Ara mateix contactarem amb l'Observatori de l'Ebre.
Ara mateix saludarem a través del telèfon David Fernández,
responsable de la xarxa sísmica de l'Observatori de l'Ebre,
que ens ajudarà a analitzar d'alguna manera
la magnitud d'aquest terratremol
que ha provocat fins ara la mort de vuit persones
i ha provocat també que més de 20.000 persones
hagin passat la nit a l'enras.
Saludem, com dèiem a aquesta hora, el senyor David Fernández.
Senyor Fernández, bon dia, buenos dies.
Hola, buenos días.
¿Cómo podríamos explicar la magnitud del terremoto
que se produjo ayer por la tarde en Lorca?
Bueno, la magnitud del terremoto, digamos que
en el territorio español no estamos acostumbrados
a esta magnitud, de ahí la noticia,
la magnitud es de 5,2, ha sido de 5,2 del terremoto principal,
el que ha causado a las víctimas
y ha habido tres réplicas importantes
de 4,9, 3,5 y 4.
Así también ha habido otra serie de réplicas,
pero de menor magnitud que no se han sentido.
Yo ya decía, y usted también lo ha ratificado,
que no estamos acostumbrados
a un terremoto de esta magnitud.
¿Qué es el que ha provocado
el seismo de ayer?
Digamos que en esta parte
suroeste de España, pues, es donde confrontan,
donde chocan las placas africana y euroasiática
y relativamente la cantidad de terremotos
que existe en esta zona es importante.
Habitualmente, prácticamente todos los días
se registran terremotos, pero de pequeña magnitud.
Digamos que en esta zona se encuentran
una serie de sistemas de fallas activas,
muy activas y que de vez en cuando
desencadenan estos terremotos
de mayor magnitud,
aunque no es lo habitual.
Pero digamos que es una zona compleja,
geológicamente hablando.
¿De toda la península sería la zona más compleja,
más conflictiva,
con más probabilidades de terremotos?
Pues sí, viendo los datos históricos,
hay antecedentes de terremotos
de gran magnitud en esta zona,
incluso mayor que la de ayer.
La principal característica de este
es que ha sido superficial.
Digamos que si hubiera sido profundo,
yo tengo datos de que hace un par de años
ha habido un terremoto inclusive
de mayor magnitud en esta zona,
pero la profundidad fue mayor,
por lo tanto la afección para la población
ha sido menor también.
¿Nos puede explicar un poco la diferencia
entre un terremoto, usted ha dicho superficial,
o otro de profundo, de profundidad?
¿Qué diferencia hay?
Bueno, digamos que estaríamos hablando
de terremotos de poca profundidad
cuando el epicentro se sitúa en torno
a 10 kilómetros, 6, 7, incluso a un kilómetro,
se puede producir el foco del epicentro
y terremotos de gran profundidad,
pues incluso estamos hablando
de que hay zonas donde hay terremotos
en torno a 600, 700 kilómetros de profundidad,
de ahí para arriba, digamos.
O sea que, lógicamente, la afección
de un terremoto que se produce a 800 kilómetros,
aunque la magnitud origen sea muy grande,
digamos que se atenúa la intensidad de él
por la distancia.
Un terremoto de 5,2 grados en la escala de Richter,
¿cómo lo podríamos calificar?
O, de hecho, ¿cómo se califica oficialmente?
Bueno, digamos que es un terremoto
de intensidad media-alta.
La escala de Richter que todos conocemos
pues serían con unos baremos en torno de 0 a 10,
un rango de baremos de 0 a 10.
Si contamos, por ejemplo,
y nos echamos la vista atrás,
el terremoto de Japón ha sido de 9,2
y es una intensidad muy, muy grande,
pues en esta escala estaríamos en la mitad aproximadamente.
Sería un terremoto de intensidad media-alta.
Un terremoto, como decíamos,
muy poco habitual en España.
De hecho, por las estadísticas que ustedes tienen,
¿es el más grave que se ha producido
en muchos años aquí en la península?
Pues digamos que en los últimos años sí.
Yo tengo constancia de que hacía 40 o 50 años
que no se producía un terremoto tan grande
en el sentido de afectar a la población directamente.
Como le comenté antes,
hace un par de años en esta zona
ha habido un terremoto de mayor magnitud,
pero la profundidad del mismo
hizo que la afección fuera menor.
O sea, en términos de afección a la población,
digamos que este ha sido el más fuerte
en los últimos 30 o 40 años.
Usted ya nos explicaba que se habían producido tres réplicas.
¿Puede haber más en las próximas horas
o en los próximos días?
Sí, la dinámica normal en este tipo de casos
es que haya más réplicas,
aunque en principio deberían de ser de menor magnitud.
Yo he podido constatar en el Instituto Geológico Nacional,
que tiene un catálogo de todos los terremotos,
que ha habido réplicas más pequeñas durante toda la noche
que nosotros aquí no podemos registrar
debido a que la magnitud es muy pequeña,
pero que es una constante
cuando existe un terremoto de esta magnitud
que haya un reajuste, digamos,
de la zona con réplicas más pequeñas.
No es esperable que pudiera haber
una de la misma intensidad o mayor.
Eso sería extraordinario, ¿no es probable?
Sí, sí, es extraordinario.
Lo lógico es que las réplicas sean de menor magnitud.
Aprovechando que hablamos con usted,
una curiosidad,
ustedes en el Observatorio del Ebro,
¿cómo registran la información que se ha producido?
En este caso, alrededor de este terremoto
y de las réplicas que nos comentaba.
Bueno, nosotros aquí tenemos una red sísmica
que consta de siete estaciones sísmicas
que están repartidas por la zona alrededor del observatorio.
Bueno, algunas tenemos una misma
en nuestras propias instalaciones,
tenemos una otra estación en Horta de San Juan,
en Alcanar y Alcalá de Chiver,
y luego tenemos dos estaciones más
en Mallorca y en Ibiza.
Entonces, con esta serie de estaciones,
nosotros nos centramos más en la sismicidad local,
pero dada la magnitud del terremoto
y que la distancia no es muy, muy grande,
pues se ha registrado muy nítidamente.
Y a partir de aquí,
¿a ustedes estos terremotos, estos incidentes,
les sirven para, en fin,
analizar cuestiones relacionadas precisamente
con la geología, con el terreno
que hay, en este caso, debajo de la península?
¿A ustedes les sirve?
Sí, bueno, en principio en el observatorio,
como les decía antes,
hacemos un estudio más local,
pero sí, cualquier dato que se obtiene
a partir de un terremoto,
luego es susceptible de ser analizado
y de sacar unas conclusiones.
Digamos que la localización del mismo,
la profundidad,
nos da información de cómo una falla
se puede propagar en la superficie del subsuelo.
Y son datos,
se adquieren muchos datos de diversa,
de diverso orden
y que pueden ser susceptibles
de analizar en conjunto
con datos históricos del pasado,
y contrarrestar con datos del futuro.
Una última pregunta, señor Fernández.
Tenemos reciente en la memoria
la tragedia,
el impacto del terremoto gravísimo,
extraordinario de Japón.
Y ahora nos llega este terremoto también,
muy grave,
para lo que es la situación habitual de España.
Terremotos, situaciones como esta,
provocan el pánico de los ciudadanos
y el miedo en general.
¿Usted cree o podemos prever
que en España, en la península ibérica,
se puedan producir terremotos
en los próximos tiempos
de magnitudes similares al de ayer?
¿O no tiene nada que ver
que ahora estemos ante,
en fin, esta situación de psicosis
por los terremotos
y que puedan producirse
nuevas réplicas más adelante?
Bueno, en este mundo de la sísmica
nunca se puede hablar con certeza
ni aseverar de que se van a producir o no.
Lo cierto es que hay zonas en la Tierra
que son más susceptibles
de tener grandes terremotos.
Terremotos como el de Japón,
en la península ibérica, por ejemplo,
son prácticamente imposibles.
Aunque ya, como ya le digo,
nunca se puede aseverar en sísmica
que esta magnitud no se puede dar.
Terremotos como el de hoy,
o sea, como el de ayer, perdón,
pues ya se han producido
en la península ibérica con anterioridad
y la geología de esta zona en particular
invita a pensar que en un futuro
pues podría haber,
pero ya le digo,
puede ser, podría ser,
no sé cómo decir,
no se puede decir que dentro de un mes
va a haber, ¿entiendes lo que le quiero decir?
O sea, es un tema de,
cuando se produce un terremoto
de esta magnitud
se libera mucha energía
y lo lógico
es que hasta que se produzca
un terremoto de esta magnitud
pasen años
o incluso ciclos, digamos.
Es imprevisible en cualquier caso.
Sí, es imprevisible.
Capaz es que es evidente
que el ciudadano
puede tener una cierta psicosis
o miedo
ante situaciones
como las que hemos vivido.
Sí, aquí en España
pues precisamente
por este tema
que no estamos acostumbrados,
digamos,
a tener
afección de la población
y terremotos de esta magnitud
pues la gente
lógicamente
reacciona
de una manera
como cualquier persona,
no algo que le es desconocido.
Es lógico.
Señor David Fernández,
responsable
de la red sísmica
del Observatorio del Ebro.
Gracias por atender
la llamada
y por estas explicaciones
que creo que han sido
realmente interesantes
para los ciudadanos
que nos están escuchando.
Muchas gracias.
Nada, gracias a ustedes
por llamar.
Gracias y buen día.
Buenos días.
David Fernández,
un de los responsables
del Observatorio del Ebro,
situada a la comarca
del Baix Ebre,
a la localitat de Roquet,
és un dels observatoris
més importants
del nostre país
a l'hora d'analitzar
aquests moviments sísmics
com el que s'ha produït
a les últimes hores
a Iorca.
Anem ara
a conversar
amb Xavier Noiega.
Ell és el responsable
de la unitat canina
de l'agrupació
de voluntaris
de protecció civil
de Tarragona.
Xavier Noiega,
bon dia.
Hola, bon dia.
Ara fa una estona
sentíem a l'alcalde
que evidentment
la ciutat es posa
a disposició
del que passi a Iorca
i que les autoritats
ens puguin demanar
col·laboració.
Vosaltres esteu preparats
per si cal
anar a fer alguna feina
de rescat,
alguna feina
d'ajuda
a Iorca?
Sí, sí, sí.
Nosaltres estem operatius
des d'ahir a la tarda
aproximadament
les 7.
Nosaltres precisament
fa qüestió
d'un mes,
un mes i mig
que vam estar
fent entrenaments
amb la gent d'allà,
de Múrceus,
que van estar aquí
amb nosaltres
fent entrenaments conjunts.
I ahir tardant
nosaltres
ens va fer un truc,
devien ser aproximadament
les 6,
la unitat canina
de rescat
d'Àguiles
sol·licitant
que estiguessin
en fase d'alerta
per si
fes falta
desplaçar
nosaltres
els 6 gossos
que hi ha
a dia d'avui
per anar allà
per agafar
i donar
allà un cop de mà
directament.
Esteu en alerta
però de moment
no us han demanat
que hi ha neu.
Exacte,
en principi
90%
que no hi anem
pel tema
que hi ha
a dia d'avui allà
possiblement
hi ha entre
14 i 15 gossos
operatius
a la zona.
Llavors,
no és cert
que hi hagués
alguna rèplica
forta
i el tema
tornés a complicar-se
ens quedarà aquí
amb estampall
en esperant
que
sol·licitessin
per anar
directament allà.
Ens deies que fa un mes
havíeu tingut
algun tipus
de contacte
de pràctiques.
És habitual
fer entre vosaltres
entre diferents
agrupacions
canines
fer pràctiques
proves
exercicis?
Sí,
sí,
sí.
Vosaltres estem
en contacte directe
amb diversos grups
d'aquí a Espanya
i fins i tot
de fora d'Espanya.
Concretament
amb nosaltres
entren la gent
de Múrcia,
entren la gent
de Cartagena,
tenim fins i tot
aquí entrenant
amb altres
per l'experiència
que tenim.
Habitualment
baixa Creu Roja,
o sigui,
el que és la unitat
canina de Creu Roja
de l'Andorra
i és un tema
que anem fent,
entre altres coses,
perquè és importantíssim
canviar
els llocs
d'entrenes
que es fan
habitualment
amb els gossos.
Allà precisament
a Múrcia
no sé si hi ha
més conscienciació
sobre el risc
de terratrèmols,
perquè ara ens deia
un expert
en temes sísmics
que, clar,
que aquella és una zona,
la zona de la península,
on hi ha més risc
de terratrèmols grans.
Vosaltres,
quan heu parlat
amb la gent
d'aquella zona
de Múrcia,
veieu això,
que estan especialment
conscienciats
davant d'aquest risc?
Bé,
a veure,
el que són
el tema
d'unitats
que hi ha
ni més vital,
el tema
està en que
ells sempre
estan fent
entrenaments
constants
per el que
pugui passar allà
tant allà
com a qualsevol
lloc d'Espanya.
El que passa
com bé
sentir el company
que estava
parlant abans
no és el més habitual
ni molt menys.
N'altres,
inclús,
les nostres intervencions
a nivell
del que són
grans catàstrofes
com hem estat
a Argelia,
Marroc,
Haití i demà
és un altre tipus
de catàstrofe
pel tema
de les carencies
que normalment
acostumen a haver
en zones
de grans catàstrofes.
Aquí,
per les imatges
que jo he vist
i tinguin en compte
que nosaltres
estem en contacte
directe
amb gent
que està operativa
allà
i aproximadament
cada hora,
hora i mitja o així
em truca
i ens van dient,
l'avantatge
que hi ha allà
és que si tenen
infraestructura i medis
com per intentar
entrar dintre
tant de les zones
d'escombro
com material
dades d'escombro,
maquinàries
i de més.
Javier,
ens podràs explicar
de manera sintètica
però també clara
perquè la gent,
els terragonins
que ens escolten
ho entenguin.
Vosaltres què feu davant
quan hi ha un terratrèmol
d'aquestes característiques
amb edificis
enfonsats
com hem vist
a través de la televisió?
Quina és la manera
d'operar
vosaltres
i els gossos
que porteu?
Bé,
la feina aquesta
aquí a Espanya,
bé,
aquí a Espanya
encara estem
amb anys llum
amb el tema
d'altres països,
diguem,
doncs,
bé,
que tenen
sistemes operatius
amb gossos.
no és a dir,
doncs,
a l'entrenor
però sí
el que és
la consciència
de l'eina de feina
que pot ser un gos.
La gran avantatge
que tenim
amb els gossos
és la rapidesa
a l'hora d'agafar
i buscar dintre
d'alguna zona
i a part d'això
el gos en si
està fet
perquè en el cas
que hi hagués
alguna rèplica
realment
que cap ésser humà
corri doncs cap risc
sinó que és el gos
el que es queda
doncs amb una distància
de 50, 60 o 100 metres
del seu guia
treballant a dintre
de l'escombro.
A l'hora que el gos
troba algú
bé si tenim un gos fet
per localitzar
doncs gent viva
que és el que s'envia
més ràpid
el que fa el gos
és que arriba
fins on està
la persona viva
automàticament
allà a burda
a dins del seu guia
el que es fa
és intentar
trobar la localització
exacta
on està
la persona
sepultada
i el gos
i a posteriori
si no hi ha risc
entrar el més ràpid possible
tot el que és
gent de desescombro
materials
maquinària
i demés.
Quants gossos
en teniu a la unitat?
Nosaltres a dia d'avui
en tenim sis.
I deuen ser molt especials
no?
Sí, bueno
és el gos
a banda que
són
com els nostres companys
de dia a dia
doncs porten
entrenaments molt llars
nosaltres estem
un mínim
de tres cops a la setmana
entrenant
doncs amb els gossos
el dia a dia
sobre el que poden ser
tant buscar gent
doncs amb el que són
escombros
com gent doncs amb grans àrees
que és
doncs bueno
el clàssic que sentim
doncs molts cops
que han sortit
doncs a fer bolets
i hi ha gent que es perd
o la gent gran
amb Alzheimer
que molts cops
es despisten
llavors
nosaltres anem
amb el gos
que tinc a dir
que és una eina
de recerca
molt molt molt molt bona
clar
vosaltres a més heu fet
moltes expedicions
molt lluny
a l'estranger
i en canvi
aquest és
estem davant del terratrèmol
que segurament ens toca
de més a prop
no?
perquè no estem acostumats
aquí al nostre país
a tenir aquests sismes
doncs no no
fins i tot en altres
ahir
ahir quan em van fer un truc
realment
pel companyerisme
que tenim i tal
en principi et penses
allò que t'ho diuen
doncs en el mig
en broma
ni t'ho creies
no no no
quan em van fer el truc
a mi directament de Murcia
que em van dir
Xavi
catàstrofe
terratrèmol aquí
cases enfonsades i tal
parlant amb la noia
que porta el grup
li deia
dic vinga va
no no Xavi
que pots entrar en sèrio
automàticament
doncs vam entrar
doncs amb internet
per veure
doncs una miqueta
de la magnitud
del que havia passat i tal
i ja ens havien posat
sota les ordres d'ells
oferint doncs
tant el tema
de la unitat cadenina
i de més
com la resta de companys
voluntaris
que hi ha amb naltros
no?
dels equips de desescombros
sanitaris
mèdics i tal
Xavi Noriega
estarem doncs pendents
de si finalment
heu d'anar o no
a Iorca
jo m'imagino
ja per acabar
que clar
si potser no us han demanat
l'ajuda en aquestes primeres hores
potser ja no caldrà no?
no no no
en principi no
és el que abans et deia
doncs una mica del tema
no?
tindria que ser
que hagués
alguna altra rèplica
que esperem
que no passi
i que realment
torneixin a caure
edificis i tal
encara així
la gent està tothom
pràcticament
al carrer
vull dir
el risc que hi ha ara
la gent estan
vull dir
haguent tots els equips
que hi ha allà
d'emergències
jo crec que dintre
de la catàstrofe
aquest
crec que està mitjament
controlat tot
Javier Nòriega
t'agraeixo especialment
que hagis atès
aquesta trucada
del matí de Tarragona Ràdio
i que de pas
ens hagis explicat
a causa d'aquest
terratrèmol de Llorca
que ens hagis explicat
la feina que feu
com a unitat canina
de l'agrupació
de voluntaris de protecció
civil de Tarragona
Javier Nòriega
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
el testimoni
d'aquest responsable
de la unitat canina
han estat d'alerta
per si cal anar
a Iorca
a ajudar
aquesta localitat
murciana
afectada greument
pel terratrèmol
un terratrèmol
que ha causat
vuit víctimes mortals
entre aquests
vuit morts
hi ha un nen
i també
dues dones
embarassades
que morien
ahir
a causa
dels enfonsaments
que es van produir
amb un terratrèmol
d'una magnitud
poc vista
a la península
ibèrica
una magnitud
de 5,2 graus
a l'escala
de Richter
una
insisteixo
una magnitud
mitjana alta
com ens explicava
fa una estona
el responsable
de l'Observatori
de l'Ebre
David Fernández
fa 30 o 40
i segurament
que no es veia
un terratrèmol
d'aquestes característiques
a la península
ibèrica
hi ha hagut
malauradament
vuit morts
a més
hi ha
algunes
persones
han estat
greu
o molt greu
a causa
de
en fi
l'enfonsament
de diferents
edificis
i de fet
l'Ajuntament
de Iorca
ha dit que
segurament
més de 20.000
entre 20.000 i 30.000
persones
han dormit
aquesta nit
fora de casa seva
han hagut
de dormir
al ras
són notícies
que ens arriben
aquest matí
de dijous
poques hores
després
d'aquest
terratrèmol
que ha sacsejat
la informació
al panorama informatiu
de la jornada
i que fins i tot
ha obligat
a suspendre
l'activitat
de la campanya
electoral
entre els actes
suspensos
tornem a recordar
també
el debat
electoral
que havia organitzat
aquesta casa
Tarragona Ràdio
per aquest matí
aquí a la ciutat
de Tarragona
amb els quatre
principals candidats
a l'alcaldia
de Tarragona
la suspensió
i la magnitud
de la tragèdia
de Llorca
ens obliga avui
a fer també
un programa
especial
amb continguts
especials
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
falten tres minuts
per dos quarts
d'onze
ara tornem