I ja fa una estoneta que se'ns esperava el Joan Negrier, programador de la Sala Trono.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Bé, tu de bòlit, és que estàs assejant els bojos del bisturí, no?, a Barcelona, que estrenes ja.
Aquesta nit, aquesta nit.
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
I en canvi avui has vingut a la Sala Trono a presentar la temporada de la Tarda de la Trono, sí, sí.
I ara dius, agafo un programa de Santa Tegla i torno a marxar cap a Barcelona.
Clar, perquè quan tingui una estona baixo a cap aquí les festes, però vam hospitant-ho.
Sí, i has vist alguna cosa? Encara no has atrevat gaire, no?
No, clar, no he vist res de res de les festes, per tant, no sé què hi ha i vull anar al tren a estudiar-me'l bé.
A veure, pel que fa a la Sala Trono, el que ens oferireu a aquestes festes és una obra que es diu El Jardí de les Malícies.
Exactament.
Digue'ns els dies, Joan, que ja ens apuntem.
És el dia 16, 17 i 18, divendres i dissabte és a les 9 i diumenge a les 7.
Queda apuntat, 16, 17 i 18, El Jardí de les Malícies a la Sala Trono és l'obra que enceta la programació
i que també servirà o s'inclou dins del programa de festes.
Ara en parlarem amb una de les seves protagonistes, amb la Txella Botell.
Ara en parlarem.
Joan, però ja que et tenim aquí i acabes de presentar a temporada a la Trono,
així a grans trets, quan passi tot el delgri de les festes parlarem tranquil·lament.
Però ara, grans trets, quines novetats hi ha? A la Trono en guany.
Doncs mira, novetats hi ha, com sabeu que està...
La novetat és que tot i la crisi programeu.
Home, clar, és que malgrat com està la situació, la Sala Trono programa teatre a la tardor
i que no parem de setembre a desembre, cada cap de setmana, més o menys,
perquè hem hagut de reduir una mica la programació, però la farem, la farem.
Hem hagut de treure dansa, he de dir, eliminar dansa perquè no podem, no hi ha diners,
la gent no paga, els convenis del 2011 no s'estan pagant ni ingressant.
Però això és una gran llàstima perquè funcionava molt bé...
Exactament, però ho hem hagut de fer perquè, si no, la programació de teatre
també es veia molt tocada i l'havíem de mantenir com fos, no?, per no perdre-ho.
Però volem dir que hem dit ja que l'any que ve ho recuperarem, sigui com sigui,
i que buscarem diners on faci falta perquè continuï, no?
Llavors, tot i així, ho veiem sempre com passant de tecla,
perquè pensem que hi ha un públic de festa que sempre li agrada sortir
i que pot conèixer la sala si encara no la coneix,
amb el Jardí de les Malícies
i amb un cantador de flamenc al cap de setmana del 24 i 25, espectacular,
que és Juan Manuel Mora, que és un cantador flamenc emergent,
però que està tocant el Lincoln Center de Nova York,
ve de tocar de Tòquio, de cantar de Tòquio, perdó,
i que és una veu brutal, ell i un guitarrista, el Juan José Ramos.
Que és la primera vegada que escolten flamenc a la Zerona?
Que escoltem flamenc? No, perquè hi ha hagut dansa
amb algun cantador també que estava realment molt bé.
Llavors, hi ha una estrena, que és la del Quique Culebras,
que és un autor i director d'aquí de Tarragona,
que es diu L'Esperanza, on hi actua l'Oriol Grau,
i he de dir que, malgrat tot, hem perdut dansa,
però hem recuperat música.
Anima't ha reviscut una mica i ha fet una programació de música,
un concert al mes, i per tant, tenim tres concerts,
la Mar de Xulos, participem al Festival Teatre Màgic també,
portant el Premi Nacional de Màgia 2011 el dia 28 d'octubre,
que és el Jaime Figueroa, i el dia 29 el Gran Carlini,
que és la primera titella a tamany natural que fa màgia.
Per tant, això està molt xulo.
Si us heu emportat el més exòtic del Festival de Màgia, no?
Exactament.
Llavors també vull destacar que ve la Marta Angelat
i l'Elisa Bause, que és una de les membres de les Migas,
el dia 11 i 12 de novembre,
i llavors el que sí que s'ha de destacar
és que per el desembre, i durant les festes de Nadal i Cap d'Any,
estrenem una producció nova de la Trono,
que és un cabaret que es diu Bildelberg Club Cabaret,
del Toni Orensanz i l'Oriol Grau,
i estan treballant-hi, estan des de fa ja 15 dies,
perquè és una espectacular creació,
i actuaran l'Elfermí, l'Oriol i la Paloma Arza.
Bé, i m'ho has deixat pel final.
I què et sembla això?
Tot el mes de desembre, si veien les dates,
i cada cap de setmana, no?
De divendres a dimecres, sembla?
Cada cap de setmana i per festa del dia de Nadal,
Sant Esteve i el dia 31.
Perquè se us esgoten,
sempre que feu producció pròpia se us esgoten les entrades ràpides.
Sí, no, i a més a més, com que també he de dir,
com que no tenim prou diners
com per poder programar la programació convencional,
per contractar més companyies,
pensem que la programació nostra,
com que l'experiència ens diu que s'hi omplir molts dies,
amb el lleig, amb l'impossible,
doncs també ho podem fer en aquesta ocasió,
i ho farem tot el mes.
Doncs explica'ns alguna coseta més sobre aquesta producció pròpia,
que ja tindrem temps de parlar-ne, arribarà al desembre.
Es diu Bildelberg, qui és un cabaret?
Sí, Bildelberg, que és un club molt conegut,
dels màxims,
de les personalitats més influents del món,
que es troben un cop l'any en un país.
L'any passat va ser a Sitges, justament,
va ser molt secret,
i es troben des del Botín,
també a la Reina, fins a Berlusconi,
és a dir, hi ha de tot, no?
El més granat del món,
i és on decideixen realment com funciona el món,
és a dir, l'economia, la política, els afers socials, tot, no?
I aquí la particularitat és que el públic, en aquest cas,
són els membres d'aquest club.
Ells tres són els més de les cerimònies,
i el públic formen part d'aquest club.
Per tant, el públic serà, en certs moments,
part activa de l'espectacle.
És un espectacle, com dic de cabaret,
hi ha teatre, música, cantaran,
hi ha màgia també, hi ha dansa...
Per ara, el que jo he vist, que jo faig en la producció,
pinta molt, molt i molt bé.
Saps què és la peça que a mi no m'encaixa en tot això,
però que ja m'encaixarà?
El Toni Orensaf.
Què fa aquí el Toni Orensaf?
Home, perquè es coneixen molt amb l'Oriol,
de treballar al terrat junts,
van fer...
Li va dirigir l'any passat aquí al Reus,
amb el Tebac, un espectacle d'una obra seva,
i van dir, doncs posem-nos-hi...
Era una idea de l'Oriol,
li va trempar molt el Toni,
va dir, posem-nos-hi junts,
i jo t'ajudo,
i ha sortit, per ara, un text que estava molt, molt xulo a mi,
m'agrada molt, molt.
És que el veia jo com en temes més seriosos, eh, el Toni Orensaf.
No, però és un catxondo mental que no s'aguanta el Toni,
sí, sí, és molt catxondo.
Doncs escolta, que ara al desembre ja parlarem.
Sí, sí, i tant, que sí,
ja la presentarem també en roda de premsa,
perquè hem de definir realment com serà, no?
Perquè, ja et dic, en aquesta creació surten números nous,
surten cançons noves,
hi ha coreografies noves,
i, per tant, no podem dir ara tot en global,
perquè encara falten moltes cosetes.
A nivell de sala, alguna novetat?
A nivell de, no ho sé, de filosofia de sala,
o de com ens ho hem de fer per aconseguir les entrades?
A nivell de sala, no,
el que sí que m'agradaria remarcar
és que portem l'any 2005 mantenint els preus.
Trobo que això és un logro,
i és una, vamos,
jo estic emocionadíssim,
perquè, tot i que van en detriment nostre,
però poder mantenir uns preus populars pel públic, no?
Penso que és important,
i ara, com ara, no volem que la gent
no surti de casa o per anar al teatre
perquè no té diners, perquè no arriba a fi de més,
sinó que sàpiguen que mantenim preus,
que hi ha descomptes per amic de la sala
amb carnets joves, amb carnets de...
Saps?
Hi ha moltes opcions per poder anar a veure teatre a bon preu.
Les obres de teatre continuen sent el divendres, crec?
I dissabte.
Divendres i dissabte.
Feu aquesta doble representació.
Exacte.
Al final hi ha quallat, no?
Jo recordo que dèieu,
ho farem divendres i potser si hi ha prou gent,
dissabte no, ara ja s'estava divendres.
Sí, sí, perquè hi ha prou gent,
com van fer dos dies,
els concerts segueixen els diumenge,
perquè ens agrada que el públic tingui clar,
saps?
Hi hagi una programació que sàpiguen que la trona
els divendres hi ha teatre.
I els dijous hi havia dansa i tornarà a veure-ne
i els diumenges música, no?
Que quedi molt clar que la gent sap quin dia
pot anar a veure què.
Programació infantil.
Infantil.
Familiar, vaja, familiar.
No, no, no, això ja vam eliminar...
Això va ser una goteta, no?
Com anem bé en allò de...
Sí, sí, sí, això és una prova que va anar bastant bé,
però és que no podem més,
és que és impossible, realment.
L'any que ve estem molt espantats,
t'he de dir sincerament,
i vull que sàpiga perquè realment
l'administració no paga termini,
no hi ha diners,
i l'any que ve no sé com ens ho farem per poder...
Teatre al detall, la Txell Botell cobrarà, però?
Oh, i tant que sí.
Txell, bon dia, la tenim al telèfon.
Hola, Txell.
Hola, què tal?
No t'espantis, no t'espantis.
Escolta, 5 minutes, Txell,
per parlar del Jardí de les Malícies.
Una peça, una obra de teatre
que porteu els dies 16, 17 i 18,
aquest cap de setmana, a la Trono,
i esteu en festes.
Em sembla que és una mica eròtica, no?
Sí, és un cabaret de poesia eròtica.
Bé, és un recital de poesies
d'un llibre del Miquel Desclot
que es diu El Jardí de les Malícies,
i nosaltres d'això en fem una espècie de cabaret.
Posem damunt de l'escenari
dos personatges que podríem dir
que estan sortits de París dels anys 20
i que d'un recital
doncs en fan alguna cosa més que un recital, no?
Però bàsicament és un espectacle molt divertit.
Més divertit que eròtic, que no se'ns espanti ningú?
De tot, de tot una mica.
A veure, els textos evidentment són textos eròtics,
però l'espectacle és un espectacle molt elegant,
vull dir que tampoc ningú s'espanti.
El nostre patenció no és un espectacle eròtic,
no sé, tipus molino o coses d'així, no, no,
sinó és un espectacle de teatre,
és un espectacle de text,
on hi ha una mica de tot,
hi ha una mica de balla, es canta,
és un espectacle amb un punt molt gamberro,
però també amb un punt molt elegant,
i que s'estan dient uns textos que són xulíssims,
perquè és alta literatura, no?
O sigui, agafem textos d'autors com Goethe o La Fontaine,
d'autors que potser són coneguts per un altre tipus de textos,
però que per els seus amics, pels seus coneguts,
o per ells mateixos,
en algun moment de la seva vida van escriure poesia eròtica.
Llavors, i també, bueno, a part d'això,
part de textos d'autors coneguts,
també hi ha cançons de bordell,
de trobadors anònims...
És poesia eròtica d'època,
des de l'edat mitjana fins al segle XIX.
Ha canviat molt l'erotisme, Txell,
tu que t'has hagut de posar en el paper
de recitar aquests textos diversos?
Has vist molta evolució
des dels textos minivals fins al XIX o fins ara?
Jo crec que molt menys del que ens pensem.
Vull dir que en aquesta època
la gent que escrivia poesia eròtica
era molt liberal
i s'ho agafaven amb molt sentit de l'humor,
és a dir, tot el que està escrit
realment traspua molt sentit de l'humor
i em sembla que l'erotisme i l'humor
són dues coses que es compenetren molt bé.
Bueno, doncs això comprovarem
a dalt de l'escenari, a la trono,
als 16, 17 i 18.
Joan, ràpidament, perquè és que ens queda molt poc temps.
Tu has vist, clar, el Jardí de les Malícies.
Sí, sí, jo veig tot el que programo a la sala trono, sempre.
Val, què t'estaques?
No, jo destaco, evidentment,
l'interpretació d'ells dos, que és brutal,
he de dir que, malgrat tot,
és a dir, és literatura eròtica,
però que és un espectacle divertidíssim.
És a dir, jo vaig riure moltíssim, realment.
Se m'ha passat volant.
Va més enllà d'un recital de poesia,
perquè és un recital atípic,
no té res a veure amb el que la gent
entén per un recital.
Ells ho fan superbé,
i la direcció del Joan Maria,
segur que també és extraordinària.
Això és la mostra que veurem,
de Teatre al Detall,
i que ens portareu aquí a la sala trono,
aquest cap de setmana,
al Jardí de les Malícies.
Txell Botell, moltes gràcies.
Escolta, no tenim més temps.
Gràcies a vosaltres,
i animo molt a la gent que vingui al teatre,
perquè s'ho passarà molt bé.
Com diu el Joan,
és per riure molt,
és d'un horeta,
és un espectacle molt curtet,
però que passa volant,
i que sobretot és un espectacle
amb molt sentit de l'humor,
i la nostra pretensió
és que la gent rigui una miqueta.
Txell, doncs molta merda,
que vagi molt bé,
t'esperem aquí a Tarragona.
Gràcies.
Adéu, Joan.
Adéu, Gell.
Adéu, adéu.
I a ganes de trono,
Joan Negri,
moltes gràcies,
en tornarem a parlar.
Com sempre a vosaltres.
Bones festes.