una altra proposta que ens porta en aquest cas a diumenge
i ha parlat d'un muntatge que es titula Pasta Follada
i que arribarà diumenge a partir de les 7 de la tarda.
És un text d'Ever Blanchet que arriba aquí a Tarragona, al Metropol.
És un aspecte clangira que arriba amb la direcció d'Òscar Molina,
amb el que podem parlar ara mateix aquí a l'altra banda del fil telefònic.
Òscar Molina, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem?
Doncs molt bé, esperant que ens expliquis una miqueta
en què consisteix aquesta Pasta Follada?
Mira, Pasta Follada és una comèdia que el primer que fa
és un homenatge a l'edat madura, diguéssim.
Una edat en què la gent es pensa que també els actors
no tenen res a pelar i no tenen res a fer.
Aquesta vegada amb la Margarida Minguilló,
amb el Josep Minguer, la Carles Sales i la Carme Sansa,
quatre grans espades del teatre català i també de la televisió,
ens parlen, discuteixen, s'enreden,
tenen una relació d'amistat les dues parelles
i parlen molt, molt desinhibidament de sexe.
Que és curiós perquè un pot pensar que a aquesta edat
haurien de jugar a la petanca, doncs no.
És un tabú que està ficat a la societat,
que sembla ser que no hi ha vida sexual més enllà d'aquesta edat,
però no és veritat.
A l'èver ha escrit una comèdia molt frementada,
amb escenes que passen moltes coses,
que tenen una relació d'amistat les dues parelles,
però també d'infadilitats,
i bé, és amb el riure,
però també amb la reflexió una miqueta.
Estem parlant, doncs, de dues parelles.
Casada, són matrimoni?
Són dos matrimonis.
Són dos matrimonis.
Els matrimonis són els Sales i la Minguillón,
i la Minguillón i la Sansa.
I per dir-ho d'alguna manera,
se suposa que han portat un matrimoni
i una vida molt convencional com a parella?
No, som molt amics des de fa molt temps,
viuen junts,
i no, no, som bastant moderns
perquè no tenen cap mena de problema
en parlar contínuament de sexes
de la manera més desinhibida.
A mi em recordava molt,
quan jo havia estudiat a França,
a l'Escola Le Coq,
i em recordava molt aquest espiritu una mica francès,
de la Nouvelle Vague,
que poden beure vi, parlar,
i estar molt així, molt tranquils,
i parlar de sexes sense cap tabú, no?
I per això vaig ficar amb el permís de l'Ever
una banda sonora
per entrellaçar les escenes
amb música francesa de tots els temps, no?
I això, doncs,
per donar-li un toc així una mica internacional,
com podria passar aquí a Barcelona,
però també podria passar a París
o qualsevol altre lloc.
És una comèdia,
i per tant, segur que ens pot fer somriure,
però m'imagino que per la temàtica que ens expliques,
Òscar,
també ens porta a una certa reflexió, no?
Sobre aquesta edat de la vida...
Sí, i també sobre...
i també sobre la importància de l'amistat,
si ens ho diem tots,
si no ens ho diem,
les possessions de la parella,
els encadenaments,
les reflexions de si un pot tirar o no
amb el sexe i pot tenir una societat sense...
amb l'altra parella,
però sense que hi hagi sexe,
és a dir,
obre una mica una caixa de pàndora
que potser passa a moltes cases
i no ho sabem, no?
Els pactes secrets que es fan
i tot això ho fan des de l'humor,
però, esclar,
a vegades l'humor és una mica àcid,
és una mica atrevit,
és una mica pujadet de to,
i el curiós és que anant de gira,
l'acceptació, diguéssim,
a comarques ha sigut molt més gran
que inclús que a ciutat, no?
Ah, sí?
Sí, és curiós això, eh?
Però la gent està molt més desinhibida.
Tu creus que va per persones?
No ho sé,
o que hi ha ambients urbans?
És que jo ha sigut una sorpresa,
jo soc de granollers,
però hi vaig anar també a Girona,
i han fet molts vols,
aquesta és l'altra gran sorpresa,
en una època de crisi i de dificultat,
i en una empresa que és el Teatre Gaudí,
que no lluita amb els grans
i que té, doncs,
unes limitacions, diguéssim,
a nivell d'empresa
en base a publicitat
i en base a grans mitjans d'altres empreses,
i en canvi té una gira magnífica,
ha girat per tot Catalunya
i segueix,
i he tingut una acceptació brutal.
La gent, doncs,
viu molt des del principi,
estan molt desinhibits,
s'ho prenen molt més.
S'estiu de l'anor,
no sé,
vol dir que segurament
estan més relaxats,
o...
vés a saber?
Potser sí,
potser aquesta és una...
O practiquen més que la ciutat.
No ho sé,
però és una sorpresa magnífica.
I després també és l'altra sorpresa
veure aquests quatre grans actors
que es van...
Ara queda molt lluny,
és,
quasi bé assajàvem a l'agost de l'any passat,
però queda molt lluny
com jo vaig treballar amb ells,
però me'n recordo perfectament
la generositat i l'entrega
i l'atreviment,
perquè es belluguen,
es mouen,
i no hi ha una scenografia clàssica,
és un espai minimalista,
no hi ha portes ni parets,
quasi bé no hi ha mobles,
i per tant això demana
que els actors estiguin molt despullats,
encara que no es despullen,
es despullen d'ànima, diguéssim,
però fan un treball molt, molt generós
i això és molt d'agrair,
com actuen,
com es belluguen,
com en perterra s'aixequen,
en fi,
és molt sorprenent l'actuació.
És que, clar,
parlant dels actors,
et volia preguntar
que deu ser un plaer,
un luxe per un director
poder tenir damunt de l'escenari
a quatre actors,
dos actrius i dos actors,
com són la Margarida Minguillón,
el Josep Minguell,
la Carme Sansa
i el Carles Sales.
Sí,
perquè, d'alguna manera,
una vegada superat
aquesta franja
que anem a parlar d'això
i anem a fer-ho d'aquesta manera,
i les primeres reunions
de direcció
ja estan encaminades,
després és un plaer,
com dius tu,
la rapidesa de l'execució,
el nivell,
també les opinions,
perquè s'han de tenir en compte,
jo, doncs,
m'agrada també
escoltar els actors,
tot i que no soc
amic dels fòrums,
però escolto molt,
i també, doncs,
en base a això,
doncs,
també hi ha
el seu punt de creació
que tothom hi fica,
no?
Una última qüestió,
Òscar,
és un espectacle,
tu creus que és especialment
recomanable per això,
per a les persones
a partir de 50 i escaig
o 60 anys,
o per tots els públics?
Quan venien ambients així,
molt barrejats,
no?
Perquè a vegades,
doncs,
venien parelles joves
i deien que reconeixien
els seus pares
i a l'inrevés,
no?
O sigui,
gent que no li passava,
gent que se li passava,
tampoc és que sigui un espectacle
per la tercera edat,
diguéssim,
no?
És bonic
veure
que tothom hi pot implicar
perquè estan parlant
dels pares,
dels tiets,
d'uns amics,
a vegades de relacions
més joves
que diuen
mira,
a mi em passa això,
també,
no?
O sigui,
que no està tan determinat
per això,
tampoc.
I llavors,
a l'haver escrit
una comèdia,
doncs,
amb gags
i amb frases
i situacions
que també conviden
a la reflexió social,
estiguis a l'edat,
estiguis posicionat
a l'edat que estiguis.
L'obra,
per cert,
està escrita fa poc temps?
Doncs,
nosaltres la vam estrenar
i, evidentment,
no l'havia fet ningú,
sí,
però l'Eberg
potser la tenia
i l'Eberg
escriu molt temes
molt diferents.
Potser la tenia,
era bastant recent,
però la va tornar,
doncs,
a retocar,
diguéssim.
Actualitzar.
Actualitzar,
bueno,
actualitzar
o el que fan els escriptors,
no?,
que quan revisen,
doncs,
sempre els sembla
que falta afegir això.
I el títol
que li heu posat en català,
aquesta pasta fullada?
Això és
a la pregunta
que li feien sempre
a l'Eber,
és perquè en català
té,
sembla que delati
o anunci una miqueta
de què va el tema,
no?,
perquè hi ha aquesta cosa
de la pasta fullada,
en realitat,
la pasta fullada
és una pasta
que va per capes
i que amaga,
doncs,
gustos molt diferents
i que és cruixent
com a la mossegues,
però té diverses,
condensa,
diversos secrets,
no?,
una mica,
que té aquesta cosa
d'una esfera,
una altra,
una altra,
una capa,
una altra,
una altra i una altra,
no?,
i té unes textures sorprenents
també,
i jo crec que,
em sembla que a castellà
no es podria fer
perquè hauries de dir
pasta de jaldre
i llavors no té
aquest significat,
no?,
però en català
va perfecte,
però en català va molt bé
perquè és aquesta cosa
popular,
no?,
que dius pasta fullada,
no dius res de l'altre món,
no és lleig,
no fas cap mena
de crida a la vulgaritat,
però en canvi
té una complicitat
amb el públic,
no?,
i això és divertit.
Molt bé,
Òscar Molina,
director d'aquesta pasta fullada
que arriba diumenge al Metropol,
moltes gràcies
per les teves explicacions,
en fi,
que sigui també tot un èxit
aquí a Tarragona
i en el que quedi de gira.
Ho espereu,
que teniu una terra molt maca
i que s'ha de valorar
cada vegada més.
Molt bé,
gràcies.
Un petó molt bé.
Adéu,
Òscar,
adéu,
bon dia.