This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Els protagonistes del Metropou a Tarragona Ràdio.
Ara parlem del Metropou Familiar.
Aquest diumenge, a dos quarts de set de la tarda,
hi ha un nou espectacle per als més petits, per a tota la família.
És un espectacle de titelles que es diu Por Amiques,
de la companyia L'Esta Quirot Teatre.
Són catalans, són de Vila Nova i la Geltrum.
Ja volem parlar, volem conversar amb ells,
perquè ens expliquin què podrem veure aquest diumenge dalt de l'escenari.
En parlem amb l'Olga Jiménez.
Olga, bon dia.
Hola, bon dia.
Por Amiques, aquestes titelles,
que podrem veure diumenge al Teatre Metropol.
Què voleu aconseguir amb aquest espectacle? Què veurem?
Mira, nosaltres el que volem aconseguir amb tots els espectacles en general,
ara t'explicaré la peculiaritat d'aquest,
és que els nens estiguin una estoneta d'atenció total.
Vol dir, doncs, que estiguin realment, perquè està mirant,
en silenci i aprenguin a estar en un teatre.
I en aquest espectacle concret, Plora Amiques,
el que expliquem és que no val la pena plorar
per moltes coses i demanar i cridar
i voler tot el que hi ha en el món,
perquè molt poques coses en pots tenir prou.
Una miqueta seria la faula de l'espectacle, eh?
O sigui, són els nens que ploren molt
perquè m'arrenegen, més aviat,
doncs van aparar en una mena de món irreal
que hi viuen uns personatges que es diuen Aprofits,
que aprofiten tot el que troben.
I una de les coses que més aprofiten
és l'energia d'aquests plos
i fan funcionar tota una sèrie d'invents
que ells construeixen per la seva vida,
diguem-ne, doncs, de cada dia.
A través de l'energia dels plos.
Exacte, l'energia dels plos provoca això.
Llavors, els nens que ploren,
doncs, pam, es troben allà de cop i volta.
Per tant, com sempre,
ha vestit elles amb aquests espectacles familiars
que ajuden a que un nen estigui atent,
però vaja, també aquesta funció pedagògica, oi?
Sí, una miqueta intentes donar missatges a la seva mida,
però, doncs, de coses tan senzilles
com que quan entrem en un lloc està de dir bon dia
o el marxant de dir adeu,
o sigui, una miqueta així,
però que tampoc no sigui un palissón de moralista
i que estigui tota l'estona donant consignes,
però dins de l'espetacle es deixen anar.
I a partir d'aquí nosaltres creiem molt
amb els nens amb la seva intel·ligència
i ells t'asseguro que ho apliquen.
Quanta gent dalt de l'escenari, Olga?
Nosaltres som tres persones.
Tres.
Tres persones que manipulem
i fem tot alhora.
Han passat de moda les titelles o no?
No, què va?
Jo penso que del teatre no ha passat res de moda.
El teatre en directe és una cosa
que per molt, que moltes vegades hem fet debats,
plantejar-se avui en dia,
doncs, amb totes les tècniques que tenim, audiovisuals...
Jo penso que el directe és el directe
i cada cosa té un forat, té un moment i té un lloc.
I què és el que trobes més interessant
de fer teatre amb les titelles, de transmetre?
Això que ara explicaves,
per exemple, en aquesta obra en concret de Por Amiques.
Sí.
Què és el que és més interessant de transmetre-ho a través de les titelles,
d'aquests artibugis?
Mira, les titelles tenen una força molt gran,
perquè quan nosaltres ja portem ja, doncs, mira, uns 38 anys treballant
en aquest món, en aquesta companyia,
i hem vist moltes coses, hem vist nens de molts colors,
de moltes mides i de molts llocs diferents.
i tenen una força brutal per transmetre sentiments,
val, sentiments en general, eh?
I cada vegada veiem que és una eina molt bona.
De fet, a les escoles, doncs, se'n fan servir,
fins i tot amb nens discapacitats,
és una de les coses que arriba molt més qualsevol cosa
que tu vulguis explicar a través d'un titella.
Per nosaltres serveix molt,
per transmetre això, per saber estar en un espai,
per saber escoltar,
que avui en dia és un dels grans problemes,
saber escoltar.
Vull dir, tothom parla alhora,
però escoltar no escolta ningú.
I jo penso que a través del teatre, en general,
es pot aconseguir i es pot treballar molt bé.
I això és el que nosaltres intentem
sempre que fem qualsevol dels nostres espectacles.
Cadascú, evidentment,
té unes consignes diferents o una motivació diferent,
però el fet és passar una estona i junts,
perquè el bo del teatre familiar
és que venen pares i nens.
Això t'anava a dir, venen acompanyats de la família.
Exacte, no venen sols.
Llavors, poder compartir i després poder anar a parlar,
poder anar a la pàgina web i veure,
baixar les cançons i veure què envia i repassar-ho.
Això és molt interessant.
Penso que val la pena avui en dia,
que tenim aquestes vides tan amunt i avall tothom,
poder fer una frenadeta d'una hora i estar junts.
L'Estequidot Teatre, 38 anys, deies, dalt dels escenaris.
Exacte, van començar.
Són molts anys.
Sí, sí, són molts, eh?
L'any 73 vam començar nosaltres i interrompudament no hem parat mai.
I què tal al llarg d'aquests anys?
Fantàstic i molt ràpid.
Sí?
Han passat molt ràpid.
La veritat és que quan fas una feina que t'agrada
i que t'ho passes bé i pots viure,
que això també és una altra història,
passa molt de pressa.
han passat moltes coses,
ens ho hem passat molt bé,
moments dolents, moments bons,
clar, com totes les vides, no?
Però que el balanç és molt positiu
i que nosaltres jo m'hi tornaria a posar una altra vegada 38 més.
Por a mi, que és l'espectacle de Titelles,
que podreu veure aquest diumenge al Teatre Metropol.
Fins ara, la resposta de la canalla, què tal, Olga?
Molt bona, boníssima.
Sí, sí, cap problema.
Els hi han agradat, eh?
Al contrari, que els hi agrada.
A més, a més, com que nosaltres sempre estem sempre redent el públic
i després al marxar també diem adeu,
perquè és una de les coses que volíem potenciar
de despedir-te i dir adeu
i ho notes perquè la gent t'ho explica, saps?
I llavors els nens t'ho parlen, t'ho expliquen
i això també és molt gratificant.
Doncs ja ho sabeu, aquest diumenge, dia 29 a dos quarts de 7 de la tarda,
al Teatre Metropol, Titelles,
amb la companyia L'Estaquirot Teatre,
amb aquest espectacle, Pluramiques,
un espectacle recomanat per nens a partir de 3 anys.
Olga, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I que continueu 38 anys més, no, moltíssims més.
Esperem.
Que vagi bé. Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.