la Federació
amb algunes coses
que no van agradar gens
i que,
tampoc fa falta
allargar-s'hi
i repetir-ho.
Total,
que aquests quatre anys
que vaig emplear
el món
de les directives
de l'esport,
doncs,
ho vaig fer
molt a gust,
molt content
i quan me'n vaig anar
entenent
que ho havia fet
el màxim
bé que havia sapigut
i prou satisfet.
I seguim parlant
del llibre.
En total,
quants articles
podem veure
i després també fotografies
perquè incorporen al llibre
algunes fotografies
que no sé
quin criteri
ha seguit
vostè
per triar-les?
Jo hi havia
un pantall
de fotografies
a casa
i llavors
aquelles que vas veure
més adequades
potser entre...
Les que surt
més guapo.
Tant, tant,
a l'editorial
o així entre tots
no vam fer
la tria
d'aquestes.
Vull dir que
reflexen en això
aquest intent
de fer un hort
a l'amistat
de fer un hort
a la família
de fer un hort
als més petitons
que són els que
tindran el futur
entre les seves mans
dintre d'uns quants anys
quan ja potser
n'altres
bé, potser
jo ja no hi seré
i aquest és el que
doncs
treu
com a fotografies
del llibre.
El llibre?
Digui, digui.
Si vas a mirar també
doncs els fets
d'un triomf
un que sempre
hem recordat
amb molt d'efecte
que va ser
el tour
de l'avenir
de l'any 65
on va guanyar
el Mariano Díaz
va fer segon
el López Rodríguez
sisè, setè
empatat amb el sisè
va ser el Jordi Mariner
el nové
el Josep Sorià
es va fer
primers per equips
és a dir
va ser un èxit
i aquest equip
el dirigia
en Gabriel Saura
el massagista
era en Jordi Roca
de Mataró
i el mecànic
era en Sisquillo
de Barcelona
és a dir
que
Catalunya
estava
dintre d'aquest equip
doncs
com a protagonista
estòtica
i amb molt d'una hort
i molt de gust
el Mariano Díaz
de Castella
Villarejo de Salmanès
va ser el que va guanyar
amb tots els mèrits
ara que fa aquesta referència
i diu
Catalunya
estava molt ben representada
ho diu en passat
perquè segurament
el ciclisme català
va viure millors moments
que els actuals
no?
no sembla que ara
hi tinguem grans ciclistes
si hi ha molta afició
com a mínim
d'aquesta que surt
a la carretera
a fer quilòmetres
a passejar
en el temps d'oci
de lleure
que comentem abans
però no
no hem donat
grans ciclistes
en els darrers anys
amb algunes
comptades
excepcions
que realment
són destacables
esclar
bé
en aquests moments
tots estem pendents
del Quim Rodríguez
el Quim
el Purito
el Purito
efectivament
molt apreciat
i un bon amic
el Quim
així com la seva família
també el seu pare
que ja era ciclista
però
en Joan Antoni Fletxa
també
de Vilanova
i la Geltrú
també és un altre
i en Jufré
n'hi ha
però
efectivament
no hi ha la gran massa
potser
i per què creu vostè
que passa això?
potser perquè les carreteres
estan molt ocupades
així mateix
i a la França
com és que no hi ha
cap guanyador del Turt
i com és que els seus ciclistes
doncs no formen
l'equip potent
que els seus moments
havien format
doncs perquè
m'imagino
que a la França
també les carreteres
estan molt ocupades
pel trànsit
rodat de gasolina
una excepció
d'on seria
a Boscadi
on realment
sembla que hi ha
una gran afició
i on surten
també més ciclistes
de nivell
doncs sí
i un gran temperament
i una gran energia
de caràcter
no?
és a dir que
els ciclistes
i si tenim de
de mirar-se una miqueta
més en perspectiva
hem de veure
que també
el seu lenda cari
anava amb bicicleta
i es va fer
no competicions
però sí llarques distàncies
amb la bicicleta
parlo d'Ibarretxe
és a dir que
Euskadi
que va tindre
el seu equip
fa gort
el seu moment
que ja va marcar
una pauta
i va ser el meu equip
també
actualment
amb l'Euskaltel
Euskadi
ha fet
doncs que
tota una bona generació
de ciclistes
s'hagin aprofitat
i per poder arribar
amb aquest equip
doncs hi ha altres
que són la base
que són els equips
de juvenils
o els equips
d'ameters
i encara
doncs estan
lliurant
les seves
diguem-ne
batalles
a les carreteres
però que sí que
amb les carreteres
hi ha un bon respecte
als ciclistes
i a queixos
també tenen
les seves carreteres
potser doncs
encara per triar
i per escapar
per allà
per anar entrenant
i a més
de publicar el llibre
què fa ara
Jordi Mariner
doncs el Jordi Mariner
ara
s'ha parat aquí
a la carretera
una carretera molt deserta
que és la carretera
ruta de Gabadà
que va des de
per baix
a la metlla
de mar
cap dalt
al Prat Dip
diguem-ne
i entre pins
i entre botges
carretera
que no passa ningú
bueno
encara és un moment
de queixos
que pots dir
es pot respirar
i veus
amb algun ocell
que va passant
per aquí volant
que també és agradable
gairebé cada dia surt?
no
surt menys del que voldria
perquè sempre
hi ha mil coses
per fer
quan un té ganes
de no parar
sempre té alguna cosa
per engegar
i amb algun invent
com per portar a terme
li puc demanar
Jordi
per acabar
un paratge
un petit recorregut
una petita ruta
que tinguem aquí a prop
a les comarques de Tarragona
i que sigui
segons el seu criteri
la seva opinió personal
ideal per anar en bicicleta
i disfrutar
d'un dia com aquest?
sí
quin seria el seu preferit?
tot el que és
el periodat
però baix
a la ruta de Cambrils
Montbrió
Riu de Canyes
Dugues Aigües
i el coll
de la Teixeta
és admirable
és molt entrellava
per tants i tants ciclistes
que en aquests moments
estan pedalant
per aquí i per allà
quan se baixa
cap a Porrera
i s'endins un més
cap a dins el periodat
encara més
fa poc
que vam estar
a França
quatre amics
que tenien més de 69 anys
tots quatre
i que
vam estar pujant
al Galibier
vam estar pujant
a l'Alpe d'Oest
i vam veure
amb ulls
de
de regidoria
de turisme
podríem dir
com aquells
els pobles
que estan als voltants
d'aquests colls
del Tour de França
cuiden
tant i tant
el turisme
actiu
amb la gent
de la bicicleta
infinitat
de ciclistes
que estan pujant
colls
d'aquells
de 20 km
cara amunt
amb rampes
del 10 i el 12%
i entre tots
aquells ciclistes
moltes d'elles
també
moltes ciclistes
senyors
ja més grandetes
xiques més joves
però també
amb la cara suada
i amb l'energia
de pedalar
pujant amunt
a l'Alpe d'Oest
el Galibier
el Telegraf
aquells que van passar
pels Alps
de França
carai
quina és la muntanya
més mítica
per cert
segons vostè
la muntanya
més mítica
més mítica
d'aquelles que
dius
la gran muntanya
el gran port de muntanya
per un ciclista
els Pirineus
i dintre dels Pirineus
el Turmelet
aquest és un dels que
durant molt de temps
hem estat fent
sempre s'està
anant molt
el Turmelet
a l'Ovisc també
hi ha tants i tants
que són tots els que
al Tour de França
que és una carrera
de bicicletes
així de pla
però els francesos
li saben donar
tal èmfasi
i tal característica
que ho fan
d'això
una pantalla
per tot el món
del que és
la Gran Llach
de la França
fan com una mena
de gran espectacle
és un gran aparador
no del país
aparador
del país
que està en representància
Jordi Mariner
una vida
no només en bicicleta
aquest és el títol
del llibre publicat
per Cosetània Edicions
a partir de
en fi
de les pròpies experiències
d'aquest home
vinculat tota la vida
al món del ciclisme
de les nostres comarques
Jordi Mariner
li agraeixo
que s'hagi aturat
una estoneta
en la seva ruta
en bici
gràcies per atendre
aquesta trucada
de Tarragona Ràdio
i felicitats
pel llibre
que ha publicat
moltes gràcies
i ha sigut un honor
parar
d'anar en bicicleta
uns moments
per parlar
precisament
d'això
de la bicicleta
Jordi
bona ruta
que vagi molt bé
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
adeu-sia